Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Demanen la dimisió de Esther Salat

Quan teniem 15 anys

Quan teníem quinze anys estàvem plens de rauxa, tocàvem en una banda de Rock'n'Roll i dèiem paraulotes, però no teníem on assajar ni tocar. L'alcalde Aymerich ens va dir que per la música ja hi havia l'Auditori però allí mai ens van prendre seriosament perquè tenien una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Nosaltres no hi teníem cabuda; per això vam decidir sindicar-nos en el que avui encara és Dissidància Sònica i mentre esdeveníem professionals, nacionals i fins i tot internacionals al marge del nostre poble i malgrat el boicoteig constant de l'Ajuntament, no vam deixar de reivindicar una Sala i uns Bucs d'assaig on poder fer música.

Poc a poc el nostre missatge va anar quallant i l'Ajuntament, amb un nou alcalde però amb les mateixes idees encarcarades respecte la música (Lluís Recoder), ja no gosava riure's dels músics amb allò de “per tocar ja teniu l'Auditori” i quan vam fer vint-i-tres anys, ens va proposar de fer una Sala (sense Bucs) al casal de Torreblanca. No era una proposta gens sincera perquè quan l'arquitecte ens va ensenyar els plànols, no va saber respondre les qüestions tècniques més elementals i el projecte es va haver d'enterrar.

Quan vam complir vint-i-sis anys, ens van sortir amb un nou projecte per una Sala a Vullpalleres on, per primera vegada, es va parlar de la possibilitat de la gestió privada de l'equipament. La cosa tampoc s'aguantava per enlloc perquè una sala pensada per grups locals i amateurs, lluny de la “qualitat i del gran format”, “del nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”, està bastant renyit amb el rendiment econòmic. Nosaltres ja li vam dir que no enteníem com li costava tant de fer una Sala com la que tenien a totes les ciutats del voltant i deixar-se de pijades, però mai vam obtenir resposta perquè el candidat privat per gestionar la Sala es va retirar, van venir les eleccions i el tema va tornar a quedar enterrat.

Ara tenim trenta anys i escaig, ja no necessitem la Sala ni els Bucs però mantenim la reivindicació en solidaritat amb els que ara tenen quinze anys estan plens de rauxa, toquen en una banda de Rock'n'Roll i diuen paraulotes però no tenen on assajar ni on tocar, i també, perquè alguns de nosaltres ja tenim fills i potser algun dia també es volen dedicar a fer música al seu poble. Doncs ara va i resulta que ens surten amb una nova proposta de Sala que serà de gestió privada, sense bucs i on, en paraules de la regidora d'educació i joventut Esther Salat hi haurà una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Què salada ella!

Si encara tinguéssim quinze anys, estiguéssim plens de rauxa, toquéssim en una banda de Rock'n'Roll i digéssim paraulotes li diríem a l'Esther Salat que “és una pija de merda que s'està rient a la nostra cara”, però com que en tenim trenta-cinc només li demanarem que dimiteixi.

Dissidència Sònica, Sant Cugat, 22 de novembre del 2010

dissabte, 6 de novembre del 2010

Volpelleres, un barri sense serveis

Els veïns que han comprat o llogats un pis al nou barri de Volpelleres es queixen que estan absolutament abandonats en tot el referent a servei.
La neteja de carrers, espais verds o parcs és mínima, per no dir inexistent.



No poden fer recollida selectiva perquè tots els contenidors de fraccions són segellats i inoperants.
A més en aquests contenidors s'ha prioritzat el disseny abans que la seva facilitat d'ús o manteniment.
En el centre hi ha estat un fracàs i ja s'han canviat tots.



Totes les escombraries van al contenidor general que sempre està desbordat.

I així una llista molt llarga: inseguretat a la nit, curses nocturnes de cotxes, mala senyalització viàri, absència de comerços etc.


Jaume Massanés i Papell

dimarts, 2 de novembre del 2010

Recoder, la fullaraca i les inundacions

Ja fa uns anys que el nostre estimat alcalde -que ho deixarà de ser d’aquí a poc i que ja fa temps que té el cap posat en altres temes, es veu-, ens va prometre, a mi i a altres comerciants de la zona de Can Quitèria, arran de la darrera obra de remodelació del carrer Sant Jordi i rodalies -zona on s’ha legislat sempre a esquenes dels veïns i comerciants, i a favor d’altres interessos particulars- que s’asseguraria que, cada tardor, la neteja de la fullaraca i brutícia del clavegueram de la zona de la carretera de l’Arrabassada i la Rambla Ribatallada es faria correctament, per evitar inundacions com les que hem tornat a patir fa uns dies.
Doncs bé, només han estat paraules, i no fets. Com mostren les fotografies que hem realitzat, la deficient neteja ha provocat de nou l’embossament immediat de les clavegueres en caure la pluja forta i la inundació de diversos locals comercials, aparcaments, habitatges, etc. Si el servei municipal de neteja hagués fet bé la seva feina, ara no parlaríem de pèrdues molt quantioses a nivell econòmic.
Però suposo que l’Ajuntament ja no té diners a caixa i ens toca pagar, un altre cop, les conseqüències als pobres comerciants i ciutadans. Ara bé, col•locar prou cotxes patrulla per posar multes i anar fent calaix, això sí és actuar amb immediatesa i amb efectivitat.

Antoni Rabascall Martínez, Mobles Majik.

divendres, 29 d’octubre del 2010

El Bus de la L3, L4 i Jo

Aquest escrit es per queixar-me d’algunes de les coses que em passen quant viatjo o intento utilitzar el servei de bus de les línees L3 i L4.
El primer i el menys important del que veig, es que, a vegades, no funciona l’avisador per sol•licitar parada amb els conseqüents crits i patiments dels passatgers (sobre tot els avis) per demanar-la. A demés de les males condicions de les cancel•ladores de bitllets a la L3.


Retards: 
•             Els retards (L4) al arribar a la parada son molt sovint (he patit fins quasi 20 minuts de retard). Fins i tot es salten un viatge, si cal, per ajustar-se a l’horari. Això provoca que la gent que espera el bus estigui a la parada més de mitja hora amb la compra, per posar un exemple.
•             En alguna ocasió la L3 marxa a cotxeres abans de finalitzar l’últim viatge. (No sé si aquesta maniobra està contemplada a l'últim viatge)

Seguretat:
•             En ocasions la porta del darrere no funciona i no podem baixar per on correspon.
•             Els accessos al bus no estan adaptats al avis, que se les veuen negres per poder  pujar o baixar. Son molt alts.
•             Hi ha cotxes que la porta del darrere s’obra amb als bots que provoquen els sots de l’única avinguda que resta per asfaltar.
•             Hi ha conductors que parlen pel mòbil mentre condueixen. Utilitzen mans lliures tipus “pinganillo”, això sí.  (“No distreure al conductor”)

Salubritat:
•             En ocasions el conductor fuma dintre el vehicle llençant la cendra i la burilla per la finestra. Cosa que pot provocar un incident.

David Hernández Llonch

divendres, 22 d’octubre del 2010

Resposta al senyor Puignero

http://stcvo.wordpress.com/2010/10/20/senyor-puignero-deixi-de-manipular/


Diu que hi estan d’acord els ciutadans i comerciants de Sant Cugat. Quins? Els ciutadans i comerciants de La Floresta, també volen càmeres al centre del poble?  El que els passa a ells, no forma part d’algun tant per cent de delictes? Potser els comerciants i ciutadans de La Floresta no mereixen la consideració del senyor Puigneró?
Diu que el 40% dels delictes de SC passen al centre.  Em pensava que al centre de SC no hi havia delictes.  De fet, quan han violat una noia al portal de casa seva al centre de SC (aquest any), s’ha dit “oficialment”  que era un fet totalment aïllat i que no calia prendre mesures, tot i no ser el primer cop que passava,  perquè no calia… Potser la noia no era comerciant.  Potser ni tan sols era votant de CiU. Ai, tonteta…
Quan no els interessa fer alguna cosa, els de l’ajuntament,  diuen que no hi ha calés. Per exemple, per mantenir el transport escolar als alumnes de segon per anar a la piscina en horari lectiu. Per exemple, per mantenir un únic punt d’accés a la biblioteca a Mira-sol. El problema no és que no hi hagi calés. De calés n’hi ha, i molts.  El problema rau en què gastar-se’ls. El senyor Puigneró,  que segur que continua cobrant el seu sou, se’ls vol gastar en càmeres per vigilar uns delictes que oficialment no passen i de passada protegir una sèrie de comerciants que no han demanat càmeres. També hauria d’explicar d’on treu la dada de que la majoria de ciutadans les volen.  Jo no he vist cap manifestació, cap enquesta, cap consulta popular, … Només sé que el senyor Puigneró ho diu.  Pot ser que el senyor Puigneró tingui algun altre interès que se m’escapa? Té algun parent comerciant al centre de SC?
El senyor Puigneró diu que altres ciutats governades pel tripartit, ja les tenen. Està dient que el tripartit hi ha coses que les fa millor que CiU? Està dient que si SC estigués governat pel tripartit, ja tindríem les càmeres que “la majoria dels ciutadans i comerciants” exigeixen? Està dient que, si una decisió la pren un govern del tripartit,  és automàticament una bona decisió? Està dient que CiU,  i ell mateix, no tenen prou iniciativa ni empenta mental per fer res que primer no hagi fet algú del tripartit?  Si no està dient res d’això, què està dient el senyor Puigneró?
Per cert: per pagar aquestes càmeres que protegiran als comerciants que diu que les volen, quina part l’aportaran els comerciants beneficiats? O també això els sortirà de franc perquè ho pagaran els que no es beneficiaran de les càmeres?

Jaume Cararach

dijous, 23 de setembre del 2010

Barris fantasmes

Les noves zones residencials de Sant Cugat no s’han habitat al ritme previst.
No hi ha comerços i la majoria d’oficines són buides.
En venda o lloguer, nova promoció, últims pisos. Són els reclams que més es poden llegir en els cartells dels barris de Vulpalleres, de Can Mates o al complex Mira-sol Centre, a Sant Cugat del Vallès. Són coneguts com a barris fantasma, deserts de pedra i asfalt, allunyats del centre de la ciutat, que van néixer durant l’època daurada del totxo. Els índexs d’ocupació dels habitatges, locals comercials i oficines d’aquestes àrees són molt baixos. Durant els bons anys es van promoure uns macroprojectes que ara, amb la demanda pràcticament aturada a causa de la crisi i la falta de crèdit, tenen molt poca sortida. Aquesta situació ha provocat que Sant Cugat del Vallès acumuli gairebé el 20 per cent de les oficines buides de l’àrea de Barcelona, segons les dades de la consultora immobiliària Jones Lang Lasalle.

El Punt

divendres, 13 d’agost del 2010

Qui vigila al vigilant?

S’està parlant molt en els últims mesos en la transparencia del nostre benvolgut ajuntament i si bé no dubto dels mètodes empreats en la valoració, crec que no es del tot fidel a la realitat, m’explico:

Per realitzar la elaboració de l’informació es va enviar als ajuntaments un quadre i un questionari amb els 80 indicadors que s’anaven a utilitzar en les evaluacions, no és aixó una manera de manipular els resultats?.

