Qui controla els incívics ?

Fa uns mesos ens van cremar els contenidors i encara no han vingut a netejar les restes. Ara la falta de civisme degrada encara mes l'entorn, pintures, caixes, xassís de motos, etc.

Ensurts, brutícia i pudors. Els veïns ens preguntem fins quan hem d'aguantar tot això i demanem a l'ajuntament que controli i sancioni als incívics.

Més control per part de la policia municipal o càmeres mòbils per identificar aquestes persones, el que sigui, però facin alguna cosa ¡¡ 

 

Veïns del carrer Equador, Haití i Sant Albert

També a Sant Cugat

Un poeta m’ha escrit contant-me aquesta història de arboricidis: Visc a Sant Cugat, al carrer Vila, i estan des de fa mig any fent vianants tot el barri. Resulta que ahir van arribar ja al meu carrer i avui al llevar-me sento el típic soroll de la moto serra i veig al davant que van podant (preparant-los per talar) un dels nombrosíssims arbres del carrer. Surto fora i ja han podat tres, són arbres centenaris, tan gruixuts que no els pots abraçar. Hem paralitzat entre sis o set veïns la tala de moment, i com sé que aquests plans municipals els segueixen, recorro a tu perquè sé del teu interès per la natura, recordo el tema del ginjoler de Arimón, per si em pots ajudar o donar-me el contacte d’alguna protectora de la natura que denunciï aquest atemptat. A Sant Cugat hi ha molt interès en la construcció i en l’ajuntament no faran res. De fet va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient i els seus arguments eren patètics: que cal alinear millor, plantar arbres nous, saba nova, que cal modernitzar, en aquest afany de pretesa modernitat en què ens quireren fer viure. Tot això passa al carrer Villa de Sant Cugat, a l’inici, dels n º 1 al 7, en ambdues voreres, 17 arbres gruixuts, moreres enormes, acàcies i arbres de l’amor (aquells que tenen una meravellosa floració fúcsia). Ja han fet, a inicis dels noranta, tots els atemptats possibles, som l’única torre del barri, totes les van vendre, van enderrocar i van ser substituïdes per ruscos lletgíssima. En aquest ajuntament, que es diu modèlic a Catalunya ia més no té la menor sensibilitat arbòria, he vist lar roures, tells, cedres, i per descomptat un altre tipus d’arbres no tan frondosos a munts. És tremenda aquesta societat en què vivim, aquests polítics que proposen talar arbres centenaris. I és que és en ambdues voreres, d’un extrem a l’altre del carrer, són 17, llàstima que van talar 3 moreres impressionants i ahir, les primeres, que va ser quan vam sortir diversos al carrer i vam parar el desastre. Vaig escriure a diversos mitjans, aquí he contactat amb joves ecologistes que estaran pendents, i fa mitja hora va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient (és un dir …), i han pres la decisió de suspendre tot fins a inicis de juliol , així que tenim aquest marge per actuar. Quan li vam dir que havíem contactat amb premsa, ràdios i amb escriptors es va quedar indecís, se’n va anar amb la seva comitiva i va tornar amb la notícia. És un alleujament.

És terrible que tot sigui així, que el poder no actuï amb bon sentit, que sigui la gent la que aturi aquests disbarats. A Suïssa, d’on era el meu pare, a ningú se li acut tallar un arbre. En la seva cultura està aquest amor per la natura, ja ho veiem en Novalis i en tot el romanticisme germànic … En l’àmbit germànic talar un arbre és una cosa considerat com un crim, és aquí on no hi ha la menor consciència. I no entenc com és així. En llocs que anomenem del Tercer Món un es sorprèn de la cura que hi ha amb la natura. Per poesia he anat vuit vegades a Mèxic, i he vist fins a un illot en un costat o enmig d’un carrer per a deixar un arbre amb vida. En fi, tindrem un clima cada vegada més desèrtic i aquí podant arbres centenaris. Però avui hem aconseguit molt. Va venir el de medi ambient i urbanisme (de nou un dir) i s’ha compromès a no fer res fins a inicis de juliol, així que en aquest temps hem d’aconseguir que això es paralitzi definitivament.

Info: Les opinions expressades aquí són personals de l’autor , i no són necessàriament compartides per mira-sol.cat.

Mira-sol.cat

Recuperem l'espai Peti qui Peti

Tots xops.

Dia de pluja al Passeig del Nard, just a la parada de l'autobus davant de

l'església. El problema és que la reixa que desvia l'aigua a la riera

és massa petita. Que fa l'ajuntament, res de res i els que s'esperen

a la parada acaben ben xops ¡¡

Jaume Massanés i Papell

El meu Sant Cugat

No us en parlaré de la sentència del Constitucional que no em pertoca, sinó de Sant Cugat del que m’agradaria afegir a mes de tot el que te de bo i que tampoc em pertoca a mi, sinó a l’Ajuntament.

Que tingués una bona parada de taxis on els taxistes, en espera, poguessin seure, com Déu mana, en un banc fent tertúlia i no sobre els testos de ferro forjat esclafant les flors, puguin anar al bany i prendre un refresc.

Que tingués una bona parada d’autobusos i que a la de Safareig, també els viatgers poguessin seure mentre s’esperen i que hi hagués una marquesina per guarir-se del sol i de la pluja.

Que els autobusos paressin obligatòriament i sempre a cadascuna de les parades per facilitar pujar o baixar amb tranquil·litat sabent que es podrà fer sense angunies innecessàries.

Que els ciclistes tinguessin cura i respecte als vianants mentre tinguin autoritzat circular pels mateixos espais i poder badar sense riscos.

Que els sorolls a la via pública es reduïssin a nivells de països civilitzats, deixant la nostre dita cultura mediterrània de l’esbarjo per altres manifestacions mes culturals i educades.

Poder veure una font i no per beure, sinó per contemplar-la, escoltant l’aigua que raja. M’agradaria una autoritat mes atenta, sol·lícita, educada i mes pròxima al ciutadà.

Que cada cosa que un ciutadà vol fer fora de casa seva, en l’espai públic, no hagi d’estar controlat, vigilat, ordenat i penalitzat per una ordenança.

Que la gent fos mes respectuosa cap als seus veïns i la propietat pública.

Que Déu ho faci possible.

Penso que si no encenc una espelma per aconseguir-ho i ens donin la volta com un mitjó, com Déu mana, ningú em farà cap cas i tot plegat seguirà igual. Què Déu no ho vulgui i ens guardi d’haver-nos de plànyer un altra vegada!

Jaume Clavell

Síndic de Greuges de Sant Cugat del Vallès.

Publicat al Diari de Sant Cugat

La Floresta i les seves deficiències

Sóc una veïna de la Floresta, terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Més concretament de l'avinguda Pere Planas, carrer de primer ordre amb dues línies d'autobusos urbans i sense asfaltar. A l'hivern el fangueig és continu i a l'estiu la pols produïda pels vehicles no deixa viure. Però aquesta lamentable situació no és una excepció. Més de la meitat dels carrers de la Floresta són encara per urbanitzar, la neteja és deficient, les zones boscoses estan brutes, la manca de senyalització fa que la gent de fora es perdi, els voltants de l'estació són zones dominades per ocupes, drogoaddictes i joventut que deambula pels carrers i places produint malestar als veïns...

Però la Floresta no és l'únic perjudicat; Mira-sol i les Planes també pateixen la marginació de l'Ajuntament d'alt standing de Sant Cugat del Vallès i del seu alcalde, Sr. Lluís Recoder, totalment insensible a la problemàtica dels districtes que componen l'esmentat terme municipal. Per comprovar-ho només cal fer-hi un volt i veure-ho.
Edith Gutiérrez Calla - La Floresta-Sant Cugat del Vallès

El Punt

MANIFEST: Coordinadora de Barraques 2010

L’Associació Juvenil Coordinadora d’Entitats de Barraques de Festa Major de Sant Cugat, constituïda per 18 entitats del poble, reunida avui en Assemblea General Extraordinària, en caràcter d’urgència, ha redactat aquest manifest per tal de mostrar la seva preocupació i decepció pel que fa a la ubicació de les Barraques de l’edició d’enguany.

Un espai que, a dia d’avui, a una setmana vista de la festa i, després de les múltiples promeses dels regidors, encara no està en absolut condicionat i es troba en unes condicions pèssimes que ens fan plantejar-nos la viabilitat real de realitzar la festa.

Per tot això, l’Assemblea de Barraques,

Exposa:

- Que des de l’Assemblea s’ha treballat degudament i s’ha acceptat les condicions i la ubicació que va decidir l’Ajuntament sense generar conflictes, sempre en un marc de diàleg i treball;

- Que la única condició que es va posar des de l’Assemblea va ser que l’espai havia d’estar adequat degudament;

- Que l’Ajuntament es va comprometre fermament a adequar l’espai, amb paraules dels mateixos regidors Xavier Escura i Ester Salat;

- Que després d’haver-se compromès des de fa mesos i reiterades vegades a adequar degudament l’espai, a una setmana vista les millores que s’han fet són pràcticament nul•les i l’espai es troba en un estat lamentable, absolutament gens condicionat per poder-hi fer Barraques.

Declara:

- Que la realització de Barraques 2010 ara mateix està en joc;

- Que des de l’organització de Barraques s’ha treballat degudament i s’ha fet la feina que tocava fer i que és l’Ajuntament qui no ha complert amb la seva part, amb promeses que no ha complert;

- Que com a mesura per mostrar la nostra preocupació i decepció al respecte, convoquem aquesta roda de premsa, perquè tothom tingui constància del que està passant i convidant a tot el poble a mostrar el seu desacord amb l’espai actual de Barraques;

- Que dilluns l’Assemblea tornarà a reunir-se n caràcter urgent i extraordinari i que prendrà les mesures convenients si la situació segueix sent la mateixa.

Exigeix:

- Una resposta i actuació immediata per part de l’Ajuntament;

- Un espai adequat per realitzar les Barraques 2010, ja sigui Can Solà o un espai alternatiu, sempre amb les condicions mínimes per poder realitzar-les.

A Sant Cugat, divendres dia 18 de juny de 2010

L’Assemblea d’Entitats de Barraques 2010

(Associació Gorghitz, Kata Kitinga, AEIG Berenguer el Gran, Bastoners SC, Grup Mediterrània, Rugby SC, Penya Athletic Bilbao Ondokeak, Penya Olympic, Diables SC, Esplai Sarau, Escola d’Excursionisme, AE La Floresta, Jazzenviu, Associació Amics del Bloodbowl, JERC, JEV-AJ, Castellers SC i MC Sant Cugat).