Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra sobre l'avaluació de la política pública de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat revela les deficiències en la política del consistori en medi ambient dels darrers anys i proposa tota una sèrie de recomanacions imprescindibles que cal portar a terme per resoldre tots els problemes que indica l'estudi.Conclusions de l'estudi
Un cop avaluada la política pública de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, en primer lloc, val a dir que, en general, Sant Cugat registra uns consums energètics i hídrics i una producció de residus considerablement superiors a les mitjanes del seu entorn comarcal, metropolità i nacional. Aquestes dades esdevenen una de les principals crítiques de l’oposició política municipal. Així, és constatable que, malgrat ser una administració capdavantera en l’aplicació de certes mesures de sostenibilitat, la política en el seu conjunt no genera resultats significatius de reducció d’aquestes taxes. En aquest sentit, dues raons explicatives en són les característiques geogràfiques (nuclis molt dispersos) i socioeconòmiques (amb una renda mitjana molt superior a l’entorn).
Pel que fa als objectius inicialment fixats, aquests comprenen un ampli recull d’accions concretes que no s’han prioritzat i, per tant, encara no s’han dut a terme. En aquest sentit, cal fer èmfasi que les accions de l’àmbit de sensibilització estan molt esteses perquè s’intenta encabir-hi el contingut de la resta d’accions corresponents a d’altres àmbits. Així, s’observa que les accions més directes d’intervenció són aplicades en l’àmbit intern de la mateixa administració pública, la qual disposa de més instruments que cap altre agent per a l’aplicació.
Un aspecte propositiu que l’Ajuntament impulsa és la interrelació amb agents externs per a l’aplicació de projectes puntuals de medi ambient, com ara la col·laboració amb Ecologistes en Acció en el camp de l’aigua i el contracte de serveis energètics. Quant a la participació ciutadana, objectiu transversal de la política i especialment important en un context de desafecció política de bona part de la ciutadania, les percepcions copsades pels mitjans de comunicació duen a la conclusió que aquesta és pràcticament inexistent. Més enllà d’això, però, s’ha creat una estructura: la Comissió de Seguiment del Pla Local de l’Agenda 21, oberta a grups polítics municipals i entitats econòmiques, socials i culturals de la ciutat.
Recomanacions
El cicle de les polítiques públiques, com a tal, està en constant canvi per tal d'adaptar-se a les noves necessitats de la població. A més a més, en molts casos els resultats percebuts poden no complir plenament amb els objectius proposats en un primer moment. És per aquesta raó que una de les funcions d’una avaluació de política pública és plantejar recomanacions per tal de modificar-ne i reajustar-ne el disseny. En aquest sentit, es detalla, a continuació, un conjunt de mesures que es creuen convenients per tal que la política pública de medi ambient de Sant Cugat pugui assolir els seus objectius d'una manera més eficaç.
En primer lloc, i amb voluntat de respondre a una de les principals queixes dels partits de l'oposició i la ciutadania, caldria ampliar la cobertura de recollida selectiva de residus (totes les fraccions) al total del municipi (en l'actualitat, com s'ha pogut veure en l'epígraf 2.1, aquesta recollida només es fa al nucli). Aquesta acció és fonamental per reduir les desigualtats intramunicipals, i perquè tots els ciutadans i les ciutadanes tinguin la possibilitat de separar els seus residus en origen.
En segon lloc, i aquest cop en relació amb la política de l'aigua, seria recomanable regular la pressió d’aigua en funció de l’alçada dels diferents centres poblacionals de la ciutat, atès que actualment és excessivament elevada a les zones baixes (de menys alçada) de la ciutat. Això és necessari per tal que l'aigua arribi amb prou pressió a les zones altes. El problema generat és que a les zones baixes es produeix un excés de consum per aquesta elevada pressió de l'aigua. Si es posessin reguladors de pressió per zones, segons l'alçada del terreny, es podria reduir el consum total del municipi.
En tercer lloc, es recomana regular l’enllumenat públic amb criteris de baix consum, atès que en els darrers deu anys el consum s’ha mantingut estable per la manca d’intervenció municipal.
En quart lloc, i com a queixa principal d'alguns mitjans de comunicació i partits de l'oposició, s'han de reactivar les estructures de participació ciutadana creades, amb l’objectiu que siguin continuades en el temps, útils, transversals, obertes i, sobretot, que generin una incidència real en les polítiques públiques de l’Ajuntament, en especial la de medi ambient. En bona part, l'efectivitat de les polítiques de medi ambient depèn de la implicació de la ciutadania, i s’ha de fomentar no només des de les campanyes de sensibilització, sinó també mitjançant la possibilitat d'intervenció en la presa de decisions relacionada amb aquest àmbit.
En cinquè lloc, es recomana d’intervenir en l’àmbit dels residus industrials, atès que actualment aquest servei no és gestionat directament ni indirecta per l’administració. La gestió dels residus industrials depèn únicament de les mateixes empreses.
Per últim, caldria reestructurar l’organigrama tècnic i polític municipal per tal que els residus no siguin únicament concebuts com quelcom que afecta la via pública (Àrea de Serveis Urbans), sinó com a part de la gestió de la política mediambiental. És a dir, que els residus es tractin també des de l’Àrea de Medi Ambient, per tal d'introduir en la seva gestió criteris de sostenibilitat
Document complert:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada