Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

divendres, 28 de març del 2008

Compte amb la policia local !

El mes d’abril passat va aparèixer abandonat un cotxe al carrer de casa meva entorpint el pas de l’autobús de línia. Vaig trucar a la policia local per informar-los d’aquest fet, em van dir que el retirarien. Després de dos dies i veient que no ho feien vaig tornar a trucar i em van dir el mateix amb el mateix resultat. Després de tres dies va passar un cotxe de la policia local per davant de casa i els vaig informar dels fets i em van dir que se n’encarregarien. Passats dos dies i veient que ningú feia res vaig tornar a trucar a la policia i aquesta vegada em van fer cas.
Al cap de mitja hora hi havia una patrulla amb una grua i es van endur el cotxe. El policia que va venir em va preguntar si el cotxe que hi havia sobre la vorera era meu i que si ho era que el tragués o em posaria una multa perquè no podia estar sobre la vorera. Vaig entrar a casa meva i em vaig oblidar de treure’l. Quan vaig sortir vaig veure que m’havia posat una multa de 300 euros i m’havien retirat dos punts!!! Vaig anar a l’Ajuntament i vaig parlar amb ell. Li vaig explicar que la Floresta no és com Sant Cugat i sobretot l’avinguda Montseny on visc els carrers són estrets i entre d’altres coses et pots trobar pals de telèfon o de llum en mig de la carretera. Vaig intentar fer-li entendre que jo havia trucat Quatre vegades a la policia per fer una bona obra per Sant Cugat i ell m posava una multa!!!

Vaig fer un recurs al nostre honorable alcalde i me’l van desestimar, ho vaig intentar pel RACC i res. Avui m’han embargat del compte bancari 370 euros.

De tot plegat se que no tornaré a trucar al nostre estimat Ajuntament per informar de cap anomalia.

Míriam Fenollar

dissabte, 22 de març del 2008

El cas Corretja

21 de Març de 2008

Som veïns de Sant Cugat des de fa més de vint anys. A l’any 2002 estàvem construint la nostra vivenda actual i iniciava les obres el nostre veí. De seguida vam observar que no complia la mateixa normativa urbanística que ens obligava a nosaltres. Després de dirigir-nos vàries vegades de paraula, vam presentar un escrit a l’Ajuntament indicant que la casa que s’estava construint al costat de la nostra, propietat del tenista Alex Corretja, semblava fora de la normativa urbanística d’aquesta zona. Més tard, i ja amb el consell del nostre advocat Eduard de Ribot, vam presentar un recurs administratiu a l’Ajuntament i posteriorment un contenciós administratiu que es va perdre en primera instància i es va guanyar en alçada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La sentència d’aquest tribunal, de 20 de juliol de 2006, que és ferma diu:

“Condenamos al Ayuntamiento a la demolición de todo lo construido al amparo de la licencia de obras que se anula y de las demás obras ilegales relacionadas ...”
“Condenamos al Ayuntamiento a incoar el correspondiente expediente administrativo sancionador por haberse iniciado las obras de construcción de la piscina sin licencia”
“Hágase saber que la presente Sentencia no es susceptible de Recurso de Casación y es firme”

L’Ajuntament de Sant Cugat disposava de dos mesos per complir-la. Per contra, l’Ajuntament i Alex Corretja, defensat pel bufet Cuatrecasas, van presentar dos recursos d’emparament al Tribunal Constitucional. Aquest va desestimar el recurs de Corretja el Juliol de 2007 i l’Ajuntament, en aquests moments, afirma que no ha rebut resposta alguna.
Les disputes urbanístiques les quals van motivar el pleit són legítimes i el recurs d’emparament al Tribunal Constitucional (que no entra en els aspectes urbanístics i que és focalitza en el fet de si s’han conculcat drets reconeguts per la Constitució) tenen un caire de legitimitat, malgrat que es pugui pensar que el recurs d’emparament pot ser utilitzat com una eina per tal de diferir l’execució de la sentència. No així l’últim pas donat per l’Ajuntament.
L’Ajuntament al Ple del passat mes de Febrer va engegar una modificació del Pla d’Urbanisme de l’Eixample Sud, incloent-hi la Costa del Golf, de tal manera que es tracta de canviar la llei en lloc de complir la sentència. Aquest fet és dolent en si mateix, no té cap justificació. Tots els altres grups polítics es van oposar, l’equip de govern no va modificar la seva proposta, ni va acceptar segregar la Costa del Golf (solució fàcil ja que és zona aïllada i amb una normativa concreta, particular i específica que es pot considerar separadament sense cap problema). El Ple va aprovar dita modificació amb els únics vots de CiU. Llògicament continuarem el nostre peregrinatge judicial amb l’oposició a aquesta mida.
Creiem que els responsables polítics de l’Ajuntament no poden comportar-se d’aquesta manera ja que podrien estar actuant malament a consciència, la qual cosa és inacceptable i seria un pas al buit per part del Sr. Recoder i el seu equip. El interès general comença per respectar les sentències.
Demanem el recolzament dels ciudatans i de tots els partits polítics en aquesta situació per tal de que es compleixi el principi d’equitat i justícia per a tothom. També creiem que si es tractes de la propietat d’una persona poc coneguda ja estaria enderrocada.

Família Aubareda Dalmau.

dimecres, 19 de març del 2008

Un aclariment, si us plau

La credibilitat de Lluis Recoder alcalde Ciu de Sant Cugat ha quedat en evidència després del reconeixement en declaracions per part de Vicençs Puig responsable de la empresa que gestiona els coneguts com "Avions de Sant Cugat" on reconeix implícitament que Chic ja no gestionarà a partir d’ara aquest espai municipal en benefici d’un acord il·legal amb discoteques del Baix Llobregat a les quals ja s’havien llogat, encara que l’acord amb l´Ajuntament ho prohibeix explícitament, espais les passades temporades i que aquest any ja passaran a gestionar el recinte complet.

La setmana que ha començat l’enderroc de la antiga discoteca Chic a Rius i Taulet lligada a un bon negoci immobiliari amb la requalificació de terrenys en benefici dels adjudicataris i la concessió de les Carpes sense concurs, han començat les remodelacions sense permisos municipals dintre de les Carpes i els empresaris Chic-Avions anuncien que la marca Chic amb la qual van aconseguir la concessió ja no apareixerà per anomenar les Carpes i que la gestió d’aquest negoci estarà aquest any ja en altres mans. Lògicament tot s´ha fet mitjançant contracte privat il.legal entre les parts amb l’empresa Carpas de Verano, S.L. de Cornellà creada fa poc per a tal efecte.

Sembla mentida que els responsables de CIU permetin aquestes irregularitats a l´única població important de Barcelona i el seu cinturó on governen. Potser ni tan sols estan al corrent d’aquestes actuacions. Des de l´Alcaldia es continua guardant silenci en aquest afer.

Des de aquí tornem a denunciar aquesta situació i reclamar de nou a l´Ajuntament de Sant Cugat:

- Actuació contundent contra l´empresa concessionària que a més te la poca vergonya de reconeixer les seves pràctiques il·legals i l’aturada immediata de les remodelacions ja en marxa de la empresa que subroga la concessió.

- Transparència absoluta i declaració pública sobre aquests fets tan greus i irregulars.

- No convertir la nostra ciutat cada cap de setmana en l’abocador de milers de joves d´altres comarques fent "Botellón".

- Replantejament seriós de l´ús d´aquest espai convocant un concurs d’idees obert al tots els santcugatens.

- El compliment meticulós de la llei no permetent subrogacions il·legals de cap concessió municipal, ni per contracte públic ni privat, i criteri a l’hora d’afrontar situacions com la que ens afecta.

Noticia: http://www.cugat.cat/noticies/Societat/21201.htm/les_carpes_subcontracta_les_empreses_malalts_de_festa_i_tijuana_per_gestionar_les_barres_d_aquest_recinte

Nous veins Sant Cugat
isantcugat@hotmail.com


Aquest escrit i d’altres anteriors estan arribant a moltes persones, associacions i entitats de Sant Cugat creant confusió i alarmisme. Demanem que l’Ajuntament faci una nota aclarint o desmentint aquest fets.
La Redacció

diumenge, 16 de març del 2008

Certificat de defunció

En aquesta publicació s’ha parlat molts cops de la participació ciutadana a Sant Cugat i, més concretament, d’una eina per a nosaltres fonamental com són els Consells de Districte.
Inclús hem recolzat sempre la idea de que era exportable als diferents barris de la nostra ciutat com a lligam entre la ciutadania i l’equip de govern.

