Cap a un Sant Cugat més sostenible ?

Havíem parlat ja fa temps de l'inici de les activitats de la oficina sostenible de Sant Cugat. Això va ser cap el mes de febrer, i entenc que ja ha passat prou temps per haver pogut fer un balanç de la seva activitat. En l'article inicial parlàvem de la existència d'una sèrie (que crèiem i seguim creient excessiva ) de 34 indicadors ambientals, dels que destacàvem que, dissortadament, no en disposàvem de dades actualitzades i que , conseqüentment, no podíem parlar de millores (ni pràcticament de cap altre cosa) en la gestió de la sostenibilitat de la vila. També havíem dit: "Quan es disposi de dades actualitzades ens comprometem a ajudar a fer - les públiques" , i "entenem que obtenir i divulgar aquesta informació, així com proposar plans d'acció quan es consideri necessari, és una de les principals tasques de la oficina de sostenibilitat".

Dissortadament, no podem pas dir que haguem avançat encara gaire en aquest sentit. Es a dir, no disposem de més dades ara que de les que disposàvem fa un temps. Així, no hem estat capaços (al menys, encara) de quantificar d'una manera seriosa els estalvis assolits en la campanya de la sequera (que, tot i això, han estat qualificats de molt importants per part de la regidora Subirà, i cosa que, per altre part, no dubtem, encara que preferiríem que no ens fessin tocar d'oïda) Però, això sí, som optimistes, doncs sembla bastant clar que , ara sí, la oficina té clar que una de les seves tasques sistemàtiques cal que sigui la de treballar sobre indicadors, i hi ha un compromís clar de no solament obtenir i fer públiques una nova tongada de dades, sinó d'establir mecanismes de sistematització d'aquestes. Es a dir, definir els terminis en que cal renovar-los i els mecanismes per fer-ho, que són sovint demanar les dades a les empreses subministradores, per exemple, d'energia elèctrica, aigua o combustibles. Perquè, tal com ens temíem (encara que no ho havíem expressat per escrit), en definir els indicadors - tasca duta a terme exteriorment, amb el suport d'una consultora - no s'havien establert aquests mecanismes, al menys d'una manera estable, donat que sembla ser que la consultora donava peixos més aviat que no ensenyava a pescar. Això està molt bé a l'hora de publicar el primer peix.. però ara ha calgut aprendre a pescar, i en particular, a identificar els caladeros de l'informació. La veritat, si es disposa de pocs recursos, com és el cas, això és una feinada.

El que és important és que en aquests moments, s'està duent a terme aquesta tasca, i hi ha un compromís recollit en acta de cara a final de novembre de tancar els indicadors, tal i com estiguin, i disposar-ne la setmana del 25 de novembre. Es d'esperar que no només se'n disposarà, sinó que també es faran públics, així com també es faran públics els terminis esperats de renovació de les dades.

Aquest serà el moment de iniciar un debat, bàsicament, sobre dues coses:

1 - Que tal funciona el sistema d'informació de que ens hem dotat: suficient, insuficient, falten o sobren coses (o les dues). Es tracta d'un debat purament instrumental, que es de esperar que no ens distregui massa del que és realment important, que és el punt següent. Això no vol dir que no calgui fer propostes per tal de millorar aquest instrument que, segur, a la primera no serà allò que es diu perfecte.2 - Que tal estem en relació amb nosaltres mateixos fa un temps, i amb altres poblacions amb les que tingui sentit comparar-se. A partir d'ací, la feina de la Comissió de Seguiment ja pot ser una altre, ben interessant: contribuir a elaborar, proposar i/o fer el seguiment dels plans d'acció que es de esperar que es plantegin a partir de l'avaluació més o menys crítica dels resultats assolits.

El que ens haguem centrat en aquest punt , que creiem crític, no vol dir que la Oficina sostenible no estigui fent altres coses. En particular, la Oficina es planteja millorar el tema de la comunicació amb els ciutadans, via els mitjans i per medi d'actes organitzats en col·laboració amb altres entitats. Us anirem tenint puntualment informats. Queda també pendent un monogràfic sobre mobilitat.

Josep Julià
Fundació Sant Cugat