Silenci vergonyos ¡¡

PER FI TENIM ESTUDI D’OLORS!

Fa ja més de tres anys , arran de les queixes d’alguns veïns de Mas Gener, del sector de l’avgda. Pompeu Fabra i del barri de Vallhonrat de Rubí, l’A.V. de Sant Joan va demanar a l’ajuntament que encarregués un estudi per saber d’on provenien les males olors. Ens van dir que es faria amb prontitud però……

Moltes coses van passar, estudis que asseguraven haver encarregat a l’UPC i que no van existir mai, queixes reiterades de veïns, intervencions en el consell de districte...Per finalment tenir aquest estudi que comentaré i que el tenim gràcies al grup municipal d’ICV que ens l’ha passat. Al Cèsar el que és del Cèsar.....

Estudi trimestral de la immissió d’olor a l’entorn de la planta de compostatge i deixalleria de sant Cugat del Vallès. Olors associades a la planta de compostatge. L’enunciat de l’estudi ens permet fe d’entrada uns aclariments:
Immissió: els “assessors” d’aquí endavant oloradors, deu en total, oloraran durant 10 minuts i en faran 60 mesures en 50 punts i en dies diferents.
Els 50 punts estan distribuïts de la següent manera: 13 a Can Calopa, 20 a Vallhonrat, 17 a Mas Gener ( 4 a la zona de Pompeu Fabra.).
Els oloradors han estat alliçonats per percebre: 5 tipus d’olors diferents associades a la planta de compostatge: olor àcida, olor a compost, a escombraries, a biofiltre i a lixiviats.
Les mesures d’immissió van començar el 18 de setembre i va tenir una duració de 12 setmanes.
Quan l’olorador percep una olor l’ha de classificar segons l’intensitat: olor molt feble,feble,clarament distingible,olor forta i molt forta i la freqüència, percentatge temporal en que l’olorador la percep com a totalment identificable.

Analitzem ara quins varen ser els resultats en els tres punts esmentats.

Can Calopa. S’han percebut olors procedents de la planta a tots els punts de mesura a excepció del punt 4 ( davant de l’escorxador ).La intensitat oscil·la de feble a molt forta, depenent de la distància del punt emissor i la freqüència sobrepassa el 15% en 8 dels 13 punts. Les olors percebudes han estat : compost, acida ( piles de fermentació ) i a escombraries ( procedents dels camions de recollida de residus ).

Vallhonrat. S’ha percebut olor a compost en 8 dels 20 punts de mesura., amb valors de freqüència temporal inferiors al 5% i intensitats entre feble i molt feble. En canvi són ressenyables olors no associats a la planta que procedeixen del polígon industrial de Can Calopa i dels camions de recollida de residus o contenidors de brossa. L’intensitat oscil·la de molt feble a forta, segons els punts observats. Els percentatges d’olor són inferiors al 3%.

Mas Gener- zona Pompeu Fabra. S’han obtingut percepcions d’olor de qualitat similar a la procedent de la planta de compostatge a 10 dels 17 punts de mesura al llarg de dos episodis d’olor generalitzat, els dies 15 d’octubre i 29 de novembre i de manera puntual a tres de les mesures realitzades. Només en una mesura realitzada a l’alba s’ha percebut olor a compost a tots els punts de Mira-sol. En tots els altres punts l’origen de l’olor a escombraries i en algun cas a compost i vegetació podria ser, ja que no coincideixen amb les medicions a Can Calopa i Vallhonrat, la planta de triatge de TMA de Can Fontanals o a restes domèstiques de vegetació. La intensitat varia de molt feble a distingible. En horari nocturn s’ha percebut olor procedent de la planta de TMA a dues de les mesures a la zona Pompeu Fabra.

Conclusions ? Permeteu-me ser breu i un xic malèvol.

- La planta de compostatge fa pudor treballant en un 10% de la seva capacitat. Si treballés al 100% les olors multiplicades per 10 convertirien l’aire de les zones estudiades en irrespirable.

- Es descobreix un nou focus de males olors provinent de la planta de triatge i transferència de TMA a Can Fontanals.

- Tant la planta de compostatge com la de triatge estan gestionades per TMA.

Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol

------------------------------------------------------------------------------------------------
Senyors: els qui van guanyar les eleccions municipals a Mira-sol:

Tarden mes de tres anys en buscar l'arrel del problema.
Diuen mentides i es queden tan amples.

http://www.radiosantcugat.cat/index.php/informat/Municipal/3738.htm

Es gasten els diners dels contribuents en contractar "experts de nassos".
No feia falta, la conclusió és la mateix que ja denunciaven abans els mateixos veïns.
Callen i amaguen la informació als mateixos veïns i a les associacions de Mira-sol i Mas Gener.
Evidentment tampoc no diuen res de la solució.

Tenim els polítics que ens mereixem ?

Jaume Massanés i Papell

Confusió Ciutadana

Llegeixo consternat al TOT Sant Cugat, número 1073, és a dir el 'Diari del poble' de les masses santcugatenques, en un breu a primera plana i després a l'interior, pàgina 7, la inquietant notícia: 'Retard en les obres de l'estació de Vullpalleres'.

I jo que pensava que ja era feta.

En el que s'anunciava com a Pla de Mobilitat Urbana ja es parlava de l'estació i jo deia en aquests termes:

Estació de Vullpalleres:

Un grup de ciutadans sorpresos per la contundència de la màxima autoritat i de la seva declaració varen anar, en comissió de servei, a l'emplaçament de la estació de tren de Vullpalleres, aquest senyor la donava [alcalde] com a feta, però de moment només hi havia el cartell de propaganda, Per cert que posat a demanar la voldríem amb aparcament suficient i gratuït. Ja no parlem de la connexió (intercanviador) amb Renfe perquè la pobra (Renfe) esta malalta i no pot fer res més que mantenir el pols mínim en forma de tren turístic actual amb freqüències de funicular de Núria. Això era cap el més de juny.

Ara ens diuen que la construcció 'hauria d'haver començat coincidint amb la primavera (suposo del nostre calendari, poca broma doncs aquest terme és important), porta un retard de prop de cinc mesos'.

"Si les obres no han començat aquest estiu, això obligarà com a mínim a retardar un any sencer la construcció de l'estació", autoritat dixit. Per què, és que estem al Karakorum, al Tibet, al Takla Makan o a Sibèria a on a l'hivern entrem tots en una letargia com el óssos. O fem d'óssos tot l'any creient el que ens diuen.

Imagineu-vos una infraestructura que, el senyor que mana diu, per on hi passaran 800.000 passatgers l'any i que la paralitzem per que ve l'hivern.

On són aquells senyors de Barcelona que en saben tant i perquè han fixat la seva residencia dormitori aquí ens han d'ajudar a tirar endavant el Pla de Mobilitat Urbana. Qui són que amaguen el seu secret.

Jaume Carrera

Algunes reflexions sobre el Consell Municipal de Cultura

Hom sap, i en tot cas ho diem ara, que en el marc del Pla de Cultura, aprovat per l’Ajuntament el 20 juny del 2005 després d’un procés d’elaboració força participatiu, va preveure’s la constitució d’un nou Consell de Cultura. L’esmenta’t Consell havia de canviar la composició, el funcionament i els objectius de l’anterior. Quasi dos anys després, el 14 de març d’enguany, s’aprovava el seu Reglament i es constituïa amb els nous membres, un total de dotze. D’aquests dotze, sis han estat consensuats entre els diferents grups municipals i els altres sis han estat escollits per les entitats i associacions locals, les quals s’han constituït en assemblea, amb la finalitat de seguir el treball del Consell i aportar les seves opinions i suggeriments.

El Consell s’ha reunit quatre vegades i ha començat a posar fil a l’agulla. Què vol dir això? Bàsicament dues coses: 1. Ha presentat les seves esmenes als Estatuts del que ha de ser l’Institut Municipal de Cultura, òrgan previst al Pla de Cultura i que ha de reagrupar tots els recursos humans i econòmics destinats a impulsar la política cultural del municipi; i 2. Ha confeccionat un llistat de prioritats culturals, una trentena, a partir de les cent cinquanta propostes d’actuació que preveu el Pla de Cultura. Aquestes prioritats haurien de centrar l’actuació futura del Consell.

Però el treball no està avançant com preveiem. Les eleccions municipals, amb anterioritat a la seva realització, van dotar d’una certa provisionalitat el funcionament del Consell, ja que l’enunciat canvi de responsable cultural feia necessari esperar conèixer les noves directrius; i després de les eleccions, el nomenament d’un nou responsable ha paralitzat el seu funcionament en espera d’una reunió que serveixi per intercanviar impressions i definir el futur àmbit de relació i actuació. I tot fa preveure que restarà paralitzat fins després de les vacances.

Els membres del Consell de Cultura tenim un raonable optimisme sobre les seves possibilitats. Hi ha un full de ruta establert, força ambigu en molts casos, tot cal dir-ho: el Pla de Cultura. I, sobretot, existeix un compromís implícit entre societat civil organitzada i Ajuntament, del qual el Consell n’és el màxim exponent: treballar conjuntament, cadascú des de l’àmbit que li és propi, per fer de la cultura un element central de la vida santcugatenca.

Quan diem això, de què estem parlant? Estem parlant d’una activitat cultural que reforci el caràcter inclusiu i cohesionador de la nostra ciutat. A voltes sembla que no som conscients de la gran transformació de Sant Cugat, estem creixent amb una gran rapidesa i és previsible que a no tardar (6/8 anys?) arriben als 100.000 habitants o ens hi quedem a les portes. Com incorporarem a tots aquests nous habitants a un projecte de ciutat, si no aconseguim que la sentin una mica (o molt) seva? La política cultural, i això vol dir fonamentalment teixit associatiu viu i amb capacitat de generar activitats, serveis, propostes i idees, n’ha de constituir un aspecte central. Els referents culturals locals són aspectes decisius a l’hora de generar complicitats ciutadanes i, per tant, teixit social i interès (i compromís) per la cosa pública.

Els membres del Consell de Cultura tenim la voluntat de participar en aquest ambiciós projecte i, evidentment, un primer pas és informar la ciutadania de la seva existència i del seu treball.

Jordi Casas
Membre del Consell de Cultura i de la Fundació Sant Cugat

Comença la manipulació

En un article del Diari de Sant Cugat l'alcalde de Sant Cugat Lluis Recoder ha fet unes declaracions, referents a la sentència del TSJC que obliga a tornar les contribucions especials als veïns de Mira-sol Sud - Valldoreix, que són impròpies del seu càrrec i demostren una vegada mes els seus dots de manipulador:

Diu "Es farà el mes beneficiós per a les arques municipals".

Senyor Recoder es farà allò que la justícia indiqui i punt ¡¡

Diu "Aquesta decisió judicial és perjudicial per als interessos del conjunt del municipi, perqué això retarda els plans de ciutat"

Senyor Recoder aixo te un nom: manipulació i xantatge. Lo millor per els interessos de la ciutat es tindra polítics que no siguin prepotents i persones professionals i capacitades per gestionar els projectes de la ciutat.Els diners dels contribuents es gasten moltes vegades en obres mal fetes, que es fan i es desfan, en projectes innecessaris per a la "seva ciutat", en un manteniment que no satisfà ningú, gastant diners de tots els contribuents en tants i tants recursos i contrarecursos pel treball mal fet, etc. etc. Si vol fem a llista ¡¡

Tot això és per desviar l'atenció sobre el nucli de la resolució judicial:

Les contribucions es declaren nul·les per l'absència de la llista detallada de les quotes individualitzades que ha d'aportar cada contribuent. Això és un defecte de forma molt greu que crea indefensió als propis contribuents.

Senyor Recoder, no creu que el fet d'ocultar aquesta informació, intencionadament o no, pot generar sospites ? Esta disposat a lliurar-la i a repassar-la amb els representants dels veïns ?
S'exigiran responsabilitats a algun dels seus col·laboradors o excol·laboradors ? Vostè ja m'entén.
Quan es publiqui l'increment de l'IBI per al pròxim any dirà que és culpa d'uns veïns insolidaris de La Floresta i Mira-sol ?

Jaume Massanés i Papell

Què hi ha del nou Reglament Orgànic Municipal?

Fa cosa d’un any vaig escriure un article sobre els treballs d’actualització del Reglament Orgànic Municipal (R.O.M.). Recordo a grans trets de què es tractava, com estava l’assumpte en aquell moment i quines eren les previsions. Pel que fa al primer, es tractava de revisar un R.O.M. de juliol del 1988, complementat amb un títol cinquè, el referent a la desconcentració administrativa, del febrer del 1989. Quan jo escrivia ja hi havia un acord sobre el tres primers títols, el quart s’havia transformat en un Reglament de participació ciutadana i sobre el cinquè existia un esborrany de treball. En principi i pel que fa als terminis, es preveia tenir el nou text el mes d’octubre i portar-lo al Ple de novembre per aprovar-lo.

Com és sabut el nou R.O.M. encara no ha estat aprovat. La Comissió de treball, pel que sé, deixava de ser operativa poc temps després d’escriure jo l’article i un cop iniciada la dinàmica preelectoral ja no es parlà més del tema. Evidentment, l’acabament dels treballs iniciats l’abril del 2004 hauria de ser un dels primers objectius d’aquest mandat. Una normativa que té quasi vint anys mereix ser actualitzada, encara que només sigui pels canvis jurídics que s’han produït durant aquest període. Però, naturalment, no estem parlant només, ni fundamentalment, de canvis jurídics. El que hi ha sobre la taula és l’actualització, en base a l’experiència d’aquests anys, dels mecanismes de funcionament de l’ajuntament i, sobretot, dels processos i òrgans de participació ciutadana. En aquest sentit i com apuntava en el meu escrit esmentat, el document de treball incloïa aspectes interessants: 1) la regulació per primera vegada en termes generals dels consells sectorials (cultura, ensenyament, mobilitat, esports,...), fins ara existeixen reglaments específics però no estan integrats en el R.O.M; i 2) la regulació de nous òrgans de participació, dels quals cal destacar el Consell de ciutat, destinat a discutir els grans temes de ciutat i amb una composició diversa i representativa. També indicava que les noves propostes sobre desconcentració administrativa, per entendre’ns la regulació dels consells de districte, era dels aspectes més decebedors dels treballs iniciats, també cal dir que és un dels més difícils de resoldre.

En definitiva, podem dir que les propostes que hi havia sobre la taula milloraven l’actual R.O.M., a part de posar-lo al dia. Malauradament i com ja he indicat, el més calent és a l’aigüera. Cal reemprendre aquells treballs i establir un acord entre tots els grups municipals sobre els terminis de confecció i aprovació i el compromís institucional de posar-lo en pràctica. És possible que l’àmplia majoria de l’actual govern municipal situï en via morta la reforma en curs. Ras i curt: l’àmplia ratificació electoral que ha rebut el pot fer caure en la temptació d’interpretar que això no fa necessària, o si més no deixa en un segon terme, la millora dels mecanismes i processos de participació ciutadana. No es tracta de posar el carro davant dels bous, però em sembla que si no es dóna una certa pressió aquest tema s’anirà aplaçant sine die.

Per acabar. Hom pot pensar, com és possible que ho faci l’equip de govern municipal, que no estem davant un problema important i, molt menys, urgent o preferent. Evidentment no ho veig així i per això m’hi refereixo. Dels molts motius que es podrien esgrimir, aquí només en vull ressaltar un: la nostra ciutat és en permanent transformació demogràfica i urbanística, és probable que d’aquí a sis o vuit anys assolim els 100.000 habitants. Com volem que els nous santcugatencs s’incorporin a la vida ciutadana, si no creem mecanismes que els facin interessar i comprometre amb la gestió de la cosa pública?

Jordi Casas
Membre de la Fundació Sant Cugat

Nota de Premsa

Ens complau comunicar-vos que, finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha dictat sentències núm. 738 de data 29.06.07 i núm. 779 de data 09.07.07, desestimant els recursos presentats per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, contra les anteriors sentències dels Jutjats del Contenciós Administratiu números 3 i 7 de Barcelona.

Recordareu que en aquestes sentències es declaraven nul·les, per greu defecte de forma, les Contribucions especials i les liquidacions que l'Ajuntament ens va imposar als veïns dels sectors 14-18 de Mira-sol Sud i Valldoreix , tot això d'acord amb els procediments contenciosos presentats al seu dia pels nostres advocats.

Ara, aquestes últimes sentències ja són fermes, és a dir definitives i no es poden recórrer.

L'Ajuntament disposa de dos mesos de termini per complir les sentències i tornar-nos la totalitat dels imports pagats pels veïns, més els interessos legals corresponents.

Una altra possibilitat que té l'Ajuntament, és la d'arribar a un acord amb els veins per no tindre que tornar la totalitat dels diners i rebaixar els imports ja pagats d'acord amb les seves demandes.
En aquest sentit els nostres advocats contactaran en breu amb l'Ajuntament.

Si l'Ajuntament, no s'avé a negociar un acord amistós, podria procedir a presentar nous expedients de Contribucions Especials.

Us mantindrem al corrent de qualsevol novetat.

Cordialment,

PLATAFORMA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DELS SECTORS 14-18 DE MIRA-SOL SUD/VALLDOREIX.

Què en farem, què en faran, del Casal de La Floresta ?

Construït els anys 20, inicialment com a Casino, l’emblemàtic edifici del Casal va ser, per a tres generacions de florestans, un punt de trobada, actiu i viu, que feia la vida a La Floresta més plena i agradable. Com a Casal Parroquial i després Casal Familiar, era l’escenari dels esdeveniments socials i de les activitats pròpies de la cultura de l’època ( balls, festivals, cine els diumenges, grup de teatre, ballet, ..etc). Els joves jugaven a futbito a la pista exterior, i la planta bar, amb les taules de marbre, els billars, el ping-pong i el futbolin, era lloc de trobada i esbarjo per a gent de totes les edats.
Convertit en Associació de Veïns a primers dels setanta, la revolució cultural va ser poc abans de la mort d’en Franco, amb l’onada de gent jove que en aquells anys va venir a viure a La Floresta. Era l’època daurada de les associacions. Ràpidament va haver-hi un cine-club, un grup de teatre, l’orchestra de La Floresta, un club d’escacs... . S’organitzaven tallers i tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Es va fundar una guarderia que funcionava de dilluns a divendres. S’editava un butlletí i es van engegar campanyes reivindicatives pel mal estat dels carrers, pel clavegueram, per una guarderia municipal, per una nova escola pública,... Les festes i les actuacions ara encara es recorden. Aquí va venir la Maria del Mar Bonet, l’orquestra Mirassol, la Plateria, en Pau Riba, en Sisa, l’Ovidi Montllor, en Toti Soler, el Gato Pérez, ..etc.
Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ). Es van anar succeint juntes i la gestió va anar canviant de mans. Al final, el últims de filipines van pressionar l’Ajuntament per la municipalització del Casal. L’alcalde Casas el va comprar l’últim dia del seu mandat ( maig del 83), però la sensibilitat que va tenir pel tema no la va saber transmetre al seus successors. L’Oriol Nicolau va fer tapiar l’edifici que, durant més de vint anys, ha estat inexplicablement tancat i en clar procés de degradació.
L’any 2003, amb finançament de la Unió Europea, l’Ajuntament va iniciar la primera fase de la rehabilitació de l’edifici, consistent en consolidar i assegurar l’estructura i en la recuperació de façanes i aspecte exterior.. Va quedar pendent, i sense data, l’arranjament de l’espai interior, per condicionar-lo a la destinació que en el futur hagi de tenir el Casal. Però als pressupostos dels darrers tres anys no s’ha dotat cap partida. Sempre amb l’excusa que els usos encara estan per definir.
Sorprèn l’absència d’un projecte d’usos quan durant més de dos anys les principals entitats de La Floresta s’han anat reunint per parlar-ne. Tres associacions de veïns, la Comissió de Festes, l’UREF, l’AEC, el Mussol, l’Agrupació Teatral, l’Olimpyc i l’AMPA de l’Escola. El que volen és que el Casal torni a ser un punt de trobada i un espai municipal al servei de l’activitat cultural, lúdica i associativa de la gent de La Floresta.
Hi ha hagut diverses trobades amb l'Ajuntament. L’Àrea de Cultura va presentar un esborrany de projecte que les entitats, en principi, han acceptat, tot i algunes reserves. Sembla que la destinació tothom la té bastant clara. No hauria de servir d’argument per anar endarrerint, any darrera any, la dotació del projecte.
Altra cosa és que, en algun moment, l’Ajuntament pugui haver pensat traslladar al Casal tota l’activitat del Centre Cívic. No duplicar despeses. Despullar un sant per vestir-ne un altre. El problema és que el Centre Cívic ja fa temps que ha quedat petit, i el Casal, per sí sol, no aporta més espai. No es solucionen les actuals mancances i tampoc hi tindrien cabuda les activitats i la vida associativa de les entitats.
Personalment crec que caldria traslladar al Casal algunes de les activitats que actualment saturen el Centre Cívic. I que s’hauria d’ampliar substancialment l’oferta. L’Ajuntament assumiria així un paper motor, garantint l’obertura i utilització diària del local. Al temps que les entitats haurien de trobar al Casal l’espai idoni per fer les seves reunions i per a les activitats que hi vulguin organitzar. A La Floresta som més de quatre mil veïns i es preveu un fort creixement els propers anys. No és gens descabellat pensar que necessitem els dos centres.

Bep Mas