Antenes de telefonia fora de control

El passat mes de juliol uns veïns de Mira-sol van denunciar (Un altre Sant Cugat nº 61) que a la part superior del campanar de l’església de Sant Joan s’havia instal·lat una antena de telefonia mòbil camuflada dins d’una caixa amb quatre creus al seus costats. Volien saber si era legal i si representava algun risc per els veïns més propers.
L’ajuntament mitjançant Marta Subirà - Tinent d’alcalde de Medi Ambient- va respondre amb un article al Diari de Sant Cugat de data 18 de juliol manifestant el següent:

“La instal·lació d’antenes de telefonia mòbil clandestines s’ha convertit en una pràctica habitual a la ciutat. Les companyies de telecomunicacions primer instal·len les antenes sense sol·licitar permís i desprès paguen les sancions”

“Aquesta practica és tan freqüent que l’ajuntament obre dos o tres expedients sancionadors cada setmana. La majoria son legalitzables i podem recaptar uns diners amb les sancions”

“En el cas de l’antena de l’església de Sant Joan de Mira-sol el consistori ha obert un expedient sancionador a la empresa i si l’ajuntament considera que es legalitzable la companyia haurà de pagar 14.000 euros per la llicencia, el doble que si ho hagués fet legalment, import al que haurà de sumar la sanció que pugui correspondre”

“D’altre banda el Departament de Gerència del consistori està elaborant un inventari de totes les antenes de telefonia mòbil del municipi. A més, farà un estudi de la cobertura a tot el municipi perquè s’han rebut queixes de falta de cobertura en alguns barris”

Es d’agrair la rapidesa en la resposta donada per el consistori però llegint entre línees sorgeixen unes dubtes que m’agradaria que algú m’aclarís.

· Per què les companyies de telecomunicacions prefereixen actuar fora de la legalitat i pagar posteriorment més de 14.000 euros per la llicència (el doble que si ho haguessin fet legalment), import al qual haurà de sumar la sanció que pugui correspondre ?

· Quants euros ha recaptat l’ajuntament per les llicències i sancions fins ara ?

· Quan una companyia segueix els passos correctes per demanar una autorització, quant tarda el consistori en donar el permís ? Es un termini raonable ?

· Què fa l’ajuntament quan una companyia persisteix constantment en instal·lacions sense permís ?

· Quan estarà acabat l’inventari d’antenes de telefonia mòbil ? Podrem detectar aquelles que estan camuflades i il·legals ?

· Quan tindrem l’estudi de la cobertura per tot el municipi ? Un 81% de els veins dels barris i districtes no estan satisfets amb la coberta actual.

· Quin paper juga en aquesta historia l’església de Sant Joan de Mira-sol ? Sabien que l’antena era il·legal ? Quina es la seva responsabilitat ?

· S’informa als veins abans d'instal·lar una antena a prop de les seves cases ? Representen algun risc per la seva salut ?

Jaume Massanés i Papell

L'esgotament produït per la desinformació

Em permetran que com utilitzaré algunes frases textuals, prèviament esmenti algunes definicions del diccionari de la Reial Acadèmia.

Desinformar: Donar informació intencionadament manipulada al servei de certs finalsfinalitats.

Tergiversar: Donar una interpretació forçada o errònia a paraules o esdeveniments.

Se esmenten només les primeres accepcions, però si vostès ho desitgen poden consultar les següents que en alguns casos són més contundents.

El passat 17 dels corrents es va celebrar el ple de l'EMD, en el que per a res no figurava en l'ordre del dia, un acord de delegació de firmes per part de la presidència, que si no m'equivoco s'havia firmat un dia abans i al qual jo em vaig referir en el capitulo de precs i preguntes. Se'm va dir que s'havia arribat finalment a un acord i que existia unanimitat per treballar a favor de les necessitats del poble.
A posteriori, en finalitzar el ple i davant de la meva insistència per conèixer l'estat de la qüestió, la presidenta em va informar que sortiria un comunicat de premsa pactat per tots els grups, enviat als mitjans el dimecres 16/08, en el qual es donaria tota la informació sobre això.

Com és natural vaig entendre que El Diari de Sant Cugat publicaria aquest comunicat i el vaig comprar com faig habitualment, i amb l'habitual pesar que representa finançar amb aquesta compra un mitjà que no és plural i que desinforma (vegi's definició al principi).

Doncs bé, Ah! sorpresa, o no tant. El tal comunicat s'havia convertit en un article de redacció omplert de, com qualificar-lo?, imprecisions, falsedats, tergiversacions?, directament, mentides?

Em perdonaran l'extensió, però crec que el contingut té importància com per merèixer-ho.Comencem pel títol i continuem per frases textuals de l'article, no descontextualitzades:

“La presidenta de la EMD de Valldoreix delega finalment en el Vicepresident competències de contractes d’administració ordinàries lligades a les àrees de govern i funcions, limitades per valor econòmic.”“Turu traspassa carteres, vuit mesos desprès del pacte.”

La presidenta no delega competències, perquè aquestes ja havien estat delegades 8 mesos abans, quan es va firmar el pacte de govern. La presidenta delega la firma contractual amb sostres d'entre 18.000 i 50.000 Euros, referida als contractes menors de totes les àrees.

“Més de vuit mesos és el que ha calgut per posar punt i final a la crisi de delegacions d’atribucions a l’EMD de Valldoreix. I és que el conflicte competencial a l’ens de l’EMD, destapat per aquest setmanari a inicis del mes de maig, ha posat de relleu durant tot aquest temps diverses problemàtiques internes entre la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix (CPCV) - que integren el PSC, ICV i ERC – i la coalició CiU- Actuem per Valldoreix.”

Més de vuit mesos és el temps que ha estat necessari per a que els vocals de CiU- Actuem acceptessin la proposta pràcticament igual que se'ls va fer al seu dia. El Diari de Sant Cugat no ha destapat res més que el que li ha estat comunicat per aquesta coalició, perquè en cap cas no s'ha molestat ni tan sols a contrastar la informació. La CPCV aquesta integrada pel PSC, ICV-EUiA, (per allò de posar les sigles correctament) ERC i "els Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix".

“Per posar fi a aquesta crisi, la presidenta de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, ha arribat a un acord amb el vicepresident de l’EMD, Josep Puig, en que Turu ha traspassat a Puig diverses atribucions.”

La presidenta no li traspassat al vicepresident cap atribució que no hagués traspassat ja en el Pacte de Govern. L'únic que ha fet és delegar la firma per a contractacions pels imports abans citats.
La Presidenta no ha arribat a cap acord personal amb el Sr. Puig. En tot cas els grups polítics i els veïns que recolzen cada un d'ells són els que han arribat a un acord en nom de la governabilitat de Valldoreix.

“L’acord que s’ha estat debatent des que es va firmar el pacte de govern, a finals del mes de novembre, preveu que només tindran signatura la presidenta i el vicepresident, de manera que els vocals de la CPCV – Joseph Casadellà, Joan Gaya i Teresa Veciana – canalitzaran les firmes de les seves carteres a través de Turu i els vocals de CiU-A: Àngels Solé, Àngela Bleda, Eduard Delgado i Susana Herrada hauran de firmar a través de Puig.”

No és cert que es debati la qüestió de les firmes des del mes de novembre. És una qüestió posada sobre la taula des de fa tres mesos aproximadament i que obeeix a la ignorància administrativa (ara penso que a la mala fe) de la coalició CiU-A. No oblidem que el seu primer plantejament va ser sol·licitar la dimissió de la Presidenta Montse Turu i la cessió de la presidència al Sr. Puig, qüestió a totes llums il·legal. Tampoc no oblidem que s'han hagut de demanar sengles informes a la Generalitat i a la Diputació perquè es pronunciessin sobre això.

No és cert que hi hagi una divisió per adscripció política de la responsabilitat de les firmes. Com s'ha explicat abans, hi ha una delegació amb un sostre quantitatiu i tots els vocals presentaran els seus projectes a la firma del vicepresident o la presidenta en funció de la quantia, i per ende, de la importància de la contractació. A més, se suposa que com s'ha constituït un govern de coalició, les decisions es consensuaran en la Junta de Govern.

“En les atribucions de carteres, Puig, a més, podrà tenir signatures de totes les competències que té l’EMD, sempre que no superin una xifra econòmica determinada, que s’ha fixat en funció de cada àrea.”

Crec que el funcionament s'ha explicat clarament en els comentaris anteriors.
Turu i Puig, per utilitzar la terminologia de la redactora, tindran ambdós dos els sostres de firma que figuren en l'acord. No entenc perquè la redactora no especifica clarament quines són, en quantia. I no oblidem que encara que la Presidenta Montse Turu firmi per sobre dels 50.000 Euros i encara que hagi delegat la firma fins a aquesta xifra, la responsabilitat administrativa continua sent seva. Agraïm-li el seu acte de fe, tenint en compte el comportament i la lleialtat dels seus socis de govern.

“D’altra banda, Puig ha destacat que aquest pacte “no és el que volíem, perquè preteníem tenir la totalitat de les signatures de les nostres vocalies", però el vicepresident i la resta de vocals de CiU-A han acceptat la proposta llançada per Turu “ perquè teníem clar que no podien estar perdent el temps”.

De nou s'insisteix en plantejaments que legalment són inviables i a més es pretén aparèixer com al sacrificat i cedent en la negociació, quan la realitat és que la proposta ara firmada no dista gaire de la que al seu dia es va fer a CiU-A.Segons tinc entès qui es "va plantar" per no estar disposada a continuar demorant la situació va ser la Presidenta. Per cert, ¿ el sacrifici també passa per no assistir a alguna Junta de Govern, és a dir per l’ incompliment de les obligacions laborals, com més quan el treball és l'acompliment d'un càrrec públic?

Hauran pogut comprovar que al llarg de totes les cites del Diari de Sant Cugat no apareix cap declaració de la Presidenta de l'EMD de Valldoreix. El ple es va celebrar en dijous, el Diari de Sant Cugat està al carrer divendres, jo vaig ser testimoni de com s'entrevistava el Sr. Puig i posteriorment a la Sra. Turu. Com pot afirmar la redactora que “després dels intents reiterats per part d’aquesta publicació, va ser impossible poder localitzar la presidenta de l’EMD perquè fes una valoració de la transferència de competències.”?

Què ha passat amb el comunicat de premsa que s'havia consensuat?, Per què no hi ha un desmentit clar a les reiterades falsedats referides a Valldoreix publicades per El Diari de Sant Cugat, per part de CiU-A i en particular del Sr. Puig?, Quant temps passarà fins a estar embrancat en la següent estratagema de CiU-A per obstaculitzar la governabilitat del nostre poble?

I per finalitzar un missatge d'ànim als redactors del Diari de Sant Cugat, perquè ha de ser molt difícil mantenir la imparcialitat sota la supervisió del Sr. Vallés i del seu "lobby".

Consti la meva expressa autorització per a la reproducció d'aquest article a Un Altre Sant Cugat i sens dubte al Diari de Sant Cugat en nom de la pluralitat informativa.

Pablo Alonso

Algunes reflexions sobre el Sant Cugat dels nostres pecats

En aquest darrer número abans de vacances, el qual probablement molts lectors habituals el llegiran un cop acabades, m’ha semblat pertinent fer algunes reflexions que tenen a veure amb el curs que ha acabat, que ha coincidit, a grans trets, amb el primer any de l’actual mandat municipal. De fet, les idees que aquí s’exposen les he anat desgranant de forma dispersa en les meves columnes setmanals a la premsa local.

La meva tesi de partida és que durant el darrer any, per acotar-ho temporalment, a Sant Cugat hem estat vivint una gran operació d’imatge. En el ben entès que això no implica que només s’hagi treballat de cara a la gal.leria. S’han fet coses, i algunes d’importants, però sempre amb la vista posada en una determinada projecció de la gestió municipal, una projecció que ha tingut com a referent un determinat projecte polític i personal. Ras i curt: allò que s’ha fet a Sant Cugat, i sobretot la forma com s’ha projectat, ha mirat sempre de reüll el projecte de la casa gran del catalanisme, que tothom sap a quina opció política està lligat, i el paper que hi podia fer el nostre alcalde. El capteniment de la premsa local en aquest sentit ha estat paradigmàtic.

Els resultats de l’operació han de ser qualificats més aviat de pobres. No sembla que el nostre alcalde hagi recollit els llorers previstos, almenys els que se’ns havien insinuat des d’alguns mitjans de comunicació És possible que els resultats es vegin a mitjà termini, però, ara per ara, caldrà qualificar aquesta operació com a més mediàtica que no pas una altra cosa. Arribats aquí, doncs, cal veure què ha quedat de tot plegat i quin és l’estat de la gestió municipal i quines són les perspectives que s’obren per a la nostra ciutat.

El projecte santcugatenc basat en un creixement constant i excepcional portador de major qualitat de vida ha fet fallida. Ha estat el projecte dels darrers vint anys, però avui ja no és de rebut. Aquesta dinàmica, que era el resultat de la recerca de molts barcelonins d’un lloc més agradable per viure, ha tocat sostre -si més no, quan es torni a engegar, em dóna la impressió que ho farà en uns termes força diferents. La petada de la bombolla immobiliària, que fins fa quatre dies era negada per propis i estranys, ha marcat els límits d’aquest model de ciutat. Avui la idea d’una ciutat articulada, cohesionada i amb un medi ambient exquisit -llegeixi’s arbres i metres quadrats de gespa- ha quedat amputada. El nou creixement, els barris de Can Mates i Can Vulpalleres, ha torpedejat la línia de flotació d’aquest model de ciutat: constitueixen dos semideserts que esperen temps millors per esdevenir zones urbanes amb plenitud de drets i deures. L’articulació d’aquests barris amb la resta de trama urbana i, per tant, la incorporació dels seus habitants a la vida ciutadana, no serà fàcil. Les previsions de la revifalla del sector constructor no són optimistes, com a mínim l’actual situació durarà tot el que resta de mandat. Mentre, milers de cases esperaran ser habitades, o acabades i, probablement, els dos barris viuran un progressiu deteriorament urbanístic. Aquest és un tema del qual em sembla que se’n parla poc, però al meu parer és de gran transcendència per a la ciutat.

La cultura i economia del totxo, encara que s’hagin basat en pretensions de qualitat, estan exhaurides com a elements de referència del que ha de ser Sant Cugat. Avui ja no poden constituir l’element definidor de la marca Sant Cugat que durant els darrers anys s’ha impulsat des de l’equip de govern municipal. El nou “mot de guerre” és el de l’economia del coneixement. Ningú no dubte –o, més ben dit, hi ha pocs dubtes- que Catalunya, com la resta del seu entorn econòmic, per ser competitiva ha d’apostar pel coneixement com a eina de creació de riquesa i pel que hem acordat anomenar excel.lència empresarial (llegeixi’s empreses competitives, que produeixin productes o serveis de qualitat i amb un elevat valor afegit). Sant Cugat des de fa un anys s’hi ha apuntat aplicadament i fins i tot de forma eficient. El context ens és favorable i, a més, comptem amb socis interessats en generar sinergies amb nosaltres (Rubí i Cerdanyola, com a mínim). No cal repetir aquí allò que som un municipi rodejat d’universitats (i parcs tecnològics), amb una molt bona situació estratègica pel que fa a comunicacions i situat en una comarca de gran tradició industrial i empresarial. Per tant, estem davant una aposta segura. Si hom fa una mica d’hemeroteca, veurà que els temes econòmics i empresarials han ocupat una part fonamental de l’agenda municipal. Els temes que tenim (o hem tingut) entre mans no són pas menors: eix empresarial de la B-30 (sobre el qual algun dia caldrà reflexionar-hi, per tal de tenir-ne una idea que vagi més enllà de la seva projecció periodística), escola de negocis d’ESADE, Creàpolis (viver d’empreses que formarà part del mateix campus) i l’IEIT (projecte fracassat aquest últim, però del qual s’espera rebre’n algun petit succedani).

Des del meu punt de vista, i per dir-ho de forma simplificada, estem vivint un procés de transició de la “ciutat del totxo” a la “ciutat del coneixement”. En el ben entès que ambdues no són incompatibles. Es tracta d’una qüestió d’èmfasi. Ara el que pren rellevància és el segon factor. És allò que ens pot seguir dotant d’una marca local d’èxit. Aquest és el context en el qual es mourà la gestió municipal en els propers anys. I ho haurà de fer (o ho hauria de fer), un cop superada de fase de promoció política viscuda durant el darrer any, des de la gestió de la quotidianitat. Una quotidianitat que és molt més contradictòria i plena d’insuficiències del que alguns no es pesen o els hi agradaria. Una quotidianitat que haurem de construir amb instruments no sempre prou afinats, per no dir clarament insuficients. Tres elements en aquest sentit: a) la baixada -parlar de davallada seria exagerat, almenys de moment- dels ingressos ordinaris municipals, la qual cosa redueix el marge de maniobra pressupostari i complica l’administració de la ciutat; b) la dificultat per fer de la participació ciutadana (llegeixi’s capacitat d’organització i concertació del teixit associatiu) un element habitual i imprescindible de la gestió municipal; i c) una oposició municipal que no acaba de trobar el seu discurs i que, com a conseqüència, fa que la gestió municipal es transformi en un monòleg de l’equip de govern.

Aquestes són les coordenades, almenys algunes d’elles, dins les quals es mourà l’acció municipal durant els propers mesos (i, probablement, propers anys). Reflexionar-hi no constitueix un mer exercici intel.lectual, és una obligació per a tots aquells que estem interessats per la gestió de la cosa pública i tenim la voluntat d’incidir-hi. No ha estat una altra la intenció d’aquestes línies.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat

Memòria Anual 2007-08 - Síndic de Greuges

Memòria Anual 2007-08

Síndic de Greuges Municipal de Sant Cugat
Sant Cugat del Vallès

Podeu accedir a:

http://www.sindic.santcugat.cat/archivos/23-825-document/Sq13-07-2008.pdf

4ta Tertúlia Sàvia: Parlamentarisme i societat

El proppassat dia 8 en Josep Maria Balcells, membre del Parlament de Catalunya i periodista, va protagonitzar la 4ta tertúlia sàvia de la Fundació. Va exposar-nos, a partir de la seva pròpia experiència, els mecanismes de funcionament del Parlament i va plantejar algunes reflexions sobre la seva relació amb el conjunt de la societat i sobre la política en general.

El punt de partida de la xerrada no era menor, el recordatori que el Parlament constitueix la peça bàsica de la democràcia, ja que és dipositari de la sobirania popular. A partir d’aquí, i en línia amb la necessitat de desmantellar una suposada contraposició entre Parlament i societat civil, va recordar-nos els mecanismes de funcionament del parlament i el seu treball. Mecanismes: a) Plenari: es reuneix cada quinze dies i les reunions solen durar un o dos dies. En el plenari es produeix el control de l’acció del govern (preguntes) i les interpel.lacions, de les quals solen sorgir mocions que comporten una determinada acció de Govern. A la qual cosa cal afegir, naturalment, l’elaboració de lleis. En aquest sentit, va indicar que en aquesta legislatura ja es porten aprovades 25 lleis i n’hi ha 15 en tràmit parlamentari. b) Comissions. Solen reunir-se mensualment i aborden el temes de forma sectorial. És en el si de les comissions on es produeixen les compareixences de la societat civil (persones a títol individual o en representació d’entitats). Aquestes compareixences poden ser per exposar una problemàtica concreta o per opinar sobre una llei en tràmit. Les comissions aproven resolucions que impliquen una sol.licitud d’acció de Govern, el Govern ha d’informar sobre el que ha fet respecte a la resolució aprovada. c) Treball territorial del diputat. Això és el que el permet estar en relació directa amb la ciutadania. Cada grup parlamentari reparteix el territori entre els seus diputats. Per últim, en aquest apartat, va indicar que els parlamentaris tenen molta més llibertat que la gent no es pensa a l’hora de desenvolupar la seva tasca, les directrius de partit se centren, generalment, en les grans línies d’actuació política.

Després d’aquest descripció de funcionament, en Josep Maria Balcells va plantejar una sèrie de reflexions en forma d’interrogants sobre les causes del desprestigi actual de la política. En aquest sentit, va plantejar que potser encara s’estava pagant el desprestigi que va promoure el franquista respecte a tot el que representava pluralitat política. Va indicar també que, un cop superat l’entusiasme viscut durant la transició democràtica, la democràcia, entesa com quelcom habitual, ja no entusiasma. Va posar sobre la taula les conseqüències d’una democràcia basada en hiperlideratges, en la qual es produeix una valoració acrítica del líder. Va parlar d’una possible democràcia heretada, en la qual els grans partits decideixen no qüestionar els gran temes. A la qual cosa cal afegir l’existència d’una llei electoral restrictiva, Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha elaborat una llei electoral pròpia; i, finalment, el paper dels mitjans de comunicació en la configuració de l’opinió pública i, en concret, de l’opinió política.

Fou, precisament, aquest darrer aspecte el que va motivar més intervencions en la discussió que va seguir a l’exposició. El paper dels mitjans, especialment els públics, en l’opinió que té la ciutadania de la política i de les institucions públiques i la seva capacitat per incidir i fins i tot determinar l’agenda política, van ser elements abordats en la discussió. Altres elements, foren el paper del quart poder, l’econòmic, en el sistema democràtic i el paper del sistema judicial.

Com no podia ser d’una altra manera, tots vam coincidir sobre la necessitat de les innovacions en la vida política per tal de superar la desafecció de la ciutadania envers ella. En aquest sentit, es va recordar que un recent estudi encarregat pel Govern de la Generalitat i coordinat pel catedràtic de ciència política Josep Maria Vallès, fa una anàlisi incisiva sobre aquesta qüestió i aporta un seguit de propostes encaminades a posar-hi solució. En aquest context, es va insistir sobre la necessitat de fer de l’Iniciativa Legislativa Popular un vertader instrument d’intervenció pública i directa en la vida política i, en concret, parlamentària.

Amb aquesta tertúlia hem tancat l’actual curs. Al setembre elaborarem un nou calendari de tertúlies per al darrer trimestre de l’any. En sereu degudament informats.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat

Model “Sant Cugat”, no gracies ¡¡

El proppassat dijous 3 de juliol vaig llegir una noticia que em va deixar realment estorat. A la plana 21 del diari El Punt apareixia un article amb els següents texts:

“Recoder va presentar ahir a Barcelona (Col·legi de Periodistes de Catalunya) l’anomena’t model Sant Cugat, que introdueix criteris d’eficiència empresarial en la gestió del pressupost municipal i que ara proposa traslladar a l’administració de la Generalitat.”

“L’alcalde va presentar ahir a Barcelona el model de gestió que ha implantat al seu municipi, partint de les promeses fetes en campanya electoral i avaluant-ne el compliment posterior. El sistema empra criteris de l’empresa privada com ara l’eficiència i la responsabilitat.”

Ràpidament vaig passar del meu estat d’astorament a un d’incredulitat. No podia comprendre com aquest senyor “la podia dir tan grossa” sense enrojolar-se .
Aquesta falta d’ètica política o “el tot si val” de una persona, que ha deixat malparada la economia de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, sols es pot entendre com complement de la campanya d’imatge i dels constants missatges propagandístics que està fent últimament per entrar a formar part de l’equip de direcció de CDC tot fugint de la complicada i greu situació econòmica que viurà la nostra ciutat ens els propers anys.

Permeteu-me una petita relació d’ uns quants fets per aquells que no coneixeu en detall el que ha estat fins ara el famós “model Sant Cugat”:

- El concepte i la filosofia de l’eficiència empresarial és molt semblant al del “Sant Cugat Eficient” que varen anunciar a l’any 2004. En quatre anys res ha canviat.
- Milions d’euros en impostos no cobrats (perduts perquè han prescrit i/o perquè alguns censos estaven malament) descoberts quan la recaptació de impostos es va traspassar de Impulsis (una societat privada, invent de CIU i PP) a la Diputació de Barcelona. Els experts diuen que tot plegat podria representar uns 7 milions d’euros
- Factures d’empreses de manteniment i serveis, sense fer contractació, no comptabilitzades i que apareixen curiosament desprès de les eleccions municipals. Estem parlant de 3,5 milions d’euros. Això falseja els resultats dels anys anteriors i traslladarà el deute als propers anys.
- Retorn, per manament judicial, de les contribucions especials “imposades” als veïns de districtes per urbanitzar sectors ja consolidats (més de 1 milió d'euros). També cal afegir els interessos retornats i el cost d’advocats en recursos inútils per no acceptar el diàleg amb els veïns.
- Irregularitats urbanístiques: casa d’ un famós tenista (ens pot costar a tots 5,6 milions d’euros), enderrocament de cases construïdes amb permís municipal irregular a Rbla.M.S.Verdaguer, permisos de construcció a tocar de rieres, etc..... que han representat i representaran un cost addicional per indemnitzacions.

No cal comentar que si els criteris fossin els de l’empresa privada alguns “directius” d’aquest ajuntament ja estarien acomiadats des de fa molt temps inclòs el “director general” per responsabilitat directa.

En fi, como a català estudiaré amb molta cura el programa electoral econòmic de CIU a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Si està inclosa la proposta “model Sant Cugat” potser demanaré el permís de residencia a Andorra. Amb un cop ja n’he tingut prou, amb els meus diners no hi jugaran més ¡¡

Bloc's relacionats:

http://ferranvillasenor.blogspot.com/2008/07/el-show-de-truman-i-la-majoria-absoluta.html
http://lamaesquerra.blogspot.com/

Jaume Massanés i Papell

A Vodafone que estás a les altures.....

Ja fa uns dies que uns veïns ens van alertar que dins del campanar de l’església de Sant Joan a Mira-sol s’havia instal·lat una antena de telefonia.
Aquesta instal·lació queda amagada dins de la part més alta del campanar.

L’associació de veïns va preguntar en una de les reunions regulars amb representants del consistori si ho coneixien. Van quedar sorpresos i van dir que obririen un expedient informatiu i que ja ens dirien quelcom.

A hores d’ara, desprès de molts dies, sols sabem que és una antena de Vodafone, però no sabem si està activa, si té llicència mediambiental, quina potencia té i si representa algun risc per els veïns més propers.

Demanem que se’ns informi ràpidament i sense més dilacions.
A.A.V.V. Sant Joan de Mira-sol