Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Sant Cugat, quina qualitat de vida ?

Un dia qualsevol al centre de Sant Cugat: tràfic intens, grans camions, moltes botzines, alarmes... semàfors perillosos. Molt de soroll, no es controla, ni radars, ni inspeccions d’obres.

Fa unes setmanes va morir un vianant que havia sigut atropellat en un pas zebra; s’ha sumat, dramàticament i en silenci, a les altres morts.

TVE, canal internacional. Exemple de ciutats sostenibles: Murcia i Sant Cugat, on l’alcalde de Sant Cugat comenta que s’ha convençut la gent perquè camini i deixi el cotxe, i ara al centre de la ciutat no ni ha vehicles!! A la imatge, els carrers de vianants com Santiago Rusiñol i Santa Maria, a tocar dels vials plens de trànsit.

Alarmes, sirenes, botzines. Els dies de futbol, s’hi sumen les pneumàtiques, fins a la una de la matinada. Vehicles municipals de jardineria, que es passen de soroll: furgó escombra i bufadors de fulles famosos, fa anys que la gent es queixa. A La Floresta si suma la megafonia, repartiment de butà, maquinaria motoritzada de jardí i bosc els dissabtes i diumenges, udolar dels gossos que estan sols.

La contaminació acústica danya la salut. Espanya ha signat la convenció d’Aarhus* que garanteix els drets ciutadans en relació al medi ambient.

Associació El Mussol

Sant Cugat, 20 d’abril de 2010

dissabte, 3 d’abril del 2010

Qui cuida els nostres boscos i les nostres rieres ?

Sóc una alzina humil i retorçada que visc a vora de la riera de Vallvidrera i m’han demanat des d’El Mussol que faci un relat del que ha passat a prop meu en la festa del VI Dia de l’Arbre.

Varen venir, mussols, mussolets, abraça arbres, nens, tècnics i polítics. Tots junts estan mol contents perquè això del medi ambient i l’ecologia s’està cotitzant a l’alça i no queda bé actualment que no estiguis alineat amb aquesta sensibilitat.

Desprès dels episodis de vents i de neu que han tombat mols del meus germans i familiars sembla que les persones ens tenen por. Diuen que els arbres som un risc per a les persones, i que el bé públic és la seguretat i a mi em sembla que desprès de la por als arbres, pot ser que ens comencin a massacrar pel be comú, com si el be comú no fos l’aire, l’aigua i la vegetació.

També en els discursos es va parlar de que tenir un entorn com Collserola és un del principals patrimonis i futur de Sant Cugat.

Un equip valent del Mussol i col•laboradors varen recollir “regals” de la civilització: una vespa .ferros, runes , plàstics, mantes i això malgrat que el personal del Parc ja varen treure camions i camions d’altres objectes inversemblants: cotxes, rentadores, tendes de campanya etc.

També els treballadors del Parc van treure una sèrie de canyes invasores que anaven arraconant las plantes germanes habituals de la ribera, en el marc d’un programa de la seva restauració.

El nens amb la seva tradicional empenta van fer forats i van plantar molts arbres de ribera perquè es fessin companyia i en el temps es formés una altre vegada un bosc de ribera, on el rierol tornés a portar aigua neta.

Tots els presents es varen adonar de la ferum que feia l’aigua. Malgrat que més amunt hi ha una de les depuradores més avançades del país,les cases de Can Borrull encara llencen les seves aigües brutes directament a la riera.

Bé, si voleu us convido a abraçar-vos al meu tronc i els del meus germans i en parlem.

UN MATÍ A LA RIERA

L’aigua baixa lenta, corre, sembla neta; és un racó bonic, amb grans alzines, espès d’arbustos variats, una mica brut de plàstics. Quan mires bé, el lloc és molt brut. Fem neteja, s’omplen grans bosses: hi ha de tot, una estora enorme i grans trastos que es retiraran després.

La riera de Vallvidrera, l’únic curs perenne de Collserola, va recollint líquid dels torrents, per anar a parar a la Rierada, conformant un sal bonic, una petita cascada que sona amb més o menys força segons les pluges.

L’associació El Mussol celebra el sisè Dia de l’Arbre, plantant-ne de joves a tocar de la ribera, amb els peus a l’aigua.
Els nens segueixen ben interessats les explicacions, miren els insectes capturats, també algun mosquit tigre.

T’imagines el lloc com hauria d’estar, aquests oms i verns ben alts, esponerosos, fent ombra a l’estiu. Però la riera, en sec, baixa negra, pudenta. No hi ha clavegueres! això és el que urgentment cal resoldre, sembla impossible que passi a una ciutat famosa pel seu alt nivell de vida. Lamentable. Volem tenir esperança!

El Mussol