Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dijous, 30 d’abril del 2009

Inseguretat a La Floresta

No és el primer cop, ni crec que sigui el últim que faig una reflexió del districte on visc, on han crescut els meus fills i on ara no poden viure per l’especulació Inmobiliaria que hem viscut els últims anys. Però no es aquest tema el que volia comentar, sinó el de l'ambient que es viu per els carrers de la Floresta, i en concret en els seus espais públics més transitats, com són la plaça de sobre l’estació, la mateixa plaça de l’estació,l’estació dels ferrocarrils, etc. Són espais on passa molta gent, espais on les mares potser voldrien dur als seus fills a jugar, però on no s’atreveixen a dur-los, ja que es espai de reunió i de consum d'aficionats a l'alcohol i als estupefaents, menors i adults es barregen i consumeixen aquestes substàncies, gent amb sostre i família, i els SDF (Sense Domicili Fitxa), que volten per aquest districte tant tranquil·lament sense que ningú els digui res.
Tot això, a part de comportar un visió poc gratificant, va acompanyat d'un altre inconvenient, com es la brutícia que genera. Els cap de setmana ningú recull llaunes, ampolles, papers, etc. És que potser els Florestans no paguem prous impostos perquè netegin i vigilin mes els nostres carrers i places? I ara no vull rebre una resposta demagògica de quant es gasta el consistori en aquestes dues coses a la Floresta, perquè no es nota...

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta
Sant Cugat del Valles

dissabte, 25 d’abril del 2009

La falta de transparencia com a resposta ?

En el darrer Ple, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat (CIU) va impedir la aprovació de una moció presentada per el PSC i recolzada per tota l’oposició amb l’objectiu que la gestió de les contractacions fos transparent.Aquesta postura absolutament antidemocràtica potencia les sospites de que aquest obscurantisme amaga quelcom que a dia d’avui encara no sabem.
Un altre exemple és la sentencia del TSJC que anul·la l'aprovació dels pressupostos del 2004 i que l’equip de govern ha intentat amagar a la opinió pública.A dia d’avui encara ningú ens ha explicat quines seran les seves conseqüències.
Cal obrir les finestres i que corri aire fresc abans que sigui massa tard ¡¡

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER TAL QUE ES MILLORILA TRANSPARÈNCIA EN LA CONTRACTACIÓ DE SERVEIS
L’ONG Transparència Internacional (TI) va elaborar l’any 2008 L’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA).
En aquest índex s’han avaluat cinc àrees de transparència. A grans trets, recullen àrees d’informació interna i externa transparència en matèria urbanística i en la contractació de serveis.
Si bé és cert que en els apartat d’informació els resultats son positius, en l’apartat de contractació de serveis, la gestió del nostre Ajuntament queda molt malparada situant-se en el lloc 69è lloc amb una puntuació de 16,7 punts essent la mitjana 37,3, i per tant molt lluny dels municipis punters en la transparència en la contractació de serveis.
Creiem molt preocupants els resultats de l’àrea de contractació del nostre Ajuntament i per tant de la gestió de l’Equip de Govern atès que el pressupost lligat a contractacions (en les seves múltiples característiques i tipologies) representa un 40% del pressupost de l’any auditat (uns 92 milions d’euros d’ordinari)
Aquest 2009 l’Ajuntament de Sant Cugat ha rebut la demanda de tornar a auditar la transparència de les diferents àrees per part de l’ONG referenciada.
- Atès que el pressupost lligat a contractació representa, conjuntament amb el destinat a recursos humans, és el més important del pressupost ordinari.
- Atès que els índexs i les auditories han de servir per constatar tot allò que es realitza d’una manera òptima però també per posar en evidència i resolució tot allò que té un marge de millora
- Atès que els grups de l’oposició ja formen part de les meses de contractació amb imports de licitació superiors a un milió d’euros (Moció plenària aprovada a instàncies del Grup Municipal d’ICV-EUiA), i creiem que és una acció encertada per obrir i dotar de transparència aquests processos i fins i tot ampliar-los.
- Atès que existeixen mecanismes de millora que han de revertir en un millor serveis als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, els proveïdors i les empreses licitadores de contractes
- Atès que el nostre Ajuntament es troba immers en les conseqüències econòmiques plurianuals de l’aprovació d’un reconeixement de deute extrapressupostari per valor de més de 3,5 milions d’euros.
- Atès que en l’actual conjuntura de crisi econòmica s’han d’accentuar, encara més, les praxis de transparència i la cerca d’eficiència econòmica
Per tot això, el Grup Municipal Socialista, proposa que aquest Ple adopti elssegüentsACORDS:
1- PUBLICAR el procediment de contractació de serveis.
2- CONSTITUIR una Comissió Específica de Vigilància de la Contractació, de la que formi part un representant de cada Grup Municipal.
3- MILLORAR la publicació, en els mitjans de comunicació municipal, de les convocatòries,obertura de concursos per licitació així com les publicacions dels resultats de les licitacions.
4- AFAVORIR la contractació concursal front la contractació directa.
5- PUBLICAR la quantia de les vendes/operacions amb cadascú dels proveïdors més importants de l’Ajuntament.
6- PUBLICAR la quantia de vendes/operacions amb cadascú dels adjudicataris i contractistes més importants de l’Ajuntament.
7- INCLOURE els presents acords en les bases de les licitacions.
8- DUR a terme les accions necessàries per tal que es compleixin els acords precedents en tres mesos a partir de l’aprovació de la moció.
9- TRASLLADAR els presents acords als concessionaris i proveïdors municipals.

Sant Cugat del Vallès, 20 d’abril del 2009

Jaume Massanés i Papell

divendres, 24 d’abril del 2009

Opcions virtuals de la web de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i resolució de conflictes.


Senyors,
Trameto aquesta carta perquè penso que pot ser bo reflexionar sobre dos aspectes.
L'eficàcia dels mitjans i els serveis que es donen.
A l'Ajuntament, li hauria de donar les gracies per no fer‐me mai cas i per ni tan sols respondre amb un avís de rebuda a les peticions. Penso, que deu ser un error.
Els mitjans.
Des de d'any 2007 que ho vaig intentar "virtualment" a partir d'una opció quellavors hi havia a la web, anomenada "Plànol de la ciutat", no he aconseguit que em facin cas.
El conflicte i els fets.
Hi ha un vehicle, que tothom el pot visitar, amb més de dos anys "aparcat" almateix lloc. Els ho vaig fer saber i tinc encara la resposta de que era cosa imminent la retirada.
Doncs, encara és al mateix lloc !!. Segons normativa, un vehicle només pot estar un temps determinat al mateix lloc, encara que sigui en aparcament lliure. El propi Ajuntament mostra una eficàcia extrema en altres casos.
Per què aquest vehicle segueix en el mateix lloc, que hi ha algun "cas especial", diferent ?. Es bo saber‐ho.
Altre cop els mitjans.
Amb l'opció actual "A un clic", i després, "Incidències al carrer" de la pàgina web (http://www.santcugat.cat), no he aconseguit el que havia demanat, però és que ni tan sols una resposta.
Aquest enllaç porta a una secció amb el nom, "Incidències a la via pública Plataforma Tecnològica de Mobilitat, Els Ulls de la Ciutat".
Soc un ciutadà sensible a les noves tecnologies i que veu que aquestes s'utilitzen amb eficàcia amb finalitats recaptadores. Penso, erròniament, que també deuen ser igual de precises en assumptes com la col·laboració ciutadana.
Curiosament no és així, o al menys no he tingut sort i aquesta és la impressió que en trec.
La demanda.
Algú em pot fer cinc cèntims del que passa. Hi ha algú darrera del "A un clic".
Gracies. Sempre disposat a col·laborar.
Atentament,
Jaume Carrera
Sant Cugat del Vallès
37258333N

dissabte, 18 d’abril del 2009

La unitat de les esquerres: per què i per a què

El 13 de març Ferran Villaseñor, primer secretari del PSC, publicava un escrit al Diari de Sant Cugat titulat “Del postrecoderisme a la unió de les esquerres”, en el qual apostava per una entesa entre les forces d’esquerra locals. Uns dies abans havien sortit publicades les declaracions de Joan Calderón, president d’ICV, en el sentit que aquesta formació en la seva darrera assemblea havia apostat per iniciar contactes per obrir una perspectiva que podia acabar en una candidatura unitària. Una setmana després, tant Àlvar Roda, regidor del PSC, com Raül Grangé, portaveu del grup municipal d’ERC, es referien al tema; el primer en un article titulat “Sant Cugat es mereix un govern d’esquerres” i el segon en un altre que porta per títol “Post-Recoderisme no vol dir postnacionalisme”.

Evidentment, els missatges subjacents a cada un dels articles o declaracions no són els mateixos. D’antuvi cal dir que Villaseñor proposava que en aquest procés hi jugués un paper important la societat civil organitzada i apel.lava a la intervenció de la Fundació Sant Cugat i/o la Federació d’AAVV. Pel que fa a la Fundació, aquesta en la darrere Junta acordà respondre en el sentit que no li correspon a ella activar aquest procés, la seva voluntat de pluralitat, entre altres coses, li ho impedeix. I així s’ha fet arribar al proposant. Una altra cosa és que les activitats de la Fundació puguin servir de lloc d’encontre entre les diferents forces polítiques i, a partir d’aquí, aquestes acordin aprofundir en les seves relacions i obrir un nou escenari d’actuació conjunta.

Jo mateix, uns dies després de les darreres eleccions municipals, vaig “penjar” al Fòrum un article en el qual defensava la necessitat de treballar de cara a una candidatura de totes les esquerres per donar la volta a la situació d’hegemonia de CiU. En aquest article plantejava que això només seria possible si s’endegava una dinàmica que anés més enllà de les estructures orgàniques dels partits polítics. No cal dir que darrera d’aquestes propostes i/o reflexions hi ha l’experiència, que aquí no analitzaré, de la candidatura unitària presentada amb èxit en les eleccions a l’EMD de Valldoreix del 2003 i 2007.

Aquí voldria desenvolupar les idees expressades en aquell escrit del maig de 2007, tot tenint en compte les aportacions posteriors suara esmentades. Ho faré de forma resumida i, per tant, sense les matisacions que, probablement, el tema requereix. Som-hi, doncs.

1.- És evident que el model de ciutat, si és que se’n pot dir així, de CiU impulsat des de 1987 ha tingut un èxit poc discutible i que l’esquerra no ha sabut –o no ha pogut, i probablement és més això que no pas l’altre- presentar una alternativa creïble i engrescadora.

2.- Aquesta manca d’alternativa ha anat acompanyada, i és lògic que hagi estat així, d’estratègies diferents per part de les forces d’esquerra. Uns han optat, com és el cas d’ERC, per estar presents al govern amb CiU, encara que no sempre. I els altres, PSC i ICV, per traçar estratègies que reforcessin el seu perfil polític i electoral. Estratègies que a voltes han coincidit, com foren els acords sobre el futur creixement de la ciutat de principis de 2001 –acord que, curiosament, no signà ERC i, en canvi, l’ha gestionat durant alguns anys des del govern municipal- o han divergit, com ha estat el cas del procés de discussió i votació del darrer pressupost municipal.

3.- Més enllà de la legítima voluntat de cadascuna de les forces de marcar perfil propi, és un fet que això ha estat causa, i conseqüència a la vegada, d’una manca de reflexió conjunta sobre la política municipal, el model de ciutat i les possibles propostes alternatives. No hi ha doncs, una posada en comú de les reflexions que es fan des de cada una d’aquestes forces sobre la realitat local i el seu futur.