La puntuació es dona per bona pel sol fet de tenir l’informació al lloc web d l’ajuntament, o potser la verifiquen?

Arrivat aquest punt, alguns casos que conec de 1a font em donen que pensar…

Quan urbanitzen, decideix l’ajuntament per on passen els carrers?, o es limiten a fer-los passar perjudicant als veïns que menys es queixen?

L’ajuntament no te competencies per no deixar tancar un carreró (que un veí s’ha fet seu, canviant inclòs el comptador d’aigua de lloc) obert a tothom per mes de 40anys?



I tampoc en quant a obres? he vist creixer cases misteriosament, inclòs se d’algun cas en que s’han desviat rieres i desprès s’han fet escriptures de propietat del sol “expropiat”, (sense haber pagat mai IBI pel mateix, altres en canvi l’han pagat per 50 anys i ni tant sol disposen del sol).

Hi ha greuge comparatiu quan es demana que es pagui urbanitzar una zona del diners del “Plan Zapatero” o altres ajuts, però no respecte als veïns que no han pagat rés? (Agda. de Montserrat Roig per exemple)

A uns promotors d’habitatge els obliguen a asfaltar el seu tram de carrer, a uns altres no… constructors privilegiats? o veïns perjudicats?

Altres no han acabat la construcció (s’ha parat degút a la crísi) i les tanques segueixen envaïnt el carrer, no hi ha un propietari a qui obligar a deixar lliure el pas, en altres casos son els veíns residents els que deixen que les tanques envaeixen les voreres, tampoc es competencia el ajuntament?

Ara amb l’urbanització dels carrers, ens fan pagar als veïns el soterrament dels serveis, però no són propietat de la companyia subministradora? si es així, no s’haurien de fer càrrec ells?



i del manteniment tampoc? l’ajuntament no te res a dir al respecte? al centre de Sant Cugat també ho permetria?

Aquest i molts altres punts que m’obligarien a extendrem en excés em fan al menys dubtar de l’utilitat i/o fiabilitat real d’aquests típus de valoracions… i qui valora al valorador?

Per altra banda, en que s’inverteixen els nostres impostos?, en millorar els serveis i qualitat de vida dels residents de “tots” els barris, o en rotondes, tunels i diseny al centre?

Mira-sol.cat

dissabte, 24 de juliol del 2010

Qui controla els incívics ?


Fa uns mesos ens van cremar els contenidors i encara no han vingut a netejar les restes. Ara la falta de civisme degrada encara mes l'entorn, pintures, caixes, xassís de motos, etc.
Ensurts, brutícia i pudors. Els veïns ens preguntem fins quan hem d'aguantar tot això i demanem a l'ajuntament que controli i sancioni als incívics.
Més control per part de la policia municipal o càmeres mòbils per identificar aquestes persones, el que sigui, però facin alguna cosa ¡¡ 

 
Veïns del carrer Equador, Haití i Sant Albert

dimarts, 20 de juliol del 2010

També a Sant Cugat


Un poeta m’ha escrit contant-me aquesta història de arboricidis: Visc a Sant Cugat, al carrer Vila, i estan des de fa mig any fent vianants tot el barri. Resulta que ahir van arribar ja al meu carrer i avui al llevar-me sento el típic soroll de la moto serra i veig al davant que van podant (preparant-los per talar) un dels nombrosíssims arbres del carrer. Surto fora i ja han podat tres, són arbres centenaris, tan gruixuts que no els pots abraçar. Hem paralitzat entre sis o set veïns la tala de moment, i com sé que aquests plans municipals els segueixen, recorro a tu perquè sé del teu interès per la natura, recordo el tema del ginjoler de Arimón, per si em pots ajudar o donar-me el contacte d’alguna protectora de la natura que denunciï aquest atemptat. A Sant Cugat hi ha molt interès en la construcció i en l’ajuntament no faran res. De fet va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient i els seus arguments eren patètics: que cal alinear millor, plantar arbres nous, saba nova, que cal modernitzar, en aquest afany de pretesa modernitat en què ens quireren fer viure. Tot això passa al carrer Villa de Sant Cugat, a l’inici, dels n º 1 al 7, en ambdues voreres, 17 arbres gruixuts, moreres enormes, acàcies i arbres de l’amor (aquells que tenen una meravellosa floració fúcsia). Ja han fet, a inicis dels noranta, tots els atemptats possibles, som l’única torre del barri, totes les van vendre, van enderrocar i van ser substituïdes per ruscos lletgíssima. En aquest ajuntament, que es diu modèlic a Catalunya ia més no té la menor sensibilitat arbòria, he vist lar roures, tells, cedres, i per descomptat un altre tipus d’arbres no tan frondosos a munts. És tremenda aquesta societat en què vivim, aquests polítics que proposen talar arbres centenaris. I és que és en ambdues voreres, d’un extrem a l’altre del carrer, són 17, llàstima que van talar 3 moreres impressionants i ahir, les primeres, que va ser quan vam sortir diversos al carrer i vam parar el desastre. Vaig escriure a diversos mitjans, aquí he contactat amb joves ecologistes que estaran pendents, i fa mitja hora va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient (és un dir …), i han pres la decisió de suspendre tot fins a inicis de juliol , així que tenim aquest marge per actuar. Quan li vam dir que havíem contactat amb premsa, ràdios i amb escriptors es va quedar indecís, se’n va anar amb la seva comitiva i va tornar amb la notícia. És un alleujament.

És terrible que tot sigui així, que el poder no actuï amb bon sentit, que sigui la gent la que aturi aquests disbarats. A Suïssa, d’on era el meu pare, a ningú se li acut tallar un arbre. En la seva cultura està aquest amor per la natura, ja ho veiem en Novalis i en tot el romanticisme germànic … En l’àmbit germànic talar un arbre és una cosa considerat com un crim, és aquí on no hi ha la menor consciència. I no entenc com és així. En llocs que anomenem del Tercer Món un es sorprèn de la cura que hi ha amb la natura. Per poesia he anat vuit vegades a Mèxic, i he vist fins a un illot en un costat o enmig d’un carrer per a deixar un arbre amb vida. En fi, tindrem un clima cada vegada més desèrtic i aquí podant arbres centenaris. Però avui hem aconseguit molt. Va venir el de medi ambient i urbanisme (de nou un dir) i s’ha compromès a no fer res fins a inicis de juliol, així que en aquest temps hem d’aconseguir que això es paralitzi definitivament.
Info: Les opinions expressades aquí són personals de l’autor , i no són necessàriament compartides per mira-sol.cat.
Mira-sol.cat

diumenge, 18 de juliol del 2010

Recuperem l'espai Peti qui Peti

dilluns, 12 de juliol del 2010

Tots xops.

Dia de pluja al Passeig del Nard, just a la parada de l'autobus davant de
l'església. El problema és que la reixa que desvia l'aigua a la riera
és massa petita. Que fa l'ajuntament, res de res i els que s'esperen
a la parada acaben ben xops ¡¡

Jaume Massanés i Papell

dimarts, 6 de juliol del 2010

El meu Sant Cugat


No us en parlaré de la sentència del Constitucional que no em pertoca, sinó de Sant Cugat del que m’agradaria afegir a mes de tot el que te de bo i que tampoc em pertoca a mi, sinó a l’Ajuntament.
Que tingués una bona parada de taxis on els taxistes, en espera, poguessin seure, com Déu mana, en un banc fent tertúlia i no sobre els testos de ferro forjat esclafant les flors, puguin anar al bany i prendre un refresc.
Que tingués una bona parada d’autobusos i que a la de Safareig, també els viatgers poguessin seure mentre s’esperen i que hi hagués una marquesina per guarir-se del sol i de la pluja.
Que els autobusos paressin obligatòriament i sempre a cadascuna de les parades per facilitar pujar o baixar amb tranquil·litat sabent que es podrà fer sense angunies innecessàries.
Que els ciclistes tinguessin cura i respecte als vianants mentre tinguin autoritzat circular pels mateixos espais i poder badar sense riscos.
Que els sorolls a la via pública es reduïssin a nivells de països civilitzats, deixant la nostre dita cultura mediterrània de l’esbarjo per altres manifestacions mes culturals i educades.
Poder veure una font i no per beure, sinó per contemplar-la, escoltant l’aigua que raja. M’agradaria una autoritat mes atenta, sol·lícita, educada i mes pròxima al ciutadà.
Que cada cosa que un ciutadà vol fer fora de casa seva, en l’espai públic, no hagi d’estar controlat, vigilat, ordenat i penalitzat per una ordenança.
Que la gent fos mes respectuosa cap als seus veïns i la propietat pública.
Que Déu ho faci possible.
Penso que si no encenc una espelma per aconseguir-ho i ens donin la volta com un mitjó, com Déu mana, ningú em farà cap cas i tot plegat seguirà igual. Què Déu no ho vulgui i ens guardi d’haver-nos de plànyer un altra vegada!

Jaume Clavell
Síndic de Greuges de Sant Cugat del Vallès.
Publicat al Diari de Sant Cugat

dimecres, 23 de juny del 2010

La Floresta i les seves deficiències

Sóc una veïna de la Floresta, terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Més concretament de l'avinguda Pere Planas, carrer de primer ordre amb dues línies d'autobusos urbans i sense asfaltar. A l'hivern el fangueig és continu i a l'estiu la pols produïda pels vehicles no deixa viure. Però aquesta lamentable situació no és una excepció. Més de la meitat dels carrers de la Floresta són encara per urbanitzar, la neteja és deficient, les zones boscoses estan brutes, la manca de senyalització fa que la gent de fora es perdi, els voltants de l'estació són zones dominades per ocupes, drogoaddictes i joventut que deambula pels carrers i places produint malestar als veïns...

Però la Floresta no és l'únic perjudicat; Mira-sol i les Planes també pateixen la marginació de l'Ajuntament d'alt standing de Sant Cugat del Vallès i del seu alcalde, Sr. Lluís Recoder, totalment insensible a la problemàtica dels districtes que componen l'esmentat terme municipal. Per comprovar-ho només cal fer-hi un volt i veure-ho.
Edith Gutiérrez Calla - La Floresta-Sant Cugat del Vallès
El Punt

dilluns, 21 de juny del 2010

MANIFEST: Coordinadora de Barraques 2010

L’Associació Juvenil Coordinadora d’Entitats de Barraques de Festa Major de Sant Cugat, constituïda per 18 entitats del poble, reunida avui en Assemblea General Extraordinària, en caràcter d’urgència, ha redactat aquest manifest per tal de mostrar la seva preocupació i decepció pel que fa a la ubicació de les Barraques de l’edició d’enguany.

Un espai que, a dia d’avui, a una setmana vista de la festa i, després de les múltiples promeses dels regidors, encara no està en absolut condicionat i es troba en unes condicions pèssimes que ens fan plantejar-nos la viabilitat real de realitzar la festa.

Per tot això, l’Assemblea de Barraques,

Exposa:

- Que des de l’Assemblea s’ha treballat degudament i s’ha acceptat les condicions i la ubicació que va decidir l’Ajuntament sense generar conflictes, sempre en un marc de diàleg i treball;

- Que la única condició que es va posar des de l’Assemblea va ser que l’espai havia d’estar adequat degudament;

- Que l’Ajuntament es va comprometre fermament a adequar l’espai, amb paraules dels mateixos regidors Xavier Escura i Ester Salat;

- Que després d’haver-se compromès des de fa mesos i reiterades vegades a adequar degudament l’espai, a una setmana vista les millores que s’han fet són pràcticament nul•les i l’espai es troba en un estat lamentable, absolutament gens condicionat per poder-hi fer Barraques.

Declara:

- Que la realització de Barraques 2010 ara mateix està en joc;

- Que des de l’organització de Barraques s’ha treballat degudament i s’ha fet la feina que tocava fer i que és l’Ajuntament qui no ha complert amb la seva part, amb promeses que no ha complert;

- Que com a mesura per mostrar la nostra preocupació i decepció al respecte, convoquem aquesta roda de premsa, perquè tothom tingui constància del que està passant i convidant a tot el poble a mostrar el seu desacord amb l’espai actual de Barraques;

- Que dilluns l’Assemblea tornarà a reunir-se n caràcter urgent i extraordinari i que prendrà les mesures convenients si la situació segueix sent la mateixa.

Exigeix:

- Una resposta i actuació immediata per part de l’Ajuntament;

- Un espai adequat per realitzar les Barraques 2010, ja sigui Can Solà o un espai alternatiu, sempre amb les condicions mínimes per poder realitzar-les.

A Sant Cugat, divendres dia 18 de juny de 2010

L’Assemblea d’Entitats de Barraques 2010

(Associació Gorghitz, Kata Kitinga, AEIG Berenguer el Gran, Bastoners SC, Grup Mediterrània, Rugby SC, Penya Athletic Bilbao Ondokeak, Penya Olympic, Diables SC, Esplai Sarau, Escola d’Excursionisme, AE La Floresta, Jazzenviu, Associació Amics del Bloodbowl, JERC, JEV-AJ, Castellers SC i MC Sant Cugat).

dijous, 27 de maig del 2010

Horticultura a Sant Cugat ?

El Club Muntanyenc va propiciar una interessant trobada per parlar d’agricultura a Sant Cugat. És clar, però, que a en aquestes alçades d’urbanització del municipi, és com parlar del sexe dels àngels. La dura realitat és que les millors terres agrícoles del terme són justament aquelles que han estat desnonades, objecte d’especulació immobiliària i ocupades pels nous barris d’habitatges o serveis.

Tampoc han tingut millor sort les no tan bones i el fet és que, sense camps on treballar, el pagès tradicional ha desaparegut com ofici i activitat econòmica. Resten alguns horts, marginals, gaire bé clandestins a la vora d’alguna riera i sempre amenaçats per una nova actuació urbanística.

Ja fa temps que l’horticultura de proximitat és objecte d’atenció, molt més si se li afegeix el qualificatiu d’ecològica, normalment entesa com a conreus de producció limitada, artesanal, sense utilitzar productes químics. Malgrat l’aparença externa dels fruits aconseguits no sigui tan atractiva a la vista, en teoria són molt més saboroses i saludables que els procedents de collites massives. Això, unit a una oferta escassa, fa que alguns consumidors estiguin disposats a pagar un xic més del que li costaria el convencional.


Tanmateix, si observem el planejament urbanístic del nostre terme, no hi ha cap previsió d’espais on pugui desenvolupar-se aquesta activitat econòmica amb normalitat. Sembla que els únics conreus que realment interessin siguin els vivers d’empreses, que el menjar ja l’importarem d’on faci falta. Una altra cosa i molt diferent és la presència d’horts urbans dins zones verdes, de propietat i concessió municipal, conreats uns pocs afortunats diletants, a termini fix i destinats al seu estricte consum propi. O els horts educatius vinculats a escoles, normalment públiques. Tots ells, uns horts ben curiosos, situats on han decidit els arquitectes sense tenir en compte ni la idoneïtat de l’indret, ni la qualitat del sòl, ni la presència natural d’aigua per a poder regar. I, per contrast, els mateixos arquitectes han decidit arrasar les antigues zones tradicionals d’horta per a convertir-les en pollancredes i prats de gespa, com si fóssim als Pirineus.

DOMÈNEC MIQUEL és president de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals

Els veïns del carrer Pere Planas crítiquen que l'Ajuntament només compacti el terreny i no opti per pavimentar-lo


Els veïns del carrer Pere Planas a la Floresta tornen a demanar a l'Ajuntament que pavimenti la via. La reclamació arriba després que el consistori hagi compactat el terreny aquesta setmana, una solució que pels veïns 'no serveix de res'. Els residents consideren que el sistema de compactació de la terra quedarà malmès amb la pluja i amb el pas dels camions i autobusos.

Un dels veïns del carrer Pere Planas, Ramon Obach, ha explicat que diumenge passat els veïns es van trobar en una reunió on se'ls va informar que l'àrea de Serveis Urbans treballaria, aquesta setmana, en la compactació del terra. Durant l'inici dels treballs, els veïns van parlar amb els operaris, la policia i un representant del consistori, i els van fer saber que volien que es pavimentés el terreny, ja que Obach, ha dit, 'no serveix de res' compactar el terra. Són declaracions a Cugat.cat.


Obach ha afegit que l'Ajuntament tenia prevista la pavimentació del carrer, però que des de fa dos mesos s'ha fet enrere i ha optat per la compactació, una mesura diu que no ha servit de res les darreres vegades que s'ha aplicat

cugat.cat

divendres, 21 de maig del 2010

Senyor Recoder, algú assumirà responsabilitats ?

Els veïns denuncien que Sant Cugat va cobrar per la connexió al tub que aboca a la riera.
La factura, del 1997, forma part del recurs veïnal contra l’ordre municipal que els obliga a obrir pous o tenir depuradora.

Veïns del barri de Can Borrull, al districte de les Planes, van lliurar ahir a l’Ajuntament de Sant Cugat el recurs contra l’ordre municipal de tornar a obrir pous morts o instal•lar depuradores després d’haver detectat una canonada que aboca aigües residuals a la riera de Vallvidrera.

Entre la documentació aportada hi ha una factura amb segell de la tresoreria de l’Ajuntament de Sant Cugat que data del 5 de juny del 1997 i en què consten cobrades 114.898 pessetes a un veí per la connexió a una xarxa de clavegueram, la que el veí anomena la canonada que aboca a la riera i que, segons denuncia en la sol•licitud de connexió, va ser instal•lada pel consistori sense cap cost per als altres veïns.

Els veïns diuen que és l’única canonada que hi ha al barri de Can Borrull. L’expedient aportat com a prova contra l’ordre municipal es va iniciar el maig del 1996 amb una factura que l’administració va lliurar a un veí de la carretera de Vallvidrera per un valor de 296.359 pessetes per la connexió a la xarxa de clavegueram. Un mes després, el mateix veí va presentar un recurs en què sol•licitava que la connexió es fes de manera gratuïta, tal com l’Ajuntament havia fet amb els altres veïns que es van connectar a la xarxa. Finalment, el 5 de juny del 1997 el consistori va cobrar la factura d’un import de 114.898 pessetes.

La xarxa de clavegueram a què fa referència l’expedient és, segons asseguren els veïns de la zona, la canonada que actualment recull les aigües residuals d’una trentena d’habitatges situats al sector de Can Borrull i les aboca directament a la riera de Vallvidrera. Aquests habitatges, i també el del veí que va pagar la factura, es troben més avall de la depuradora, per la qual cosa l’única canonada que circula per davant dels seus habitatges és la que aboca les aigües a la riera, ja que no hi ha cap estació de bombeig que les pugui derivar cap a la depuradora, diuen els veïns.

Des que els veïns van rebre l’expedient disciplinari de l’administració, aquests han denunciat reiteradament que va ser el mateix Ajuntament el que va construir una canonada paral•lela a la carretera de Vallvidrera per recollir les aigües residuals que no podien anar a parar a la depuradora.

Segons aquests veïns, la construcció es va iniciar l’any 1992 i inicialment la canonada havia de passar per la carretera, però la Diputació de Barcelona, propietària de la via, no en va donar permís i es va optar per fer-la passar pels terrenys dels veïns. Una decisió que aquella època ja va rebre la negativa d’alguns veïns, que es van negar a cedir un pas de servitud per aquest servei de clavegueram. Finalment, es van construir dues canonades a un costat i l’altre de la carretera. A canvi, els veïns es van poder connectar de manera gratuïta, a excepció d’un veí que va haver de pagar un cost afegit perquè la seva connexió requeria travessar la carretera.

El lloc on desemboca la canonada és on els veïns han reclamat la construcció d’una depuradora per tractar aquestes aigües. Aquesta instal•lació va ser pressupostada pel consistori de Sant Cugat pel valor de 25.000 euros, segons es recull en l’acta del consell de districte de les Planes, celebrat el 31 de març del 2008. El desembre del 2008, novament en sessió plenària del consell, es va dir que aquesta partida s’havia tret del pressupost.

En cap de les actes que es poden consultar a la web de l’Ajuntament es recullen els motius que van portar a aquesta decisió, malgrat que els veïns ho reclamen.

Ahir, l’Ajuntament va iniciar els treballs per solucionar de manera provisional aquests abocaments. Els treballs van consistir en la neteja dels marges de la riera on s’instal•larà una canonada per la qual circularan les aigües residuals impulsades per una bomba fins a la depuradora vella.

Tapa de clavegueram al jardí:
Una de les construccions que sorprèn la periodista durant la visita a un dels habitatges de la carretera de Vallvidrera és la instal•lació d’una tapa d’acer sobre la qual hi ha inscrita la paraula «clavegueram». Està situada a la part del darrera d’un habitatge ubicat al marge de la carretera més pròxim a la riera. Per sota hi transcorre la canonada que desemboca, uns deu metres més avall en direcció a la Floresta, a la riera de Vallvidrera.

La solució provisional preveu ara la construcció d’una altra canonada per bombejar les aigües residuals cap a la depuradora situada a la zona de l’estació de les Planes. No obstant això, la depuradora no funciona prou bé i actualment l’aigua depurada que aboca a la riera no reuneix les millors condicions a causa de la sobrecàrrega d’aigües residuals que provenen dels habitatges situats a la part més alta de les Planes per augmentar-ne ara el cabal que haurà de tractar.

El Punt

dimarts, 18 de maig del 2010

Un article impecable que diu les veritats

Unos vertidos enfrentan a los vecinos de Can Borrull con el Ayuntamiento de Sant Cugat. La concejal de Territorio, Mercè Conesa, afirmó el viernes que no se conocía "de forma documentada" la existencia de vertidos de aguas fecales en la riera de Vallvidrera, sin un proceso previo de depuración, antes de 2009, a raíz de la elaboración del plan de mejora urbana del barrio. Los vertidos provienen de una veintena de casas del barrio de Can Borrull, construido a base de asentamientos en suelo no urbano en la década de 1960. El barrio fue legalizado en 2007, pero presenta muchas deficiencias, entre ellas, la inexistencia de una red de alcantarillado.

El municipio obliga a reabrir unas fosas sépticas que ordenó clausurar.

Fuentes de la asociación de vecinos del barrio explican que las casas habían tenido históricamente unas fosas sépticas, adonde iban a parar las aguas fecales. Pero en 1992, según recoge un acta del Consejo de Vecinos del distrito de Les Planes, se instaba a los vecinos a anular los pozos muertos, porque se iba a colocar una cloaca y una depuradora. Entonces, se instaló un tubo de unos 40 centímetros de diámetro que recogía las aguas fecales de las viviendas, pero la depuradora no se llegó a construir nunca.

El Ayuntamiento de Sant Cugat reitera no tener pruebas documentales de los vertidos hasta 2009. Sin embargo, la consultora La Vola realizó en 2006 un estudio ambiental por encargo del Consistorio (se puede consultar en el portal municipal). El texto alerta de de que "existen varias zonas que no están conectadas a la red de saneamiento" y de que se están produciendo "diferentes vertidos de aguas residuales en las rieras y torrentes del municipio". Maria Rieradevall, catedrática de la UB, realizó en 2003 un análisis de la riera de Vallvidrera, encargado por el parque de Collserola. Según Rieradevall, cuando entonces se realizaron unos trabajos de limpieza de la ribera, quedó al descubierto el vertido de aguas, "pero esto es algo que ya se sabía", apunta. En todo caso, este estudio del agua reveló la presencia de amonio, "una sustancia tóxica que refleja que hay demasiada materia orgánica en el agua", comenta Rieradevall.

Una denuncia sobre los vertidos que hizo la asociación ecologista El Mussol fue el detonante que hizo activar el mecanismo de urgencia del Ayuntamiento de Sant Cugat, que el pasado 19 de abril envió una carta a los vecinos de Can Borrull en la que les comunicaba que estaban obligados a recuperar las fosas sépticas o a instalar depuradoras individuales. El Consistorio dio a los vecinos tres semanas para ejecutar las medidas, plazo que ya ha expirado. "Los vecinos tienen parte de responsabilidad en esto y no toleraremos que continúe así", sentenció Conesa. La asociación de vecinos asegura que sólo han seguido las órdenes uno o dos residentes, ya que la mayoría se niegan a asumir los costes y no entienden por qué se les obliga a reabrir unos pozos que el mismo Ayuntamiento les dijo que clausuraran.

El Consistorio ha anunciado una medida urgente, de carácter provisional, para solucionar el problema del vertido. Se trata de instalar una manguera para bombear las aguas desde la salida del tubo hasta la depuradora de Can Borrull -ubicada a pocos metros río arriba-, que los vecinos consideran que trabaja de forma deficiente. El Consistorio quiere tener colocado el sistema de bombeo antes del verano y calcula que costará unos 50.000 euros. Conesa aseguró que la obra la pagarán los vecinos que no hayan cumplido el requerimiento de instalar la depuradora o la fosa séptica. El Ayuntamiento sí tiene previsto asumir los 120.000 euros que costará la solución definitiva, que consistirá también en un sistema de bombeo, pero esta vez hasta la depuradora de Vallvidrera, ya en término municipal de Barcelona.

La Agencia Catalana del Agua (ACA) tiene previstas dos dotaciones presupuestarias para construir dos depuradoras en la zona, una que sustituya la actual de Can Borrull y otra en el punto de los vertidos. Pero estos proyectos quedarán en agua de borrajas, ya que el pasado 22 de abril el Ayuntamiento de Sant Cugat, la ACA y la Entidad Metropolitana de Medio Ambiente acordaron optar por el sistema de bombeo en ambos puntos hasta la depuradora de Vallvidrera.

Article del diari El Pais, 16 de maig de 2010

dissabte, 8 de maig del 2010

Festa del Casal de Mira-sol - Diumenge 16 de Maig

dissabte, 1 de maig del 2010

Càmeres de vídeo vigilància, un joguet electoralista

El 21 de desembre de l’any passat la Junta de Govern Local va aprovar la inclusió de una partida de 479.000 euros en concepte de “Desenvolupament i implantació de sistemes d'informació de seguretat ciutadana amb incorporació de sistemes de vídeo i instal•lació d'una antena de banda ampla a l'edifici de l'ajuntament” als projectes que Sant Cugat presentava dins de les inversions FEOSL amb un total de 8.245.780 euros.

Aquests 479.000 euros es destinaran a la instal•lació de 13 càmeres de vídeo vigilància a l’eix comercial que va des de la plaça Octavià fins a l’estació dels Ferrocarrils Catalans.

Com ja és habitual, aquesta decisió la pren unilateralment l’equip de govern sense consultar formalment a entitats i associacions ni tampoc als partits de l’oposició negant-los inclús la seva discussió en un Ple. Tampoc s’explica bé als comerciants de l’eix comercial. Jo, personalment, ho he preguntat a quatre comerços i, encara que en principi no hi estan en contra, preferirien més presencia policial al carrer per creure-la més efectiva.

En les Comissions Informatives de Seguretat se’ns nega, als regidors d’aquesta area, la informació sobre el nombre de delictes que es produeixen a l’eix comercial i que justificarien la instal•lació de les càmeres. Ho justifiquen dient que els Mossos d’Esquadra no ho permeten, cosa que no és certa.

En un intent de quedar be amb l’oposició ens passen las xifres percentuals comparant els delictes que es produeixen a l’eix en front a la resta de la nostra ciutat. Evidentment dir que en l’eix comercial del centre es produeixen un 70 o 80% dels furts i robatoris, sense quantificar-los ni classificar-los no ens demostra res. La negativa reiterada a donar-nos aquesta informació, com a mínim verbalment, ens confirma que la instal•lació de les càmeres no està justificada.

Davant d’aquesta actitud la meva opinió és absolutament contraria a la instal•lació de les càmeres perquè:

• Hi han altres prioritats per invertir els 479.000 euros, per exemple incrementar la policia de barri.

• No ens demostren la seva necessitat en base a xifres concretes i reals que ho justifiqui.

• Igual que el Sindic de Greuges, creiem que hi ha altres punts de la ciutat on el nivell d’inseguretat és més elevat.

• No ens han demostrat que la seva operativa sigui efectiva a partir del moment que un furt quedi registrat.

• El control dels monitors, l’estudi dels enregistraments i el seguiment de la incidència pot restar efectius i pressupost per la tasca de la policia de barri.

Es tracta, en definitiva, d’un altre “joguet” en clau “electoralista” per un model de ciutat de CIU de dretes i elitista.

Jaume Massanés i Papell

dimecres, 21 d’abril del 2010

Sant Cugat, quina qualitat de vida ?

Un dia qualsevol al centre de Sant Cugat: tràfic intens, grans camions, moltes botzines, alarmes... semàfors perillosos. Molt de soroll, no es controla, ni radars, ni inspeccions d’obres.

Fa unes setmanes va morir un vianant que havia sigut atropellat en un pas zebra; s’ha sumat, dramàticament i en silenci, a les altres morts.

TVE, canal internacional. Exemple de ciutats sostenibles: Murcia i Sant Cugat, on l’alcalde de Sant Cugat comenta que s’ha convençut la gent perquè camini i deixi el cotxe, i ara al centre de la ciutat no ni ha vehicles!! A la imatge, els carrers de vianants com Santiago Rusiñol i Santa Maria, a tocar dels vials plens de trànsit.

Alarmes, sirenes, botzines. Els dies de futbol, s’hi sumen les pneumàtiques, fins a la una de la matinada. Vehicles municipals de jardineria, que es passen de soroll: furgó escombra i bufadors de fulles famosos, fa anys que la gent es queixa. A La Floresta si suma la megafonia, repartiment de butà, maquinaria motoritzada de jardí i bosc els dissabtes i diumenges, udolar dels gossos que estan sols.

La contaminació acústica danya la salut. Espanya ha signat la convenció d’Aarhus* que garanteix els drets ciutadans en relació al medi ambient.

Associació El Mussol

Sant Cugat, 20 d’abril de 2010

dissabte, 3 d’abril del 2010

Qui cuida els nostres boscos i les nostres rieres ?

Sóc una alzina humil i retorçada que visc a vora de la riera de Vallvidrera i m’han demanat des d’El Mussol que faci un relat del que ha passat a prop meu en la festa del VI Dia de l’Arbre.

Varen venir, mussols, mussolets, abraça arbres, nens, tècnics i polítics. Tots junts estan mol contents perquè això del medi ambient i l’ecologia s’està cotitzant a l’alça i no queda bé actualment que no estiguis alineat amb aquesta sensibilitat.

Desprès dels episodis de vents i de neu que han tombat mols del meus germans i familiars sembla que les persones ens tenen por. Diuen que els arbres som un risc per a les persones, i que el bé públic és la seguretat i a mi em sembla que desprès de la por als arbres, pot ser que ens comencin a massacrar pel be comú, com si el be comú no fos l’aire, l’aigua i la vegetació.

També en els discursos es va parlar de que tenir un entorn com Collserola és un del principals patrimonis i futur de Sant Cugat.

Un equip valent del Mussol i col•laboradors varen recollir “regals” de la civilització: una vespa .ferros, runes , plàstics, mantes i això malgrat que el personal del Parc ja varen treure camions i camions d’altres objectes inversemblants: cotxes, rentadores, tendes de campanya etc.

També els treballadors del Parc van treure una sèrie de canyes invasores que anaven arraconant las plantes germanes habituals de la ribera, en el marc d’un programa de la seva restauració.

El nens amb la seva tradicional empenta van fer forats i van plantar molts arbres de ribera perquè es fessin companyia i en el temps es formés una altre vegada un bosc de ribera, on el rierol tornés a portar aigua neta.

Tots els presents es varen adonar de la ferum que feia l’aigua. Malgrat que més amunt hi ha una de les depuradores més avançades del país,les cases de Can Borrull encara llencen les seves aigües brutes directament a la riera.

Bé, si voleu us convido a abraçar-vos al meu tronc i els del meus germans i en parlem.

UN MATÍ A LA RIERA

L’aigua baixa lenta, corre, sembla neta; és un racó bonic, amb grans alzines, espès d’arbustos variats, una mica brut de plàstics. Quan mires bé, el lloc és molt brut. Fem neteja, s’omplen grans bosses: hi ha de tot, una estora enorme i grans trastos que es retiraran després.

La riera de Vallvidrera, l’únic curs perenne de Collserola, va recollint líquid dels torrents, per anar a parar a la Rierada, conformant un sal bonic, una petita cascada que sona amb més o menys força segons les pluges.

L’associació El Mussol celebra el sisè Dia de l’Arbre, plantant-ne de joves a tocar de la ribera, amb els peus a l’aigua.
Els nens segueixen ben interessats les explicacions, miren els insectes capturats, també algun mosquit tigre.

T’imagines el lloc com hauria d’estar, aquests oms i verns ben alts, esponerosos, fent ombra a l’estiu. Però la riera, en sec, baixa negra, pudenta. No hi ha clavegueres! això és el que urgentment cal resoldre, sembla impossible que passi a una ciutat famosa pel seu alt nivell de vida. Lamentable. Volem tenir esperança!

El Mussol