El Bus de la L3, L4 i Jo

Aquest escrit es per queixar-me d’algunes de les coses que em passen quant viatjo o intento utilitzar el servei de bus de les línees L3 i L4.

El primer i el menys important del que veig, es que, a vegades, no funciona l’avisador per sol•licitar parada amb els conseqüents crits i patiments dels passatgers (sobre tot els avis) per demanar-la. A demés de les males condicions de les cancel•ladores de bitllets a la L3.

Retards: 

•             Els retards (L4) al arribar a la parada son molt sovint (he patit fins quasi 20 minuts de retard). Fins i tot es salten un viatge, si cal, per ajustar-se a l’horari. Això provoca que la gent que espera el bus estigui a la parada més de mitja hora amb la compra, per posar un exemple.

•             En alguna ocasió la L3 marxa a cotxeres abans de finalitzar l’últim viatge. (No sé si aquesta maniobra està contemplada a l'últim viatge)

Seguretat:

•             En ocasions la porta del darrere no funciona i no podem baixar per on correspon.

•             Els accessos al bus no estan adaptats al avis, que se les veuen negres per poder  pujar o baixar. Son molt alts.

•             Hi ha cotxes que la porta del darrere s’obra amb als bots que provoquen els sots de l’única avinguda que resta per asfaltar.

•             Hi ha conductors que parlen pel mòbil mentre condueixen. Utilitzen mans lliures tipus “pinganillo”, això sí.  (“No distreure al conductor”)

Salubritat:

•             En ocasions el conductor fuma dintre el vehicle llençant la cendra i la burilla per la finestra. Cosa que pot provocar un incident.

David Hernández Llonch

El Síndic de Greuges vol treure els ciclistes dels carrers de vianants

El Síndic de Greuges local considera que els ciclistes no haurien de circular per les zones de vianants. Jaume Clavell creu que l'Ajuntament ha de construir més carrils bici i demana que, fins que tota la ciutat no estigui adaptada a aquest tipus de mobilitat, els ciclistes només puguin circular pels carrers amb els altres vehicles motoritzats. Mira l'entrevista a Cugat tv.

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Societat/47595.htm/el_sindic_de_greuges_vol_treure_els_ciclistes_dels_carrers_de_vianants

Durant la seva entrevista bimensual a Cugat.cat, el Síndic de Greuges local, Jaume Clavell, ha explicat que en les últimes setmanes han arribat a la seva oficina queixes d'atropellaments i empentes a vianants per part de ciclistes per alguns carrers del centre. Segons Clavell, els vianants i els ciclistes no haurien de transitar pels mateixos llocs.

Clavell demana a l'equip de govern 'més cura' en aquesta qüestió que considera 'greu' perquè 'ja hi ha hagut trencadisses de cames'. El síndic local creu que els ciclistes haurien de circular com ho fan els vehicles motoritzats i acatar els senyals de circulació com ho fan els cotxes i les motocicletes.

Jaume Clavell - Síndic de Greuges

Radio Sant Cugat

Carta a Marta Subirà

Benvolguda,

Ahir dimarts ens varem reunir la junta de FAV i vàrem tractar qüestions que estan dintre de les vostres competències i que passem a detallar:

1. Preocupació dels usuaris del CAP la Mina que no troben aparcament quan com a malalts tenen visita amb els metges. Aparcament tancat amb barrera, zona blava o verda... ? S'ha de buscar una solució.

2. Considerem important que informi a FAV o a les associacions implicades la solució als problemes no resolts que provoca Esade en quant als aparcaments.

3.Manifestem la nostra `preocupació per la falta d'informació quer tenim sobre el que s'està fent i s'ha de fer en el parc de l' Arboretum.

4. En una reunió per parlar del transport públic vostè es va comprometre a donar solucions a la falta d'informació sobre els hooraris d'autobusos. La majoria de compromisos no s'han complert.

Com pot apreciar són nombroses les qüestions pendents. Una reunió, ara que tant es parla de participació , no estaria de més.

Rebeu una cordial salutació.

Junta de FAV de Sant Cugat

Sant Cugat, ciutat verda en mobilitat?

En els propers mesos Sant Cugat elaborarà el seu Pla de Mobilitat. Comptant amb la participació d’una empresa externa i d’un procés de participació ciutadana, es definirà com ens mourem en els propers anys.

Podríem dir que el punt de partida és prou raonable, almenys pels estàndards de mobilitat que han imperat fins avui. Tot i que Sant Cugat és una ciutat amb un ús intensiu del cotxe i probablement superior al de la resta de l’àrea metropolitana, també compta amb aspectes més sostenibles com una bona cobertura de servei ferroviari i un nucli històric vianantitzat. Gràcies a aquest darrer s’ha creat un espai de comerç, lleure i convivència poc habitual en ciutats de l’entorn. Finalment, la presència d’abundants zones verdes equilibra una mica la sensació de ciutat “envaïda” pels cotxes que caracteritza moltes zones de Barcelona.

Tot i el punt de partida, Sant Cugat té també reptes per al futur que comportaran, segons ProBici, canvis importants en la forma com ens movem.

En primer lloc, la nova mobilitat haurà de contribuir a la reducció d’emissions de CO2 i a lluitar contra el canvi climàtic. No és només una aspiració ideològica sinó que l’estat espanyol s’hi ha compromès a través del Protocol de Kyoto. En paral·lel també sembla clar que l’era del petroli barat té els dies (o els decennis) comptats, i per això cal buscar alternatives amb menys dependència del cru.

En segon lloc, també ha de garantir la cohesió social. L’absència d’una xarxa competitiva de transport públic perjudica amplis col·lectius que per edat, manca de permís de conduir, raons econòmiques o simplement per civisme no poden o no volen anar en cotxe. Construir aquesta xarxa és quelcom bàsic per garantir el dret a la mobilitat.

Finalment, ha d’assegurar la seguretat vial i la salut pública.

Però, és realment possible canviar de model de mobilitat? La resposta és que possiblement aquest canvi ja hagi començat. La vianantització del Centre, les noves línies de bus o la imminent connexió dels carrils-bici existents demostren que el cotxe privat ja no és l’únic protagonista de la mobilitat. Els mateixos canvis s’estan produint, a ritmes diferents, a moltes ciutats de l’entorn, i tot indica que estem sols al començament d’un canvi de cicle.

Les propostes de ProBici per a Sant Cugat inclouen tant les connexions amb l’exterior com la xarxa interna. Entre les primeres proposem la construcció del Tramvallès, una xarxa de tramvia defensada per la PTP i diversos ajuntaments que en un dels seus ramals uniria Sabadell, Terrassa, Badia, Barberà, Cerdanyola i Sant Cugat. Serviria per acostar barris i ciutats sense servei ferroviari a les principals línies de tren, i també acompliria funcions de transport intracomarcal i local. A Sant Cugat provindria del Centre Direccional de Cerdanyola i entraria, probablement, per Pla del Vinyet fins l’estació de FGC. Per altra banda, la PTP defensa també el desdoblament de la línia de FGC de Sant Cugat a Barcelona com a manera no sols de descongestionar la línia actual sinó de reduir els temps de viatge entre el Vallès i Barcelona en uns 15min.

Quant a la mobilitat interna, l’autobús serà la peça clau per aportar viatgers al tren i per la resta de desplaçaments. Evidentment han de canviar unes quantes coses per a que això sigui així. Des de Probici proposem una xarxa de línies “exprés” amb prioritat semafòrica i espai reservat sempre que sigui necessari. Tant la velocitat comercial com la freqüència de pas serien elevades, i això possibilitaria el transbordament còmode entre línies. Aquesta xarxa es podria complementar amb busos de barri.

L’anar a peu és també un pilar de la mobilitat. Als voltants del Centre els itineraris són d’una qualitat excel·lent, però en barris perifèrics són habituals les discontinuïtats en els recorreguts: absència de voreres, aparcament il·legal o rotondes amb trànsit agressiu. L’Ajuntament hauria de garantir que els itineraris principals (cap als centres educatius, als polígons de serveis o a les estacions) siguin de qualitat. En bastants casos hi ha terceres administracions implicades, però això no ha de servir d’excusa per prolongar la situació actual.

Quant a la bicicleta, part de les necessitats quedaran cobertes quan la xarxa de carrils-bici tingui continuïtat a la zona de l’estació de FGC Sant Cugat, obres finançades pel recent pla d’inversions del Govern Central. Les actuacions futures haurien de garantir la connectivitat amb els centres educatius i amb els principals polígons de serveis.

Per acabar mencionarem les propostes per al cotxe. Proposem mantenir les actuacions necessàries per seguretat o per a corregir desequilibris territorials (estem pensant sobretot en aparcaments públics en barris amb dèficit de places). Demanem també garantir la disciplina viària a tota la ciutat. En particular, aquesta s’ha d’estendre als nous barris i als polígons industrials on, per diversos motius, és habitual que el cotxe envaeixi espais que no li pertoquen.

Sant Cugat té una oportunitat de ser un model en qualitat de vida també per la seva mobilitat. Tenim models propers que avalen la factibilitat d’aquest canvi, i estem segurs que el Pla de Mobilitat inclourà, d’una manera o una altra, els ingredients necessaris per a que es dugui a terme.

La proposta completa de Probici-BACC-la PTP es pot trobar a:
http://www.sendspace.com/file/ysikzt

Martí Rius - Membre de ProBici i president del BACC-Bicicleta Club de Catalunya

Comerciants i veïns es senten humiliats per l'Ajuntament de Sant Cugat

Les primeres impressions de la reunió que van mantenir responsables de l'Ajuntament de Sant Cugat, encapçalats per la regidora Marta Subirà, i comerciants i veïns afectats per les polèmiques obres de Can Quitèria, són totalment decebedores. Veïns i comerciants han manifestat a Eleminds la seva indignació davant l'actitud prepotent del consistori i la intenció d'aquest de desviar l'atenció del tema principal, que és fer les obres sense consens i amb nocturnitat, amb el tema dels tickets o vals del parking.
Els comerciants de la zona, que ja han vist, i sensiblement, decrementar el seu volum de vendes a causa de les obres i la molt menor afluència de públic a causa de les mateixes, temen haver de tancar en el futur gràcies al seu Ajuntament, que té previst continuar la modificació viària dels voltants properament, fent el caos circulatori encara més gros. Aquests continuaran reunint-se i promovent accions contra la política del consistori en la zona de Can Quitèria.
Aquests veïns i comerciants fan una crida a l'oposició de la ciutat perquè es posicioni clarament contra unes obres que no compten amb el suport dels afectats i que van ser fetes sense el seu consentiment. Properament, Eleminds us anirà informant de més informacions confidencials sobre aquest assumpte.

Toni Rabascall
Per més informació, fer clic aquí.

Indignaciò entre els veïns de Can Mora per les obres de Can Quitéria

Vam assistir amb estupor dies enrere a unes poc habituals accelerades obres de remodelació de la pavimentació de la Rambla Can Mora, el nostre carrer, que l’han convertit en una pista doble, de carril bici, en un costat, i en una zona de càrrega i descàrrega, en l’altre costat.
Desapareix així la anterior zona blava, que encara permetia aparcar a qui per diferents motius necessités venir a aquesta zona i deixar el cotxe al carrer temporalment.
Davant d’aquest abús d’autoritat, realitzat gairebé amb nocturnitat, sense consulta prèvia amb els damnificats, conculcant els seus drets en descarat benefici d’una empresa privada (el pàrquing soterrani de Can Quitèria, que per més inri, se’ns aclareix en maldestre confessió de l’ajuntament per carta, que aquest ha sufragat les despeses de l’obra), considerem que l’assumpte fa molta pudor, i volem manifestar la nostra indignada repulsa, sense voler abandonar la defensa dels nostres drets en instància judicial superior, si fos precís.
En aquest tram del carrer, hi ha edificis ocupats des de fa molt de temps, i vastament, per habitatges, restaurants, supermercats, perruqueries, immobiliàries, papereries i altres negocis, necessitats tots d’una àrea, per petita que aquesta fos, per estacionar temporalment els vehicles de clients i proveïdors. La seva mancança actual repercutirà en perjudicis importants a tots els seus propietaris.
Molts de nosaltres tenim fills que viuen fora de Sant Cugat i que normalment ens visiten amb les seves parelles i nens. Amb l’actual dificultat d’aparcament, les seves visites començaran a escassejar, fantàstic!
Tot, en benefici del pàrquing soterrani, que va malament a causa dels seus alts preus... Des de quan un ajuntament democràtic actua com cap de vendes d’una entitat privada en contra dels interessos generals dels contribuents? O millor dit, a canvi de què, o de quant?
A més a més, en el tema tècnic, demostren vostès una total inèpcia, tot creant una doble mà al carrer Viñolas, al costat del col·legi, on es forma un perillós embut cap a la boca del pàrquing, quan hagués estat suficient haver senyalitzat l’entrada existent pel carrer Sant Jordi des de Rambla Ribatallada, en un sol sentit amb semàfor ja existent. Sense oblidar la possibilitat de soterrar la recollida d’escombraries que, per cert, redundaria en una millora real de la via.
En fi, volem una rectificació de la nova ordenació viària de la Rambla Can Mora, i que es restitueixi la possibilitat d’estacionament anterior, deixant el maquillatge elitista del carril bici per a avingudes àmplies, com la Rambla del Celler i altres, on no es perjudica el trànsit rodat, ja de per sí complicat en el nostre carrer. Esperem la seva ràpida resposta, abans de començar a contactar amb altres fòrums, potser judicials, que complicarien les coses.

Eleminds
Yon i altres veins sotasignants

Un cop més parlarem de mobilitat..

Ja fa dies que, en un altre article, deiem que en algun moment podriem dedicar un petit monogràfic a la bici. Ara pot ser un bon moment per fer-ho, per un parell de raons: a la última reunió de la Comissió de seguiment de l'Agenda 21, celebrada el mes de febrer, la regidora Marta Subirà va anunciar que s'estava estudiant un projecte de "Bicing" per Sant Cugat, i per altre banda ja existeix una mica de perspectiva - i de dades - per jutjar l'experiència de Barcelona. Respecte de l'experiència del bicing a Barcelona, tot i les queixes que genera - de manca de bicis a determinades parades, i de lloc per deixar-les a altres, és pot dir que l'éxit ha sorprés a la pròpia empresa, però sobretot ja és evident que el nombre d'utilitzacions diàries - prop de 40000 - ens indica que, més enllà d'utilitzacions de lleure o anecdòtiques, ens trobem devant d'un servei de mobilitat. Es a dir, que, contrariament a allò que molts deien, que a Europa molt bé perque és més planer, o no se sap per quines raons, però ací això no quallaria, s'ha demostrat que la utilització de la bici com a servei de transport habitual és possible en la nostra cultura. I, segurament, és possible perque qui ho prova (o quantitats significatives dels que ho proven) veuen que la bici te avantatges. I això a un lloc com Barcelona, on es disposa de metro, i els transports públics urbans funcionen apreciablement bé (si més no, molt millor que el bus de Sant Cugat, al menys si parlem de freqüències de pas..) . Per descomptat, no tractarem de la bici com a transport d'àmbit més enllà del local, al menys de moment, però també cal recordar que, amb els ferrocarrils de la Generalitat, estem força ben servits, al menys amb relació amb Barcelona i les poblacions properes del Vallès Occidental.

I quins avantatges té la bici, per el transport urbà en un lloc com Sant Cugat?.. d'entrada, n'hi ha uns quants: versatilitat d'horaris, reducció soroll, reducció contaminació, pacificació de l'espai públic, economia, salut física.. tot això, és clar, quan disposem d'una oferta que mereixi el nom d'oferta. I més enllà de la possibilitat de un servei de lloguer de bicis públiques, perque no potenciar la utilització de la bici en els transports urbans a Sant Cugat, muntant una mena de pla estratègic de la bici? Un pla estratègic de la bici tendria molt de sentit ací, donada la particular disposició geogràfica del nostre poble, que fa, per exemple, que els autobusos urbans siguin els més ineficients de tot el sistema de transport metropolità, és a dir, els que fan més quilòmetres per passatger transportat. Sense dubtes, l'increment de ús de la bicicleta a Sant Cugat comportaria, a més d'una millora clara a la qualitat de vida dels seus usuaris, una millora en una colla de indicadors de sostenibilitat del poble. Per cert, un altre dels compromisos de la regidora a la reunió de seguiment de la Comissió de l'Agenda 21 va ser aquest, precisament: tenir actualitzats els indicadors. Això havia de ser per el 1er trimestre.. us anirem tenint informats.

Tornant al tema de la bici, els eixos que podria tenir el pla estratègic de la bici a ant Cugat (no m'ho invento, m'inspiro en el de Barcelona) són els següents: 1 - Creació de l'Oficina de la bicicleta, 2- Lloguer de bicicletes en l'ambit municipal, 3 - Creació d'infrastructures ciclistes (carrils bici), 4 - Aparcaments per bicicletes, 5 - Mesures de protecció contra robatoris, 6- Difusió, 7 - Estudi econòmic sobre costos-beneficis de la promoció de l'ús de la bicicleta, 8 - la bicicleta als Instituts d'Educació Secundària, 9 - La bici a la comunitat universitària, 10 - amb bici a la feina, 11 - de compres amb la bici, i 12, Salut amb bicicleta. Com veieu, es tractaria de un programa ambiciós i possible, que, sense dubte, aplicat amb voluntat política i uns certs recursos, incrementaria l'us d'aquest mitja de transport en benefici de tots, i, en primer lloc, dels seus usuaris.

Josep Julià

Fundació Sant Cugat

Els veïns de Can Magí acusen a l'Ajuntament de enganyar-los

Els veïns de Can Magí continuen enfadats amb el consistori arran del projecte d'equipaments previst per al barri. L'origen de la polèmica es remunta a fa uns sis mesos, quan l'ajuntament, en ple procés electoral, va anunciar que la pastilla municipal al barri de més de 60 mil metres quadrats destinats a serveis podria ser venuda a l'empresa privada per a ús terciari, per construir un parc empresarial. Segons Joan Abad, president de l'AA.VV de Can Magí, "això es va fer sense consultar els veïns, per motius electoralistes." Però el més greu de tot, segons Abad, és que "el projecte de sol·lució a trànsit de l'Avinguda de les Roquetes amaga un projecte urbanístic empresarial."
Abad afirma que abans de la publicació de la proposta d'ús de l'espai, l'ajuntament mai s'havia definit sobre el tipus d'equipaments que volia per a la pastilla. "L'últim cop van proposar-nos un projecte d'aparcament de camions de gran tonatge i no vam estar d'acord. D'això ja fa més de quatre anys. I després ens trobem amb la notícia d'aquest projecte, sense haver-nos consultat."
Fa tres anys, es va crear una comissió al consistori per desenvolupar un pla d'equipaments i, segons Abad, "l'estudi ha estat un fiasco. S'han perdut tres anys i diners, a més a més." Els veïns esperen poder reunir-se amb l'ajuntament properament per decidir, de forma consensuada, el destí de la pastilla d'equipaments del barri.

Font: http://www.eleminds.com/

Mobilitat... quina mobilitat ?

Un tema que sembla que torna a estar d'actualitat és el de la mobilitat. Fa unes setmanes tot just, l'Ajuntament, desenvolupant una política que més aviat sembla feta de signes que no pas de línies estratègiques de fons, pensades i desenvolupades, es va despenjar amb un parell de aconteixements: la festa de la mobilitat sostenible, que semblava pensada per afavorir la mobilitat en bicicleta.. i una noticia sobre que s'implantava a Sant Cugat un servei de Carsharing.. del que el propi Ajuntament era un dels primers usuaris.