4.- Donar la volta a la situació actual, començant per embastar una reflexió global que qüestioni el model de ciutat actual, o almenys les formes de la seva gestió, no és cosa fàcil, ans el contrari. L’esquerra, i el món de la política en general, no va sobrada d’idees. No es pot quedar en la mera crítica, ni pot esdevenir un calc en negatiu del que fan els altres.

5.- Cal doncs, si volem donar la volta a la situació actual o almenys obrir un procés de reflexió que en proposi la possibilitat, que les esquerres iniciïn una dinàmica de discussió, per veure quantes anàlisis sobre la realitat actual comparteixen i quantes propostes de futur són capaces d’elaborar conjuntament. En aquest sentit, em sembla fonamental que es tinguin en compte les següents qüestions:

a) No es pot pretendre fer tabula rasa del passat. Un model d’èxit, un altra cosa és que ens agradi més o menys, no es pot combatre amb la mera desqualificació.
b) Cal que els partits d’esquerra deixin al marge les seves diferències d’àmbit nacional. Estem parlant d’una alternativa per Sant Cugat i no pas d’un acord estratègic nacional que apunti a vint anys vista. En aquest sentit cal dir que l’article de Grangé no aporta, precisament, elements per ser optimista: posar l’eix identitari com a punt de referència no porta enlloc. Per altra part, l’acord d’entesa existent al govern de la Generalitat hauria de constituir un incentiu.
c) Aquest procés, com ja he indicat, hauria d’anar més enllà de les estructures orgàniques dels partits. Fora d’aquests hi ha molta matèria gris. Cal saber implicar els sectors, o les persones, més dinàmiques i compromeses de la societat civil organitzada.
d) Cal impregnar el procés i el possible acord d’esperit institucional. És a dir, cal supeditar els interessos més de partit en favor d’una proposta unitària (en aquest sentit, cal aprendre dels errors de l’actual govern de la Generalitat). I això s’ha de reflectir en tot el procés. Ningú no ha de pretendre convertir-se en pal de paller de la iniciativa. El pes de cadascú s’ha de mesurar per la capacitat d’aportar propostes i liderar el procés.
e) I, per últim, és evident que a dos anys de les properes eleccions municipals no es poden demanar impossibles, una alternativa com aquesta no es construeix en quatre dies, però, precisament per això, cal posar-s’hi ara mateix. Pot ser que no porti enlloc, però segur que no es perdrà el temps.

Jordi Casas
Membre de Fundació Sant Cugat

dimarts, 14 d’abril del 2009

Sant Cugat del Vallès, segle XXI o segle XIX ?

El carrer Pla de Mirasol a Sant Cugat del Valles, fa molts anys que està pendent d'urbanització, per la qual cosa els veïns demanem una sèrie de mesures provisionals efectives fins a la solució definitiva.
A l'esmentat carrer els veïns hem de suportar la pols que aixequen els vehicles en circular, incrementada pel pas de l'autobús cada vint minuts... l'esmentada pols produeixen condicions difícils de suportar, tant de salut com a higièniques.
En dies plujosos tota aquesta pols es converteix en fang incrementant la inseguretat de béns i persones. Ja hi ha hagut un atropellament d'un camió a un vianant produint-li greus danys.
Les solucions que demanem els veïns són:

- Asfaltar amb una capa d'uns cinc centímetres, com ja s'ha realitzat en carrers del municipi per on passa l'autobús.
- Aplicar aquestes solucions provisionals als carrers del voltant que estiguin en situacions similars.
- Iniciar el tràmit per a la definitiva urbanització del sector.
Com el nostre ajuntament, amb el senyor Recoder (esperança de CiU) al capdavant, no ens fa cas, ens veiem obligats a posar en coneixement de la nostra situació a tot aquell que ens vulgui sentir.

Atentament, els veïns del carrer Pla.