EQUIPAMENTS I CULTURA POPULAR. PER UN SANT CUGAT SOCIALMENT INCLUSIU
La Festa de Tardor va nàixer l’any 1976 amb voluntat reivindicativa i d’incidència en la vida ciutadana santcugatenca. En la seva primera edició va reclamar ajuntaments democràtics. Des d’aleshores el context ha canviat profundament: disposem d’un ajuntament democràtic amb una important trajectòria i Sant Cugat i el seu teixit associatiu tenen poc a veure amb el que eren fa trenta anys. És per això que els objectius i les formes de la Festa han de ser repensats constantment, per tal d’ajustar-los a una realitat canviant i, per tant, a les necessitats i inquietuds dels santcugatencs i les santcugatenques.
El lema de la Festa d’enguany és la síntesi de diverses propostes. Hem volgut recollir en un sol lema qüestions diverses que formen part de la realitat actual, amb la qual cosa hem aconseguit un punt d’encontre sòlid de la pluralitat associativa de la nostra ciutat. Perquè, com s’ha dit mantes vegades, la Festa és i ha de seguir sent l’esdeveniment més important del teixit associatiu local, és quan les entitats i associacions de Sant Cugat es mostren als seus habitants i aquests s’hi poden apropar per fer-les una mica més seves.
Aquest any el teixit associatiu local vol expressar la necessitat que del Pla d’equipaments en procés d’elaboració en surti un proposta que respongui a les necessitats actuals i futures de Sant Cugat. Quan es redacta aquest Manifest desconeixem si els mecanismes de participació han funcionat i si les entitats i associacions locals han tingut una participació activa capaç de millorar la proposta inicial. En tot cas, ens manifestem decididament a favor de processos participatius a l’hora de decidir aspectes fonamentals de la ciutat i desitgem que el Pla d’equipaments vagi acompanyat d’un programa d’actuació i un pressupost de finançament. El Pla d’equipaments no ha de ser només un document de treball, d’aquí al 2018 ha de ser una realitat.
Volem equipaments per fer activitat cultural. I entenem per cultura el conjunt divers d’activitats que fan les entitats i associacions de la ciutat, siguin estrictament culturals, esportives, lúdiques, socials o d’un altre tipus. És per això que parlem de cultura popular, perquè sorgeix de la iniciativa ciutadana. I parlem de cultura en singular perquè no volem una ciutat fragmentada en cultures diverses i confrontades. Les expressions són diverses, perquè les sensibilitats, els orígens i els sentiments identitaris ho són, però hem de ser capaços de forjar un imaginari col.lectiu, amb la llengua catalana com a element cohesionador, amb el qual ens hi sentim tots identificats. Aquest és un element fonamental per tal d’aconseguir un projecte de ciutat de tots i per a tots.
Com dèiem en el manifest de l’any passat, una ciutat no s’acaba un cop posats els totxos i venudes les cases. Una ciutat és un projecte que s’està definint permanentment. Un projecte que ha de tenir la voluntat d’incorporar-hi tothom. Un projecte inclusiu, en definitiva. I Sant Cugat en això té molt a fer. Som una ciutat que hem més que doblat la nostra població en els darrers vint anys, sobretot a conseqüència de l’arribada de milers de barcelonins. A més, en els darrers vuit anys han vingut milers de persones procedents de països llunyans, llatinoamericans en especial. A la qual cosa cal sumar els nous santcugatencs que s’han trobat un Sant Cugat estroncat per la fallida del sector immobiliari, estem parlant dels barris de Can Mates i Can Vulpalleres. I, per últim, no volem oblidar aquells sectors socials que es veuran més afectats per l’actual crisi econòmica, de la qual ningú encara no en sap veure el final. Tots ells estan cridats a formar part, amb plenitud de drets i deures, d’aquesta ciutat. I en això ha de jugar-hi, com ja ho fa, un paper molt important el seu teixit associatiu. En aquest tasca les entitats i associacions hi posen la seva principal riquesa: els seus associats i la seva vocació de servei públic. Però els calen instruments i aquí juga un paper insubstituïble l’Ajuntament. És per això que des d’aquí demanem un Pla d’equipaments que doni resposta a les necessitats i els reptes que té plantejats la nostra ciutat i el seu teixit associatiu.
Sant Cugat, octubre del 2008
La Festa de Tardor va nàixer l’any 1976 amb voluntat reivindicativa i d’incidència en la vida ciutadana santcugatenca. En la seva primera edició va reclamar ajuntaments democràtics. Des d’aleshores el context ha canviat profundament: disposem d’un ajuntament democràtic amb una important trajectòria i Sant Cugat i el seu teixit associatiu tenen poc a veure amb el que eren fa trenta anys. És per això que els objectius i les formes de la Festa han de ser repensats constantment, per tal d’ajustar-los a una realitat canviant i, per tant, a les necessitats i inquietuds dels santcugatencs i les santcugatenques.
El lema de la Festa d’enguany és la síntesi de diverses propostes. Hem volgut recollir en un sol lema qüestions diverses que formen part de la realitat actual, amb la qual cosa hem aconseguit un punt d’encontre sòlid de la pluralitat associativa de la nostra ciutat. Perquè, com s’ha dit mantes vegades, la Festa és i ha de seguir sent l’esdeveniment més important del teixit associatiu local, és quan les entitats i associacions de Sant Cugat es mostren als seus habitants i aquests s’hi poden apropar per fer-les una mica més seves.
Aquest any el teixit associatiu local vol expressar la necessitat que del Pla d’equipaments en procés d’elaboració en surti un proposta que respongui a les necessitats actuals i futures de Sant Cugat. Quan es redacta aquest Manifest desconeixem si els mecanismes de participació han funcionat i si les entitats i associacions locals han tingut una participació activa capaç de millorar la proposta inicial. En tot cas, ens manifestem decididament a favor de processos participatius a l’hora de decidir aspectes fonamentals de la ciutat i desitgem que el Pla d’equipaments vagi acompanyat d’un programa d’actuació i un pressupost de finançament. El Pla d’equipaments no ha de ser només un document de treball, d’aquí al 2018 ha de ser una realitat.
Volem equipaments per fer activitat cultural. I entenem per cultura el conjunt divers d’activitats que fan les entitats i associacions de la ciutat, siguin estrictament culturals, esportives, lúdiques, socials o d’un altre tipus. És per això que parlem de cultura popular, perquè sorgeix de la iniciativa ciutadana. I parlem de cultura en singular perquè no volem una ciutat fragmentada en cultures diverses i confrontades. Les expressions són diverses, perquè les sensibilitats, els orígens i els sentiments identitaris ho són, però hem de ser capaços de forjar un imaginari col.lectiu, amb la llengua catalana com a element cohesionador, amb el qual ens hi sentim tots identificats. Aquest és un element fonamental per tal d’aconseguir un projecte de ciutat de tots i per a tots.
Com dèiem en el manifest de l’any passat, una ciutat no s’acaba un cop posats els totxos i venudes les cases. Una ciutat és un projecte que s’està definint permanentment. Un projecte que ha de tenir la voluntat d’incorporar-hi tothom. Un projecte inclusiu, en definitiva. I Sant Cugat en això té molt a fer. Som una ciutat que hem més que doblat la nostra població en els darrers vint anys, sobretot a conseqüència de l’arribada de milers de barcelonins. A més, en els darrers vuit anys han vingut milers de persones procedents de països llunyans, llatinoamericans en especial. A la qual cosa cal sumar els nous santcugatencs que s’han trobat un Sant Cugat estroncat per la fallida del sector immobiliari, estem parlant dels barris de Can Mates i Can Vulpalleres. I, per últim, no volem oblidar aquells sectors socials que es veuran més afectats per l’actual crisi econòmica, de la qual ningú encara no en sap veure el final. Tots ells estan cridats a formar part, amb plenitud de drets i deures, d’aquesta ciutat. I en això ha de jugar-hi, com ja ho fa, un paper molt important el seu teixit associatiu. En aquest tasca les entitats i associacions hi posen la seva principal riquesa: els seus associats i la seva vocació de servei públic. Però els calen instruments i aquí juga un paper insubstituïble l’Ajuntament. És per això que des d’aquí demanem un Pla d’equipaments que doni resposta a les necessitats i els reptes que té plantejats la nostra ciutat i el seu teixit associatiu.
Sant Cugat, octubre del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada