Quan el ple municipal va escollir Jaume Clavell com a síndic de greuges de la ciutat, sabien que no acceptaria ser només un càrrec institucional per fer quedar bé la institució i les persones que en formen part.A Clavell l’avala una impecable trajectòria personal i professional, per això el van proposar i escollir. Per la seva dedicació, la precarietat de mitjans i el que suposa el fet d’enfrontar-se amb una maquinària com l’administració municipal, mereix tot el nostre respecte i suport. El síndic va prendre possessió del càrrec fa un any i mig i amb prop de dos-cents expedients oberts i molts de solucionats ha demostrat ser un corcó per als polítics i funcionaris i la persona que necessitem els ciutadans. Una persona dialogant, amb la virtut de l’empatia que no s’ofega amb els expedients ni s’encongeix davant la paret sovint massa alta de la burocràcia local.
Fa poc va presentar el seu primer informe, del qual es destacava que un dels principals motius de queixes està relacionat amb l’ordre públic, fets incívics, però també relacionats amb el cos de la Policia Local, sancions de trànsit i actuacions prepotents i molt poc formatives d’algun dels seus agents. Clavell va reblar el clau en unes declaracions on manifestava que en el col·lectiu hi ha un grup minoritari que es considera “intocable”. Això ha despertat crítiques de polítics i sindicats que, en lloc d’obrir una investigació, han posat en dubte les seves paraules i fins i tot en demanen la dimissió. Una actitud corporativa que, com tantes vegades, vol carregar el problema al missatger. El que denuncia el síndic no és nou i pel bé de la major part d’un col·lectiu amb vocació de servei, seria bo esbrinar-ho i posar-hi remei.
Editorial - 24 desembre 2008
Diari de Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada