Algunes reflexions sobre el Consell Municipal de Cultura

Hom sap, i en tot cas ho diem ara, que en el marc del Pla de Cultura, aprovat per l’Ajuntament el 20 juny del 2005 després d’un procés d’elaboració força participatiu, va preveure’s la constitució d’un nou Consell de Cultura. L’esmenta’t Consell havia de canviar la composició, el funcionament i els objectius de l’anterior. Quasi dos anys després, el 14 de març d’enguany, s’aprovava el seu Reglament i es constituïa amb els nous membres, un total de dotze. D’aquests dotze, sis han estat consensuats entre els diferents grups municipals i els altres sis han estat escollits per les entitats i associacions locals, les quals s’han constituït en assemblea, amb la finalitat de seguir el treball del Consell i aportar les seves opinions i suggeriments.

El Consell s’ha reunit quatre vegades i ha començat a posar fil a l’agulla. Què vol dir això? Bàsicament dues coses: 1. Ha presentat les seves esmenes als Estatuts del que ha de ser l’Institut Municipal de Cultura, òrgan previst al Pla de Cultura i que ha de reagrupar tots els recursos humans i econòmics destinats a impulsar la política cultural del municipi; i 2. Ha confeccionat un llistat de prioritats culturals, una trentena, a partir de les cent cinquanta propostes d’actuació que preveu el Pla de Cultura. Aquestes prioritats haurien de centrar l’actuació futura del Consell.

Però el treball no està avançant com preveiem. Les eleccions municipals, amb anterioritat a la seva realització, van dotar d’una certa provisionalitat el funcionament del Consell, ja que l’enunciat canvi de responsable cultural feia necessari esperar conèixer les noves directrius; i després de les eleccions, el nomenament d’un nou responsable ha paralitzat el seu funcionament en espera d’una reunió que serveixi per intercanviar impressions i definir el futur àmbit de relació i actuació. I tot fa preveure que restarà paralitzat fins després de les vacances.

Els membres del Consell de Cultura tenim un raonable optimisme sobre les seves possibilitats. Hi ha un full de ruta establert, força ambigu en molts casos, tot cal dir-ho: el Pla de Cultura. I, sobretot, existeix un compromís implícit entre societat civil organitzada i Ajuntament, del qual el Consell n’és el màxim exponent: treballar conjuntament, cadascú des de l’àmbit que li és propi, per fer de la cultura un element central de la vida santcugatenca.

Quan diem això, de què estem parlant? Estem parlant d’una activitat cultural que reforci el caràcter inclusiu i cohesionador de la nostra ciutat. A voltes sembla que no som conscients de la gran transformació de Sant Cugat, estem creixent amb una gran rapidesa i és previsible que a no tardar (6/8 anys?) arriben als 100.000 habitants o ens hi quedem a les portes. Com incorporarem a tots aquests nous habitants a un projecte de ciutat, si no aconseguim que la sentin una mica (o molt) seva? La política cultural, i això vol dir fonamentalment teixit associatiu viu i amb capacitat de generar activitats, serveis, propostes i idees, n’ha de constituir un aspecte central. Els referents culturals locals són aspectes decisius a l’hora de generar complicitats ciutadanes i, per tant, teixit social i interès (i compromís) per la cosa pública.

Els membres del Consell de Cultura tenim la voluntat de participar en aquest ambiciós projecte i, evidentment, un primer pas és informar la ciutadania de la seva existència i del seu treball.

Jordi Casas
Membre del Consell de Cultura i de la Fundació Sant Cugat

Comença la manipulació

En un article del Diari de Sant Cugat l'alcalde de Sant Cugat Lluis Recoder ha fet unes declaracions, referents a la sentència del TSJC que obliga a tornar les contribucions especials als veïns de Mira-sol Sud - Valldoreix, que són impròpies del seu càrrec i demostren una vegada mes els seus dots de manipulador:

Diu "Es farà el mes beneficiós per a les arques municipals".

Senyor Recoder es farà allò que la justícia indiqui i punt ¡¡

Diu "Aquesta decisió judicial és perjudicial per als interessos del conjunt del municipi, perqué això retarda els plans de ciutat"

Senyor Recoder aixo te un nom: manipulació i xantatge. Lo millor per els interessos de la ciutat es tindra polítics que no siguin prepotents i persones professionals i capacitades per gestionar els projectes de la ciutat.Els diners dels contribuents es gasten moltes vegades en obres mal fetes, que es fan i es desfan, en projectes innecessaris per a la "seva ciutat", en un manteniment que no satisfà ningú, gastant diners de tots els contribuents en tants i tants recursos i contrarecursos pel treball mal fet, etc. etc. Si vol fem a llista ¡¡

Tot això és per desviar l'atenció sobre el nucli de la resolució judicial:

Les contribucions es declaren nul·les per l'absència de la llista detallada de les quotes individualitzades que ha d'aportar cada contribuent. Això és un defecte de forma molt greu que crea indefensió als propis contribuents.

Senyor Recoder, no creu que el fet d'ocultar aquesta informació, intencionadament o no, pot generar sospites ? Esta disposat a lliurar-la i a repassar-la amb els representants dels veïns ?
S'exigiran responsabilitats a algun dels seus col·laboradors o excol·laboradors ? Vostè ja m'entén.
Quan es publiqui l'increment de l'IBI per al pròxim any dirà que és culpa d'uns veïns insolidaris de La Floresta i Mira-sol ?

Jaume Massanés i Papell

Què hi ha del nou Reglament Orgànic Municipal?

Fa cosa d’un any vaig escriure un article sobre els treballs d’actualització del Reglament Orgànic Municipal (R.O.M.). Recordo a grans trets de què es tractava, com estava l’assumpte en aquell moment i quines eren les previsions. Pel que fa al primer, es tractava de revisar un R.O.M. de juliol del 1988, complementat amb un títol cinquè, el referent a la desconcentració administrativa, del febrer del 1989. Quan jo escrivia ja hi havia un acord sobre el tres primers títols, el quart s’havia transformat en un Reglament de participació ciutadana i sobre el cinquè existia un esborrany de treball. En principi i pel que fa als terminis, es preveia tenir el nou text el mes d’octubre i portar-lo al Ple de novembre per aprovar-lo.

Com és sabut el nou R.O.M. encara no ha estat aprovat. La Comissió de treball, pel que sé, deixava de ser operativa poc temps després d’escriure jo l’article i un cop iniciada la dinàmica preelectoral ja no es parlà més del tema. Evidentment, l’acabament dels treballs iniciats l’abril del 2004 hauria de ser un dels primers objectius d’aquest mandat. Una normativa que té quasi vint anys mereix ser actualitzada, encara que només sigui pels canvis jurídics que s’han produït durant aquest període. Però, naturalment, no estem parlant només, ni fundamentalment, de canvis jurídics. El que hi ha sobre la taula és l’actualització, en base a l’experiència d’aquests anys, dels mecanismes de funcionament de l’ajuntament i, sobretot, dels processos i òrgans de participació ciutadana. En aquest sentit i com apuntava en el meu escrit esmentat, el document de treball incloïa aspectes interessants: 1) la regulació per primera vegada en termes generals dels consells sectorials (cultura, ensenyament, mobilitat, esports,...), fins ara existeixen reglaments específics però no estan integrats en el R.O.M; i 2) la regulació de nous òrgans de participació, dels quals cal destacar el Consell de ciutat, destinat a discutir els grans temes de ciutat i amb una composició diversa i representativa. També indicava que les noves propostes sobre desconcentració administrativa, per entendre’ns la regulació dels consells de districte, era dels aspectes més decebedors dels treballs iniciats, també cal dir que és un dels més difícils de resoldre.

En definitiva, podem dir que les propostes que hi havia sobre la taula milloraven l’actual R.O.M., a part de posar-lo al dia. Malauradament i com ja he indicat, el més calent és a l’aigüera. Cal reemprendre aquells treballs i establir un acord entre tots els grups municipals sobre els terminis de confecció i aprovació i el compromís institucional de posar-lo en pràctica. És possible que l’àmplia majoria de l’actual govern municipal situï en via morta la reforma en curs. Ras i curt: l’àmplia ratificació electoral que ha rebut el pot fer caure en la temptació d’interpretar que això no fa necessària, o si més no deixa en un segon terme, la millora dels mecanismes i processos de participació ciutadana. No es tracta de posar el carro davant dels bous, però em sembla que si no es dóna una certa pressió aquest tema s’anirà aplaçant sine die.

Per acabar. Hom pot pensar, com és possible que ho faci l’equip de govern municipal, que no estem davant un problema important i, molt menys, urgent o preferent. Evidentment no ho veig així i per això m’hi refereixo. Dels molts motius que es podrien esgrimir, aquí només en vull ressaltar un: la nostra ciutat és en permanent transformació demogràfica i urbanística, és probable que d’aquí a sis o vuit anys assolim els 100.000 habitants. Com volem que els nous santcugatencs s’incorporin a la vida ciutadana, si no creem mecanismes que els facin interessar i comprometre amb la gestió de la cosa pública?

Jordi Casas
Membre de la Fundació Sant Cugat

Nota de Premsa

Ens complau comunicar-vos que, finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha dictat sentències núm. 738 de data 29.06.07 i núm. 779 de data 09.07.07, desestimant els recursos presentats per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, contra les anteriors sentències dels Jutjats del Contenciós Administratiu números 3 i 7 de Barcelona.

Recordareu que en aquestes sentències es declaraven nul·les, per greu defecte de forma, les Contribucions especials i les liquidacions que l'Ajuntament ens va imposar als veïns dels sectors 14-18 de Mira-sol Sud i Valldoreix , tot això d'acord amb els procediments contenciosos presentats al seu dia pels nostres advocats.

Ara, aquestes últimes sentències ja són fermes, és a dir definitives i no es poden recórrer.

L'Ajuntament disposa de dos mesos de termini per complir les sentències i tornar-nos la totalitat dels imports pagats pels veïns, més els interessos legals corresponents.

Una altra possibilitat que té l'Ajuntament, és la d'arribar a un acord amb els veins per no tindre que tornar la totalitat dels diners i rebaixar els imports ja pagats d'acord amb les seves demandes.
En aquest sentit els nostres advocats contactaran en breu amb l'Ajuntament.

Si l'Ajuntament, no s'avé a negociar un acord amistós, podria procedir a presentar nous expedients de Contribucions Especials.

Us mantindrem al corrent de qualsevol novetat.

Cordialment,

PLATAFORMA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DELS SECTORS 14-18 DE MIRA-SOL SUD/VALLDOREIX.

Què en farem, què en faran, del Casal de La Floresta ?

Construït els anys 20, inicialment com a Casino, l’emblemàtic edifici del Casal va ser, per a tres generacions de florestans, un punt de trobada, actiu i viu, que feia la vida a La Floresta més plena i agradable. Com a Casal Parroquial i després Casal Familiar, era l’escenari dels esdeveniments socials i de les activitats pròpies de la cultura de l’època ( balls, festivals, cine els diumenges, grup de teatre, ballet, ..etc). Els joves jugaven a futbito a la pista exterior, i la planta bar, amb les taules de marbre, els billars, el ping-pong i el futbolin, era lloc de trobada i esbarjo per a gent de totes les edats.
Convertit en Associació de Veïns a primers dels setanta, la revolució cultural va ser poc abans de la mort d’en Franco, amb l’onada de gent jove que en aquells anys va venir a viure a La Floresta. Era l’època daurada de les associacions. Ràpidament va haver-hi un cine-club, un grup de teatre, l’orchestra de La Floresta, un club d’escacs... . S’organitzaven tallers i tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Es va fundar una guarderia que funcionava de dilluns a divendres. S’editava un butlletí i es van engegar campanyes reivindicatives pel mal estat dels carrers, pel clavegueram, per una guarderia municipal, per una nova escola pública,... Les festes i les actuacions ara encara es recorden. Aquí va venir la Maria del Mar Bonet, l’orquestra Mirassol, la Plateria, en Pau Riba, en Sisa, l’Ovidi Montllor, en Toti Soler, el Gato Pérez, ..etc.
Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ). Es van anar succeint juntes i la gestió va anar canviant de mans. Al final, el últims de filipines van pressionar l’Ajuntament per la municipalització del Casal. L’alcalde Casas el va comprar l’últim dia del seu mandat ( maig del 83), però la sensibilitat que va tenir pel tema no la va saber transmetre al seus successors. L’Oriol Nicolau va fer tapiar l’edifici que, durant més de vint anys, ha estat inexplicablement tancat i en clar procés de degradació.
L’any 2003, amb finançament de la Unió Europea, l’Ajuntament va iniciar la primera fase de la rehabilitació de l’edifici, consistent en consolidar i assegurar l’estructura i en la recuperació de façanes i aspecte exterior.. Va quedar pendent, i sense data, l’arranjament de l’espai interior, per condicionar-lo a la destinació que en el futur hagi de tenir el Casal. Però als pressupostos dels darrers tres anys no s’ha dotat cap partida. Sempre amb l’excusa que els usos encara estan per definir.
Sorprèn l’absència d’un projecte d’usos quan durant més de dos anys les principals entitats de La Floresta s’han anat reunint per parlar-ne. Tres associacions de veïns, la Comissió de Festes, l’UREF, l’AEC, el Mussol, l’Agrupació Teatral, l’Olimpyc i l’AMPA de l’Escola. El que volen és que el Casal torni a ser un punt de trobada i un espai municipal al servei de l’activitat cultural, lúdica i associativa de la gent de La Floresta.
Hi ha hagut diverses trobades amb l'Ajuntament. L’Àrea de Cultura va presentar un esborrany de projecte que les entitats, en principi, han acceptat, tot i algunes reserves. Sembla que la destinació tothom la té bastant clara. No hauria de servir d’argument per anar endarrerint, any darrera any, la dotació del projecte.
Altra cosa és que, en algun moment, l’Ajuntament pugui haver pensat traslladar al Casal tota l’activitat del Centre Cívic. No duplicar despeses. Despullar un sant per vestir-ne un altre. El problema és que el Centre Cívic ja fa temps que ha quedat petit, i el Casal, per sí sol, no aporta més espai. No es solucionen les actuals mancances i tampoc hi tindrien cabuda les activitats i la vida associativa de les entitats.
Personalment crec que caldria traslladar al Casal algunes de les activitats que actualment saturen el Centre Cívic. I que s’hauria d’ampliar substancialment l’oferta. L’Ajuntament assumiria així un paper motor, garantint l’obertura i utilització diària del local. Al temps que les entitats haurien de trobar al Casal l’espai idoni per fer les seves reunions i per a les activitats que hi vulguin organitzar. A La Floresta som més de quatre mil veïns i es preveu un fort creixement els propers anys. No és gens descabellat pensar que necessitem els dos centres.

Bep Mas

La incognita del Govern de Valldoreix

La peculiar i fins i tot, perquè no dir-ho, estrambòtica forma de votació en les EMD, es vota de forma directa la Presidència però indirecta les vocalies, ha produït una situació un tant complicada per a la formació de l'equip de govern.
Per les pròximes eleccions llanço la proposta, des de ja, que consti clarament a la segona urna, que el que allà s'elegeixen són les vocalies de Valldoreix i a més aquests vots serveixen per a l'elecció de l'alcalde de Sant Cugat. És a dir, invertim les prioritats, fent major èmfasi en l'elecció en funció de la proximitat de l'equip que s'elegeix. M'estenc en aquest punt perquè em sembla molt important i perquè he llegit anàlisis en la premsa local dient coses com que per molt poc no s'havia guanyat la Presidència. Mirin senyors, per molts menys vots, la Sra. Turu no té govern de majoria, i ara ens trobem en la situació d'esquizofrènia de govern en la qual ens trobem.

I davant d'aquesta situació, que fer?

Doncs independentment del confusionisme que ens ha portat a ella, esperem que una nova Llei Electoral el resolgui algun dia, el que és clar és que Valldoreix a votat majoritàriament a Montserrat Turu, atorgant-li la Presidència de l'EMD, i també ha donat la majoria de vocalies a l'oposició. Aquesta situació que abans qualificava d'esquizofrènica necessita decidir-se pel bé del que tots ens preocupa que és Valldoreix, i la resolució passa indefectiblement pel qual s'arribi a algun tipus de pacte de govern.

Dissabte passat es va celebrar l'acte de proclamació de presidència i vocalies al qual em vaig honrar a assistir i vaig comprovar amb certa sorpresa que de moment la resolució no sembla propera. Mentre que la Sra Turu, com a Presidenta i en representació de la Candidatura de Progrés i Catalanista, així com els vocals dels grups polítics que la recolzen, ICV-EUA, PSC, i ERC van incloure en els seus parlaments sengles crides i ofertes a l'acord, fins i tot a la participació en el govern. El Sr Puig en representació de CIU ens va sorprendre amb un discurs certament bel·ligerant, en el qual pràcticament va arribar a sol·licitar la renúncia de la Sra. Turu a la Presidència, en el que semblava que estàvem encara en campanya perquè va llistar una sèrie de propostes programàtiques, per cert, la majoria d'elles en curs, veure el llibre d'Acció de Govern de l'EMD, que amb bon criteri democràtic s'ha distribuït després de les eleccions per no interferir en la campanya, i en el qual com a mínim jo no vaig entreveure cap ànim d'acord. Ah! i tot això comptant amb l'inestimable suport de l'Alcalde de Sant Cugat, Sr. Recoder. Espero que aquest suport sigui institucional i no partidista. ¿"100% dialogants"? senyors Recoder i Puig.


Crec que els vocals de CIU i en especial els de la Plataforma Actuem haurien de reflexionar sobre la necessitat d'arribar a acords en benefici de la ciutadania de Valldoreix. El treball diari i la resolució dels problemes i reptes que necessita el nostre municipi precisen d'alguna cosa més que propaganda, encara que aquesta sigui d'alta qualitat des del punt de vista professional.
Malgrat els meus temors, espero que finalment s'imposarà el sentit comú i es desbloquejarà la situació. El contrari s'entendria molt malament des de la ciutadania, que segurament se la demandarà.


Pablo Alonso

Sant Cugat lidera la captació d’empreses. Això es bo ?

Em pregunto per què donem com a 'bona notícia' una cosa com aquesta:

'Sant Cugat lidera la captació d'empreses que marxen de Barcelona', 'Sant Cugat és la ciutat de l'àrea metropolitana que capta més empreses que marxen de Barcelona' . Segons dades de la consultora Jones Lang Lasalle, la tercera part de companyies que abandonen la capital per instal·lar-se a la seva perifèria tria la nostra ciutat. La manca de sòl i els preus dels lloguers a Barcelona obliguen grans empreses a buscar altres localitats per ubicar-hi les seus socials.

De veritat em pregunto si això és bo per la 'ciutat'. Convertir-nos en el recanvi de Barcelona per a la ubicació de més empreses, que porten més persones a treballar, que no viuen aquí, que provoquen més congestió d'automòbils, amb el corresponent benefici per l'empresa dels Túnels, els quals no paren de veure incrementat el trànsit de vehicles.

Tampoc està tan clar que deixin algun benefici a la població directament, a no ser al omnívor Ajuntament, que menja de tot, per tal de satisfer les necessitat bàsiques del monstre en que s'ha convertit

Que vol dir que les empreses valoren un 'entorn de qualitat econòmica' i espais diàfans i moderns. Jo fins ara coneixia entorn de qualitat paisatgística, bé dic coneixia, doncs cada cop en quedem menys i pel que fa als espais diàfans, que vol dir que encara per la finestra de l'edifici hermètic corresponent encara es pot veure Montserrat, Collserola, Sant Llorenç i el Montseny, en dies clars que la boira dels automòbils no disminueix la visibilitat.

La proximitat de centres universitaris i la futura instal·lació del centre Esade 'Creapolis, són motiu per elegir la nostra ciutat. Sobre els centres universitaris m'agradaria veure quantes d'aquestes empreses aprofiten el teixit 'investigador' de les institucions acadèmiques i sobre Creapolis. s'ha acabat anar al cine quan funcioni.

Pel proper curs amenacen en venir: Joma's, Laboratoris Esteve i Cargill. Aquest 'curs' ja ens han caigut: Indo, Harley-Davidson. Tot deuen ser divisions d'investigació doncs amb les universitats tan a prop no anirem a desaprofitar l'ocasió. Per cert els de Harley poden col·locar unes quantes d'aquestes precioses motos al de Creapolis, per si se'ls fa difícil aparcar.

Més endavant s'espolsen la son i fan servir el tema del preu per metre quadrat de lloguer, o sigui que de entorn econòmic de qualitat i espais diàfans, ni una paraula.

La Senyora Roser Rodríguez, co-directora de la consultora Jones Lang Lasalle, una mena d'intermediari immobiliari vaja, m'ha deixat preocupat per la quantitat de virtuts que té Sant Cugat per atraure companyies, i jo sense adonar-me'n. Com es nota que ella té instint pels negocis i jo pels arbres, els ocells, els rius, els camps, tot això que no és un entorn de qualitat econòmica.

Tota aquesta retòrica a més ve avalada pel diari 'Expansión' caracteritzat per la sensibilitat cap el medi ambient i la Fundació Catalunya, que no se ben be que fa.

L'esmentada senyora veu com a positiu el parc empresarial consolidat i el transport. Encara que després no s'acaba d'entendre quan diu que s'hauria de millorar el transport per arribar als polígons excepte a Can Sant Joan. I jo li dic no només millorar el transport per arribar a aquest modern jardins de 'l’excel·lència empresarial' a preu de lloguer més barat que Barcelona, també s'hauria de millorar el transport públic: tren i bus per arribar a la resta de la població encara que només fos per anar al CAP a curar-se unes 'candides'.

No tot son flors i violes segons la Senyora Roser Rodríguez, diu que hi ha coses a millorar per mantenir l'atractiu empresarial. Un dels puntals d'aquesta deficiència semblen ser els restaurants. Què encara en vol més. Però si tenim cuina fins i tot catalana.

Jaume Carrera