.png)
Recentment els grups municipals han rebut un document de diagnosi dels equipaments municipals, el qual avança un seguit de propostes que poden considerar-se com un embrió de Pla d’equipaments. Cal recordar que el compromís d’elaboració d’aquest pla ve arrossegant-se des del 2001.No és la nostra intenció analitzar el contingut d’aquest document, ens reservem aquesta possibilitat per a més endavant, quan coneguem més detalls al respecte. En tot cas, volem deixar constància que el document comet un error de partida. En diverses de les seves pàgines, en concret 32, 50 i 105, s’indica que Sant Cugat està per sobre dels estàndards i del que exigeix la normativa, la qual cosa el porta a dir que l’objectiu ha de ser l’excel.lència i la diferenciació (sic). Aquí només ens centrarem en els equipaments culturals i, en concret, en dos d’ells, per evidenciar que la diagnosi del treball és absolutament errònia: biblioteques i arxiu històric municipal.
Hom sap que recentment s’ha informat que, a causa d’un error de càlcul, el que havia de ser la biblioteca central, que havia de situar-se al Bell Indret, ha quedat aturada, sense que se sàpiga quan s’iniciaran les obres i, per tant, quan serà inaugurada. Les necessitats sobre biblioteques estan marcades per la llei 4/1993 del sistema bibliotecari de Catalunya. A partir d’aquesta llei la Generalitat va elaborar el Mapa de Lectura Pública de Catalunya. En la WEB del Departament de Cultura pot veure’s la concreció d’aquest mapa pel que fa al Vallès Occidental (2003), el qual estableix un Programa Comarcal. Segons la llei i el Programa Comarcal esmentats, a Sant Cugat li correspon tenir: 1 biblioteca central urbana, la qual ha de coordinar les altres biblioteques; 1 biblioteca local o de barri; la constitució d’una Comissió de lectura pública de nomenament municipal, la qual ha de col.laborar amb la biblioteca central en el compliment de les seves comeses i la descentralització del servei de lectura. De tot això, Sant Cugat només disposa d’una biblioteca local o de barri (l’actual del Mil.lenari) i dos punts d’accés a la Floresta i les Planes (l’EMD té previst inaugurar una biblioteca properament). I, a més, cal afegir-hi el fet que Sant Cugat i a causa del creixement en curs, ja hauria d’estar pensant en una segona biblioteca local o de barri (de fet, en un document municipal ja se’n parla i es preveu ubicar-la a Can Vulpalleres, febrer del 2006). En definitiva, en aquest tema estem molt lluny dels estàndards i difícilment ens podem plantejar l’excel.lència com a objectiu si abans no complim el que diuen la llei i el programa comarcal de biblioteques (de fet i malgrat l’indicat en el primer paràgraf, la diagnosi reconeix que en qüestió de biblioteques tenim un “dèficit estructural”).
Pel que fa a l’arxiu històric municipal, les coses no estan millor. A finals dels anys vuitanta l’Ajuntament, a canvi de cedir uns milers de metres quadrats urbanitzats perquè la Generalitat hi construís l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), va obtenir la cessió d’alguns centenars de metres de prestatgeria per ubicar l’arxiu històric municipal. Allò va significar l’esquarterament de l’arxiu existent, la major part es va traslladar a l’ANC, però una bona part es quedà a l’edifici de la Rambla de Can Mora (edifici de correus) i encara hi és. Com ja va anunciar al seu moment el Grup d’Estudis Locals, això ha impedit la constitució d’un vertader arxiu històric, dedicat a l’acreixement del seu patrimoni documental i a la difusió del seu coneixement. L’incompliment de la legislació és evident. Segons la llei 10/2001 d’arxius i documents Sant Cugat ha de tenir un arxiu propi que, a part d’aplicar el sistema de gestió d’acord amb les normes tècniques bàsiques, ha de comptar amb el personal tècnic i qualificat suficient i la direcció ha de ser exercida per una persona amb titulació universitària superior. L’arxiu històric municipal no disposa d’un arxiver o arxivera titular (i titulat) i ha deixat en mans de l’ANC la gestió d’una bona part del seu fons, la qual cosa ha propiciat la inexistència d’una política arxivística que aposti per la millora dels seu patrimoni documental i la divulgació de llurs continguts (deixant al marge la seva deficient gestió). Des del nostre punt de vista i segons els criteris de la llei 10/2001 esmentada, l’arxiu no reuneix les condicions per formar part del Sistema d’Arxius de Catalunya, no obstant això apareix en la WEB del Departament de Cultura formant part de la xarxa d’arxius (això sí, donant per bo el seu esquarterament i ignorant el fons de l’edifici de la Rambla Can Mora). Estigui en el sistema d’arxius o no, és poc discutible que en aquest tema també estem lluny dels estàndards i del que estableix la normativa.
Voldríem acabar aquesta petita referència a una part del que se suposa ha de ser el futur Pla d’equipaments, fent una proposta ja avançada en algun altre mitjà de comunicació. Proposem que el Pla prevegi un potent eix cultural que travessi el nucli de la ciutat, que vagi del monestir (seu del museu) a l’edifici Aymat (subseu del museu per a la qual cal definir una funció més potent i atractiva), passat pel Celler Cooperatiu (el qual ja disposa d’un projecte de museïtzació d’una part i l’altra podria dedicar-se a encabir les entitats dedicades a la cultura popular i tradicional, malgrat que lamentablement la moció aprovada en el darrer ple municipal accepti que les obres de rehabilitació s’endarrereixin tres anys) i l’antic edifici de l’Ajuntament (cal trobar-li una funció potent que, alhora que aprofita l’espai, revifi la plaça. Per què no la ubicació d’un arxiu històric com es mereix una ciutat com Sant Cugat i la seu de l’Institut Municipal de Cultura, el qual està previst que es creï properament?). Sens cap mena de dubtes, aquest eix vertebraria una potent oferta cultural pel que fa a patrimoni monumental, artístic i documental.
Jordi Casas - Membre de la Fundació Sant Cugat i del Consell Municipal de Cultura
