Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Sobre el futur Pla d’equipaments

Recentment els grups municipals han rebut un document de diagnosi dels equipaments municipals, el qual avança un seguit de propostes que poden considerar-se com un embrió de Pla d’equipaments. Cal recordar que el compromís d’elaboració d’aquest pla ve arrossegant-se des del 2001.

No és la nostra intenció analitzar el contingut d’aquest document, ens reservem aquesta possibilitat per a més endavant, quan coneguem més detalls al respecte. En tot cas, volem deixar constància que el document comet un error de partida. En diverses de les seves pàgines, en concret 32, 50 i 105, s’indica que Sant Cugat està per sobre dels estàndards i del que exigeix la normativa, la qual cosa el porta a dir que l’objectiu ha de ser l’excel.lència i la diferenciació (sic). Aquí només ens centrarem en els equipaments culturals i, en concret, en dos d’ells, per evidenciar que la diagnosi del treball és absolutament errònia: biblioteques i arxiu històric municipal.

Hom sap que recentment s’ha informat que, a causa d’un error de càlcul, el que havia de ser la biblioteca central, que havia de situar-se al Bell Indret, ha quedat aturada, sense que se sàpiga quan s’iniciaran les obres i, per tant, quan serà inaugurada. Les necessitats sobre biblioteques estan marcades per la llei 4/1993 del sistema bibliotecari de Catalunya. A partir d’aquesta llei la Generalitat va elaborar el Mapa de Lectura Pública de Catalunya. En la WEB del Departament de Cultura pot veure’s la concreció d’aquest mapa pel que fa al Vallès Occidental (2003), el qual estableix un Programa Comarcal. Segons la llei i el Programa Comarcal esmentats, a Sant Cugat li correspon tenir: 1 biblioteca central urbana, la qual ha de coordinar les altres biblioteques; 1 biblioteca local o de barri; la constitució d’una Comissió de lectura pública de nomenament municipal, la qual ha de col.laborar amb la biblioteca central en el compliment de les seves comeses i la descentralització del servei de lectura. De tot això, Sant Cugat només disposa d’una biblioteca local o de barri (l’actual del Mil.lenari) i dos punts d’accés a la Floresta i les Planes (l’EMD té previst inaugurar una biblioteca properament). I, a més, cal afegir-hi el fet que Sant Cugat i a causa del creixement en curs, ja hauria d’estar pensant en una segona biblioteca local o de barri (de fet, en un document municipal ja se’n parla i es preveu ubicar-la a Can Vulpalleres, febrer del 2006). En definitiva, en aquest tema estem molt lluny dels estàndards i difícilment ens podem plantejar l’excel.lència com a objectiu si abans no complim el que diuen la llei i el programa comarcal de biblioteques (de fet i malgrat l’indicat en el primer paràgraf, la diagnosi reconeix que en qüestió de biblioteques tenim un “dèficit estructural”).

Pel que fa a l’arxiu històric municipal, les coses no estan millor. A finals dels anys vuitanta l’Ajuntament, a canvi de cedir uns milers de metres quadrats urbanitzats perquè la Generalitat hi construís l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), va obtenir la cessió d’alguns centenars de metres de prestatgeria per ubicar l’arxiu històric municipal. Allò va significar l’esquarterament de l’arxiu existent, la major part es va traslladar a l’ANC, però una bona part es quedà a l’edifici de la Rambla de Can Mora (edifici de correus) i encara hi és. Com ja va anunciar al seu moment el Grup d’Estudis Locals, això ha impedit la constitució d’un vertader arxiu històric, dedicat a l’acreixement del seu patrimoni documental i a la difusió del seu coneixement. L’incompliment de la legislació és evident. Segons la llei 10/2001 d’arxius i documents Sant Cugat ha de tenir un arxiu propi que, a part d’aplicar el sistema de gestió d’acord amb les normes tècniques bàsiques, ha de comptar amb el personal tècnic i qualificat suficient i la direcció ha de ser exercida per una persona amb titulació universitària superior. L’arxiu històric municipal no disposa d’un arxiver o arxivera titular (i titulat) i ha deixat en mans de l’ANC la gestió d’una bona part del seu fons, la qual cosa ha propiciat la inexistència d’una política arxivística que aposti per la millora dels seu patrimoni documental i la divulgació de llurs continguts (deixant al marge la seva deficient gestió). Des del nostre punt de vista i segons els criteris de la llei 10/2001 esmentada, l’arxiu no reuneix les condicions per formar part del Sistema d’Arxius de Catalunya, no obstant això apareix en la WEB del Departament de Cultura formant part de la xarxa d’arxius (això sí, donant per bo el seu esquarterament i ignorant el fons de l’edifici de la Rambla Can Mora). Estigui en el sistema d’arxius o no, és poc discutible que en aquest tema també estem lluny dels estàndards i del que estableix la normativa.

Voldríem acabar aquesta petita referència a una part del que se suposa ha de ser el futur Pla d’equipaments, fent una proposta ja avançada en algun altre mitjà de comunicació. Proposem que el Pla prevegi un potent eix cultural que travessi el nucli de la ciutat, que vagi del monestir (seu del museu) a l’edifici Aymat (subseu del museu per a la qual cal definir una funció més potent i atractiva), passat pel Celler Cooperatiu (el qual ja disposa d’un projecte de museïtzació d’una part i l’altra podria dedicar-se a encabir les entitats dedicades a la cultura popular i tradicional, malgrat que lamentablement la moció aprovada en el darrer ple municipal accepti que les obres de rehabilitació s’endarrereixin tres anys) i l’antic edifici de l’Ajuntament (cal trobar-li una funció potent que, alhora que aprofita l’espai, revifi la plaça. Per què no la ubicació d’un arxiu històric com es mereix una ciutat com Sant Cugat i la seu de l’Institut Municipal de Cultura, el qual està previst que es creï properament?). Sens cap mena de dubtes, aquest eix vertebraria una potent oferta cultural pel que fa a patrimoni monumental, artístic i documental.

Jordi Casas - Membre de la Fundació Sant Cugat i del Consell Municipal de Cultura

divendres, 22 de febrer del 2008

Sant Cugat sostenible

Sant Cugat sostenible

A finals del passat mes de gener, es feia pública una noticia: es crea la oficina “Sant Cugat sostenible” , a partir del que era la Oficina 21. De moment, podem dir que es tracta d'un canvi de nom que, com a mínim, fa el tema més intel·ligible, doncs “sostenibilitat” és, segurament, un terme més conegut que no pas “21”. Donem, doncs, un vot de confiança al canvi de nom, tot i brindant per que la renovació anunciada ajudi a fer, de veritat, un Sant Cugat més sostenible, que bona falta ens fa.

Per tal de veure clar quina és la feina que la oficina podria fer – i entenem que caldria que fes, ens podem guiar per un document, de l'any 2006, que podeu trobar a la plana web de la pròpia oficina:
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/archivos/23-385-document/Indicadors.pdf ,
en el que s’ha identificat una sèrie de indicadors, fins a 34, que es proposen per tal de efectuar el seguiment de fins a quin punt Sant Cugat és – o va avançant cap a ser – sostenible.

El disposar d’aquests indicadors és molt interessant, doncs, si estan ben escollits, ens permeten quantificar, de una manera força objectiva, quina és la situació en tots aquests aspectes, i permet també prioritzar les actuacions a dur a terme de una manera preferent, de tal manera que és possible dur a terme una política de sostenibilitat força coherent. Es, doncs, molt important, un cop definits, efectuar un seguiment regular i sistemàtic d’aquesta bateria d’indicadors, establint plans d’acció quan es fa evident, a partir de les dades obtingudes, que els resultats que obtenim es desvien dels objectius que havíem prèviament establert com a desitjables. Una altre avantatge al disposar d’indicadors, es que, si estan calculats de manera idèntica, es poden establir comparacions amb altres poblacions, i constatar fins a quin punt és cert allò de que, “som una taca de verd en mig de la grisor metropolitana”, que fa tant bonic de dir, sobretot en campanya. Per sort, bastants dels indicadors de Sant Cugat són molt similars als d’altres poblacions, i la web de la Diputació, entre bastants altres fonts, hi ha publicats els valors corresponents a força poblacions del nostre entorn. Com en qualsevol altre aspecte de gestió, el comparar indicadors ha de permetre també identificar aquells que obtenen els millors valors, i, conseqüentment, duen a terme les millors pràctiques en aspectes concrets, el que, al seu lloc, permet dur a terme accions de benchmarking .. si la política en el mal sentit ho permet.

En primer lloc, ja referint-nos al document de Sant Cugat, cal dir que l’eventual avançament del que hem parlat abans no es veu enlloc, el que no vol dir que no n’hi hagi hagut, doncs les dades que figuren d’aquest document no estan gaire actualitzades, en alguns cassos encara no es disposa de dades, la majoria de les existents són de 2004 i 2005, i en qualsevol cas, no s'arriba a veure la tendència, doncs en la inmensa majoria de vegades només hi figura un primer valor. Quan es disposi de dades actualitzades ens comprometem a ajudar a fer - les públiques, però en primer lloc pretenem donar a conèixer l’estructura dels indicadors disponibles, que ve a ser la concreció de allò que es considera que és la sostenibilitat per part d’aquells que la gestionen.

Així doncs, podem classificar els 34 indicadors proposats en nou grans famil.lies:

1 – Indicadors relatius a urbanisme, tals com intensitat d’urbanització i ocupació del sol.
2 – Indicadors relatius a mobilitat, tals com proximitat a serveis urbans bàsics, desplaçaments i mobilitat de la població..
3 – Indicadors relatius a la protecció ambiental: protecció d'espais d'interès natural, despesa municipal en medi ambient, i altres
4 – Indicadors relatius a aspectes energètics: Consum final d'energia, producció local d'energies renovables..
5 – Indicadors relatius a residus: intensitat de producció de residus de l'economia local, recuperació de residus, utilització de les deixalleries municipals..
6 – Indicadors relatius a l'aigua (d'especial interés en aquests moments!): intensitat de consum d'aigua de l'economia local, gestió d'aigues residuals..
7 – Indicadors referents a contaminants atmosfèrics i acústics: Emissió de contaminants, emissió de gasos d'efecte hivernacle..
8 – Indicadors relatius a qualitat ambiental: Estat ecològic dels rius, superficie forestal cremada..
9 – Indicadors relatius a aspectes socials: Satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local, nivell de treball precari, associacionisme ambiental..

De molts d'aquests indicadors assenyalats, hi ha subindicadors, amb el que resulta un ventall d'informació prou ampli que, quan estigui realment en marxa, constituirà un bon element de informació. Entenem que obtenir i divulgar aquesta informació, aixi com proposar plans d'acció quan es consideri necessari, és una de les principals tasques de la oficina de sostenibilitat.
Josep Julià
Fundació Sant Cugat

diumenge, 10 de febrer del 2008

Preguntes per al senyor Recoder

¿Per què la Comissió del Nomenclàtor, que vostè va recolzar durant el mandat anterior, sembla que estigui de vacances a Punta Cana? I això que tenen un munt de feina! Només posaré tres exemples:

1 - Els espanyols celebraran al maig el bicentenari de l'aixecament davant les tropes de Napoleó. És hora que el carrer Dos de Maig -on té la seu la nostra Casa Gran- canviï de nom. Com a suggeriment els proposo -de agradar-los les dates històriques- : Sis d'octubre.
2 - Al Modrego, bisbe de la repressió franquista, se l'honora amb un carrer a Les Planes, i al seu ajudant i artífex de les millores en aquell indret, el cardenal Narcís Jubany, se l'ignora. Seria bo també fer el canvi de nom.
3 - La plaça del Rei , hauria de canviar de nom, que no ferís els sentiments de molts catalans, que recorden Borbons execrables (com els Comtes de Barcelona?).

