Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

divendres, 16 d’octubre de 2009

La Floresta, sí; La Floresta, no...


No és el primer cop que es parla de la Floresta i no crec que sigui l’últim, que si som privilegiats per viure en un entorn com el nostre, tan a prop de la natura, que si ens queixem per vici, que mai estem contents, que només posem pals a les rodes, que si l’urbanització del districte no ha tirat endavant perquè em posat amb dubte les intencions i així un munt de coses més que han fet que als florestans siguem considerats diferents.
Doncs no, amics meus, som ciutadans com els demes santcugatencs, paguem els nostres impostos com tothom, ens agrada caminar pels nostres carrers com qualsevol ciutadà de Sant Cugat, per sobre de les voreres i no per el mig del carrer, poder enlairar la vista i no trobar un munt de cables de les conduccions de llum i telèfon, que no es perdin els pocs serveis que tenim i que, quant demanem millores, que no ens els tanquin i se'ls emportin, que els nostres carrers i places estiguin nets com poden estar els del centre, que els nostres infants puguin jugar als parcs infantils, sense que patim pensant el que trobaran o veuran, que el manteniment dels nostres espais sigui cert i no només un element mes de les campanyes electorals.
Qui sap si potser els florestans tindríem que pensar en ser un districte amb més decisió i participació, on tinguéssim la nostre patrulla de policia local, la nostra brigada d’obres que arranges els nostres carrers i els nostres espais, on els nostresinfants puguin jugar i gaudir dels espais, on els florestans siguin part activa del lloc on viuen i no uns números més dins dels pressupostos del municipi on vivim, que es faci cas de les necessitats dels florestans i es solucionin els seus problemes.
Segur que algú voldrà respondre a aquesta reflexió, però que tingui en compte el que digui, ja que el que aquí expresso és el sentiment de uns ciutadans que se senten lluny del centre, d’uns ciutadans que veuen com els seus somnis i il·lusions es van fonent en el temps per la inoperància dels qui haurien de vetllar pels nostres interessos i només miren pels seus.

Xavier Sans i Cordomi