La incognita del Govern de Valldoreix

La peculiar i fins i tot, perquè no dir-ho, estrambòtica forma de votació en les EMD, es vota de forma directa la Presidència però indirecta les vocalies, ha produït una situació un tant complicada per a la formació de l'equip de govern.
Per les pròximes eleccions llanço la proposta, des de ja, que consti clarament a la segona urna, que el que allà s'elegeixen són les vocalies de Valldoreix i a més aquests vots serveixen per a l'elecció de l'alcalde de Sant Cugat. És a dir, invertim les prioritats, fent major èmfasi en l'elecció en funció de la proximitat de l'equip que s'elegeix. M'estenc en aquest punt perquè em sembla molt important i perquè he llegit anàlisis en la premsa local dient coses com que per molt poc no s'havia guanyat la Presidència. Mirin senyors, per molts menys vots, la Sra. Turu no té govern de majoria, i ara ens trobem en la situació d'esquizofrènia de govern en la qual ens trobem.

I davant d'aquesta situació, que fer?

Doncs independentment del confusionisme que ens ha portat a ella, esperem que una nova Llei Electoral el resolgui algun dia, el que és clar és que Valldoreix a votat majoritàriament a Montserrat Turu, atorgant-li la Presidència de l'EMD, i també ha donat la majoria de vocalies a l'oposició. Aquesta situació que abans qualificava d'esquizofrènica necessita decidir-se pel bé del que tots ens preocupa que és Valldoreix, i la resolució passa indefectiblement pel qual s'arribi a algun tipus de pacte de govern.

Dissabte passat es va celebrar l'acte de proclamació de presidència i vocalies al qual em vaig honrar a assistir i vaig comprovar amb certa sorpresa que de moment la resolució no sembla propera. Mentre que la Sra Turu, com a Presidenta i en representació de la Candidatura de Progrés i Catalanista, així com els vocals dels grups polítics que la recolzen, ICV-EUA, PSC, i ERC van incloure en els seus parlaments sengles crides i ofertes a l'acord, fins i tot a la participació en el govern. El Sr Puig en representació de CIU ens va sorprendre amb un discurs certament bel·ligerant, en el qual pràcticament va arribar a sol·licitar la renúncia de la Sra. Turu a la Presidència, en el que semblava que estàvem encara en campanya perquè va llistar una sèrie de propostes programàtiques, per cert, la majoria d'elles en curs, veure el llibre d'Acció de Govern de l'EMD, que amb bon criteri democràtic s'ha distribuït després de les eleccions per no interferir en la campanya, i en el qual com a mínim jo no vaig entreveure cap ànim d'acord. Ah! i tot això comptant amb l'inestimable suport de l'Alcalde de Sant Cugat, Sr. Recoder. Espero que aquest suport sigui institucional i no partidista. ¿"100% dialogants"? senyors Recoder i Puig.


Crec que els vocals de CIU i en especial els de la Plataforma Actuem haurien de reflexionar sobre la necessitat d'arribar a acords en benefici de la ciutadania de Valldoreix. El treball diari i la resolució dels problemes i reptes que necessita el nostre municipi precisen d'alguna cosa més que propaganda, encara que aquesta sigui d'alta qualitat des del punt de vista professional.
Malgrat els meus temors, espero que finalment s'imposarà el sentit comú i es desbloquejarà la situació. El contrari s'entendria molt malament des de la ciutadania, que segurament se la demandarà.


Pablo Alonso

Sant Cugat lidera la captació d’empreses. Això es bo ?

Em pregunto per què donem com a 'bona notícia' una cosa com aquesta:

'Sant Cugat lidera la captació d'empreses que marxen de Barcelona', 'Sant Cugat és la ciutat de l'àrea metropolitana que capta més empreses que marxen de Barcelona' . Segons dades de la consultora Jones Lang Lasalle, la tercera part de companyies que abandonen la capital per instal·lar-se a la seva perifèria tria la nostra ciutat. La manca de sòl i els preus dels lloguers a Barcelona obliguen grans empreses a buscar altres localitats per ubicar-hi les seus socials.

