El diari L’Ateneu, ha convocat una reunió de representants d’entitats, no pas convidant-les a totes, sinó escollint aquelles que li ha semblat més oportú. Està en el seu dret. La intenció era, com fa constar en la portada, prendre el pols al moment associatiu a la ciutat, d’una manera global. Això fa que es plantegin dubtes quan a la metodologia de selecció emprada en fer la mostra i la representativitat de les triades en relació al conjunt que es pretent examinar. Per aquest motiu hauria estat molt més honest parlar d’algunes entitats mouen fitxa, sense caure amb generalitzacions que fins i tot part de les que hi foren present de cap manera poden subscriure. També resulta curiosa, si més no, la data de la publicació, en ple procés d’atorgament de subvencions municipals.
Rés del que s’aporta en el reportatge és nou respecte el que ja s’havia apuntat en el Pla de Cultura. Tot el contrari. Preocupa veure com algunes entitats resten ancorades en el victimísme recalcitrant com intent de justificació de les seves problemàtiques internes. Les declaracions de principis són grandiloqüents i amaguen una realitat fàcilment constatable que és l’esllavissament d’algunes d’elles vers posicions més pròpies d’empreses de serveis que d’agrupacions cíviques regides pel voluntarisme. És un dels signes dels temps dins una cultura consumista on massa sovint el valor màxim és el diner i el que es pot comprar amb ell. Com també la temptació de creure que l’administració pública ha de ser aquella iaia un xic bleda que ens dóna diners per satisfer tots els nostres capricis. Ambdues qüestions són part dels grans temes de reflexió de futur, que ningú dels presents s’atreví a plantejar.
L’aplicació del Pla de Cultura, comptant amb el suport de totes les entitats de l’antic Consell, ha portat a noves formes organitzatives que cal impulsar i fer funcionar. La nova Assemblea d’Entitats va aprovar el seu propi reglament sortit de la seva iniciativa i al marge de l’administració. Un any desprès, l’article demostra el desconeixement general del que es va subscriure i la seva nul·la utilització com a eina informativa, de coordinació i de corretja de transmissió entre les entitats i el nou Consell, malgrat s’hagin celebrat les dues primeres reunions semestrals reglamentàries, sense que ningú n’hagi sol·licitat cap més d’extraordinària.
Un parell de dades. Primera, la lliure vinculació a l’Assemblea, i per tant al nou Consell de Cultura, per ara, només l’ha manifestat entorn una quarta part de les entitats del municipi. Segona, només dues entitats han demanat formar part de la seva Permanent, que fins el present ha funcionat amb places vacants. Sovint exigim als altres allò que nosaltres no estem disposats a fer. El problema és que venim de la situació de comoditat que proporcionava l’anterior paternal dependència de l’administració, en la qual, si les coses no sortien com volíem, sempre es podia donar la culpa a la regidoria. Ara la responsabilitat és nostra en bona part. La nova estructura organitzativa independent, hauria de ser el reflex de la majoria d’edat de les entitats locals, capaces de cooperar entre elles i de dialogar de tu a tu amb l’administració, sense esperar-ne que es comporti permanentment com un pare pedaç. Exercir de ciutadà no sols implica tenir drets, sinó també complir amb els deures i tenir voluntat de construir ciutat.
Enguany, i per primera vegada, el Consell de Cultura ha participat en l’elaboració dels nous criteris de subvenció, prèvia consulta a les entitats que assistiren a la segona assemblea, a partir d’una convocatòria general de totes elles. També per primer cop podrà dir-hi la seva en l’anàlisi de les demanades: vuitanta en total, presentades per seixanta cinc entitats, malgrat, com és lògic, sigui la instància política qui té la darrera decisió. Cal dir anotar que, només deu, han presentat les degudes justificacions de comptes de l’any anterior, com disposa la legislació vigent, i, encara, que només vuit han sigut capaces d’adjuntar el corresponent projecte que avali la necessitat que els sigui concedida una ajuda econòmica. S’estan estudiant fórmules per arribar a convenis plurianuals que permetin projectes de llarg termini. I justament perquè els diners són de tots, cal que les entitats actuïn amb el màxim de rigor en la seva presentació de comptes. Vist el panorama general, possiblement una de les primeres actuacions que haurà d’emprendre la Regidoria de Cultura i el Consell serà l’organització cursets de formació per a directius d’associacions ciutadanes. La complexitat del marc legal dins el qual s’han de moure ho fa recomanable.
Doménec Miquel
President de la fundació Sant Cugat
Rés del que s’aporta en el reportatge és nou respecte el que ja s’havia apuntat en el Pla de Cultura. Tot el contrari. Preocupa veure com algunes entitats resten ancorades en el victimísme recalcitrant com intent de justificació de les seves problemàtiques internes. Les declaracions de principis són grandiloqüents i amaguen una realitat fàcilment constatable que és l’esllavissament d’algunes d’elles vers posicions més pròpies d’empreses de serveis que d’agrupacions cíviques regides pel voluntarisme. És un dels signes dels temps dins una cultura consumista on massa sovint el valor màxim és el diner i el que es pot comprar amb ell. Com també la temptació de creure que l’administració pública ha de ser aquella iaia un xic bleda que ens dóna diners per satisfer tots els nostres capricis. Ambdues qüestions són part dels grans temes de reflexió de futur, que ningú dels presents s’atreví a plantejar.
L’aplicació del Pla de Cultura, comptant amb el suport de totes les entitats de l’antic Consell, ha portat a noves formes organitzatives que cal impulsar i fer funcionar. La nova Assemblea d’Entitats va aprovar el seu propi reglament sortit de la seva iniciativa i al marge de l’administració. Un any desprès, l’article demostra el desconeixement general del que es va subscriure i la seva nul·la utilització com a eina informativa, de coordinació i de corretja de transmissió entre les entitats i el nou Consell, malgrat s’hagin celebrat les dues primeres reunions semestrals reglamentàries, sense que ningú n’hagi sol·licitat cap més d’extraordinària.
Un parell de dades. Primera, la lliure vinculació a l’Assemblea, i per tant al nou Consell de Cultura, per ara, només l’ha manifestat entorn una quarta part de les entitats del municipi. Segona, només dues entitats han demanat formar part de la seva Permanent, que fins el present ha funcionat amb places vacants. Sovint exigim als altres allò que nosaltres no estem disposats a fer. El problema és que venim de la situació de comoditat que proporcionava l’anterior paternal dependència de l’administració, en la qual, si les coses no sortien com volíem, sempre es podia donar la culpa a la regidoria. Ara la responsabilitat és nostra en bona part. La nova estructura organitzativa independent, hauria de ser el reflex de la majoria d’edat de les entitats locals, capaces de cooperar entre elles i de dialogar de tu a tu amb l’administració, sense esperar-ne que es comporti permanentment com un pare pedaç. Exercir de ciutadà no sols implica tenir drets, sinó també complir amb els deures i tenir voluntat de construir ciutat.
Enguany, i per primera vegada, el Consell de Cultura ha participat en l’elaboració dels nous criteris de subvenció, prèvia consulta a les entitats que assistiren a la segona assemblea, a partir d’una convocatòria general de totes elles. També per primer cop podrà dir-hi la seva en l’anàlisi de les demanades: vuitanta en total, presentades per seixanta cinc entitats, malgrat, com és lògic, sigui la instància política qui té la darrera decisió. Cal dir anotar que, només deu, han presentat les degudes justificacions de comptes de l’any anterior, com disposa la legislació vigent, i, encara, que només vuit han sigut capaces d’adjuntar el corresponent projecte que avali la necessitat que els sigui concedida una ajuda econòmica. S’estan estudiant fórmules per arribar a convenis plurianuals que permetin projectes de llarg termini. I justament perquè els diners són de tots, cal que les entitats actuïn amb el màxim de rigor en la seva presentació de comptes. Vist el panorama general, possiblement una de les primeres actuacions que haurà d’emprendre la Regidoria de Cultura i el Consell serà l’organització cursets de formació per a directius d’associacions ciutadanes. La complexitat del marc legal dins el qual s’han de moure ho fa recomanable.
Doménec Miquel
President de la fundació Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada