Sant Cugat, disseny sense seny

Aquest estiu aprofitant la tranquil·litat i la solitud dels nostres carrers i places durant les vacances, vaig fer una passejada per la nostra vila per poder gaudir-la.
Quan vaig tornar a casa em va envair la sensació de que Sant Cugat havia perdut aquell caliu de poble que molts recordem per convertir-se ara en una ciutat freda.

Es evident que Sant Cugat ha sofert un gran creixement, però això hauria de fer-se amb un “dis(seny)” que combines tres paràmetres: la utilitat, el sentiment del bell i satisfer les necessitats de les persones.
Afegiríem un quart paràmetre molt important en els moments actuals, un cost raonable, ajustat i controlat.

Tinc la sensació que davant de qualsevol nou projecte d’urbanització sempre prima la idea de que Sant Cugat ha de ser “el més .....IN” per continuar alimentant un model que ens portarà a un grau de inpersonalització difícilment reversible.

Uns petits exemples:

Plaça de l’estació de Mira-sol: En menys de dos metres quadrats tenim tres fonts d’aigua de dubtosa estètica i nul·la utilitat ja que l’aigua surt amb tanta pressió que es converteix en un renta -peus.
A més, en el lloc on estan ubicades passa molt poca gent. Quantes fonts ens trobem si anem caminant des de l’estació de Sant Cugat a la plaça del Monestir ?

Ja fa quatre anys es va substituir el monument de Rafael Casanovas per tres planxes de metall rovellat amb un dubtós, jo diria inexistent, gust artístic i que ara serveixen per fer practiques de grafits.
Independentment de l’insult cap a Catalunya, voldria saber de qui va ser la decisió i el seu cost final.

A la Plaça del Rei, al costat del Monestir tenim una zona difícil de definir. Consta d’uns jocs infantils molt “IN” però impersonals i avorrits, un solàrium gratuït i unes petites escultures inexplicables.

La nova Rambla del Celler (com enyorem l’antiga) i nova plaça davant de l’Ajuntament són dos exemples més de fredor.
Els nous bancs (inicialment sols de metall) s’estan recondicionant (per les queixes rebudes) amb tires de fusta tractada per evitar la fredor a l’hivern i l’escalfor a l’estiu. Tothom refusa el seu disseny i la gent gran reclama recolzabraços.
Seguint en temes de disseny avantguardista la darrera moda és posar les plantes dins de gàbies.
Podem afegir el enorme cost i temps que han representat les obres de remodelació i les pèrdues i molèsties que han sofert els comerciants de la zona.

En definitiva, jo demanaria que en qualsevol projecte nou s’apliquessin els següents criteris:

DISSENY: Projecte d’un objecte que s’ha de fabricar, en què es combina la utilitat i l’estètica
UTILITAT: Qualitat d’útil o poder de satisfer necessitats humanes
ESTÈTICA: Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art.
ASSENYAT: Que té seny, que obra amb seny
ECONÒMIC: Que redueix o permet reduir les despeses i que sap estalviar
Font: Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

Jaume Massanés i Papell

Antenes de telefonia fora de control

El passat mes de juliol uns veïns de Mira-sol van denunciar (Un altre Sant Cugat nº 61) que a la part superior del campanar de l’església de Sant Joan s’havia instal·lat una antena de telefonia mòbil camuflada dins d’una caixa amb quatre creus al seus costats. Volien saber si era legal i si representava algun risc per els veïns més propers.
L’ajuntament mitjançant Marta Subirà - Tinent d’alcalde de Medi Ambient- va respondre amb un article al Diari de Sant Cugat de data 18 de juliol manifestant el següent:

“La instal·lació d’antenes de telefonia mòbil clandestines s’ha convertit en una pràctica habitual a la ciutat. Les companyies de telecomunicacions primer instal·len les antenes sense sol·licitar permís i desprès paguen les sancions”

“Aquesta practica és tan freqüent que l’ajuntament obre dos o tres expedients sancionadors cada setmana. La majoria son legalitzables i podem recaptar uns diners amb les sancions”

“En el cas de l’antena de l’església de Sant Joan de Mira-sol el consistori ha obert un expedient sancionador a la empresa i si l’ajuntament considera que es legalitzable la companyia haurà de pagar 14.000 euros per la llicencia, el doble que si ho hagués fet legalment, import al que haurà de sumar la sanció que pugui correspondre”

“D’altre banda el Departament de Gerència del consistori està elaborant un inventari de totes les antenes de telefonia mòbil del municipi. A més, farà un estudi de la cobertura a tot el municipi perquè s’han rebut queixes de falta de cobertura en alguns barris”

Es d’agrair la rapidesa en la resposta donada per el consistori però llegint entre línees sorgeixen unes dubtes que m’agradaria que algú m’aclarís.

· Per què les companyies de telecomunicacions prefereixen actuar fora de la legalitat i pagar posteriorment més de 14.000 euros per la llicència (el doble que si ho haguessin fet legalment), import al qual haurà de sumar la sanció que pugui correspondre ?

· Quants euros ha recaptat l’ajuntament per les llicències i sancions fins ara ?

· Quan una companyia segueix els passos correctes per demanar una autorització, quant tarda el consistori en donar el permís ? Es un termini raonable ?

· Què fa l’ajuntament quan una companyia persisteix constantment en instal·lacions sense permís ?

· Quan estarà acabat l’inventari d’antenes de telefonia mòbil ? Podrem detectar aquelles que estan camuflades i il·legals ?

· Quan tindrem l’estudi de la cobertura per tot el municipi ? Un 81% de els veins dels barris i districtes no estan satisfets amb la coberta actual.

· Quin paper juga en aquesta historia l’església de Sant Joan de Mira-sol ? Sabien que l’antena era il·legal ? Quina es la seva responsabilitat ?

· S’informa als veins abans d'instal·lar una antena a prop de les seves cases ? Representen algun risc per la seva salut ?

Jaume Massanés i Papell