Evidentment hauria d’ésser un magnífic instrument per a que els nostres governants poguessin captar les opinions, queixes i recomanacions dels veïns i veïnes i, a la vegada, els polítics disposessin d’un canal directe per a informar dels diferents temes relacionats amb el barri o districte.

Després de la llastimosa experiència de la legislatura anterior i encara que la gent era més aviat pessimista, existia una mínima esperança de que l’actual equip de govern recuperaria l’esperit en el que es crearen el Consells de Districte l’any 1989. Al cap de nou mesos de les eleccions municipals i després de la celebració del primer Consell, l’esperança s’ha esvaït i ha quedat prou clar que l’equip de govern no s’ho pren seriosament.

En aquest primer Consell de Districte de Mira-sol no hi va assistir cap veí. En primer lloc perquè l’Ajuntament no ho va anunciar a cap mitjà de comunicació i, encara que alguna associació ho va comunicar als veïns, tothom tenia encara molt present els desenganys anteriors.

Però bé, calia ser optimista i ens hi vàrem quedar. Comença el consell i es fa lectura dels temes pendents, alguns d’ells reivindicats tants i tants anys, d’una manera ràpida i resumida i sense donar cap informació ni de solucions ni de dates d’execució. El president del Consell reconeix, llavors, les mancances de les actes d’anteriors reunions i promet posar-hi solució.

També anuncia el calendari de reunions, que immediatament ja s’ha de rectificar perquè una propera reunió està just al mig de la Setmana Santa. S’acorda presentar-ne un de nou revisat i esperem que convenientment consensuat.

Durant la intervenció de les associacions tothom s’adona, amb gran sorpresa, que el president del Consell desconeix la gran majoria tant dels temes pendents com dels actuals del districte i se’n surt dient que ho preguntarà als seus companys del consistori. Només hi ha un qualificatiu: vergonyós. La queixa és unànime: ha tingut nou mesos per a parlar-ne amb tots el regidors i fer un inventari de la situació per a vindre al consell amb respostes i propostes. En aquest moment el desànim ja és present en tots els representants de les associacions.

Sorprèn també que la majoria dels representants, no tots, dels partits de l’oposició no tinguin tampoc coneixement dels temes relacionats amb el districte. Com és possible que abans no hagin procurat fer una reunió amb els representants veïnals per a fer se’n una idea ? Un d’ells ens deixa bocabadats quan diu que tot s’arreglarà amb el nou R.O.M. Crec que sobren els comentaris. No es tracta només de disposar d’unes normatives correctes i consensuades: és tindre la voluntat política d’aplicar-les.

En fi, com podeu veure tot continua igual. Els Consells de Districte són una burla per als veïns i una parodia per a poder dir que aposten per la participació. Però ja no enganyen a ningú.
La petulància de la majoria absoluta signa el certificat de defunció dels Consells de Districte.

Jaume Massanés i Papell

divendres, 14 de març del 2008

Algunes entitats mouen fitxa

El diari L’Ateneu, ha convocat una reunió de representants d’entitats, no pas convidant-les a totes, sinó escollint aquelles que li ha semblat més oportú. Està en el seu dret. La intenció era, com fa constar en la portada, prendre el pols al moment associatiu a la ciutat, d’una manera global. Això fa que es plantegin dubtes quan a la metodologia de selecció emprada en fer la mostra i la representativitat de les triades en relació al conjunt que es pretent examinar. Per aquest motiu hauria estat molt més honest parlar d’algunes entitats mouen fitxa, sense caure amb generalitzacions que fins i tot part de les que hi foren present de cap manera poden subscriure. També resulta curiosa, si més no, la data de la publicació, en ple procés d’atorgament de subvencions municipals.

Rés del que s’aporta en el reportatge és nou respecte el que ja s’havia apuntat en el Pla de Cultura. Tot el contrari. Preocupa veure com algunes entitats resten ancorades en el victimísme recalcitrant com intent de justificació de les seves problemàtiques internes. Les declaracions de principis són grandiloqüents i amaguen una realitat fàcilment constatable que és l’esllavissament d’algunes d’elles vers posicions més pròpies d’empreses de serveis que d’agrupacions cíviques regides pel voluntarisme. És un dels signes dels temps dins una cultura consumista on massa sovint el valor màxim és el diner i el que es pot comprar amb ell. Com també la temptació de creure que l’administració pública ha de ser aquella iaia un xic bleda que ens dóna diners per satisfer tots els nostres capricis. Ambdues qüestions són part dels grans temes de reflexió de futur, que ningú dels presents s’atreví a plantejar.

L’aplicació del Pla de Cultura, comptant amb el suport de totes les entitats de l’antic Consell, ha portat a noves formes organitzatives que cal impulsar i fer funcionar. La nova Assemblea d’Entitats va aprovar el seu propi reglament sortit de la seva iniciativa i al marge de l’administració. Un any desprès, l’article demostra el desconeixement general del que es va subscriure i la seva nul·la utilització com a eina informativa, de coordinació i de corretja de transmissió entre les entitats i el nou Consell, malgrat s’hagin celebrat les dues primeres reunions semestrals reglamentàries, sense que ningú n’hagi sol·licitat cap més d’extraordinària.

Un parell de dades. Primera, la lliure vinculació a l’Assemblea, i per tant al nou Consell de Cultura, per ara, només l’ha manifestat entorn una quarta part de les entitats del municipi. Segona, només dues entitats han demanat formar part de la seva Permanent, que fins el present ha funcionat amb places vacants. Sovint exigim als altres allò que nosaltres no estem disposats a fer. El problema és que venim de la situació de comoditat que proporcionava l’anterior paternal dependència de l’administració, en la qual, si les coses no sortien com volíem, sempre es podia donar la culpa a la regidoria. Ara la responsabilitat és nostra en bona part. La nova estructura organitzativa independent, hauria de ser el reflex de la majoria d’edat de les entitats locals, capaces de cooperar entre elles i de dialogar de tu a tu amb l’administració, sense esperar-ne que es comporti permanentment com un pare pedaç. Exercir de ciutadà no sols implica tenir drets, sinó també complir amb els deures i tenir voluntat de construir ciutat.

Enguany, i per primera vegada, el Consell de Cultura ha participat en l’elaboració dels nous criteris de subvenció, prèvia consulta a les entitats que assistiren a la segona assemblea, a partir d’una convocatòria general de totes elles. També per primer cop podrà dir-hi la seva en l’anàlisi de les demanades: vuitanta en total, presentades per seixanta cinc entitats, malgrat, com és lògic, sigui la instància política qui té la darrera decisió. Cal dir anotar que, només deu, han presentat les degudes justificacions de comptes de l’any anterior, com disposa la legislació vigent, i, encara, que només vuit han sigut capaces d’adjuntar el corresponent projecte que avali la necessitat que els sigui concedida una ajuda econòmica. S’estan estudiant fórmules per arribar a convenis plurianuals que permetin projectes de llarg termini. I justament perquè els diners són de tots, cal que les entitats actuïn amb el màxim de rigor en la seva presentació de comptes. Vist el panorama general, possiblement una de les primeres actuacions que haurà d’emprendre la Regidoria de Cultura i el Consell serà l’organització cursets de formació per a directius d’associacions ciutadanes. La complexitat del marc legal dins el qual s’han de moure ho fa recomanable.

Doménec Miquel
President de la fundació Sant Cugat

divendres, 7 de març del 2008

La insólita deslleialtat institucional

La constant i inesgotable capacitat d’atac i de perjudici que l’equip de govern de l’alcalde Recoder segueix practicant en contra de l’EMD de Valldoreix, ens sobta i ens entristeix a tots i totes. Bé, caldria puntualitzat que l’astorament forma part de la innocència de qui els escriu, doncs pensava que el Pacte de Govern de Valldoreix –on trobem inclosos als vocals de CiU-actuem- faria canviar les polítiques bel·ligerants del govern de Sant Cugat.

Les darreres actuacions produïdes entre les dues administracions han fet que l’equip de govern de l’EMD de Valldoreix hagi hagut de retornar una sèrie d’expedients d’expropiació al consistori santcugatenc. El motiu rau en que els esmentats expedients no haurien d’haver arribat mai a l’EMD de Valldoreix, doncs aquesta no té –segons la Llei de Règim Local i segons el conveni signat entre les dues administracions- competències en aquest àmbit.
És interessant, a més, observar que els esmentats expedients venen de processos expropiatoris originats, en alguns casos, durant la dècada dels anys vuitanta. Per acabar-ho d’adobar, en la majoria dels diferents processos, la Casa Gran santcugatenca no s’ha personat a les diferents citacions del Tribunal d’Expropiació, exhaurint tots els terminis establerts per la Llei.

I la jugada és molt evident: El Sr. Recoder vol fer oblidar TOTES les sentències del Tribunal d’Expropiació que han marcat jurisprudència a favor de l’EMD de Valldoreix, i obligant a l’Ajuntament santcugatenc a fer-se càrrec dels processos d’expropiació de les zones verdes de Valldoreix. El Sr. Recoder sap perfectament que les Hisendes Locals de la nostra Junta Veïnal no podrien suportar la despesa del pagament d’aquests processos. Sap perfectament que ens hipotecaria pressupostàriament per molts anys, i que immobilitzaria totes les actuacions que es troben en fase d’execució.
Vull felicitar, en tot cas, als i les vocals de l’actual govern de Valldoreix per la valentia i la capacitat de lluita en contra de les constants i incongruents agressions que seguim patint d’un govern que no entén, ni sap gestionar, els seus districtes i Ens Locals que depenen d’ell.

http://progressistesvdx.blogspot.com/

dimarts, 4 de març del 2008

Recollida de signatures pel Dret de Decidir - 9 de Març

El Nucli Local de la Plataforma pel Dret de Decidir convida al poble de Sant Cugat a participar en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març per instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans perquè reclamin la competència de fer referèndums, es dir, consultes populars vinculants, com ja contemplava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005.

La decisió dels ciutadans i ciutadanes del nostre país de sortir al carrer dient que volem decidir el nostre futur amb llibertat s’emmarca en l’exercici de la radicalitat democràtica exigible a qualsevol govern que s’autodefineixi com a demòcrata. La democràcia ha de permetre exercir el dret a convocar referèndums, inclòs el dret de convocar un referèndum d’autodeterminació per decidir sobre la nostra sobirania nacional.

Les mobilitzacions del 18-F de 2006 i 1-D de 2007 pel dret de decidir de la nostra nació i sobre les infraestructures han estat un primer pas d'expressió col·lectiva d'aquesta voluntat.

La recollida de signatures que es farà arreu del país anirà acompanyada de la venda de mocadors vermells amb l’anagrama “Dd!” que, a més de simbolitzar la unió del poble davant l’impediment actual que no ens deixa exercir els nostres drets, servirà per autofinançar la campanya.

Aquesta acció es planteja de manera autoorganitzada i lliure des de la societat civil, al marge de l’acció electoral i dels partits polítics; es tracta de refermar un cop més que SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR.

El Nucli de Sant Cugat de la Plataforma pel Dret de Decidir encoratja i demana a tothom que passi a signar per les taules que hi haurà instal·lades en diferents punts cèntrics de Sant Cugat i Valldoreix, per avançar en democràcia i poder participar en les decisions que ens concerneixen com a poble.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

Nucli local de la PDD de Sant Cugat del Vallès

dissabte, 1 de març del 2008

Sant Cugat sostenible

A finals del passat mes de gener, es feia pública una noticia: es crea la oficina “Sant Cugat sostenible” , a partir del que era la Oficina 21. De moment, podem dir que es tracta d'un canvi de nom que, com a mínim, fa el tema més intel·ligible, doncs “sostenibilitat” és, segurament, un terme més conegut que no pas “21”. Donem, doncs, un vot de confiança al canvi de nom, tot i brindant per que la renovació anunciada ajudi a fer, de veritat, un Sant Cugat més sostenible, que bona falta ens fa.

