No és el primer cop, ni crec que sigui el últim que faig una reflexió del districte on visc, on han crescut els meus fills i on ara no poden viure per l’especulació Inmobiliaria que hem viscut els últims anys. Però no es aquest tema el que volia comentar, sinó el de l'ambient que es viu per els carrers de la Floresta, i en concret en els seus espais públics més transitats, com són la plaça de sobre l’estació, la mateixa plaça de l’estació,l’estació dels ferrocarrils, etc. Són espais on passa molta gent, espais on les mares potser voldrien dur als seus fills a jugar, però on no s’atreveixen a dur-los, ja que es espai de reunió i de consum d'aficionats a l'alcohol i als estupefaents, menors i adults es barregen i consumeixen aquestes substàncies, gent amb sostre i família, i els SDF (Sense Domicili Fitxa), que volten per aquest districte tant tranquil·lament sense que ningú els digui res.
Tot això, a part de comportar un visió poc gratificant, va acompanyat d'un altre inconvenient, com es la brutícia que genera. Els cap de setmana ningú recull llaunes, ampolles, papers, etc. És que potser els Florestans no paguem prous impostos perquè netegin i vigilin mes els nostres carrers i places? I ara no vull rebre una resposta demagògica de quant es gasta el consistori en aquestes dues coses a la Floresta, perquè no es nota...
Xavier Sans i Cordomi
La Floresta
Sant Cugat del Valles
Tot això, a part de comportar un visió poc gratificant, va acompanyat d'un altre inconvenient, com es la brutícia que genera. Els cap de setmana ningú recull llaunes, ampolles, papers, etc. És que potser els Florestans no paguem prous impostos perquè netegin i vigilin mes els nostres carrers i places? I ara no vull rebre una resposta demagògica de quant es gasta el consistori en aquestes dues coses a la Floresta, perquè no es nota...
Xavier Sans i Cordomi
La Floresta
Sant Cugat del Valles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada