Ja tenim indicadors de sostenibilitat!

Si no recordo malament, cap a finals d'octubre vaig anunciar, en aquestes mateixes pàgines, que la Oficina Sostenible de Sant Cugat havia fet public el seu compromis de disposar de les dades actualitzades, si no de tots, d'una bona part dels 34 indicadors de sostenibilitat de que s'ha dotat el municipi.

Doncs bé, tot i que amb un cert retràs, a la última reunió de la Comissió de seguiment de la Agenda 21, celebrada poc abans de Nadal, es van facilitar aquestes dades, que poden ser consultades - i així ho recomanem al qui estigui interessat, ja que es tracta de molt material - a la adreça web
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/ a l’apartat de Comissió de Seguiment Ag21/ documents Comissió: els tres primers documents són, l’acta de la reunió en que va tenir lloc la presentació, el document d’indicadors, i la presentació dels indicadors calculats.

Tot i que he recomanat de consultar directament la informació disponible, que és molta, intentaré fer ací una primera valoració, per tal de facilitar la feina a qui en tingui prou amb un coneixement més de passada - que serà, per força, esbiaxat - i també, per que nó, per encetar un debat sobre com estem i que ens caldria prioritzar, que és per el que - entenc- serveixen aquestes dades, finalment, disponibles.

En primer lloc cal dir que dels 34 indicadors formalment existents, tot i el temps -anys- transcorregut des de la seva presentació inicial, octubre de 2006, només se n'han pogut presentar 18, i encara d'aquests n'hi ha tres dels que només es tenen dades parcials, el que no vol dir sinó que 34 indicadors, d'entrada i vistos els minsos recursos dedicats al seu seguiment, era una exageració, quelcom bonic segurament des del punt de vista de la ciutat de primera que algú somnia ser, però inviable en la pràctica. De totes maneres, és millor quelcom que res, i podem passar a un primer comentari de la informació subministrada.

En primer lloc, podem parlar de les tendències que manifesten els indicadors. Dels 18 disponibles, n'hi ha 7 dels que o bé no hi ha una mesura anterior, i no es pot establir una tendència, o bé es troben en estat estacionari. Entre aquests es troben la emissió de contaminants atmosfèrics, o bé la satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local.

Entre les coses que van bé, cal destacar el consum d'energia, on l'any 2007 cada santcugatenc va gastar 1,12 tones equivalents de petroli, mentre que l'any 2004 aquesta xifra era 1,82. Donat que aquest és un dels indicadors de que es disposa de manera parcial, no coneixem la distribució del consum per sectors d'activitat, el que podria explicar aquesta baixada (el sector industrial és més intensiu en consum energètic, i és possible que la arribada de nous habitants hagi fet baixar la contribució industrial. També es veritat que les noves industries que es miren d'atraure (ciutat del coneixement) no són gaire intensives en la utilització de la energia. De totes maneres, i sigui com sigui, es tracta d'una dada favorable, que cal celebrar. La intensitat energètica local (consum d'energia en relació amb el PIB del municipi)també baixa, així com la intensitat de producció de residus i la recuperació de residus municipals (encara que la de industrials puja, i si parlem de comparacions amb altres municipis estem bastant a la cua)

Entre els aspectes que presenten una tendència poc satisfactòria, en destaquem alguns: l'abastament d'aigua municipal (encara que ponderat per el nombre d'habitants) puja, el que vol dir que, tot i les mesures d'estalvi d'aigua, i la conscienciació ciutadana al respecte, gastavem l'any 2007 309,9 litres per habitant i dia, mentre que al 2005 en gastàvem 273. També puja la concentració ambiental de contaminants atmosfèrics.

Tant entre els indicadors de que es disposa com dels que no, n'hi ha alguns que semblen, en principi, clarament prescindibles o trivials: la participació ciutadana en processos de sostenibilitat, mesurada en nº de reunions celebrades, la despesa municipal en medi ambient, o bé l'associacionisme ambiental del municipi, es troben entre aquests, mentre que entre els indicadors previstos però que es troben a faltar hi han els relatius a desplaçaments, mobilitat i transport dels ciutadans, gestió d'aïgues residuals, utilització d'aigues depurades, producció local d'energies renovables, i emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Ara que tenim les dades - o algunes dades - comencem a disposar d'elements que ens poden ajudar a definir polítiques a desenvolupar, i avaluar-ne els resultats. Només queda esperar que el compromís assolit de perseverància en la recollida de resultats i posta a disposició de la ciutadania d'aquests, continuarà, cosa que només podrem que celebrar.

Josep Julià - Fundació Sant Cugat