Recoder: Vergonyes o medalles

El 1960, el 20% dels més rics tenien 30 vegades més que el 20% més pobre. El 1990 aquest 20% tenia 60 vegades més. El 1995 tenien 82 vegades més. Calculin vostès l'any 2009...
A Sant Cugat, si segueixen l'evolució de preus en els últims 15 anys, podran veure clarament que aquestes dades són reals. El nostre Ajuntament en estreta col·laboració amb els promotors d'"habitatges" i coneixedor ple de la desmesurada especulació del gremi, va tancar els ulls i oïdes a les queixes ciutadanes sota el lema "quant més car, més ingressos per a les arques." Van publicar orgullosos fins i tot que Sant Cugat era la població amb renda més alta i més cara de Cataluña!!! L'any 2002, en passar de la pesseta a l'Euro, els comerciants de la ciutat van convertir la moneda de 100 ptes. en l'equivalent a 1 € i cap polític no va alçar la veu en defensa del ciutadà. Ens van augmentar la cistella de la compra un 67% en un absolut silenci. Avui mateix la llei o ordenança que obliga al comerç a marcar amb el preu tots els productes exposats no es compleix en gran part i el nostre consistori no vigila. Per què, si som una ciutat dormitori (adormida)?.
La promoció fotogràfica apareguda en premsa del Sr. Recoder sobre una bici, amb somriure nord-americà de pasta dentrífica anunciant un llibre en el títol del qual s'inclou la paraula "llibertat", ens demostra la profunda convicció de molts polítics que els ciutadans som rentablemente ximples. L'esperit enganyós d'aquesta foto és motiu de vergonya i una ofensa a la intel·ligència dels ciutadans de Catalunya. El nostre alcalde i el seu equip han contribuït molt directament a l'augment de les diferències entre rics i pobres en el seu estret contacte amb els especuladors i han estat part activa en la creació de la bombolla immobiliària. La prova la tenen al mastodòntic edifici buit a sobre de l'estació de Mira-Sol que ja anomenen "el Portaavions". Finançat amb garanties públiques per vendre'l al preu especulatiu que anomenen "de mercat". Per una gestió tan vergonyosa mereix algú una medalla?

J.R.Loidi