La proliferació de centres comercials i de franquícies són una taca d'oli que s'estén per tot Catalunya. Ho dic en el sentit més negatiu del terme. Els primers, perquè maten el petit comerç i deixen els carrers sense vida a mercè d'immobiliàries i d'entitats bancàries; les segones, perquè uniformitzen el món i despersonalitzen les ciutats. Heu vist en què s'estan convertint alguns carrers de Sant Cugat? Les franquícies brollen convençudes que a Sant Cugat es lliguen els gossos amb llonganisses i, com que són les úniques que s'ho poden permetre, paguen lloguers desorbitats. Ningú no pot competir amb elles.Quin petit comerç es pot permetre el luxe de pagar sis mil euros mensuals pel lloguer d'un local als carrers Santiago Rusiñol o Santa Maria sense veure's obligat a plegar al cap d'un any? I quin incentiu té passejar per carrers plens de botigues amb rètols, aparadors i mobiliari que són exactament iguals a Sant Cugat, a Berlín, a Toronto, a Sydney o a Lima? Ha vist el lector en quin estat de desolació es troba la plaça Barcelona, la de l'antic Ajuntament? Aquesta plaça, que és la més bonica de la ciutat, s'ha convertit en un simple aparcament de cotxes sense el més mínim al·licient. Llevat d'un petit bar, no hi ha ni un sol establiment càlid en tota la plaça. Ni un.
Per això em pregunto si l'Ajuntament n'és conscient i si té algun pla per capgirar aquesta degradació a curt termini. Per començar, podria eixamplar-hi les voreres. En elles només hi ha espai per a una persona, i si en ve una altra en direcció oposada una de les dues s'ha d'apartar. Això sol ja foragita el comerç, cosa que és una llàstima perquè el comerç és vida i la vida són relacions humanes. Podem imaginar-nos el canvi espectacular que faria aquesta plaça si fos zona de vianants? Doncs a què esperem? Estimem la plaça.
Victor Alexandre
http://www.victoralexandre.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada