Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris STC - Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris STC - Economia. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de maig del 2009

Ética política i transparência


Segons informa l’article Falta de transparència com a resposta?, que es pot trobar a: http://jaumemassanes.blogspot.com/2009/04/la-falta-de-transparencia-com-resposta.html , en el darrer Ple municipal es va presentar una moció (adjunta a l’article).

Hom diria que, totes les persones que estimen i volen el millor pel seu poble-ciutat (al marge les seves preferències partidistes o ideològiques), volen una administració pública, entesa com a servei públic, es dir de servei al poble, a les persones, amb una gestió eficaç, eficient i d’acord amb unes normes establertes, que evitin fer-ho discrecionalment, i responsable en la gestió, responent de la gestió.

I d’això va la Moció presentada, d’establir i millorar, els procediments, la informació i el control en les contractacions municipals. De fet és una qüestió de transparència. Doncs bé, encara que sigui difícil de creure, va ser rebutjada.

L’equip de govern (CIU) si va oposar, posició que m’ha sobtat, doncs diria que per democràtica, “normal” i ètica, qualsevol demòcrata la podria subscriure a ulls clucs.

En l’Article “ELECCIONS, DEMOCRÀCIA i TRANSPARÈNCIA” publicat al Diari de Sant Cugat, l’abril del 2007, ara fa dos anys, just abans de les eleccions municipals, entre altres coses, deia:

“S’apropen eleccions, .../ la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

.../“voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general .../: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro”.

L’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics, és essencial, però això es pot donar en un àmbit autoritari. En democràcia cal, a més, informar a les persones (transparència) i tenir-les en compte (participació), i poc avançarem en democràcia si es nega la transparència. Esperem que no passi el mateix amb el procés participatiu que s’ha engegat des de l’Ajuntament.

Joan Contijoch

dimarts, 3 de març del 2009

Prou abusos: Millor política social en època de crisis.

Iniciem aquesta campanya pública del moviment veïnal a Sant Cugat després de la proposta recolzada per la totalitat de l’assemblea del passat dia 18 de febrer , convocada a les cotxeres de Sants per la Confederació d´Associacions de Veïns de Catalunya

Tots els municipis de Catalunya amb representació veïnal, el dia 10 de març a les 8 del vespre organitzarem una concentració per MANIFESTAR I DENUNCIAR PÚBLICAMENT L’ALÇA GENERALITZADA DELS PREUS DELS SERVEIS BÀSICS PER SOBRE DEL I.P.C., en una situació en la que els salaris estan congelats i el nombre d’ aturats augmenta dia a dia..

Les economies familiars estan en un moment delicat . La crisis és generalitzada i els afectats per l ‘atur arriben a l’ 11,8% de la població de Catalunya.

Els preus dels serveis bàsics augmenten : l’electricitat fins un 3,4% després de l ‘11% de l’ any passat i amb una previsió de increment aquest any per sobre del 31% (juliol/2009). L aigua en l’àrea metropolitana arriba al 8%. La brossa un 7%, el transport públic metropolita una mitjana de 4,7%, els bitllets de rodalies un 6 i 5%, els peatges 4,6%.... i altres.


Per aquests motius els santcugatencs SORTIREM AL CARRER en aquesta primera acció el proper dia 10 de març a les 8 del vespre a la Plaça de la Vila , davant l´Ajuntament de Sant Cugat i posteriorment ho farem tots a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dia 24 de Març.

US HI ESPEREM

Federació d´Associacions de Veïns de Sant Cugat

Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya

diumenge, 11 de gener del 2009

Senyor Joly, de passar full, res de res ¡¡

En el darrer ple de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en què es van aprovar els pressupostos, i com a resposta a un regidor de la oposició (que parlava dels escàndols econòmics municipals: el deute amb TMA, els impostos deixats de cobrar per Impulsis i altres) el Sr. Joly, responsable de l’àrea d’economia, va manifestar que no es pot estar sempre parlant del passat. En definitiva volia passar full, sense assumir-ne les responsabilitats.

Ara que som en temps de crisi ha calgut fer mans i mànigues perquè les retallades pressupostàries no afectessin massa partides absolutament necessàries, tot i que es tractava d’uns imports que ni de lluny es poden comparar amb els de l’exorbitant pèrdua per la mala gestió feta, les conseqüències de la qual suposen una càrrega pressupostària que pot arribar a la xifra d’un milió d’euros anuals, durant molts anys.

Com i perquè es va produir tot això?, Qui són els responsables? S’han pres les mesures correctives pertinents? (recordem que l’any 2004 ja es parlava de casos similars) Algú es pot imaginar aquesta situació en una empresa privada? Certament que no, com a mínim els responsables ja estarien acomiadats i sense atur. Doncs en un ajuntament encara és molt més greu perquè es gestionen diners públics, dels contribuents, i en el nostre cas, de tots els santcugatencs.

Si hi hagués el mínim sentit democràtic, no s’aturaria (valent-se de la majoria absoluta) una moció de l’oposició per aclarir que havia passat i quins n’eren els responsables. La transparència és un requisit imprescindible per la democràcia, i absolutament necessària perquè els ciutadans estem informats de què fa l’equip de govern amb els nostres diners. No s'hi val a demanar la confiança dels santcugatencs per governar l’Ajuntament i que a l’hora de respondre de la gestió no ho vulguin fer.

Senyor Joly, els santcugatencs VOLEM SABER!!!

Jaume Massanés i Papell

dimecres, 26 de novembre del 2008

Crisi i pressupost de cultura

No fa gaires dies al Fòrum Sant Cugat van haver-hi algunes intervencions que feien referència a la crisi econòmica, que serà també hisendística per als ajuntaments, i el seu impacte en les despeses de caire cultural. Es reflectia la preocupació per qui acabaria pagant les conseqüències de les restriccions pressupostàries. D’antuvi cal dir que, efectivament, hi hauran restriccions i que, naturalment, les acabarem pagant tots plegats, encara que en diferents dosis: associacions i entitats culturals, oferta cultural municipal, treballadors de la cultura en general i consumidors culturals.

Seria una banalitat insistir aquí sobre les conseqüències de la crisi en les arques municipals, és un tema prou sabut i, en tot cas, no toca desenvolupar-ho ara. Cal dir, a més, que no afectarà només les administracions locals, els pressupostos de la Generalitat i si no recordo malament, han anunciat una reducció del 5,1% en l’apartat cultural. El Consell de cultura ha conegut el projecte de pressupost municipal en aquesta matèria i està elaborant l’informe que li correspon fer d’acord amb el seu reglament. No tracto aquí de reproduir les característiques de l’informe, encara que sigui a grans trets, sinó d’aportar algunes reflexions a partir dels números coneguts i del que el Consell hi ha dit.

Ras i curt: el pressupost en matèria cultural ha disminuït un 11,30% (a la qual cosa cal sumar-li la inflació, per tenir una idea de la disminució en termes reals). Malauradament, quan faig aquest escrit no conec la disminució global del pressupost, per la qual cosa és impossible valorar aquesta disminució en termes relatius. Val a dir també, que la xifra és una aproximació, ja que és molt difícil concretar que s’entén exactament per despesa cultural (per exemple: com hem de comptabilitzar la despesa de la gestió dels centres cívics, la qual s’inclou íntegrament a l’apartat de cultura). Sigui com sigui i com era de preveure, hi haurà menys diners per fer activitats culturals durant 2009. I això afectarà tant l’activitat directament institucional, com la que organitzen les entitats i associacions locals. Dos partides ho exemplifiquen de forma clara: a) l’aportació de l’ajuntament al Centre Cultural (OAMCC) en termes reals pràcticament queda congelada, però com que els ingressos per altres conceptes disminueixen, en disminuirà l’activitat: menys funcions); i b) les aportacions a entitats i associacions per a les seves activitats regulars disminueix un 15% (en termes nominals, en termes reals, més). Cal afegir, però, que entitats i associacions reben altres ajuts en concepte d’activitats puntuals, repartits en partides diverses: Festes Majors, activitats de Nadal, activitats populars i tradicionals i activitats de cultura (art, escena, lletres i música). Per tant, no és fàcil determinar amb exactitud pressupostària el que reben en concepte de subvencions (o conveni) entitats i associacions.

El que acabo de dir, però, no impedeix de fer una aproximació percentual a la distribució del pressupost en matèria cultural: 28% activitat directament municipal, 47% aportació als organismes municipals (Museu i OAMCC) i 25% suport econòmic al teixit associatiu. En l’informe del Consell de cultura, com ja es va fer l’any passat, s’insisteix en el fet que cal avançar en establir un major equilibri entre aquestes tres grans partides. Aquest plantejament té causa en la discussió que va acompanyar la confecció del Pla de cultura, discussió que, de fet i com he comentat més d’un cop, impregna tot el Pla: quin ha de ser el paper de les institucions i quin el del teixit associatiu en la política cultural. I, anant més enllà, s’hi troba l’interrogant, mai no contestat i que potser no té resposta, sobre fins a quin punt l’administració ha de tenir un paper subsidiari en molts aspectes de la política cultural.

El que acabo d’expressar m’ha fet reflexionar a bastament. Estic arribant a la conclusió que es un dilema que, i especialment en temps de restriccions pressupostàries, no aporta gaire llum. Per il.lustrar-ho, posaré un exemple molt concret. El Consell de cultura ha treballat durant mesos en l’elaboració de nous criteris per distribuir l’ajut econòmic municipal (subvencions) a entitats i associacions. Ha introduït elements de racionalització en aquest repartiment. I tot això ho ha fet amb la participació de les entitats culturals, les quals han fet les seves aportacions i, per tant, s’han compromès amb el nou sistema resultant. Ara bé: quin recorregut té tot aquest treball quan ens trobem que els diners a repartir són inferiors als de l’any passat i, per tant, el marge de maniobra és pràcticament inexistent? Amb el benentès que els diners a repartir són inferiors, però no pas les sol.licituds d’entitats i associacions. Per tant, cal aixecar el llistó del debat. Hem de desplaçar el debat del terreny dels tres percentatges abans esmentats (i fins i tot del de l’import de les subvencions) al de la col.laboració i les sinèrgies entre Ajuntament i entitats i entre les entitats. Hem de centrar-nos en la valoració del resultat global, la qual cosa obliga, naturalment, a tenir una idea més o menys acabada de què volem; aspecte, tot sigui dit, no acabat de perfil en el Pla de cultura (els arbres –i els arbusts- ens van impedir veure el bosc). Sabem que cultura, per definició, vol dir aportació de diners públics (de diners dels ciutadans, en definitiva). Per tant, paral.lelament al debat de com els distribuïm, hauríem de respondre interrogants com aquests: quina és la qualitat del producte final? quina és la relació aportació municipal/espectadors? quin és el nivell de superposició d’activitats subvencionades? quin és el nivell de coordinació entre les entitats a l’hora de definir la seva oferta cultural? quina és la sinèrgia entre entitats a l’hora de compartir locals o patrimoni?... Ras i curt: allò que ens hauria de preocupar -i especialment en temps de crisi i, per tant, de restriccions pressupostàries-, és com creem les condicions perquè el producte final, una oferta cultural global per a la ciutat, sigui de qualitat i prou diversa perquè tothom s’hi senti representat.

Sóc conscient que el que plantejo no és de fàcil solució, és més, estic convençut que és un debat sense fi. De fet i ben mirat, probablement la qüestió consisteixi en això, en un debat permanent entre les parts implicades sobre què cal entendre per política cultural -i fins i tot per cultura.

Jordi Casas, Membre de la Fundació Sant Cugat i del Consell Municipal de Cultura

dimecres, 16 de juliol del 2008

Model “Sant Cugat”, no gracies ¡¡

El proppassat dijous 3 de juliol vaig llegir una noticia que em va deixar realment estorat. A la plana 21 del diari El Punt apareixia un article amb els següents texts:

“Recoder va presentar ahir a Barcelona (Col·legi de Periodistes de Catalunya) l’anomena’t model Sant Cugat, que introdueix criteris d’eficiència empresarial en la gestió del pressupost municipal i que ara proposa traslladar a l’administració de la Generalitat.”

“L’alcalde va presentar ahir a Barcelona el model de gestió que ha implantat al seu municipi, partint de les promeses fetes en campanya electoral i avaluant-ne el compliment posterior. El sistema empra criteris de l’empresa privada com ara l’eficiència i la responsabilitat.”

Ràpidament vaig passar del meu estat d’astorament a un d’incredulitat. No podia comprendre com aquest senyor “la podia dir tan grossa” sense enrojolar-se .
Aquesta falta d’ètica política o “el tot si val” de una persona, que ha deixat malparada la economia de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, sols es pot entendre com complement de la campanya d’imatge i dels constants missatges propagandístics que està fent últimament per entrar a formar part de l’equip de direcció de CDC tot fugint de la complicada i greu situació econòmica que viurà la nostra ciutat ens els propers anys.

Permeteu-me una petita relació d’ uns quants fets per aquells que no coneixeu en detall el que ha estat fins ara el famós “model Sant Cugat”:

- El concepte i la filosofia de l’eficiència empresarial és molt semblant al del “Sant Cugat Eficient” que varen anunciar a l’any 2004. En quatre anys res ha canviat.
- Milions d’euros en impostos no cobrats (perduts perquè han prescrit i/o perquè alguns censos estaven malament) descoberts quan la recaptació de impostos es va traspassar de Impulsis (una societat privada, invent de CIU i PP) a la Diputació de Barcelona. Els experts diuen que tot plegat podria representar uns 7 milions d’euros
- Factures d’empreses de manteniment i serveis, sense fer contractació, no comptabilitzades i que apareixen curiosament desprès de les eleccions municipals. Estem parlant de 3,5 milions d’euros. Això falseja els resultats dels anys anteriors i traslladarà el deute als propers anys.
- Retorn, per manament judicial, de les contribucions especials “imposades” als veïns de districtes per urbanitzar sectors ja consolidats (més de 1 milió d'euros). També cal afegir els interessos retornats i el cost d’advocats en recursos inútils per no acceptar el diàleg amb els veïns.
- Irregularitats urbanístiques: casa d’ un famós tenista (ens pot costar a tots 5,6 milions d’euros), enderrocament de cases construïdes amb permís municipal irregular a Rbla.M.S.Verdaguer, permisos de construcció a tocar de rieres, etc..... que han representat i representaran un cost addicional per indemnitzacions.

No cal comentar que si els criteris fossin els de l’empresa privada alguns “directius” d’aquest ajuntament ja estarien acomiadats des de fa molt temps inclòs el “director general” per responsabilitat directa.

En fi, como a català estudiaré amb molta cura el programa electoral econòmic de CIU a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Si està inclosa la proposta “model Sant Cugat” potser demanaré el permís de residencia a Andorra. Amb un cop ja n’he tingut prou, amb els meus diners no hi jugaran més ¡¡

Bloc's relacionats:

http://ferranvillasenor.blogspot.com/2008/07/el-show-de-truman-i-la-majoria-absoluta.html
http://lamaesquerra.blogspot.com/

Jaume Massanés i Papell

dissabte, 28 de juny del 2008

El sistema monetari d'avui en dia

Sóc una lectora de un altre sant cugat. L'última revista electrònica parlava sobre una conferència del decreixement que es va fer a l'Ateneu. Doncs bé, jo hi vaig anar i ens varen passar un video que tractava del sistema monetari d'avui en dia. I feia molt temps que no veia un documental tant impressionant. Fa reflexionar molt i quan l'acabes de mirar fa replantejar moltes coses sobre a on estem anant. No sé si podries posar-ne la direcció si més no per recomanar-lo, és del youtube:


http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ

Videos complementaris

http://www.youtube.com/watch?v=bPfG67GUsbw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=E5oj9xUANRo&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=HDphoW0VjEo&feature=related


Moltes gracies Berta per aquesta aportació