Mobilitat... quina mobilitat ?

Un tema que sembla que torna a estar d'actualitat és el de la mobilitat. Fa unes setmanes tot just, l'Ajuntament, desenvolupant una política que més aviat sembla feta de signes que no pas de línies estratègiques de fons, pensades i desenvolupades, es va despenjar amb un parell de aconteixements: la festa de la mobilitat sostenible, que semblava pensada per afavorir la mobilitat en bicicleta.. i una noticia sobre que s'implantava a Sant Cugat un servei de Carsharing.. del que el propi Ajuntament era un dels primers usuaris.

Entenem, a partir de aquests signes, que el de la mobilitat és un debat que cal obrir una vegada més, o d'una vegada per totes. I quan parlem de mobilitat, en ple segle XXI, parlem de mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible es basa en el transport públic i en els mitjans de transport no-contaminants.. sense parlar de la necessitat de reduïr desplaçaments, generant teixits urbans densos, que permetin anar a peu... o a molt estirar, en bici. En aquest últim punt, tot i que, al final, sembla que amb els nous barris es vol crear una nova centralitat que evitarà ( o disminuirà) desplaçaments al que ara entenem com a centre, convindrem que el model de ciutat actual no ens afavoreix en absolut. A més de ser malbaratador d'aigua, car en serveis, i difícil de mantenir, hem generat un model de ciutat on massa sovint, per fer qualsevol cosa cal agafar el cotxe i anar al centre.. o al centre comercial, en el mes absolut estil americà, paradoxalment allunyat de les nostres tradicions, que molts s'omplen la boca dient defensar.

Això no vol dir sinó que, donat el nostre model de ciutat molt dispersa, el repte de la mobilitat a Sant Cugat és important, i que, conseqüentment, es suposa que caldrien idees i prioritats clares.

En primer llloc, cal passar revista a la situació dels nostres transports públics. Si hi ha una cosa que en aquests moments funciona bé, en aquest sentit, possiblement en tota l'àrea metropolitana de Barcelona, és la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per cert, de la Generalitat. I no és, en absolut , nou, ni fruit de la planificació dels nostres actuals governants. Ens resol perfectament molts desplaçaments, tant a la metròpoli com ldesplaçaments interns als amb els barris de La Floresta, Les Planes, Valldoreix i Mira-sol. Ara, quin és el gran projecte de l'Ajuntament relatiu als FFCC de la Generalitat?.. soterrar-lo. La clàssica obra de dretes, pensada per que les constructores guanyin molts (però molts) diners -públics, per descomptat- amb moltes molèsties i escassos beneficis per els ciutadans. No recorda l'estil Gallardón, amb el soterrament de la M-30, que ha aconseguit inmensos beneficis per els constructors, i fer Madrid més invivible del que ja era? Per que si a Sant Cugat hi ha hagut sempre una cosa clara, han estat les vies del ferrocarril, molt anteriors a les cases que s´hi han construït, sempre posteriorment. I si es vol reduïr el soroll, hi ha solucions molt més barates i ràpides.

En canvi, es parla molt poc de una obra que segurament és fonamental per millorar la mobilitat, via transport públic, dels santcugatencs: la projectada connexió de la línia de Tibidabo fins a Sabadell, via una segona estació a Sant Cugat. A un cost molt més baix que el soterrament del que parlàvem abans, amb molèsties mímimes per els ciutadans, permetria pràcticament doblar la capacitat de la línia existent, ara sovint justeta, així com acostar el tren als ciutadans de la banda de Cerdanyola.. i del Centre Borja, futur ESADE – Creápolis, altre projecte emblemàtic del que desconeixem qualsevol previsió respecte de l'impacte que generarà en la mobilitat a Sant Cugat. D'entrada, donat el previsible perfil humà dels usuaris d'aquestes instal.acions, es fa dificil pensar que utilitzin el transport públic actualment existent..

Per acabar amb el tema del ferrocarril crec que tothom està d'acord amb el paper que pot jugar (clarament, encara no juga) la línia de RENFE en la connexió intercomarcal amb el Baix Llobregat i el Vallès Oriental: l'equivalent al 4t cinturó, en transport públic i ja fet. Només caldria ofertar freqüencies decents.. i possiblement apropar l'estació de Renfe als santcugatencs, mitjançant altre transport públic o, per que no, afavorint la connexió amb bici a l'estació, per medi d'un bon servei de lloguer i d'una planificació, també decent, d'una xarxa de carrils bici pensats per portar la gent d'un lloc a l'altre i no, com ara, per sumar kilòmetres (ah, l'indicador!) que van d'enlloc a cap banda. Però això ja comença a donar per un altre article..

Josep Julià

Fundació Sant Cugat