¿Per què sent l'Ajuntament soci de Tabasa (és cert, menys de l'ú per cent) no demana una reducció al peatge dels túnels de Vallvidrera pels ciutadans del municipi?

¿Per què no es du a terme un bon pla de descentralització administrativa a tots els districtes?

¿Per què no es fa arribar la banda ampla a totes les llars de Sant Cugat, amb un servei gratuït de WI-Fi , com fan altres ciutats com Puigcerdà?

Narcís Clavell

dissabte, 9 de febrer del 2008

Crida a la mobilització ciutadana pel Dret de Decidir el 9-M

La Plataforma pel Dret de Decidir conjuntament amb Sobirania i Progrés conviden al poble de Sant Cugat a participar en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya. L’acció de recollida de signatures prevista per al proper 9 de març, dia d’eleccions generals a l’estat espanyol i d’eleccions municipals i cantonals a l’estat francès, s’emmarca en la campanya Decideixo decidir! que promouen ambdues plataformes a fi d’instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans perquè reclamin als estats respectius la competència de fer referèndums, és a dir consultes populars vinculants.
Aquesta acció no pretén altra cosa que aprofundir en la democràcia afavorint la participació política de la ciutadania, reclamant una competència que l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 ja contemplava amb l’acord del 89% dels parlamentaris, es dir de totes les forces polítiques excepte el PP.

Per tot això el nucli de Sant Cugat de la Plataforma pel Dret de Decidir informa de l’acció que es durà a terme, convidant tothom, per una banda, a signar per avançar en democràcia i poder participar en les decisions que ens concerneixen, i per l’altra, a col·laborar com a voluntaris per dur a terme l’acció.

Les persones que vulguin col·laborar només cal que ens enviïn un correu a scdecideix@gmail.com o ens truquin al telèfon 629.505.357 indicant el seu nom complet, un telèfon i (si no poden col·laborar tot el dia) l'horari en que podrien ser presents en una taula. Qui pertanyi a alguna entitat, associació o grup que vulgui organitzar una taula, només ens ho ha de fer saber com més aviat millor. Nosaltres ens posarem en contacte amb tothom per a informar en cada cas de les passes a seguir. Gràcies per la vostra col·laboració!

Nucli local de la PDD de Sant Cugat del Vallès

dimecres, 6 de febrer del 2008

Al mal temps.... una mica d'humor (fes clic sobre les imatges)














Josep M.Cabrerizo

dissabte, 2 de febrer del 2008

Reflexions a la crisi de participació a les associacions a Sant Cugat

El dijous 31 de gener, a ràdio Sant Cugat, ens assabentem que el regidor de Cultura considera que hi ha una crisi de participació a la ciutat. Enfront aquestes opinions diferents persones han comentat al forum StC (forum@stcugat.net) que la política de subvencionar activitats en comptes d'entitats perjudica a les entitats i afavoreix els interessos del partit governant, també han criticat la manca de protecció i una equivocada priorització de les subvencions.
Quan he llegit les declaracions del regidor he pensat en la meva experiència al Grup de Natura.He pensat que l'ajuntament ens posava traves a la nostra participació social. I no només no fent cas de les nostres reivindicacions -la qual cosa es podria entendre d'un govern de dretes-, sinó enganyant-nos, amagant-nos informació, criminalitzant-nos, multant-nos, amenaçant-nos,... és un plaer ser membre d'una associació a Sant Cugat!

I la meva experiència a d'altres associacions menys reivindicatives no és pas millor. Al cap i a la fi les amenaces les trobem a les respostes a les instàncies per fer activitats al carrer -que si no tens assegurança no ho pots fer (i no la podries tenir tu, oh alcalde? una per a totes les associacions que facin activitats al carrer), que si passa alguna cosa en seràs responsable (i si venen uns a aixafar-te l'acte pagues per duplicat!, en comptes de contestar-te que ja se'n carreguen els barrufets per la protecció de l'acte).
I les multes no només les hem rebut els que fem política dins els moviments socials. Pengen cartells al carrer per promoure les seves activitats tota mena d'associacions, i gairebé tota mena d'associacions pateixen multes per incomplir ordenances d'incivisme; i dic gairebé perquè m'agradaria saber si el club de golf ha rebut algun cop alguna multa per penjar els seus cartells, i on està el compromís de retirar les multes fins que les cartelleres que vam pactar amb la que és ara regidora de medi ambient estiguessin al carrer? (ja estic acostumat a polítics democratacristians que són premiats per no fer els deures, encar que no estic segur que la Marta consideri el seu canvi de regidoria un premi; un altre exemple de premi va ser el del Recasens que després de no posar el contenidor groc durant 10 anys perquè havíem de tenir el residu mínim i una planta de triatge, canvia d'idea amb milers de tones de residus que no s'han reciclat a la seva responsabilitat, mata el consell ciutadà de participació sobre la gestió dels residus, i aquell mateix any el fan diputat al parlament).

La criminalització que més recordo va ser durant l'Aymerich; que, per cert, deia que democràcia és respectar el que decideixen els polítics; vam organitzar una manifestació per les obres a la zona de Torre Negra per la urbanització de la Costa del Golf; vam demanar permís per fer la manifestació, i encara no sé perquè ho vam fer; vam rebre una resposta de l'ajuntament: "no tenim competències en aquest recorregut, i hem passat la petició a l'autoritat competent" (bé, això és el que pensava que deia, perquè ja sabeu que el llenguatge burocràtic és molt difícil d'interpretar); i quan es tractava de valorar la manifestació l'alcalde va dir que era una manifestació il·legal. Contents que hauríem d'estar perquè almenys ens la van deixar fer! ara el tema està més pelut; fa poc un parell de manifestacions també considerades així han estat segrestades durant hores pel centre de Barcelona.
Però no tan sols es tracta de no posar pals a les rodes. Estic d'acord amb els que han opinat respecte a les subvencions dirigides i censurades, o la manca d'espais públics. Però no tot són diners; penso que és molt important reconèixer l'esforç que fan els voluntaris, que se'ls valori el temps invertit, que se'ls ajudi amb les eines disponibles per part dels funcionaris de l'ajuntament (què tal un servei d'administració al servei de les associacions?).I pel que fa les associacions reivindicatives (a les que podrien ser totes però que potser una coral no se sent al·ludida), jo faig una crida a la utopia i demano als polítics que capgirin la manera de funcionar el món: a mi m'agradaria que en comptes de ser les associacions les que han perseguir els polítics/tècnics per a proposar/millorar/queixar-se/... que siguin ells, els polítics, els que un cop s'han assabentat del problema s'encarreguin de tot, sobretot que no caigui a l'oblit i ofegat per altres temes. Què bé viuríem si els polítics i funcionaris ens perseguissin per confirmar que es fan les coses com creiem que s'han de fer. I no estic pas dient que sempre ens han de fer cas; en el cas que hi hagi discrepàncies el que crec que haurien de fer és cercar el consens per a satisfer tant la seva ideologia com les necessitats de les associacions que es queixen. Però la democràcia del consens està encara molt lluny del cap dels actuals demòcrates (o al menys els mitjans de comunicació m'ho fan creure).

Miquel Vallmitjana, membre del Grup de Natura del CMSC