Carrers sense asfaltar a Mira-sol

Jordi Andreu

La llibertat com a resposta ?

Hi ha alguns termes bàsics, com llibertat o democràcia, que massa sovint es fan servir en va i a vegades de forma perversa, tergiversant el seu significat per manipular i massificar.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la llibertat és l’estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, etc. O, dit de manera planera i entenedora, com deia Manuel de Pedrolo, la llibertat consisteix en que hom no hagi de fer el que un altre vol que faci.

Fa temps que el nostre alcalde, Sr. Recoder, combinant el seu capteniment i l’estratègica mediàtica, s’ha anat situant en una posició de “disposició” per assumir, quan toqui, el gran paper al que està destinat, segons diu Artur Mas i que, com sembla, ell mateix en té ple convenciment (el que no està clar és si ambdós coincideixen en quin ha de ser aquest paper). Ara, i seguint en la línia de promoció cap a les més altes responsabilitats a les que espera ser cridat, s’acaba de publicar un llibre seu titulat “La llibertat com a resposta” No entrarem en el contingut del llibre, en el del pròleg ni en el de l’epíleg, ens quedarem en quelcom menys substancial i més breu, però, tanmateix, significatiu: el títol.

Titular el llibre “La llibertat com a resposta” sembla voler donar a entendre que davant d’una situació, d’un problema o d’un conflicte, la solució, la resposta és la llibertat, (hi ha mots, com llibertat, que per la seva càrrega profunda, sempre agraden de sentir) donant per suposat que aquesta és la seva manera de fer. I això pot estar molt bé de cara als catalans i catalanes en general, però, és aquí on els santcugatencs i santcugatenques, que som qui millor coneix el dia a dia de la seva praxi política, tenim alguna cosa a dir, i ho podem qüestionar seriosament, doncs sabem que una cosa són les paraules i una altra els fets.

Des de la perspectiva santcugatenca, hom es pot preguntar quina mena de “llibertat com a resposta” és impedir que la població de Sant Cugat pugui saber perquè apareixen factures d’una empresa concessionària de serveis sense comptabilitzar, per import d’uns tres milions i mig d’euros (uns 580 milions de les antigues pessetes, que hipotecaran els nostres pressupostos municipals durant uns quants anys), i que per fer-ho, en un ple municipal i valent-se del corró de la majoria absoluta de l’equip de govern, es presentés una moció alternativa-distractiva, per impedir donar comptes i que es sàpiga la veritat. Ni resposta ni llibertat.

Quina mena de llibertat és la que es basa en l’opacitat? Sense transparència no pot haver-hi llibertat. És llibertat que els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat (que són qui, amb els seus impostos, mantenen els funcionaris i els polítics del nostre Ajuntament) no sàpiguen encara si s’han depurat responsabilitats i si s’han pres les mesures necessàries perquè irregularitats semblants no es tornin a repetir?.

O, es pot considerar “llibertat com a resposta” el seu capteniment pel que fa a la moció en relació a la iniciativa ciutadana DeuMil a Brussel·les per l’Autodeterminació? És “llibertat” impedir que el ple municipal pogués votar-la? No hauria sigut una “resposta” més coherent donar llibertat de vot als regidors del grup de CIU i votar la moció presentada? Doncs la “resposta” també va ser mitjançant una altra moció alternativa (totalment absurda), amb el que la “llibertat” va ser impedir possiblement el vot favorable dels regidors de CDC que donaven suport a la iniciativa (dos dels quals formen part de la plataforma de càrrecs electes Decidim.cat). I per postres, fa uns dies, en un programa matinal de TV3, el Sr. Recoder manifestava que estava satisfet de la presència de polítics del seu partit a la manifestació de Brussel·les. És hipocresia o cinisme?

És “llibertat com a resposta” no contestar (quan li sembla convenient) els escrits que els santcugatencs presenten per demanar informació o solucions als seus problemes?. (és un fet inacceptable i reiterat. Un petit exemple poden ser els que 28 veïns de Mira-sol van presentar el 14 de gener i el 7 d’agost del 2008 i que en comptes de “llibertat”, han rebut el silenci “com a resposta”).

Sr. Recoder, escrigui els llibres que vulgui, però, respongui quan toca, doni comptes de la seva gestió i no ens condicioni la llibertat.

Jaume Massanés i Papell

Una altra història de contribucions i ningú assumeix responsabilitats

CARTA OBERTA AL TINENT D’ALCALDE RESPONSABLE DE L’ÀREA D’ECONOMIA I ORGANITZACIÓ, RESPECTE A LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS DEL SECTOR 2-5 DE LA FLORESTA

La Floresta, 28 de setembre de 2008


Sr. Jordi Joly:

Durant aquests 6 llargs anys que ha durat el nostre plet contra l’Ajuntament, per les Contribucions Especials, he optat per mantenir-me en silenci, limitant-me a la meva actuació professional com Advocat defensor dels propietaris recurrents, malgrat que, la meva qualitat de President de l’Associació Administrativa de Contribuents m’hagués exigit, tal vegada, una actuació pública més contundent.

Com treballador del Sector Públic em molestem força actuacions que desprestigiïn les Institucions. Crec, però, que la gravetat de les seves darreres manifestacions, de les quals es fa ressò, a tota plana, l’últim número del Diari de Sant Cugat (Divendres, 26 de setembre del 2008), en el sentit que la seva Àrea té la intenció de tornar a girar les contribucions especials al sector 2-5 de la Floresta, - declarades nul·les de ple dret per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -, perquè, dieu, l’Ajuntament té l’obligació i el dret a cobrar-les, m’obliguen, per evitar nous plets, a fer-li les consideracions següents:

1. Hom pot arribar a comprendre que a l’Equip de Govern li sigui dolorosa la Sentència. M’adono perfectament que una sentència que declara la nul·litat de ple dret d’uns actes administratius és una desaprovació gravíssima de l’actuació administrativa. És una declaració pública judicial que l’Administració Pública – en aquest cas, l’Ajuntament de Sant Cugat - ha actuat amb un menyspreu total de l’obligació que l’imposa la Constitució, de submissió plena de la seva actuació a la llei i al dret. És a dir, en llenguatge popular, s’ha passat pel forro l’ordenament jurídic.

Sentències que declarin la nul·litat de ple dret d’actes administratius no s’obtenen gaire dels Tribunals, i, doncs, puc comprendre la incomoditat i la vergonya de l’Equip de Govern, sobretot quan totes les Contribucions Especials de l’any 2002 (Mirasol i La Floresta) han estat anul·lades pels Tribunals.

2. El que ja no es pot entendre són les seves manifestacions. Com sembla que ningú ho fa, em prenc la llibertat de recordar-vos que:

a) Les sentències judicials són, per mandat constitucional, de compliment obligatori i en els seus propis termes.

b) La declaració, per Sentència ferma, de nul·litat de ple dret del Projecte d’Urbanització i dels Acords d’Imposició de les Contribucions Especials comporta l’obligació legal, imperativa i inexcusable, de l’Ajuntament de, en execució de la sentència, declarar d’ofici nul·les de ple dret les liquidacions tributàries girades i, en conseqüència, retornar els diners pagats, amb els interessos legals, i les garanties prestades, amb les despeses generades.

c) La Llei atorga el termini de dos mesos, comptadors des de la comunicació de la fermesa de la sentència, per tal que l’Administració l’executi, termini que ja ha transcorregut amb escreix, sense que haguem rebut ni un cèntim.

d) No existeix cap possibilitat legal de tornar a girar les contribucions especials per l’obra executada. Si, d’una banda, els acords declarats nuls de ple dret no són susceptibles de convalidació i no poden tenir cap efecte; de l’altra, no existeix, tampoc, possibilitat legal d’un nou Acord d’Imposició de Contribucions Especials – ni tampoc de Quotes Urbanístiques – per finançar una obra ja executada. Qualsevol acte administratiu, en aquest sentit, haurà d’ésser previ a l’inici de les obres i, doncs, impossible en el nostre cas, llevat que a la prepotència amb que l’Equip de Govern ha gestionat el tema de les Contribucions Especials s’ajunti, ara, la potència màgica de fer desaparèixer els 6 anys transcorreguts i la urbanització realitzada. (Perdoneu-me la ironia).

e) Són nuls de ple dret, per disposició expressa de la Llei, els actes administratius contraris als pronunciaments de les sentències que es dictin amb la finalitat d’eludir el seu compliment.

f) I que el Codi Penal tipifica com a delicte de prevaricació l’actuació de l’autoritat o funcionari públic que dicti una resolució arbitrària en assumpte administratiu sabent que és injusta.

3. Sr. Tinent d’Alcalde: Com advocat que he portat la defensa jurídica dels propietaris que han optat per no doblegar el cap a la prepotència de l’Ajuntament, em sento orgullós. He defensat gratuïtament els drets d’uns ciutadans que el seu Ajuntament no va voler respectar. Em sento ben compensat per la victòria. Ara bé, com a contribuent i veí de Sant Cugat, em dol que, per culpa de la incompetència dels Gestors Públics, la Tresoreria Municipal es vegi privada d’uns ingressos necessaris per la prestació dels serveis públics. No és, però, responsabilitat dels ciutadans que hem defensat els nostres drets, sinó de l’Equip de Govern de l’Ajuntament. A ells s’haurà de demanar la responsabilitat. Si estiguéssim al Japó, l’Alcalde hagués presentat la seva dimissió immediata, però a Catalunya, malauradament, aquesta ètica democràtica no ha arribat, encara. Llàstima per a la veritable democràcia.

Atentament

José Augusto Ribeiro Duarte

President de l’Associació Administrativa de Contribuents del Sector 2-5 de La Floresta i Apoderat dels 87 propietaris recurrents.