La Fundació Sant Cugat ha tingut ocasió de conèixer el document que l’Ajuntament ha posat a disposició de la ciutadania i, sense entrar en el detall del contingut, sobre el qual segur que ciutadans, entitats i associacions faran propostes, considerem que és bo fer algunes reflexions d’ordre més general, més a escala de ciutat. Generar opinió sobre els temes de ciutat és un dels objectius de la Fundació.En primer lloc volem referir-nos a l’oportunitat del pla. Ens felicitem que finalment el municipi disposi d’un document que identifiqui els equipaments existents, valori les necessitats de la població en el futur, senyali la ubicació dels equipaments i prevegi un calendari de construcció i posada en funcionament. No obstant això, hem de senyalar que en alguns aspectes arriba tard. El planejament urbanístic de la ciutat ja està acabat i, per tant, les propostes que es formulin estaran condicionades per un planejament ja decidit prèviament i executat.
Els plans parcials que s’han anat aprovant en els darrers anys han fet una reserva de sòl per a equipaments d’acord amb el que preveu la llei, igual que s’ha fet per a vialitat, zones verdes i altres sistemes; la qual cosa pressuposa que s’han reservat terrenys, de diferents dimensions i ubicacions, però sense concretar-ne la destinació. És el Pla d’equipaments el que ara ha de fixar el usos, entre altre funcions. Però, quin marge de maniobra té per elegir el millor espai per a cada equipament? En aquest context, les característiques del terreny adquireix un importància cabdal. La necessitat d’encaixar equipament específic i característiques de la parcel.la, ens pot portar a una ubicació dels equipaments que no s’adeqüi a les necessitats o, si més no, que no sigui la més convenient. Si els plans van tenir l’encert de situar la reserva de sòl en el llocs idonis, molt bé; però si això no ha estat així, perquè de fet no es van fer aquest tipus de consideracions en el seu moment, ens trobarem amb unes disfuncions (i ineficiències) que quedaran per sempre més.
En segon lloc, una reflexió sobre el procés participatiu. Aquest s’ha vehiculat, a més dels procediments reglats habituals, bàsicament a través d’una enquesta ciutadana, adreçada també a entitats i associacions (juny/setembre) i d’uns tallers presencials (25 d’octubre). Tot i valorant el nivell de respostes rebudes, cal dir que les preguntes que s’han adreçat als ciutadans comporten en gran mesura una visió molt immediata: quin tipus d’equipament trobes a faltar al teu barri o districte? Això dificulta que el ciutadà es formuli una visió més general i emeti una opinió sobre el conjunt de la ciutat, que ha de ser un dels principis de la participació ciutadana, la qual, precisament, hauria de fugir d’interessos excessivament localitzats o sectorials. És previsible que cada persona, entitat o associació digui la seva en clau particular i acabem confeccionant una “carta als reis” de tot allò que trobem a mancar i voldríem.
En tercer lloc, una reflexió sobre els continguts. El pla es divideix en tres apartats:
a) Un inventari dels equipaments existents que s’ha de qualificar de mera enumeració, ja que no avalua el seu funcionament ni tan sols en termes d’eficiència social i que, a més, conté algunes deficiències.
b) Es fa una estimació de la demanda, de l’evolució de la població i dels grups d’edat, per tal de dibuixar uns escenaris de futur i determinar les necessitats. Aquesta estimació es basa en l’evolució demogràfica i, en general, adopta com a referent l’evolució dels darrers anys. Els equipaments necessaris es determinen, a partir dels estàndards, en base a càlculs estrictament quantitatius.
c) Amb aquests resultats es concreta la demanda futura i es cerquen els millors terrenys disponibles (grandària i ubicació) i s’adjudiquen un rere l’altre.
El pla presentat assumeix aquesta metodologia, que és possibilista però que no garanteix que els emplaçaments escollits siguin els més desitjables per a la ciutat. Alhora, renuncia a emetre una valoració qualitativa sobre els equipaments actuals: grau de satisfacció de necessitats i capacitat de vertebrar la ciutat. Tampoc no es pronuncia sobre els equipaments futurs ni la seva distribució per barris i en el conjunt del municipi. No existeix una interpretació general en termes de ciutat.
Seria desitjable que el pla incorporés:
1) Una valoració d’alternatives, del procés d’elaboració i del resultat final.
2) Un reajust de les programacions, atès el canvi de cicle econòmic, valorant com incideix aquest en el procés d’ocupació dels nous barris.
3) L’acord més ampli possible entre els grups municipals presents al consistori.
En quart lloc, volem expressar que el pla podria haver constituït una aposta estratègica en la formulació del creixement de la ciutat. Ara això ja no és possible. El model de creixement s’ha basat en agregar petits nous barris i propers als nuclis o entorns ja edificats, amb la pretensió de reforçar els teixits urbans existents. S’ha renunciat a agrupar el creixement en una o dues actuacions potents, suportades en les estacions de ferrocarril existents, amb capacitat per generar vida social pròpia i vertebrar la ciutat i s’ha optat per fragmentar-lo i escampar-lo pel territori. L’aspecte desangelat dels nous carrers, amb grans espais però sense vida i sense comerç, fan pensar que potser el model no ha estat l’encertat.
En base a tot això, plategem la necessitat d’un pla de millora de la ciutat:
El model ja no és possible canviar-lo, però ens cal una reflexió sobre l’estat final de la ciutat. Sabem que no creixerem més, però hem de saber com serem. La ciutat s’ha construït a bocins al llarg dels anys i, moltes vegades, amb una visió determinada pel que era possible, o era el millor negoci, en cada moment. No sempre ha estat fruit d’un pensament i una concepció de futur. Considerem que ara, sense les tensions especulatives viscudes, toca obrir un debat que incorpori aquesta visió general i reflexioni sobre la ciutat que acabarem tenint i com esmenar els defectes i problemes previsibles.
El resultat de la reflexió pot ser força interessant, ja que ens hauria de permetre avançar en qualitat. L’objectiu hauria de ser identificar els elements de vertebració de ciutat i reformular-los en base a un funcionament en xarxa, prenent com a referència aquells espais que estan més directament al servei dels ciutadans: accés al transport públic, indrets de passeig i lleure i equipaments. Tots ells poden formar una xarxa d’usos socials que interactuï amb altres xarxes: itineraris de carril-bici, mobilitat privada, treball, comerç,... Els criteris i mecanismes a emprar són diversos: priorització del vianant, petites operacions de recosit urbà, permuta de qualificacions urbanístiques, reubicació d’equipaments, redefinició de seccions vials, ús dels espais lliures,...
Finalment, potser disposaríem d’un pla de futur, amb un ventall d’actuacions de millora de la qualitat urbana, la qual cosa ens aportaria una ciutat més habitable i socialment més enriquidora.
Sant Cugat, octubre del 2008
Fundació Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada