Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Demanen la dimisió de Esther Salat

Quan teniem 15 anys

Quan teníem quinze anys estàvem plens de rauxa, tocàvem en una banda de Rock'n'Roll i dèiem paraulotes, però no teníem on assajar ni tocar. L'alcalde Aymerich ens va dir que per la música ja hi havia l'Auditori però allí mai ens van prendre seriosament perquè tenien una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Nosaltres no hi teníem cabuda; per això vam decidir sindicar-nos en el que avui encara és Dissidància Sònica i mentre esdeveníem professionals, nacionals i fins i tot internacionals al marge del nostre poble i malgrat el boicoteig constant de l'Ajuntament, no vam deixar de reivindicar una Sala i uns Bucs d'assaig on poder fer música.

Poc a poc el nostre missatge va anar quallant i l'Ajuntament, amb un nou alcalde però amb les mateixes idees encarcarades respecte la música (Lluís Recoder), ja no gosava riure's dels músics amb allò de “per tocar ja teniu l'Auditori” i quan vam fer vint-i-tres anys, ens va proposar de fer una Sala (sense Bucs) al casal de Torreblanca. No era una proposta gens sincera perquè quan l'arquitecte ens va ensenyar els plànols, no va saber respondre les qüestions tècniques més elementals i el projecte es va haver d'enterrar.

Quan vam complir vint-i-sis anys, ens van sortir amb un nou projecte per una Sala a Vullpalleres on, per primera vegada, es va parlar de la possibilitat de la gestió privada de l'equipament. La cosa tampoc s'aguantava per enlloc perquè una sala pensada per grups locals i amateurs, lluny de la “qualitat i del gran format”, “del nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”, està bastant renyit amb el rendiment econòmic. Nosaltres ja li vam dir que no enteníem com li costava tant de fer una Sala com la que tenien a totes les ciutats del voltant i deixar-se de pijades, però mai vam obtenir resposta perquè el candidat privat per gestionar la Sala es va retirar, van venir les eleccions i el tema va tornar a quedar enterrat.

Ara tenim trenta anys i escaig, ja no necessitem la Sala ni els Bucs però mantenim la reivindicació en solidaritat amb els que ara tenen quinze anys estan plens de rauxa, toquen en una banda de Rock'n'Roll i diuen paraulotes però no tenen on assajar ni on tocar, i també, perquè alguns de nosaltres ja tenim fills i potser algun dia també es volen dedicar a fer música al seu poble. Doncs ara va i resulta que ens surten amb una nova proposta de Sala que serà de gestió privada, sense bucs i on, en paraules de la regidora d'educació i joventut Esther Salat hi haurà una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Què salada ella!

Si encara tinguéssim quinze anys, estiguéssim plens de rauxa, toquéssim en una banda de Rock'n'Roll i digéssim paraulotes li diríem a l'Esther Salat que “és una pija de merda que s'està rient a la nostra cara”, però com que en tenim trenta-cinc només li demanarem que dimiteixi.

Dissidència Sònica, Sant Cugat, 22 de novembre del 2010

dissabte, 6 de novembre del 2010

Volpelleres, un barri sense serveis

Els veïns que han comprat o llogats un pis al nou barri de Volpelleres es queixen que estan absolutament abandonats en tot el referent a servei.
La neteja de carrers, espais verds o parcs és mínima, per no dir inexistent.



No poden fer recollida selectiva perquè tots els contenidors de fraccions són segellats i inoperants.
A més en aquests contenidors s'ha prioritzat el disseny abans que la seva facilitat d'ús o manteniment.
En el centre hi ha estat un fracàs i ja s'han canviat tots.



Totes les escombraries van al contenidor general que sempre està desbordat.

I així una llista molt llarga: inseguretat a la nit, curses nocturnes de cotxes, mala senyalització viàri, absència de comerços etc.


Jaume Massanés i Papell

dimarts, 2 de novembre del 2010

Recoder, la fullaraca i les inundacions

Ja fa uns anys que el nostre estimat alcalde -que ho deixarà de ser d’aquí a poc i que ja fa temps que té el cap posat en altres temes, es veu-, ens va prometre, a mi i a altres comerciants de la zona de Can Quitèria, arran de la darrera obra de remodelació del carrer Sant Jordi i rodalies -zona on s’ha legislat sempre a esquenes dels veïns i comerciants, i a favor d’altres interessos particulars- que s’asseguraria que, cada tardor, la neteja de la fullaraca i brutícia del clavegueram de la zona de la carretera de l’Arrabassada i la Rambla Ribatallada es faria correctament, per evitar inundacions com les que hem tornat a patir fa uns dies.
Doncs bé, només han estat paraules, i no fets. Com mostren les fotografies que hem realitzat, la deficient neteja ha provocat de nou l’embossament immediat de les clavegueres en caure la pluja forta i la inundació de diversos locals comercials, aparcaments, habitatges, etc. Si el servei municipal de neteja hagués fet bé la seva feina, ara no parlaríem de pèrdues molt quantioses a nivell econòmic.
Però suposo que l’Ajuntament ja no té diners a caixa i ens toca pagar, un altre cop, les conseqüències als pobres comerciants i ciutadans. Ara bé, col•locar prou cotxes patrulla per posar multes i anar fent calaix, això sí és actuar amb immediatesa i amb efectivitat.

Antoni Rabascall Martínez, Mobles Majik.