De veritat em pregunto si això és bo per la 'ciutat'. Convertir-nos en el recanvi de Barcelona per a la ubicació de més empreses, que porten més persones a treballar, que no viuen aquí, que provoquen més congestió d'automòbils, amb el corresponent benefici per l'empresa dels Túnels, els quals no paren de veure incrementat el trànsit de vehicles.

Tampoc està tan clar que deixin algun benefici a la població directament, a no ser al omnívor Ajuntament, que menja de tot, per tal de satisfer les necessitat bàsiques del monstre en que s'ha convertit

Que vol dir que les empreses valoren un 'entorn de qualitat econòmica' i espais diàfans i moderns. Jo fins ara coneixia entorn de qualitat paisatgística, bé dic coneixia, doncs cada cop en quedem menys i pel que fa als espais diàfans, que vol dir que encara per la finestra de l'edifici hermètic corresponent encara es pot veure Montserrat, Collserola, Sant Llorenç i el Montseny, en dies clars que la boira dels automòbils no disminueix la visibilitat.

La proximitat de centres universitaris i la futura instal·lació del centre Esade 'Creapolis, són motiu per elegir la nostra ciutat. Sobre els centres universitaris m'agradaria veure quantes d'aquestes empreses aprofiten el teixit 'investigador' de les institucions acadèmiques i sobre Creapolis. s'ha acabat anar al cine quan funcioni.

Pel proper curs amenacen en venir: Joma's, Laboratoris Esteve i Cargill. Aquest 'curs' ja ens han caigut: Indo, Harley-Davidson. Tot deuen ser divisions d'investigació doncs amb les universitats tan a prop no anirem a desaprofitar l'ocasió. Per cert els de Harley poden col·locar unes quantes d'aquestes precioses motos al de Creapolis, per si se'ls fa difícil aparcar.

Més endavant s'espolsen la son i fan servir el tema del preu per metre quadrat de lloguer, o sigui que de entorn econòmic de qualitat i espais diàfans, ni una paraula.

La Senyora Roser Rodríguez, co-directora de la consultora Jones Lang Lasalle, una mena d'intermediari immobiliari vaja, m'ha deixat preocupat per la quantitat de virtuts que té Sant Cugat per atraure companyies, i jo sense adonar-me'n. Com es nota que ella té instint pels negocis i jo pels arbres, els ocells, els rius, els camps, tot això que no és un entorn de qualitat econòmica.

Tota aquesta retòrica a més ve avalada pel diari 'Expansión' caracteritzat per la sensibilitat cap el medi ambient i la Fundació Catalunya, que no se ben be que fa.

L'esmentada senyora veu com a positiu el parc empresarial consolidat i el transport. Encara que després no s'acaba d'entendre quan diu que s'hauria de millorar el transport per arribar als polígons excepte a Can Sant Joan. I jo li dic no només millorar el transport per arribar a aquest modern jardins de 'l’excel·lència empresarial' a preu de lloguer més barat que Barcelona, també s'hauria de millorar el transport públic: tren i bus per arribar a la resta de la població encara que només fos per anar al CAP a curar-se unes 'candides'.

No tot son flors i violes segons la Senyora Roser Rodríguez, diu que hi ha coses a millorar per mantenir l'atractiu empresarial. Un dels puntals d'aquesta deficiència semblen ser els restaurants. Què encara en vol més. Però si tenim cuina fins i tot catalana.

Jaume Carrera

Sentencia judicial

La Asociación Administrativa de Contribuyentes del sector 2-5 de La Floresta, entidad que no quiso reconocer nunca el Ayuntamiento, y un centenar de vecinos de dicho sector, interpusieron hace más de cinco años, varios contenciosos administrativos contra el Ayuntamiento de Sant Cugat, impugnando el plan de Urbanización de dicho sector, y las liquidaciones de las Contribuciones Especiales que quería aplicar dicho Ayuntamiento.
En fecha 10 de Mayo de 2.007, la Sala de 10 Contencioso Administrativo, Sección Tercera, del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, ha dictado sentencia declarando NULO EL PROYECTO DE URBANIZACIÓN, por lo que dicha Asociación de Contribuyentes y los numerosos vecinos que se vieron obligados a pagar, depositar o avalar las cantidades reclamadas por el Ayuntamiento, para el pago de dicha urbanización, han ganado el derecho a recuperar las cantidades satisfechas o ava1adas.
Al frente de estas reclamaciones judiciales, ha estado el presidente de dicha Asociación, e11etrado y vecino de dicho sector 2-5 de La Floresta, José Augusto Ribeiro Duarte, que ha sido el conductor y artífice de este gran triunfo.
Para cualquier ampliación de esta noticia, la Asociación les remite al presidente y letrado
José Augusto Ribeiro Duarte
Passatge Salud, 14
Tel. 93.589.39.22
La Floresta Pearson
Con el ruego de que esta noticia sea publicada y en su caso ampliada, en nombre de y todos los afectados les saluda atentamente

Fundació Sant Cugat, presentació i col.laboració

En aquest número iniciem una col·laboració continuada amb Un altre Sant Cugat, amb la voluntat d’ajudar a reforçar-lo com un referent informatiu inel.ludible del nostre municipi. Ens ha semblat oportú dedicar aquesta primera aportació a presentar-nos.

La Fundació Sant Cugat neix a finals de 1997, a partir d’un grup de persones que consideren necessari dinamitzar la vida associativa de la nostra ciutat. Fa la seva presentació pública el 24 d’abril del 1998. La Fundació, tal com indiquen el seus Estatuts, es proposa generar debat i opinió pública i enfortir el teixit associatiu local. En aquest sentit, hem impulsat activitats destinades directament a discutir i difondre opinions sobre un seguit de temes que ens interessen a tots. I, a la vegada, hem col·laborat amb diferents entitats per tal de generar sinèrgies i organitzar activitats conjuntament.

Pel que fa al primer aspecte, hem organitzat tres congressos sobre la ciutat, congressos que han anat canviat de format, però que des del primer moment han significat una aportació original en la vida local i, ens atreviríem a dir, catalana. Han estat els següents:1r Congrés de la Ciutat: Sant Cugat, ciutat oberta (octubre 1998-febrer 1999); 2n Congrés de la ciutat: Fent ciutat (gener-març del 2003) i 3r Congrés de la ciutat: Sant Cugat: un projecte col·lectiu? Drets i deures de ciutadania (novembre-desembre del 2006).
Ara, ja estem pensant en el 4t Congrés i amb la possibilitat de fer-ne un cada dos anys.
Paral·lelament, hem fet altres activitats, com ha estat l’organització de tres edicions de les jornades l’Art a Debat (2001, 2002 i 2005) i hem impulsat la iniciativa literària Postres de poeta (2002, 2003, 2004 i 2005). Col.laborem amb entitats com la Universitat Internacional de la Pau i l’Associació d’Amics de Pedra i Sang. Una bona mostra de la nostra voluntat de generar sinèrgies, és que compartim local amb les dues entitats esmentades i amb Atena. Hem estat presents a la Plataforma Salvem Can Busquets i participem en la Comissió de Seguiment de l’Agenda 21 Local i en el Consell Municipal de Cultura, amb la presència de persones que formen part de la nostra Junta. Per últim, cal indicar que donem aixopluc jurídic i logístic al Memorial Vázquez Montalbán, el qual acaba d’organitzar i lliurar el 2n Premi de treball de recerca de batxillerat.
Aquesta és una breu ressenya de les nostres activitats, a les quals sumarem a partir d’ara la nostra col·laboració en aquesta revista, la continuïtat, potenciació i extensió de la qual considerem imprescindibles.

Fundació Sant Cugat
Juny del 2007

Què ha passat a les eleccions municipals?

Desprès de les eleccions municipals del passat diumenge dia 27 tothom ha quedat ben impressionat. Uns perquè han guanyat aclapadorament amb uns resultats millors dels que esperaven. I altres perquè encara no poden entendre què ha passat.
Uns i altres estan rumiant sobre els factors que han fet que a Sant Cugat es pugui implantar a partir d’ara una piconadora, una premsa que pot trinxar valors democràtics al nostre ajuntament.

Costa d’entendre la Llei d’Hondt quan permet que Convergència i Unió, amb un increment de 1.715 vots i que només representa un 18 per cent dels ciutadans, obtingui majoria absoluta. Això significa via lliure per fer i desfer tot allò relacionat amb la nostra ciutat, perquè ha aconseguit catorze regidors, quatre més que en l’anterior mandat.

Quin temor hi ha? L’oposició i una gran part de la societat civil de la nostra ciutat tem, possiblement amb raó, que en els plens d’aquest nou mandat totes les propostes dels convergents siguin aprovades tot i aplicant la majoria que els suposa tenir catorze regidors contra els onze de l’aposició.

Siguem més perspicaços. En el fons a Convergència i Unió els hi preocupa donar aquesta imatge i es per això que estan estudiant oferir entrar al govern a un dels partits de l’oposició. I això per què? Potser per fer el mateix que temíem, però de manera que quedi millor vestit.

Al nostre entendre els motius per el que s’ha arribat a aquesta situació han estat els següents:

Hi ha qui creu que la campanya ha estat més que agressiva, brutal, amb un cost econòmic “sorprenent”, la que ha fet CIU en aquestes eleccions. Ha estat un “màster” de publicitat. Això si, s’han deixat per el camí alguns elements ètics. Recordem que durant un mes i mig regidors i alguns tècnics han estat ocupats fen campanya. S’ha fet un abús amb el tracte amb els nens i la gent gran, de la qual cosa parlarem en un altre moment. En l’últim moment s’han inaugurat obres acabades fa temps o tan sols iniciades, s’han repetit moltes promeses del 2003 etc. Tots ells actes discutibles però que tristament els hi han donat vots.

Senyalem una infracció de CiU. Repetir constantment i falsament que els dèficits de la nostra ciutat eren culpa de la Generalitat, ha estat una altra forma de castigar als tres partits que formen majoritàriament l’oposició, i de seguir al peu de la lletra l’estratègia de CIU per castigar el tripartit que governa la Generalitat.

Diguem una altra raó dels resultats. És l’ús “orientat” que s’han fet de determinats mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

La pèrdua d’un 33 per cent dels vots dels partits d’esquerres (PSC, ICV i ERC) indica que, especialment PSC i ERC, que són els que més vots han perdut, no han sabut transmetre el seu missatge i programa o que el seus nous caps de llista no eren prou coneguts per la ciutadania. Tot això ha produït una desmobilització del seu electorat.

L’abstenció tan elevada d’un 43 per cent és un fet per meditar. Això implica els partits politics, però també la societat civil de la nostra ciutat. Nosaltres creiem que els motius d’aquesta abstenció és doble. Per un costat determinades actuacions dels partits i d’alguns politics, tan a la ciutat com al país. I. per altra banda, la feblesa i desmotivació de les associacions i entitats de la nostra ciutat. I això, per què? Perquè les associacions estan assetjades, són un àmbit que es negligeix amb tota l intenció. Hem de recordar, però, que les associacions i les entitats son el primer nivell, aquell en el què els ciutadans poden participar i treballar per la ciutat i això crea motivació per participar-hi. Protegim aquest espai.

Per el be de la nostra ciutat ara caldrà estar molt ama-te’ns al risc de determinades actuacions unilaterals i seguir treballant per potenciar la participació com una de les formes d’acostar la gent a la política i combatre l’abstenció en les pròximes eleccions. Els partits també tindran que buscar formules per estar mes propers al ciutadans i que les seves propostes siguin conegudes.

La redacció