Sr. Xavier Martorell
Regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana
Distingit Sr. Martorell,
Davant dels greus aldarulls que hi va haver durant la celebració de les barraques de la Festa Major que va tenir com a resultat, fins i tot, una sèrie de persones detingudes, voldríem demanar-li el màxim d’informació possible al respecte per tal de, com a representant dels barris de la nostra ciutat, efectuar la valoració pertinent.
Si que podem manifestar-li, d’entrada, la nostra enorme preocupació per aquest tema. Es confirma el que hem dit en més d’una ocasió: que les barraques són, malauradament, una font de conflictes i que cal fer un replantejament total i global, on estiguem representats tots per mirar que aquests penosos incidents no tornin a succeir.
Agrairíem, com diem, el màxim d’informació possible, que inclogui la naturalesa dels fets, la procedència de les persones detingudes i també, òbviament, la valoració que vostès fan de tot plegat.
Probablement fóra interessant tenir una reunió a diverses bandes, tots plegats, al començament de setembre per mirar de resoldre aquesta qüestió d’una vegada.
Li agraïm la seva consideració i esperem la seva comunicació.
FEDERACIÓ D’ASSCOCIACIONS DE VEïNS DE SANT CUGAT
9 juliol 2008
dijous, 10 de juliol del 2008
diumenge, 6 de juliol del 2008
Crònica de Festa Major
Rés de nou sota la capa del cel. En una ciutat tan políticament correcta com és aquesta, tot resta sota el control d’una programació implacable, on el marge per l’espontaneïtat que comporta el concepte Festa, té poc espai de maniobra. Fins i tot la protesta, natural i inevitable, s’ha institucionalitzat i limitat al marc de l’estripada i els versots. I si no, que els hi preguntin als integrants del moviment “nopucviureasantcugat.net”, que tingueren la gosadia de desplegar una pancarta en ple pregó, i els fou ràpidament retirada. El ciutadà del carrer no té gaires més opcions que esdevenir consumidor de les múltiples activitats que, des de l’àmbit oficial o de les entitats cíviques degudament subvencionades, li han organitzat pel seu gaudi i entreteniment. Participar, doncs, a grans trets significa assistir com a simple espectador que, amb la seva presència, fa pujar l’estadística i justifica la bondat i el pressupost de l’acte. Potser ja es tracta d’això: just s’ha acabat el cobrament de l’impost de renda i be mereixem que ens distreguin, gratis, una mica. I sempre, hom es pot sentir un xic protagonista en qualsevol dels diferents balls, concerts i menjar col·lectius.
Succeeix que, històricament, la Festa Major era rellevant dins el cicle anual per una sèrie d’actes lúdics, inabastables en la resta de l’any, o bé molt esporàdicament i en intensitat és feble en determinades celebracions menors. Avui, però, la major part d’ells poden ser fàcilment fruïts cada cap de setmana, aquí o en poblacions veïnes o llunyanes, més properes que mai mercès a la facilitat de les comunicacions. Tal circumstància ha obligat a la Festa a singularitzar-se en dos aspectes. El primer, reservant-se en exclusiva certes activitats oficials i tradicionals (pregó, ofici, paga-li Joan, castell de focs), malgrat que una tendència a la banalització puguin buidar-los de continguts simbòlics i reduir-los a la condició de mer espectacle. El segon és la concentració d’actuacions en un programa atapeït, capaç d’ocupar totes les hores del dia i bona part de la nit. En altres paraules, la vertadera excepcionalitat actual es troba, sobretot, en la possibilitat d’estar de festa d’una manera pràcticament continuada durant tres dies, encara que això impliqui anar d’una banda a l‘altra de la ciutat. Tanmateix, continua restant el dubte de si és la Festa Major del municipi o sols del centre històric, ampliat amb els nous barris més propers de Coll Favar, Torre Blanca i Parc Central. O potser es tracta de no pertorbar l’exquisida placidesa de les zones residencials de baixa densitat. Al cap i a la fi, els “districtes” ja organitzen les seves pròpies celebracions.
La gran qüestió de sempre son els joves. És prou evident que si durant tot l’any la cohort d’una certa franja d’edat té una forma específica de divertir-se, vulgui continuar-ho fent en la Festa Major. I també que, si ho està realitzant en uns espais segregats i acotats, normalment prou marginals com per no molestar el conjunt de la ciutadania infantil i adulta, el mateix model s’imposi en aquestes dates. Barraques, doncs, no és un gueto, sinó l’expressió d’una pauta cultural que hem creat entre tots. Ah!, si, el conflicte. Essencialment pren dues formes, l’etilisme i la baralla, dues aspectes del descontrol estretament vinculats entre ells i a la festa, en tant que aquesta representa un trencament amb la quotidianitat i el seu ordre. Mentre aquesta ruptura no passa de certs límits, es pot considerar que es manté dins l’esfera de l’àmbit privat i d’allò que és previsible. Si el resultat requereix l’actuació d’ambulàncies o de contundència policial, llavors esdevé notícia pública. D’agressions ideològiques n’hi ha hagut des de les primeres edicions, provinent de dretes o d’esquerres, que l’estupidesa és un patrimoni molt repartit i una de les millors afirmacions de la personalitat masclista és violència gratuïta, especialment contra els febles. El fenomen de les incursions de joves en territoris veïns està ben estudiat per l’antropologia. Hom podrà “replantejar-se” les Barraques tantes vegades com vulgui, però amb majors mesures de seguretat no assolirà canviar la condició humana. O no heu llegit mai a Shakespeare?
Enguany el monestir, el nostre monument simbòlic per excel·lència, ha rebut menys pressions que en anys anteriors. S’ha aconseguit derivar alguns actes, sobretot gastronòmics, a la plaça del Rei. El passeig dels plàtans, tan abandonat com sempre, segueix essent l’escenari del Paga-li Joan. Quants anys fa que no s’ha replantat un arbre mort o malmès? El claustre continua albergant el tastavins, un espai ideal per la seva condició de jardí i galeries i, sobretot... pel control de les entrades. La pedra és dura i les copes abocades accidentalment ajuden a crear pàtina. Els organitzadors manifestaren la seva voluntat de potenciar i donar a conèixer projectes familiars, de productors de vins i caves, s’entén. Però, la realitat és que el públic assistent a un acte que començava a hora foscant, també era molt familiar, amb molts infants abraçats a les columnes i jugant entre elles, tot plegat amb selecte música de fons. Caldria preguntar-se, perquè els seus germans més grans no opten per aquestes fineses culturals i prefereixen la barroeria dels beuratges bàrbars que els ofereixen a Barraques. En una civilització mediterrània com la nostra i una tradició judeo-cristiana on el vi té un paper central, potser aquest acte es tracta d’un ritu d’iniciació per formar futurs consumidors, alhora que la didàctica del museu els mostra el capitell de Noè (el bíblic, no l’organitzador del tastavins), on l’artista romànic ja fa pedagogia i els adverteix contra l’abús de la beguda objecte de l’acte: el patriarca, ebri, roman adormit mostrant impúdicament el seu penis al visitant.
Domènec Miquel
President de la Fundació Sant Cugat
Succeeix que, històricament, la Festa Major era rellevant dins el cicle anual per una sèrie d’actes lúdics, inabastables en la resta de l’any, o bé molt esporàdicament i en intensitat és feble en determinades celebracions menors. Avui, però, la major part d’ells poden ser fàcilment fruïts cada cap de setmana, aquí o en poblacions veïnes o llunyanes, més properes que mai mercès a la facilitat de les comunicacions. Tal circumstància ha obligat a la Festa a singularitzar-se en dos aspectes. El primer, reservant-se en exclusiva certes activitats oficials i tradicionals (pregó, ofici, paga-li Joan, castell de focs), malgrat que una tendència a la banalització puguin buidar-los de continguts simbòlics i reduir-los a la condició de mer espectacle. El segon és la concentració d’actuacions en un programa atapeït, capaç d’ocupar totes les hores del dia i bona part de la nit. En altres paraules, la vertadera excepcionalitat actual es troba, sobretot, en la possibilitat d’estar de festa d’una manera pràcticament continuada durant tres dies, encara que això impliqui anar d’una banda a l‘altra de la ciutat. Tanmateix, continua restant el dubte de si és la Festa Major del municipi o sols del centre històric, ampliat amb els nous barris més propers de Coll Favar, Torre Blanca i Parc Central. O potser es tracta de no pertorbar l’exquisida placidesa de les zones residencials de baixa densitat. Al cap i a la fi, els “districtes” ja organitzen les seves pròpies celebracions.
La gran qüestió de sempre son els joves. És prou evident que si durant tot l’any la cohort d’una certa franja d’edat té una forma específica de divertir-se, vulgui continuar-ho fent en la Festa Major. I també que, si ho està realitzant en uns espais segregats i acotats, normalment prou marginals com per no molestar el conjunt de la ciutadania infantil i adulta, el mateix model s’imposi en aquestes dates. Barraques, doncs, no és un gueto, sinó l’expressió d’una pauta cultural que hem creat entre tots. Ah!, si, el conflicte. Essencialment pren dues formes, l’etilisme i la baralla, dues aspectes del descontrol estretament vinculats entre ells i a la festa, en tant que aquesta representa un trencament amb la quotidianitat i el seu ordre. Mentre aquesta ruptura no passa de certs límits, es pot considerar que es manté dins l’esfera de l’àmbit privat i d’allò que és previsible. Si el resultat requereix l’actuació d’ambulàncies o de contundència policial, llavors esdevé notícia pública. D’agressions ideològiques n’hi ha hagut des de les primeres edicions, provinent de dretes o d’esquerres, que l’estupidesa és un patrimoni molt repartit i una de les millors afirmacions de la personalitat masclista és violència gratuïta, especialment contra els febles. El fenomen de les incursions de joves en territoris veïns està ben estudiat per l’antropologia. Hom podrà “replantejar-se” les Barraques tantes vegades com vulgui, però amb majors mesures de seguretat no assolirà canviar la condició humana. O no heu llegit mai a Shakespeare?
Enguany el monestir, el nostre monument simbòlic per excel·lència, ha rebut menys pressions que en anys anteriors. S’ha aconseguit derivar alguns actes, sobretot gastronòmics, a la plaça del Rei. El passeig dels plàtans, tan abandonat com sempre, segueix essent l’escenari del Paga-li Joan. Quants anys fa que no s’ha replantat un arbre mort o malmès? El claustre continua albergant el tastavins, un espai ideal per la seva condició de jardí i galeries i, sobretot... pel control de les entrades. La pedra és dura i les copes abocades accidentalment ajuden a crear pàtina. Els organitzadors manifestaren la seva voluntat de potenciar i donar a conèixer projectes familiars, de productors de vins i caves, s’entén. Però, la realitat és que el públic assistent a un acte que començava a hora foscant, també era molt familiar, amb molts infants abraçats a les columnes i jugant entre elles, tot plegat amb selecte música de fons. Caldria preguntar-se, perquè els seus germans més grans no opten per aquestes fineses culturals i prefereixen la barroeria dels beuratges bàrbars que els ofereixen a Barraques. En una civilització mediterrània com la nostra i una tradició judeo-cristiana on el vi té un paper central, potser aquest acte es tracta d’un ritu d’iniciació per formar futurs consumidors, alhora que la didàctica del museu els mostra el capitell de Noè (el bíblic, no l’organitzador del tastavins), on l’artista romànic ja fa pedagogia i els adverteix contra l’abús de la beguda objecte de l’acte: el patriarca, ebri, roman adormit mostrant impúdicament el seu penis al visitant.
Domènec Miquel
President de la Fundació Sant Cugat
dissabte, 28 de juny del 2008
El sistema monetari d'avui en dia
Sóc una lectora de un altre sant cugat. L'última revista electrònica parlava sobre una conferència del decreixement que es va fer a l'Ateneu. Doncs bé, jo hi vaig anar i ens varen passar un video que tractava del sistema monetari d'avui en dia. I feia molt temps que no veia un documental tant impressionant. Fa reflexionar molt i quan l'acabes de mirar fa replantejar moltes coses sobre a on estem anant. No sé si podries posar-ne la direcció si més no per recomanar-lo, és del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ
Videos complementaris
http://www.youtube.com/watch?v=bPfG67GUsbw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=E5oj9xUANRo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=HDphoW0VjEo&feature=related
Moltes gracies Berta per aquesta aportació
divendres, 27 de juny del 2008
Montserrat Turu presideix L’Assemblea extraordinaria de les EMD de Catalunya
Valldoreix lidera l'agrupació de EMD en el procés que ha començat creant una comissió conjunta amb el Departament de Governació de la Generalitat que treballarà per assolir el reconeixement i formular les propostes de reformes pertinents de les lleis territorials i electorals que li afecten. L’objectiu, alhora, rau en la necessitat de cobrir certs buits legals de les competències que han de gestionar i que, en molts casos, queden en “terreny de ningú”.La Presidenta de l’AEMDEC i Presidenta-Alcaldessa de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, juntament amb el president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, el president de l’EMD del Pla de la Font, Antonio Miguel Pardos i la presidenta de l’EMD de Tornafort, Núria Garcia, encapçalen aquesta comissió que treballarà sobre aquests aspectes, i d’altres com l’actual problema del finançament d’aquests Ens Locals que depenen dels pressupostos d’altres ajuntaments; o com els ha d’afectar el desenvolupament del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Anteriorment, Montse Turu, al capdavant de l'esmentada Associació, ja va aconseguir un canvi en la Llei de Règim Local de Catalunya referent a les substitucions dels Presidents de les EMD, així com la inclusió d'aquestes en l'Estatut de Catalunya com a Ens locals autònoms
L’elecció dels representants de la comissió, així com dels suplents Sr.Antoni Navines, president de l’EMD Vila i Vall de Castellbò i el Sr. Miquel Guiu, representant de l’EMD de Gerb, es va fer en el marc de l’assemblea de l’Agrupació d’EMD de Catalunya. Aquesta, es va celebrar el 17 de maig al Monestir de les Avellanes, al municipi d’Os de Balaguer (La Noguera), amb una participació de 17 EMD que, en molts casos, venien en representació d’altres que van excusar la seva presència.
Incomprensiblement el Grup Municipal de CiU-Actuem de l'EMD ha censurat que el titular d'aquesta notícia surti a la portada de l'informatiu municipal de Valldoreix, malgrat reconèixer la importància dels fets pel futur de les EMD.
Alex Santigosa Almendros - Secretari de l'Associació
Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix
dijous, 26 de juny del 2008
La banca ètica
El proppassat dia 19 vam realitzar la 3ª Tertúlia Sàvia a la seu de la Fundació. En Narcís Sánchez, representant de la U.I.P. a la Junta de FETS (Finançament ètic i solidari) i membre de la Junta de l’associació projecte FIARE de Catalunya, ens va parlar de la banca ètica.
En Narcís ens va informar que FETS és una associació que compta amb el suport de 60 entitats -entre elles i com ja ha quedat indicat, la Universitat Internacional de la Pau-, que té com a finalitats: a) sensibilització i promoció d’unes finances ètiques; b) prestació de determinats serveis, com la d’un observatori sobre finances ètiques; c) millora del marc legal; i d) impuls d’un sistema financer amb característiques pròpies (ètiques).
Ens va presentar algunes dades que justifiquen, entre d’altres, la necessitat de definir un sistema financer alternatiu. Ens va recordar que aproximadament un 20% de les persones són en risc d’exclusió social i que un 8% estan exclosos de l’ús de les entitats financeres convencionals (impossibilitat d’obrir un compte corrent).
Avui hi ha tres tipus d’entitats que no es mouen en el circuit de bans i caixes i que treballen en el camp de l’economia social, per definir-ho de forma entenedora: a) entitats que faciliten préstecs privats solidaris (microcrèdits); b) entitats creades per a prestar serveis als seus socis; i c) cooperatives de crèdit legalment constituïdes. Aquestes darreres són les que pròpiament es mouen en el camp de la banca ètica.
Què és un banc ètic? És una entitat que prioritza l’obtenció d’un benefici social, en la qual l’obtenció de benefici té com a única finalitat garantir la seva viabilitat econòmica. Aquestes entitats disposen d’un comitè ètic, independent, que valora, des d’un punt de vista social i a partir d’uns criteris preestablerts, l’impacte del projecte que demana finançament. Existeix, alhora, un llistat de factors excloents. Tots aquests criteris estan basats en els principis de la banca ètica: a) lluita contra l’exclusió social; b) democràcia en el seu funcionament; c) transparència de la gestió; i d) fomentar l’estalvi dels que volen conèixer i participar en l’ús dels seus diners. Pel que fa al seu funcionament, el marc regulador és el mateix que qualsevol altre banc.
No cal dir que a Catalunya (i a la resta de l’Estat encara més) és una experiència molt recent i encara no ha donat el salt al coneixement públic. Hi ha diversos factors que expliquen les dificultats per fer-ho: a) recursos limitats per donar-se a conèixer; b) manca de suport per part de les administracions públics, massa dificultats per a la seva constitució; c) desconfiança de la gent envers el seus resultats financers; i d) exigència de garanties que el seu finançament sigui realment ètic. Hi ha motius, però, per pensar que les seves possibilitats de creixement són àmplies: una enquesta ha evidenciat, entre altres aspectes positius, que un 75% de la gent està disposada a perdre uns mica de rendibilitat econòmica en benefici de projectes com aquest. Per altra part, l’experiència de altres països posa de manifest que hi ha un ampli camp per recórrer.
Ja entrant en projectes concrets i seguint la classificació que hem fet en el quart paràgraf. A Catalunya comptem amb:
Oikocrèdit: recull diners al primer món per finançar projectes al tercer món. És soci del projecte FIARE.
COP57 (creat el 198/): cooperativsa que dóna servei als socis. Amb presència a Catalunya, Aragó, Madrid i, des de fa poc, també Andalusia. També es soci del projecte FIARE.
Triados banc (2004). És de matriu holandesa i està instal.lat a Catalunya des del 2006 (casa de les Punxes, Barcelona). Projecte el seu finançament vers activitats de caràcter cultural, social i mediambiental.
FIARE (2005). És de matriu italiana i és present a Catalunya des del 2007. També és present al País Basc. Com explica la seva Memòria d’activitat 2007, l’objectiu del projecte FIARE és “Constituir l’any 2011 una cooperativa de crèdit que operi en l’àmbit financer des de criteris solidaris i alternatius al sistema bancari convencional. Un banc, tanmateix, l’objectiu principal del qual no serà la maximització del benefici econòmic, sinó rescatar el valor social dels diners i l’activitat econòmica al servei d’un món més just, humà i sostenible”. Té oficina al carrer Providència, 20 (Barcelona)[1] .
En definitiva, en Narcís Sánchez ens va demostrar que el concepte banca ètica no és un oximoron, amb altres paraules, que ètica i finances poden ser dos aspectes compatibles. Paga la pena que hi pensem i que ens informem al respecte. Traslladar la nostra actitud ètica als diners, no és poca cosa.
Jordi Casas
Fundació Sant Cugat
[1] A la seu de la Universitat Internacional de la Pau, que és també la de la Fundació, es pot obtenir més informació sobre aquest projecte.
En Narcís ens va informar que FETS és una associació que compta amb el suport de 60 entitats -entre elles i com ja ha quedat indicat, la Universitat Internacional de la Pau-, que té com a finalitats: a) sensibilització i promoció d’unes finances ètiques; b) prestació de determinats serveis, com la d’un observatori sobre finances ètiques; c) millora del marc legal; i d) impuls d’un sistema financer amb característiques pròpies (ètiques).
Ens va presentar algunes dades que justifiquen, entre d’altres, la necessitat de definir un sistema financer alternatiu. Ens va recordar que aproximadament un 20% de les persones són en risc d’exclusió social i que un 8% estan exclosos de l’ús de les entitats financeres convencionals (impossibilitat d’obrir un compte corrent).
Avui hi ha tres tipus d’entitats que no es mouen en el circuit de bans i caixes i que treballen en el camp de l’economia social, per definir-ho de forma entenedora: a) entitats que faciliten préstecs privats solidaris (microcrèdits); b) entitats creades per a prestar serveis als seus socis; i c) cooperatives de crèdit legalment constituïdes. Aquestes darreres són les que pròpiament es mouen en el camp de la banca ètica.
Què és un banc ètic? És una entitat que prioritza l’obtenció d’un benefici social, en la qual l’obtenció de benefici té com a única finalitat garantir la seva viabilitat econòmica. Aquestes entitats disposen d’un comitè ètic, independent, que valora, des d’un punt de vista social i a partir d’uns criteris preestablerts, l’impacte del projecte que demana finançament. Existeix, alhora, un llistat de factors excloents. Tots aquests criteris estan basats en els principis de la banca ètica: a) lluita contra l’exclusió social; b) democràcia en el seu funcionament; c) transparència de la gestió; i d) fomentar l’estalvi dels que volen conèixer i participar en l’ús dels seus diners. Pel que fa al seu funcionament, el marc regulador és el mateix que qualsevol altre banc.
No cal dir que a Catalunya (i a la resta de l’Estat encara més) és una experiència molt recent i encara no ha donat el salt al coneixement públic. Hi ha diversos factors que expliquen les dificultats per fer-ho: a) recursos limitats per donar-se a conèixer; b) manca de suport per part de les administracions públics, massa dificultats per a la seva constitució; c) desconfiança de la gent envers el seus resultats financers; i d) exigència de garanties que el seu finançament sigui realment ètic. Hi ha motius, però, per pensar que les seves possibilitats de creixement són àmplies: una enquesta ha evidenciat, entre altres aspectes positius, que un 75% de la gent està disposada a perdre uns mica de rendibilitat econòmica en benefici de projectes com aquest. Per altra part, l’experiència de altres països posa de manifest que hi ha un ampli camp per recórrer.
Ja entrant en projectes concrets i seguint la classificació que hem fet en el quart paràgraf. A Catalunya comptem amb:
Oikocrèdit: recull diners al primer món per finançar projectes al tercer món. És soci del projecte FIARE.
COP57 (creat el 198/): cooperativsa que dóna servei als socis. Amb presència a Catalunya, Aragó, Madrid i, des de fa poc, també Andalusia. També es soci del projecte FIARE.
Triados banc (2004). És de matriu holandesa i està instal.lat a Catalunya des del 2006 (casa de les Punxes, Barcelona). Projecte el seu finançament vers activitats de caràcter cultural, social i mediambiental.
FIARE (2005). És de matriu italiana i és present a Catalunya des del 2007. També és present al País Basc. Com explica la seva Memòria d’activitat 2007, l’objectiu del projecte FIARE és “Constituir l’any 2011 una cooperativa de crèdit que operi en l’àmbit financer des de criteris solidaris i alternatius al sistema bancari convencional. Un banc, tanmateix, l’objectiu principal del qual no serà la maximització del benefici econòmic, sinó rescatar el valor social dels diners i l’activitat econòmica al servei d’un món més just, humà i sostenible”. Té oficina al carrer Providència, 20 (Barcelona)[1] .
En definitiva, en Narcís Sánchez ens va demostrar que el concepte banca ètica no és un oximoron, amb altres paraules, que ètica i finances poden ser dos aspectes compatibles. Paga la pena que hi pensem i que ens informem al respecte. Traslladar la nostra actitud ètica als diners, no és poca cosa.
Jordi Casas
Fundació Sant Cugat
[1] A la seu de la Universitat Internacional de la Pau, que és també la de la Fundació, es pot obtenir més informació sobre aquest projecte.
dimarts, 24 de juny del 2008
COMUNICAT DE PREMSA - La Floresta
Hace aproximadamente un año, les remitimos un comunicado por el que les hacíamos saber que el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, había dictado sentencia, declarando nulo el proyecto de urbanización, fallando a favor de los vecinos del sector 2 – 5 de La Floresta Pearson el contencioso que habían interpuesto contra el Ayuntamiento de Sant Cugat, por razón del Proyecto de Urbanización y por las contribuciones especiales que pretendía cobrar, por la urbanización de las calles de dicho sector, en contra de la voluntad de los vecinos afectados.El Ayuntamiento, recurrió dicha sentencia, que fue confirmada, por lo que elevó un Recurso de Queja ante el Tribunal Supremo, que en fecha 28 de Febrero de 2.008, ha dictado un auto, en virtud del cual ha desestimado dicho recurso de queja y el Tribunal Suoperior de Justicia de Catalunya ha dictado otro auto en 28 de Mayo de 2.008, por el que siendo firme la sentencia dictada en el citado recurso, ordena que se comunique al Ayuntamiento que no ha lugar a la queja, por lo que queda confirmada la sentencia que da la razón a los vecinos de dicho sector, y acusado recibo de la comunicación en el plazo de diez días, e indicado la autoridad o funcionario responsable del cumplimiento de la Sentencia, la lleve a efecto, adoptando las resoluciones que procedan y practicando lo que exija el cumplimiento del fallo, o sea que obliga al Ayuntamiento a devolver las cantidades giradas por las contribuciones especiales, (algunas satisfechas, otras depositadas o avaladas) pues al haber sido declarado nulo el Proyecto de Urbanización, no ha lugar al cobro de dichas contribuciones.
Para mayor ampliación de la noticia, pueden dirigirse a August Ribeiro Duarte, Pasaje Salud 14, tel 935893922,La Floresta Pearson, Presidente de la Asociación Administrativa de Contribuyentes del Sector 2-5 de la Floresta, y Abogado que ha sido el conductor y artífice de este gran triunfo.
Con el ruego de que esta noticia sea publicada y en su caso ampliada, en nombre de todos los afectados les saluda atentamente.
La Floresta a 9 de Junio de 2.008
Francisco de Urmeneta
divendres, 20 de juny del 2008
La urbanització del sector 11-13 de Mira-sol, un altre nyap ¡¡
.png)
.png)
.png){kind=link}
Ja fa molts mesos que la empresa constructora va marxar i encara avui queden moltes coses per acabar:
· No s’ha plantat l’arbrat
· No s’han soterrat les línies telefòniques.
· L’enllumenat nocturn sols funciona la meitat del dies.
· Alguns postes s’aguanten amb taulons i altres per uns contenidors cilíndrics amb terra.
El més vergonyós és que la majoria de veïns ja hem pagat la totalitat de les contribucions. Estem finançant a l’ajuntament.
Desprès diran que el mirasolencs no som solidaris ¡¡
· No s’ha plantat l’arbrat
· No s’han soterrat les línies telefòniques.
· L’enllumenat nocturn sols funciona la meitat del dies.
· Alguns postes s’aguanten amb taulons i altres per uns contenidors cilíndrics amb terra.
El més vergonyós és que la majoria de veïns ja hem pagat la totalitat de les contribucions. Estem finançant a l’ajuntament.
Desprès diran que el mirasolencs no som solidaris ¡¡
Veins dels carrers Toledo i Pontevedra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)