Denuncia ciutadana

Al costat del col·legi Joan Maragall hi ha un passatge de vianants (abans carrer de trànsit de vehicles) que s'utilitza actualment per a l'entrada diària dels alumnes en època escolar. Els primers anys, en temps de vacances es treien les pilones que impedeixen l'accés dels vehicles permeten l'aparcament i per tant descongestionant una mica el centre de la Vil·la.
Des de fa un temps, això s'ha perdut, les pilones ja no es treuen i per tant no es pot accedir en cap vehicle ni per tant aparcar, però... i aquí ve la paradoxa, durant aquestes festes de Nadal i reis, cada dia el carrer està ple de cotxes aparcats.

Per a fer-ho i com ho impedeixen les pilones, tots ells han entrat en contra direcció o fent una maniobra anti reglamentaria al retrocedir més de 25 metres marxa enrere.

Aquest carrer, guanyat als vehicles per a l'us escolar torna als vehicles quant l'escola es tancada, tot i les pilones i amb el vist i plau de tothom, ara, tot pot canviar si en una d'aquestes llargues maniobres marxa enrere s'atropellés algun vianant. 

Veins de la zona

Demanen la dimisió de Esther Salat

Quan teniem 15 anys

Quan teníem quinze anys estàvem plens de rauxa, tocàvem en una banda de Rock'n'Roll i dèiem paraulotes, però no teníem on assajar ni tocar. L'alcalde Aymerich ens va dir que per la música ja hi havia l'Auditori però allí mai ens van prendre seriosament perquè tenien una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Nosaltres no hi teníem cabuda; per això vam decidir sindicar-nos en el que avui encara és Dissidància Sònica i mentre esdeveníem professionals, nacionals i fins i tot internacionals al marge del nostre poble i malgrat el boicoteig constant de l'Ajuntament, no vam deixar de reivindicar una Sala i uns Bucs d'assaig on poder fer música.

Poc a poc el nostre missatge va anar quallant i l'Ajuntament, amb un nou alcalde però amb les mateixes idees encarcarades respecte la música (Lluís Recoder), ja no gosava riure's dels músics amb allò de “per tocar ja teniu l'Auditori” i quan vam fer vint-i-tres anys, ens va proposar de fer una Sala (sense Bucs) al casal de Torreblanca. No era una proposta gens sincera perquè quan l'arquitecte ens va ensenyar els plànols, no va saber respondre les qüestions tècniques més elementals i el projecte es va haver d'enterrar.

Quan vam complir vint-i-sis anys, ens van sortir amb un nou projecte per una Sala a Vullpalleres on, per primera vegada, es va parlar de la possibilitat de la gestió privada de l'equipament. La cosa tampoc s'aguantava per enlloc perquè una sala pensada per grups locals i amateurs, lluny de la “qualitat i del gran format”, “del nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”, està bastant renyit amb el rendiment econòmic. Nosaltres ja li vam dir que no enteníem com li costava tant de fer una Sala com la que tenien a totes les ciutats del voltant i deixar-se de pijades, però mai vam obtenir resposta perquè el candidat privat per gestionar la Sala es va retirar, van venir les eleccions i el tema va tornar a quedar enterrat.

Ara tenim trenta anys i escaig, ja no necessitem la Sala ni els Bucs però mantenim la reivindicació en solidaritat amb els que ara tenen quinze anys estan plens de rauxa, toquen en una banda de Rock'n'Roll i diuen paraulotes però no tenen on assajar ni on tocar, i també, perquè alguns de nosaltres ja tenim fills i potser algun dia també es volen dedicar a fer música al seu poble. Doncs ara va i resulta que ens surten amb una nova proposta de Sala que serà de gestió privada, sense bucs i on, en paraules de la regidora d'educació i joventut Esther Salat hi haurà una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Què salada ella!

Si encara tinguéssim quinze anys, estiguéssim plens de rauxa, toquéssim en una banda de Rock'n'Roll i digéssim paraulotes li diríem a l'Esther Salat que “és una pija de merda que s'està rient a la nostra cara”, però com que en tenim trenta-cinc només li demanarem que dimiteixi.

Dissidència Sònica, Sant Cugat, 22 de novembre del 2010

Volpelleres, un barri sense serveis

Els veïns que han comprat o llogats un pis al nou barri de Volpelleres es queixen que estan absolutament abandonats en tot el referent a servei.

La neteja de carrers, espais verds o parcs és mínima, per no dir inexistent.

No poden fer recollida selectiva perquè tots els contenidors de fraccions són segellats i inoperants.

A més en aquests contenidors s'ha prioritzat el disseny abans que la seva facilitat d'ús o manteniment.
En el centre hi ha estat un fracàs i ja s'han canviat tots.

Totes les escombraries van al contenidor general que sempre està desbordat.

I així una llista molt llarga: inseguretat a la nit, curses nocturnes de cotxes, mala senyalització viàri, absència de comerços etc.

Jaume Massanés i Papell

Recoder, la fullaraca i les inundacions

Ja fa uns anys que el nostre estimat alcalde -que ho deixarà de ser d’aquí a poc i que ja fa temps que té el cap posat en altres temes, es veu-, ens va prometre, a mi i a altres comerciants de la zona de Can Quitèria, arran de la darrera obra de remodelació del carrer Sant Jordi i rodalies -zona on s’ha legislat sempre a esquenes dels veïns i comerciants, i a favor d’altres interessos particulars- que s’asseguraria que, cada tardor, la neteja de la fullaraca i brutícia del clavegueram de la zona de la carretera de l’Arrabassada i la Rambla Ribatallada es faria correctament, per evitar inundacions com les que hem tornat a patir fa uns dies.

Doncs bé, només han estat paraules, i no fets. Com mostren les fotografies que hem realitzat, la deficient neteja ha provocat de nou l’embossament immediat de les clavegueres en caure la pluja forta i la inundació de diversos locals comercials, aparcaments, habitatges, etc. Si el servei municipal de neteja hagués fet bé la seva feina, ara no parlaríem de pèrdues molt quantioses a nivell econòmic.

Però suposo que l’Ajuntament ja no té diners a caixa i ens toca pagar, un altre cop, les conseqüències als pobres comerciants i ciutadans. Ara bé, col•locar prou cotxes patrulla per posar multes i anar fent calaix, això sí és actuar amb immediatesa i amb efectivitat.

Antoni Rabascall Martínez, Mobles Majik.

El Bus de la L3, L4 i Jo

Aquest escrit es per queixar-me d’algunes de les coses que em passen quant viatjo o intento utilitzar el servei de bus de les línees L3 i L4.

El primer i el menys important del que veig, es que, a vegades, no funciona l’avisador per sol•licitar parada amb els conseqüents crits i patiments dels passatgers (sobre tot els avis) per demanar-la. A demés de les males condicions de les cancel•ladores de bitllets a la L3.

Retards: 

•             Els retards (L4) al arribar a la parada son molt sovint (he patit fins quasi 20 minuts de retard). Fins i tot es salten un viatge, si cal, per ajustar-se a l’horari. Això provoca que la gent que espera el bus estigui a la parada més de mitja hora amb la compra, per posar un exemple.

•             En alguna ocasió la L3 marxa a cotxeres abans de finalitzar l’últim viatge. (No sé si aquesta maniobra està contemplada a l'últim viatge)

Seguretat:

•             En ocasions la porta del darrere no funciona i no podem baixar per on correspon.

•             Els accessos al bus no estan adaptats al avis, que se les veuen negres per poder  pujar o baixar. Son molt alts.

•             Hi ha cotxes que la porta del darrere s’obra amb als bots que provoquen els sots de l’única avinguda que resta per asfaltar.

•             Hi ha conductors que parlen pel mòbil mentre condueixen. Utilitzen mans lliures tipus “pinganillo”, això sí.  (“No distreure al conductor”)

Salubritat:

•             En ocasions el conductor fuma dintre el vehicle llençant la cendra i la burilla per la finestra. Cosa que pot provocar un incident.

David Hernández Llonch

Resposta al senyor Puignero

http://stcvo.wordpress.com/2010/10/20/senyor-puignero-deixi-de-manipular/

Diu que hi estan d’acord els ciutadans i comerciants de Sant Cugat. Quins? Els ciutadans i comerciants de La Floresta, també volen càmeres al centre del poble?  El que els passa a ells, no forma part d’algun tant per cent de delictes? Potser els comerciants i ciutadans de La Floresta no mereixen la consideració del senyor Puigneró?

Diu que el 40% dels delictes de SC passen al centre.  Em pensava que al centre de SC no hi havia delictes.  De fet, quan han violat una noia al portal de casa seva al centre de SC (aquest any), s’ha dit “oficialment”  que era un fet totalment aïllat i que no calia prendre mesures, tot i no ser el primer cop que passava,  perquè no calia… Potser la noia no era comerciant.  Potser ni tan sols era votant de CiU. Ai, tonteta…

Quan no els interessa fer alguna cosa, els de l’ajuntament,  diuen que no hi ha calés. Per exemple, per mantenir el transport escolar als alumnes de segon per anar a la piscina en horari lectiu. Per exemple, per mantenir un únic punt d’accés a la biblioteca a Mira-sol. El problema no és que no hi hagi calés. De calés n’hi ha, i molts.  El problema rau en què gastar-se’ls. El senyor Puigneró,  que segur que continua cobrant el seu sou, se’ls vol gastar en càmeres per vigilar uns delictes que oficialment no passen i de passada protegir una sèrie de comerciants que no han demanat càmeres. També hauria d’explicar d’on treu la dada de que la majoria de ciutadans les volen.  Jo no he vist cap manifestació, cap enquesta, cap consulta popular, … Només sé que el senyor Puigneró ho diu.  Pot ser que el senyor Puigneró tingui algun altre interès que se m’escapa? Té algun parent comerciant al centre de SC?

El senyor Puigneró diu que altres ciutats governades pel tripartit, ja les tenen. Està dient que el tripartit hi ha coses que les fa millor que CiU? Està dient que si SC estigués governat pel tripartit, ja tindríem les càmeres que “la majoria dels ciutadans i comerciants” exigeixen? Està dient que, si una decisió la pren un govern del tripartit,  és automàticament una bona decisió? Està dient que CiU,  i ell mateix, no tenen prou iniciativa ni empenta mental per fer res que primer no hagi fet algú del tripartit?  Si no està dient res d’això, què està dient el senyor Puigneró?

Per cert: per pagar aquestes càmeres que protegiran als comerciants que diu que les volen, quina part l’aportaran els comerciants beneficiats? O també això els sortirà de franc perquè ho pagaran els que no es beneficiaran de les càmeres?

Jaume Cararach

Barris fantasmes

Les noves zones residencials de Sant Cugat no s’han habitat al ritme previst.

No hi ha comerços i la majoria d’oficines són buides.

En venda o lloguer, nova promoció, últims pisos. Són els reclams que més es poden llegir en els cartells dels barris de Vulpalleres, de Can Mates o al complex Mira-sol Centre, a Sant Cugat del Vallès. Són coneguts com a barris fantasma, deserts de pedra i asfalt, allunyats del centre de la ciutat, que van néixer durant l’època daurada del totxo. Els índexs d’ocupació dels habitatges, locals comercials i oficines d’aquestes àrees són molt baixos. Durant els bons anys es van promoure uns macroprojectes que ara, amb la demanda pràcticament aturada a causa de la crisi i la falta de crèdit, tenen molt poca sortida. Aquesta situació ha provocat que Sant Cugat del Vallès acumuli gairebé el 20 per cent de les oficines buides de l’àrea de Barcelona, segons les dades de la consultora immobiliària Jones Lang Lasalle.

El Punt