El proppassat dia 27 vam fer la primera de les tres tertúlies sàvies previstes fins a l’estiu. Les dues properes les farem el 8 de maig: Manuscrits, llibres, calaixeres i cases. La situació del patrimoni històric a Sant Cugat, a càrrec de Domènec Miquel; i el 19 de juny: La banca ètica, a càrrec d Narcís Sánchez.
La del proppassat dia 27 duia per títol “Més drets socials, la llei de promoció de la vida autònoma i l’atenció a la dependència” i actuà de ponent Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i ponent de la Llei de Serveis Socials de Catalunya. Prados va fer una presentació del marc legislatiu, fent especial èmfasi en el procés d’elaboració de les dues lleis comentades, la que donà nom a la xerrada i que és d’àmbit estatal i la llei de serveis socials de Catalunya i ens explicà l’encaix de les dues.
Pel que fa a la primera de les dues lleis, aquesta va partir d’un estudi previ o llibre blanc en el qual es feia una fotografia de la situació: 1.300.000 potencials beneficiaris (300.000 d’ells a Catalunya) i una dependència absoluta de la família (un 83% a càrrec de dones majors de cinquanta anys i sense feina declarada). La segona, elaborada paral.lelament a la primera i aprovada l’octubre del 2007, va comptar amb un procés molt participatiu, especialment per part d’aquelles associacions i entitats que treballen en aquesta temàtica, entitats que han de jugar un paper molt important en el desplegament de la llei. En ambdós casos, i producte de la participació que venim comentant, les lleis definitives van ser molt diferents als projectes inicials.
No cal insistir en el fet que l’objectiu d’ambdues lleis és molt ambiciós, es tracta de guanyar drets socials en base al desplegament de la que s’ha denominat quarta pota de l’Estat de benestar. Tampoc no tindria cap sentit insistir en el que això no serà fàcil, ambdues lleis preveuen un període de desplegament de vuit anys. Caldrà un gran esforç pressupostari per part de l’Estat central i la Generalitat perquè el marc legislatiu es converteixi en una realitat.
La primera de les lleis es proposa dotar de protecció social les situacions de dependència, mentre que la segona, la catalana, té una finalitat més àmplia, ja que estén la protecció social a d’altres situacions: famílies en risc d’exclusió social, col.lectius especialment vulnerables,... En definitiva, l’acció pública producte de la primera de les lleis s’inclou dins del marc de la llei de serveis socials de Catalunya. La llei estatal marca uns mínims que cal garantir en qualsevol de les CC.AA. de l’Estat i transfereix a aquestes, amb els traspassos pressupostaris pertinents, les competències exclusives. Evidentment, les CC.AA. poden ampliar els serveis mínims previstos en la llei.
La llei estatal estableix, entre d’altres coses, un catàleg de serveis (residència, centre de dia, atenció domiciliària, serveis nocturn,...) i un procediment per accedir-hi. Aquí, el que volem destacar és el paper que jugaran la Generalitat i, especialment, els ajuntaments. En aquest sentit, cal dir que les sol.licituds han de ser presentades a l’Ajuntament de referència i, un cop tramitades per aquest, un equip depenent de la Generalitat fa una valoració i un diagnòstic, per determinar el servei al qual té dret la persona en qüestió. La Generalitat en aquests moments disposa de 23 equips, en els quals hi treballen un centenar de professionals. Els serveis especialitzats els gestionarà la Generalitat, però els bàsics estaran en mans dels ajuntaments. Per tant, el paper d’aquests serà molt important, per la qual cosa caldrà que rebin les transferències necessàries. L’Ajuntament haurà de disposar d’un professional de referència, que serà l’encarregat de fer el seguiment de cada un dels casos i aportar assessorament.
Alguns darrers aspectes. La Generalitat podrà delegar en entitats col.laboradors la gestió de determinats serveis, i ben segur que ho haurà de fer, però serà la responsable del garantiment de l’accés als serveis i la seva qualitat. D’aquí a tres anys es farà una valoració del funcionament de la llei. Es calcula que el desplegament de la llei pot comportar la creació de 53.000 llocs de treball, els quals hauran de ser finançats per l’administració pública i, en part, pels usuaris, ja que la llei preveu una aportació d’aquests en funció de les seves rendes (les rendes de l’usuari, no pas les de la família d’aquest).
En definitiva, estem davant un gran repte. L’Estat central, la Generalitat i els ajuntaments hauran de fer un gran esforç econòmic i humà perquè les lleis que hem comentat acabin essent una realitat. Com molt bé va expressar un tertulià, la llei va a una velocitat i les necessitats dels potencials usuaris i de llurs família van a una altra, molt més ràpida naturalment. Esperem, com se sol dir, que tot sigui per a bé. Des de la Fundació ens comprometen, si encara existim i seguim essent savis, a fer una altra tertúlia d’aquí a tres anys per fer balanç de la feina feta.
Jordi Casas
Secretari de la Fundació Sant Cugat
La del proppassat dia 27 duia per títol “Més drets socials, la llei de promoció de la vida autònoma i l’atenció a la dependència” i actuà de ponent Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i ponent de la Llei de Serveis Socials de Catalunya. Prados va fer una presentació del marc legislatiu, fent especial èmfasi en el procés d’elaboració de les dues lleis comentades, la que donà nom a la xerrada i que és d’àmbit estatal i la llei de serveis socials de Catalunya i ens explicà l’encaix de les dues.
Pel que fa a la primera de les dues lleis, aquesta va partir d’un estudi previ o llibre blanc en el qual es feia una fotografia de la situació: 1.300.000 potencials beneficiaris (300.000 d’ells a Catalunya) i una dependència absoluta de la família (un 83% a càrrec de dones majors de cinquanta anys i sense feina declarada). La segona, elaborada paral.lelament a la primera i aprovada l’octubre del 2007, va comptar amb un procés molt participatiu, especialment per part d’aquelles associacions i entitats que treballen en aquesta temàtica, entitats que han de jugar un paper molt important en el desplegament de la llei. En ambdós casos, i producte de la participació que venim comentant, les lleis definitives van ser molt diferents als projectes inicials.
No cal insistir en el fet que l’objectiu d’ambdues lleis és molt ambiciós, es tracta de guanyar drets socials en base al desplegament de la que s’ha denominat quarta pota de l’Estat de benestar. Tampoc no tindria cap sentit insistir en el que això no serà fàcil, ambdues lleis preveuen un període de desplegament de vuit anys. Caldrà un gran esforç pressupostari per part de l’Estat central i la Generalitat perquè el marc legislatiu es converteixi en una realitat.
La primera de les lleis es proposa dotar de protecció social les situacions de dependència, mentre que la segona, la catalana, té una finalitat més àmplia, ja que estén la protecció social a d’altres situacions: famílies en risc d’exclusió social, col.lectius especialment vulnerables,... En definitiva, l’acció pública producte de la primera de les lleis s’inclou dins del marc de la llei de serveis socials de Catalunya. La llei estatal marca uns mínims que cal garantir en qualsevol de les CC.AA. de l’Estat i transfereix a aquestes, amb els traspassos pressupostaris pertinents, les competències exclusives. Evidentment, les CC.AA. poden ampliar els serveis mínims previstos en la llei.
La llei estatal estableix, entre d’altres coses, un catàleg de serveis (residència, centre de dia, atenció domiciliària, serveis nocturn,...) i un procediment per accedir-hi. Aquí, el que volem destacar és el paper que jugaran la Generalitat i, especialment, els ajuntaments. En aquest sentit, cal dir que les sol.licituds han de ser presentades a l’Ajuntament de referència i, un cop tramitades per aquest, un equip depenent de la Generalitat fa una valoració i un diagnòstic, per determinar el servei al qual té dret la persona en qüestió. La Generalitat en aquests moments disposa de 23 equips, en els quals hi treballen un centenar de professionals. Els serveis especialitzats els gestionarà la Generalitat, però els bàsics estaran en mans dels ajuntaments. Per tant, el paper d’aquests serà molt important, per la qual cosa caldrà que rebin les transferències necessàries. L’Ajuntament haurà de disposar d’un professional de referència, que serà l’encarregat de fer el seguiment de cada un dels casos i aportar assessorament.
Alguns darrers aspectes. La Generalitat podrà delegar en entitats col.laboradors la gestió de determinats serveis, i ben segur que ho haurà de fer, però serà la responsable del garantiment de l’accés als serveis i la seva qualitat. D’aquí a tres anys es farà una valoració del funcionament de la llei. Es calcula que el desplegament de la llei pot comportar la creació de 53.000 llocs de treball, els quals hauran de ser finançats per l’administració pública i, en part, pels usuaris, ja que la llei preveu una aportació d’aquests en funció de les seves rendes (les rendes de l’usuari, no pas les de la família d’aquest).
En definitiva, estem davant un gran repte. L’Estat central, la Generalitat i els ajuntaments hauran de fer un gran esforç econòmic i humà perquè les lleis que hem comentat acabin essent una realitat. Com molt bé va expressar un tertulià, la llei va a una velocitat i les necessitats dels potencials usuaris i de llurs família van a una altra, molt més ràpida naturalment. Esperem, com se sol dir, que tot sigui per a bé. Des de la Fundació ens comprometen, si encara existim i seguim essent savis, a fer una altra tertúlia d’aquí a tres anys per fer balanç de la feina feta.
Jordi Casas
Secretari de la Fundació Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada