Ventades a Sant Cugat

Les greus conseqüències d’un fenomen natural com les darreres ventades a Sant Cugat i a la resta de Catalunya són molt difícils de preveure amb exactitud malgrat els avanços de la tecnologia de predicció.
Més encara quan altres factors locals hi poden influir, com és el tipus de construccions, instal·lacions i cablejats aeris de serveis o la tipologia d’arbrat de cada zona.
En el tema de l’arbrat és on ara ja es pot treballar pensant en el futur. No soc cap expert, però aplicant el sentit comú i desprès de parlar amb alguns dels veïns afectats podríem extreure algunes recomanacions.

- Substituir els arbres més vells, majoritàriament els pins, ja que el seu tronc i branques poden partir-se més fàcilment per el cop de vent. A més a més, a cada poda anual s’han eliminat progressivament les branques inferiors provocant que el pes es concentri a la seva part superior. Això afavoreix el balanceig, produït per el fort vent, que en definitiva acaba provocant la seva caiguda o trencadissa.

- Negociar amb les companyies el progressiu soterrament dels serveis d’electricitat i telefonia ja que la caiguda d’un sol arbre pot causar la interrupció del servei a un número considerable de vivendes, empreses o comerços.

- Definir una distancia mínima de seguretat entre els arbres i les edificacions o las tanques mitjanceres.

- Ser més àgils i comprensius en la tramitació dels permisos per treure arbres en terrenys o parcel·les de particulars. Conec el cas d’una persona que té un cedre molt gran a quatre metres de la seva casa i que les seves arrels estan aixecant el terra afectant la construcció. Al demanar permís se li nega justificant que l’arbre ha estat catalogat i protegit, aconsellant-li que faci una rasa de ciment de dos metres de profunditat com barrera per frenar el progrés de les arrels.
El dia de la ventada aquesta persona va sofrir una taquicàrdia quan va veure que degut al fortíssim balanceig l’arbre li podia caure sobre la seva propietat.

Em considero ecologista i soc un enamorat de la natura però per davant de tot està la seguretat de les persones i els seus béns.

Per acabar, reconèixer la feina que han fet i s’està fent per part de les brigades municipals de Sant Cugat i Valldoreix i demanar a alguns politics, els de sempre, que no aprofitin aquesta situació per fer-ne manipulació ni soroll polític.

Jaume Massanés i Papell

Més sobre el Consell de Cultura

Fa pocs dies s’ha constituït el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, creat per la llei 6/2008 del 13 de maig. Com hom sap, no ha estat absent de polèmica, el sector musical s’hi ha sentit marginat, a la qual cosa els seus membres han contestat que la voluntat del Consell és representar tothom i, a més, han ofert treballar en comissions sectorials. Això té causa en el fet que a Sant Cugat també existeix un Consell de Cultura, constituït el 14 de març del 2007 i, no cal dir-ho, amb unes competències i, sobretot, instruments d’actuació molt inferiors al català; i del qual he vingut informant des d’aquestes pàgines, la darrera vegada en l’exemplar número 68.

Com a membre d’aquest consell considero una obligació informar del que anem fent, per la qual cosa em sembla convenient fer un resum de les tasques a les quals ens hem dedicat als darrers mesos:

a) Elaboració de nous criteris –que, en realitat, és una modificació dels ja existents- d’ajut econòmic municipal (subvencions) a entitats i associacions. Hem intentat introduir una major racionalització a la distribució de les subvencions. L’objectiu és que les subvencions no es limitin a ser una continuïtat de les de l’any anterior, sinó que s’apliquin amb rigor els criteris establerts en cada un dels projectes presentats. L’assemblea d’entitats culturals va conèixer i aprovar, amb algunes modificacions, la nova proposta en la seva reunió del passat 30 d`octubre. Òbviament, nous criteris no vol dir forçosament més diner per repartir, especialment aquest any, que com tothom sap és un any de disminució d’ingressos i, per tant, de contenció de la despesa.

b) Elaboració d’un informe sobre la proposta de Pla d’equipaments. El Consell va discutir i aprovar un document presentat per la seva comissió d’equipaments, el qual es va fer arribar a la tinent d’alcalde de territori el passat 19 de novembre. Hem fet arribar la nostra opinió sobre un seguit d’equipaments culturals: xarxa de biblioteques, celler cooperatiu, casa de cultura, monestir i museu de Sant Cugat, museu Casa Aymat, arxiu històric municipal, sales d’exposicions, xarxa de centres cívics, casino de la Floresta i el que hem anomenat centres culturals de referència (a part de referir-nos a un conjunt d’edificis sobre els quals l’Ajuntament ha de donar una solució: edifici antic ajuntament, villa Felisa o casa Jaumandreu, masies Can Rabella i Can Canyameres i Can Quitèria). El Consell de cultura compta amb un representat a la Comissió de seguiment del pla d’equipaments.

c) Tal com vam fer l’any passat i d’acord amb el que preveu el seu reglament, el consell ha emès un informe sobre el programa d’actuació i pressupost municipal de cultura del 2009. En el benentès que el Consell ve entenent que no és la seva funció pronunciar-se sobre la concreció pressupostària de l’acció de govern, sinó que ha de centrar-se en avaluar l’encaix de les propostes programaticopressupostaries en el pla de cultura i en el conjunt de debats i propostes que es produeixen al si del consell.

d) Hem dedicat dues sessions, la del 4 de novembre i la del 20 de gener, ha debatre sobre la festa major. El consistori ha obert un procés participatiu en el qual vol posar en discussió el model de festa, un debat a nivell polític, tècnic i ciutadà (consells sectorials i entitats). El consell ha aportat el seu gra de sorra en aquest debat, ens hem pronunciat en tres aspectes: a) concepte de festa major (què ha de ser la festa?); b) format de la festa (quines coses cal canviar?); i organització de la festa (quin tipus de comissió organitzadora?). És previst un fòrum que reculli i sintetitzi el conjunt de propostes.

e) Per últim, vull referir-me a un tema que encara no ha estat discutit al consell. D’antuvi vull excusar-me per fer servir informació privilegiada, la que hem permet el fet se ser membre del consell, i expressar que acceptaré de bon grat l’esbroncada que probablement rebré d’algun càrrec polític per airejar el tema. Em refereixo al projecte de gestió de la casa de cultura, la qual passarà de denominar-se també centre de recursos culturals. La proposta (repeteixo, és una proposta) té dos aspectes que em semblen positius: a) la creació d’una comissió de seguiment de la gestió del centre, composta per un representant de cada una de les entitats que hi estan ubicades; i b) la creació d’una oficina al servei de les entitats socioculturals. Però hi ha dos aspectes que, sens cap mena de dubte, caldrà discutir a bastament: a) la concessió de la gestió del centre a una entitat externa (abans en dèiem privatització de la gestió), sota la supervisió dels serveis tècnics de l’ajuntament, això sí; i b). la creació d’una oferta cultural que l’aproximarà al que són els centres cívics dels districtes. El nucli del municipi no té la necessitat de l’oferta cultural municipal que tenen els districtes. El nucli disposa d’algunes entitats que, en gran part, ja estan oferint el que se’ns proposa. Seria absurd solapar activitats. Abans de fer-ho, cal dialogar amb aquestes entitats –estic pensant amb l’Ateneu, la Unió, el Club Muntanyenc,...- i definir una oferta complementària a la que estan oferint. Seria absurd que les entitats es queixessin perquè no tenen el suficient suport econòmic municipal i, a la vegada, l’Ajuntament estigués oferint alguns serveis idèntics. En definitiva, estem davant el tema de sempre: quin paper ha de jugar l’Ajuntament i quin les entitats. Contestar aquest interrogant i fer-ho en termes de cost/qualitat, és quelcom imprescindible.

Fins aquí he arribat. Seguirem informant (i debatent).

Jordi Casas
Membre del Consell de Cultura i de Fundació Sant Cugat

Ja tenim indicadors de sostenibilitat!

Si no recordo malament, cap a finals d'octubre vaig anunciar, en aquestes mateixes pàgines, que la Oficina Sostenible de Sant Cugat havia fet public el seu compromis de disposar de les dades actualitzades, si no de tots, d'una bona part dels 34 indicadors de sostenibilitat de que s'ha dotat el municipi.

Doncs bé, tot i que amb un cert retràs, a la última reunió de la Comissió de seguiment de la Agenda 21, celebrada poc abans de Nadal, es van facilitar aquestes dades, que poden ser consultades - i així ho recomanem al qui estigui interessat, ja que es tracta de molt material - a la adreça web
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/ a l’apartat de Comissió de Seguiment Ag21/ documents Comissió: els tres primers documents són, l’acta de la reunió en que va tenir lloc la presentació, el document d’indicadors, i la presentació dels indicadors calculats.

Tot i que he recomanat de consultar directament la informació disponible, que és molta, intentaré fer ací una primera valoració, per tal de facilitar la feina a qui en tingui prou amb un coneixement més de passada - que serà, per força, esbiaxat - i també, per que nó, per encetar un debat sobre com estem i que ens caldria prioritzar, que és per el que - entenc- serveixen aquestes dades, finalment, disponibles.

En primer lloc cal dir que dels 34 indicadors formalment existents, tot i el temps -anys- transcorregut des de la seva presentació inicial, octubre de 2006, només se n'han pogut presentar 18, i encara d'aquests n'hi ha tres dels que només es tenen dades parcials, el que no vol dir sinó que 34 indicadors, d'entrada i vistos els minsos recursos dedicats al seu seguiment, era una exageració, quelcom bonic segurament des del punt de vista de la ciutat de primera que algú somnia ser, però inviable en la pràctica. De totes maneres, és millor quelcom que res, i podem passar a un primer comentari de la informació subministrada.

En primer lloc, podem parlar de les tendències que manifesten els indicadors. Dels 18 disponibles, n'hi ha 7 dels que o bé no hi ha una mesura anterior, i no es pot establir una tendència, o bé es troben en estat estacionari. Entre aquests es troben la emissió de contaminants atmosfèrics, o bé la satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local.

Entre les coses que van bé, cal destacar el consum d'energia, on l'any 2007 cada santcugatenc va gastar 1,12 tones equivalents de petroli, mentre que l'any 2004 aquesta xifra era 1,82. Donat que aquest és un dels indicadors de que es disposa de manera parcial, no coneixem la distribució del consum per sectors d'activitat, el que podria explicar aquesta baixada (el sector industrial és més intensiu en consum energètic, i és possible que la arribada de nous habitants hagi fet baixar la contribució industrial. També es veritat que les noves industries que es miren d'atraure (ciutat del coneixement) no són gaire intensives en la utilització de la energia. De totes maneres, i sigui com sigui, es tracta d'una dada favorable, que cal celebrar. La intensitat energètica local (consum d'energia en relació amb el PIB del municipi)també baixa, així com la intensitat de producció de residus i la recuperació de residus municipals (encara que la de industrials puja, i si parlem de comparacions amb altres municipis estem bastant a la cua)

Entre els aspectes que presenten una tendència poc satisfactòria, en destaquem alguns: l'abastament d'aigua municipal (encara que ponderat per el nombre d'habitants) puja, el que vol dir que, tot i les mesures d'estalvi d'aigua, i la conscienciació ciutadana al respecte, gastavem l'any 2007 309,9 litres per habitant i dia, mentre que al 2005 en gastàvem 273. També puja la concentració ambiental de contaminants atmosfèrics.

Tant entre els indicadors de que es disposa com dels que no, n'hi ha alguns que semblen, en principi, clarament prescindibles o trivials: la participació ciutadana en processos de sostenibilitat, mesurada en nº de reunions celebrades, la despesa municipal en medi ambient, o bé l'associacionisme ambiental del municipi, es troben entre aquests, mentre que entre els indicadors previstos però que es troben a faltar hi han els relatius a desplaçaments, mobilitat i transport dels ciutadans, gestió d'aïgues residuals, utilització d'aigues depurades, producció local d'energies renovables, i emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Ara que tenim les dades - o algunes dades - comencem a disposar d'elements que ens poden ajudar a definir polítiques a desenvolupar, i avaluar-ne els resultats. Només queda esperar que el compromís assolit de perseverància en la recollida de resultats i posta a disposició de la ciutadania d'aquests, continuarà, cosa que només podrem que celebrar.

Josep Julià - Fundació Sant Cugat

Agraïment

Des d'aquestes línies agraeixo de tot cor el suport rebut per tants i tans amics que ens ajuden a passar aquests moments tant difícils i incomprensibles. El Josep ha estat una GRAN persona que de ben segur a deixat empremta a tohom qui l'ha conegut. El Josep nasqué per fer feliç a tothom qui l'envolta. Sempre estarà en mi.

La seva dona, Núria Stenger.

Senyor Joly, de passar full, res de res ¡¡

En el darrer ple de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en què es van aprovar els pressupostos, i com a resposta a un regidor de la oposició (que parlava dels escàndols econòmics municipals: el deute amb TMA, els impostos deixats de cobrar per Impulsis i altres) el Sr. Joly, responsable de l’àrea d’economia, va manifestar que no es pot estar sempre parlant del passat. En definitiva volia passar full, sense assumir-ne les responsabilitats.

Ara que som en temps de crisi ha calgut fer mans i mànigues perquè les retallades pressupostàries no afectessin massa partides absolutament necessàries, tot i que es tractava d’uns imports que ni de lluny es poden comparar amb els de l’exorbitant pèrdua per la mala gestió feta, les conseqüències de la qual suposen una càrrega pressupostària que pot arribar a la xifra d’un milió d’euros anuals, durant molts anys.

Com i perquè es va produir tot això?, Qui són els responsables? S’han pres les mesures correctives pertinents? (recordem que l’any 2004 ja es parlava de casos similars) Algú es pot imaginar aquesta situació en una empresa privada? Certament que no, com a mínim els responsables ja estarien acomiadats i sense atur. Doncs en un ajuntament encara és molt més greu perquè es gestionen diners públics, dels contribuents, i en el nostre cas, de tots els santcugatencs.

Si hi hagués el mínim sentit democràtic, no s’aturaria (valent-se de la majoria absoluta) una moció de l’oposició per aclarir que havia passat i quins n’eren els responsables. La transparència és un requisit imprescindible per la democràcia, i absolutament necessària perquè els ciutadans estem informats de què fa l’equip de govern amb els nostres diners. No s'hi val a demanar la confiança dels santcugatencs per governar l’Ajuntament i que a l’hora de respondre de la gestió no ho vulguin fer.

Senyor Joly, els santcugatencs VOLEM SABER!!!

Jaume Massanés i Papell

Una figura no decorativa

Quan el ple municipal va escollir Jaume Clavell com a síndic de greuges de la ciutat, sabien que no acceptaria ser només un càrrec institucional per fer quedar bé la institució i les persones que en formen part.
A Clavell l’avala una impecable trajectòria personal i professional, per això el van proposar i escollir. Per la seva dedicació, la precarietat de mitjans i el que suposa el fet d’enfrontar-se amb una maquinària com l’administració municipal, mereix tot el nostre respecte i suport. El síndic va prendre possessió del càrrec fa un any i mig i amb prop de dos-cents expedients oberts i molts de solucionats ha demostrat ser un corcó per als polítics i funcionaris i la persona que necessitem els ciutadans. Una persona dialogant, amb la virtut de l’empatia que no s’ofega amb els expedients ni s’encongeix davant la paret sovint massa alta de la burocràcia local.
Fa poc va presentar el seu primer informe, del qual es destacava que un dels principals motius de queixes està relacionat amb l’ordre públic, fets incívics, però també relacionats amb el cos de la Policia Local, sancions de trànsit i actuacions prepotents i molt poc formatives d’algun dels seus agents. Clavell va reblar el clau en unes declaracions on manifestava que en el col·lectiu hi ha un grup minoritari que es considera “intocable”. Això ha despertat crítiques de polítics i sindicats que, en lloc d’obrir una investigació, han posat en dubte les seves paraules i fins i tot en demanen la dimissió. Una actitud corporativa que, com tantes vegades, vol carregar el problema al missatger. El que denuncia el síndic no és nou i pel bé de la major part d’un col·lectiu amb vocació de servei, seria bo esbrinar-ho i posar-hi remei.

Editorial - 24 desembre 2008
Diari de Sant Cugat

Per un 2009 ple de treball i de coherència per Valldoreix

Comencen, de nou, un any força interessant. Caldrà tenir paciència i saber treballar conjuntament amb -ara sí- una oposció que voldrà donar el seu Do de pit. Segurament, cal que sigui així perquè les coses rutllin i es comencin a "desencallar" temes tant importants com és el Consell de la Vila, l'Escola Bressol, el parking de l'estació, el projecte de la Plaça de la Centralitat, etc. I d'altres també molt importants com la neteja dels carrers i places de la vil.la, la urbanització dels barris que encara resten pendents, etc.

Vagi per endavant la voluntat de que es pugui governar des del consens, i amb el suport necessari perquè ningú ,dels qui vivim a Valldoreix, es vegi perjudicat.

Segurament tornaran els Plens Municipals difícils, llargs, durs i amb força controvèrsia. Serem, de nou, dins d'una situació de manca de diàleg en molts aspectes, i amb entrabancs administratius i de gestió que no facilitaran la gestió ni l'avançament de la feina pendent. No ens espantem, perquè ja sabem el que és governar en minoria.

Desitgem, si més no, que l'estima que tots els vocals del consistori diuen tenir per Valldoreix, es faci realitat en la gestió del dia a dia que ens espera. Tots, tant els qui governen com els qui faran oposició, són responsables dels vots i el suport que han rebut. Cal demostrar que estan tots a l'alçada del que se'ls demana.

PER UN VALLDOREIX AMB FUTUR!!!!!!!

http://www.progressistesvdx.com/

Imparcialitat dels diaris de Sant Cugat?

El butlletí gratuit TOT SANTCUGAT ens torna a fer una mostra de la seva absoluta manca d'objectivitat i de criteri imparcial: ens ofereix una enquesta que demana l'opinió sobre la necessitat (o no) de que la presidenta de l'EMD de Valldoreix dimiteixi, "després d'haver trencat el pacte de govern". Senyor Vallès, ja sabem tots de quin peu calça vostè, i les seves grandíssimes amistats amb els srs. de CiU de Sant Cugat. Donar per fet que ha estat la presidenta de l'EMD de Valldoreix qui ha trencat el pacte és, sense cap mena de dubte, posicionar-se a favor dels vocals de CiU-Actuem d'una manera clara, oberta i sense cap mena d'interès pel respecte al Codi Deontològic de la seva professió.

És vostè un manipulador dels fets i demostra molt poca credibilitat periodística. Suposo que així, difícilment podrem veure mai res que no sigui afalagador cap als seus amics convergents, oi?.

Apostem per un canal menys accessible i de molta menys tirada com el butlletí "UN ALTRE SANT CUGAT" que, com a mínim, es digna a recollir qualsevol opinió (sigui de qui sigui). LAMENTABLE!

Àlex Santigosa