Entenem, a partir de aquests signes, que el de la mobilitat és un debat que cal obrir una vegada més, o d'una vegada per totes. I quan parlem de mobilitat, en ple segle XXI, parlem de mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible es basa en el transport públic i en els mitjans de transport no-contaminants.. sense parlar de la necessitat de reduïr desplaçaments, generant teixits urbans densos, que permetin anar a peu... o a molt estirar, en bici. En aquest últim punt, tot i que, al final, sembla que amb els nous barris es vol crear una nova centralitat que evitarà ( o disminuirà) desplaçaments al que ara entenem com a centre, convindrem que el model de ciutat actual no ens afavoreix en absolut. A més de ser malbaratador d'aigua, car en serveis, i difícil de mantenir, hem generat un model de ciutat on massa sovint, per fer qualsevol cosa cal agafar el cotxe i anar al centre.. o al centre comercial, en el mes absolut estil americà, paradoxalment allunyat de les nostres tradicions, que molts s'omplen la boca dient defensar.

Això no vol dir sinó que, donat el nostre model de ciutat molt dispersa, el repte de la mobilitat a Sant Cugat és important, i que, conseqüentment, es suposa que caldrien idees i prioritats clares.

En primer llloc, cal passar revista a la situació dels nostres transports públics. Si hi ha una cosa que en aquests moments funciona bé, en aquest sentit, possiblement en tota l'àrea metropolitana de Barcelona, és la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per cert, de la Generalitat. I no és, en absolut , nou, ni fruit de la planificació dels nostres actuals governants. Ens resol perfectament molts desplaçaments, tant a la metròpoli com ldesplaçaments interns als amb els barris de La Floresta, Les Planes, Valldoreix i Mira-sol. Ara, quin és el gran projecte de l'Ajuntament relatiu als FFCC de la Generalitat?.. soterrar-lo. La clàssica obra de dretes, pensada per que les constructores guanyin molts (però molts) diners -públics, per descomptat- amb moltes molèsties i escassos beneficis per els ciutadans. No recorda l'estil Gallardón, amb el soterrament de la M-30, que ha aconseguit inmensos beneficis per els constructors, i fer Madrid més invivible del que ja era? Per que si a Sant Cugat hi ha hagut sempre una cosa clara, han estat les vies del ferrocarril, molt anteriors a les cases que s´hi han construït, sempre posteriorment. I si es vol reduïr el soroll, hi ha solucions molt més barates i ràpides.

En canvi, es parla molt poc de una obra que segurament és fonamental per millorar la mobilitat, via transport públic, dels santcugatencs: la projectada connexió de la línia de Tibidabo fins a Sabadell, via una segona estació a Sant Cugat. A un cost molt més baix que el soterrament del que parlàvem abans, amb molèsties mímimes per els ciutadans, permetria pràcticament doblar la capacitat de la línia existent, ara sovint justeta, així com acostar el tren als ciutadans de la banda de Cerdanyola.. i del Centre Borja, futur ESADE – Creápolis, altre projecte emblemàtic del que desconeixem qualsevol previsió respecte de l'impacte que generarà en la mobilitat a Sant Cugat. D'entrada, donat el previsible perfil humà dels usuaris d'aquestes instal.acions, es fa dificil pensar que utilitzin el transport públic actualment existent..

Per acabar amb el tema del ferrocarril crec que tothom està d'acord amb el paper que pot jugar (clarament, encara no juga) la línia de RENFE en la connexió intercomarcal amb el Baix Llobregat i el Vallès Oriental: l'equivalent al 4t cinturó, en transport públic i ja fet. Només caldria ofertar freqüencies decents.. i possiblement apropar l'estació de Renfe als santcugatencs, mitjançant altre transport públic o, per que no, afavorint la connexió amb bici a l'estació, per medi d'un bon servei de lloguer i d'una planificació, també decent, d'una xarxa de carrils bici pensats per portar la gent d'un lloc a l'altre i no, com ara, per sumar kilòmetres (ah, l'indicador!) que van d'enlloc a cap banda. Però això ja comença a donar per un altre article..

Josep Julià

Fundació Sant Cugat