Per tal de veure clar quina és la feina que la oficina podria fer – i entenem que caldria que fes, ens podem guiar per un document, de l'any 2006, que podeu trobar a la plana web de la pròpia oficina:
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/archivos/23-385-document/Indicadors.pdf ,
en el que s’ha identificat una sèrie de indicadors, fins a 34, que es proposen per tal de efectuar el seguiment de fins a quin punt Sant Cugat és – o va avançant cap a ser – sostenible.

El disposar d’aquests indicadors és molt interessant, doncs, si estan ben escollits, ens permeten quantificar, de una manera força objectiva, quina és la situació en tots aquests aspectes, i permet també prioritzar les actuacions a dur a terme de una manera preferent, de tal manera que és possible dur a terme una política de sostenibilitat força coherent. Es, doncs, molt important, un cop definits, efectuar un seguiment regular i sistemàtic d’aquesta bateria d’indicadors, establint plans d’acció quan es fa evident, a partir de les dades obtingudes, que els resultats que obtenim es desvien dels objectius que havíem prèviament establert com a desitjables. Una altre avantatge al disposar d’indicadors, es que, si estan calculats de manera idèntica, es poden establir comparacions amb altres poblacions, i constatar fins a quin punt és cert allò de que, “som una taca de verd en mig de la grisor metropolitana”, que fa tant bonic de dir, sobretot en campanya. Per sort, bastants dels indicadors de Sant Cugat són molt similars als d’altres poblacions, i la web de la Diputació, entre bastants altres fonts, hi ha publicats els valors corresponents a força poblacions del nostre entorn. Com en qualsevol altre aspecte de gestió, el comparar indicadors ha de permetre també identificar aquells que obtenen els millors valors, i, conseqüentment, duen a terme les millors pràctiques en aspectes concrets, el que, al seu lloc, permet dur a terme accions de benchmarking .. si la política en el mal sentit ho permet.

En primer lloc, ja referint-nos al document de Sant Cugat, cal dir que l’eventual avançament del que hem parlat abans no es veu enlloc, el que no vol dir que no n’hi hagi
hagut, doncs les dades que figuren d’aquest document no estan gaire actualitzades, en alguns cassos encara no es disposa de dades, la majoria de les existents són de 2004 i 2005, i en qualsevol cas, no s'arriba a veure la tendència, doncs en la inmensa majoria de vegades només hi figura un primer valor. Quan es disposi de dades actualitzades ens comprometem a ajudar a fer - les públiques, però en primer lloc pretenem donar a conèixer l’estructura dels indicadors disponibles, que ve a ser la concreció de allò que es considera que és la sostenibilitat per part d’aquells que la gestionen.

Així doncs, podem classificar els 34 indicadors proposats en nou grans famil.lies:

1 – Indicadors relatius a urbanisme, tals com intensitat d’urbanització i ocupació del sol.
2 – Indicadors relatius a mobilitat, tals com proximitat a serveis urbans bàsics, desplaçaments i mobilitat de la població..
3 – Indicadors relatius a la protecció ambiental: protecció d'espais d'interès natural, despesa municipal en medi ambient, i altres
4 – Indicadors relatius a aspectes energètics: Consum final d'energia, producció local d'energies renovables..
5 – Indicadors relatius a residus: intensitat de producció de residus de l'economia local, recuperació de residus, utilització de les deixalleries municipals..
6 – Indicadors relatius a l'aigua (d'especial interés en aquests moments!): intensitat de consum d'aigua de l'economia local, gestió d'aigues residuals..
7 – Indicadors referents a contaminants atmosfèrics i acústics: Emissió de contaminants, emissió de gasos d'efecte hivernacle..
8 – Indicadors relatius a qualitat ambiental: Estat ecològic dels rius, superficie forestal cremada..
9 – Indicadors relatius a aspectes socials: Satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local, nivell de treball precari, associacionisme ambiental..

De molts d'aquests indicadors assenyalats, hi ha subindicadors, amb el que resulta un ventall d'informació prou ampli que, quan estigui realment en marxa, constituirà un bon element de informació. Entenem que obtenir i divulgar aquesta informació, aixi com proposar plans d'acció quan es consideri necessari, és una de les principals tasques de la oficina de sostenibilitat.
Josep Julià
Fundació Sant Cugat