Consulta Popular a Sant Cugat del Vallès

Recuperem els noms catalans... també a Sant Cugat

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) l’any 2006 els noms més posats entre els nadons de sexe masculí que van néixer a Catalunya van ser Marc, Àlex, Pau, Pol, Arnau i David –seguint aquest ordre–. Entre les nenes, Laia, Carla, Lucía, Júlia, Maria i Paula. Fins aquí res a dir, la gran majoria de noms que consten en aquesta llista són catalans i ben macos, però quan es passeja per les ciutats i es sent una mare, pare o cangur cridant a un nen petit pel seu nom, dóna la sensació que aquesta llista canviarà en no massa temps.
Es pot argumentar que aquest canvi a la llista de noms posat als nadons catalans canviarà perquè els immigrants no acostumen a posar noms catalans als seus fills. I no negaré que aquest factor hi incidirà, i molt. Però també és veritat que darrerament he observat, i ho he corroborat amb diferents companys, certa tendència posar noms estrangers o ‘exòtics’. Com he repetit en més d’una ocasió, la persona que es pretén cool vol tenir un cert aire de distinció i suposo que posar-li al seu fill Maria o Joan li sembla massa ‘normal’ i potser fins i tot vulgar.
Avui passejant pels carrers de qualsevol ciutat catalana sentim noms com Sasha, Lucca, Audrey, Helga, René, Odila, Nekane, Samantha, Joe, etc… I una infinitat de noms més d’aquells que t’has d’ajupir i posar-te a cau d’orella dels progenitors de la criatura perquè te’l tornin a dir i el puguis entendre.
També és veritat, però, que ara també s’han tornat a posar noms catalans tradicionals perquè sembla que es porta. Així que estaria molt bé fer una unificació de criteris cools i decantar-nos cap als noms catalans, siguin arcaics o moderns. En tenim molts i molt macos i els hem d’aprofitar. Està molt bé anar pel carrer i sentir com criden a un Octavi, una Dolors, un Armand…

Laura Ruano
El Singular Digital

La Floresta no és Catalunya ?

El passat 25 de juliol, per mitjà d'una carta al Diari de Sant Cugat –publicada també al diari Avui–, la senyora Rosa Ballonga va denunciar que havia anat amb els seus fills a la piscina de la Floresta i que havia quedat sorpresa en veure que tots els rètols estaven escrits en espanyol. "Vaig preguntar al personal de la piscina quins n'eren el motius –diu la senyora Ballonga- i em van dir que tenien ordres de direcció de fer-ho en castellà, ja que hi ha força estrangers que no entenen el català". I aleshores es preguntava: "Si la Generalitat obliga els comerços a retolar en català, com és que una piscina municipal pot fer-ho en castellà?".
És una bona pregunta. I com que no ha estat contestada per la direcció de la piscina, ni pel regidor d'Esports, Xavier Amador, la faig jo formalment des d'aquí: com és que l'Ajuntament ha infringit l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que estableix que tant la senyalització i els cartells d'informació general com les ofertes de serveis dels establiments oberts al públic han de respectar la llengua catalana? I com és que quan una ciutadana ho ha denunciat s'ha vist menystinguda com si no fos ningú? No mereix un respecte, aquesta persona? Tant costa ser educat i respondre la seva queixa a través d'aquest mateix diari? Que hi hagi estrangers a la piscina no és cap excusa per incomplir la llei.
Com s'assabentaran que el català és la llengua pròpia de Catalunya, si no la veuen enlloc? Quin interès tindran a aprendre-la, si fins i tot els mateixos catalans en prescindim? No estan escolaritzats em català els fills dels estrangers que van a la piscina? Ser estranger no vol dir ser idiota, i si els catalans, quan anem a Holanda, aprenem que Den Haag vol dir l'Haia, els estrangers que vénen a Catalunya també aprenen que no fumeu vol dir no smoking.

Victor Alexandre