Inspecció de la riera de Vallvidrera a Can Busquets Tardor 2009

Les campanyes d’inspecció del Projecte Rius són un mecanisme pel qual la gent pot apropar-se als rius i establir quins són els seus estat de salut. La metodologia és simple i amena, l’excusa perfecta per apropar-se al medi i establir-hi un vincle, mentre analitzem els punts forts i febles.

L’associació el Mussol, us convida ,un cop més, a inspeccionar l’aigua de la riera de Vallvidrera. per aquest motiu us convoquen el

Diumenge 4 d'octubre de 2009 a les 11,30 hores, davant de la Masia de can Busquets.

Hi haurà pic-nic. Recordeu que necessiteu calçat per l’aigua.

Associació El Mussol, per a la protecció del paisatge

Moció institucional per la millora de la policia de proximitat

Moció instituciaonal presentada per Jaume Massanés i Papell (Grup Municipal d’ICV-EUiA de Sant Cugat del Vallès) per la millora de la policia de proximitat

http://www.tvsantcugat.cat/index.php?option=com_xevgfx&Itemid=99999999&func=detail&id=3520

ATÈS que ja s'ha dut a terme i consolidat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat.

ATÈS que s’han incrementat els efectius i els mitjans de la Policia Local.

ATÈS la constant necessitat d’una relació fluida entre societat i Cossos de seguretat que permeti entendre la finalitat i l’objectiu de les actuacions sancionadores de les mateixes i eviti queixes dels ciutadans davant del Síndic de Greuges, altres organismes o mitjans de comunicació.

ATÈS que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra necessiten el diàleg i la integració, sobre la base del respecte i la corresponsabilitat de totes les parts: administració, associacions, entitats i ciutadania, han d’estar presents i integrar-se en la comunitat per buscar solucions consensuades i contribuir, en la resolució de possibles conflictes.

ATÈS que quan parlem de model de policia de proximitat no parlem de serveis específics, sinó de la manera com aquests es duen a terme i de l'actitud del policia davant el ciutadà. Es tracta, doncs, de donar un impuls a tota l'organització per orientar-la a la qualitat, a l'esperit de servei, al tracte acurat i correcte amb el ciutadà, a la producció de serveis en benefici de la comunitat i del benestar dels ciutadans, a satisfer la demanda social, etc.

ATÈS que Sant Cugat va signar la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis” que recull entre altres articles els següents:

Art. XXVI
Les ciutats signatàries fomenten el desenvolupament de cossos de policia de proximitat, altament qualificats, amb missions d’agents de seguretat i convivència.
Aquests agents apliquen politiques preventives contra els delictes i actuen com una policia d’educació cívica.
Art. XXVII
Per tal de facilitar l’exercici dels drets inclosos en aquesta Carta i sotmetre al control de la població l’estat de la seva concreció, cada ciutat signatària crea una comissió d’alerta constituïda per ciutadans i ciutadanes que s’encarregarà de l’avaluació de l’aplicació de la Carta.

Es sol·licita al Ple l’adopció del següent acord:

PRIMER.- Convidar als Mossos d’Esquadra a la seva asistencia a tots els Grups de Treball de Seguretat dels districtes o barris.

SEGON.- Adoptar i adaptar a Sant Cugat les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona - els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008:

Incloure en l’instrument regulador que es consideri convenient el compromis d’organitzar els serveis de policia segons els ambits territorials, com ara el barris, que apropin la policia als ciutadans i que afavoreixin el coneixement mutu de la policia i ciutadans.
Promoure que l’actuació de les policies locals s’ajusti als principis que va establir el Congrés de Poders Locals i Regionals en la Resolució 180 (2004), sobre la policia local a Europa.
Que els serveis de policia siguin especialment sensibles a les demandes dels habitants quan assenyalin infraccions i que s’esmercin a donar-hi resposta.
Adoptar el compromís de la policia d’intentar comprendre els motius de descontentament de la població i adoptar-ne les solucions apropiades.
Elaborar un codi de bona conducta que aclareixi les normes de comportament i els principis a seguir per la policia local.
Afavorir una valoració de les capacitats i del paper de la policia local en el manteniment de la seguretat i la prevenció.
Formar els policies en els valors de la Carta i en la seva practica.
Etc....

TERCER.- Continuar treballant per la consolidació del paper de la Policia local de Sant Cugat del Vallès com a policia de proximitat, qüestió cabdal en el model de seguretat ciutadana.

Els agents han d’establir una relació amb les entitats, associacions i els establiments de cada zona per tenir una visió global del sector integrant-se amb el veïnat i implicant-se al seu entorn.
Poden actuar també com suport i complement de l’administració local als barris i districtes amb la tramitació i el seguiment de les deficiències, anomalies de les vies i espais públics.
Com a coneixedors de cada zona han de ser un primer puntal de col·laboració amb les tasques de protecció civil i extinció d’incendis.
Llevat d'en casos excepcionals els agents assignats a cada zona han de ser sempre els mateixos.

QUART.- Establir dintre dels objectius estratègics de l’organització i en els mecanismes d’avaluació de la Policia Local, indicadors i elements que afavoreixin i potenciïn l’acompliment dels principis esmentats d’acord amb les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona - els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008.

CINQUÈ.- Constituir en el termini de tres mesos el Consell de Seguretat de Sant Cugat seguint com a model el Consell de Seguretat de Catalunya de creació per part del Conseller d’interior i Relacions Institucionals el 4 de desembre del 2007 , o el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona. D’aquesta manera els ciutadans i altres entitats podran participar en la presa de decisió en temes de seguretat així com en el seguiment dels drets inclosos a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis d’acord amb el seu Article XXVII .

Sant Cugat del Vallès, 21 de setembre de 2009

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/45105.htm/constitu%EFda_la_plataforma_santcugatenca_per_l_autodeterminacio

www.consultasantcugat.cat

ICV-EUIA denuncia el mal funcionament del Consells de Districte

El regidor Jaume Massanés i el portaveu d'ICV-EUiA Xavier Boix, representants d'ICV-EUiA als Consells de Districte de Mira-Sol i La Floresta, denuncien una vegada més la manca de responsabilitat i de seriositat de l'equip de govern pel que fa a la participació als districtes, i lamenten el retard en la redacció del nou Reglament de Participació ciutadana.

Segons Massanés, el desinflament i la inoperància són dos adjectius que descriuen clarament els Consells de Districtes actuals. "L'equip de govern ens demostra una vegada més el menyspreu que té a la participació. La no-assistència d'alguns dels vocals de CiU (incloent els mateixos presidents), la manca de resposta constant i repetida a les preguntes d'associacions i veins, la mala gestió del debat dels Presidents del Consell són actituds que l'alcalde, Lluís Recoder, i el portaveu de CiU, Joan Recasens, haurien de forçar que es corregissin".

El portaveu dels ecosocialistes ha destacat la manca de credibilitat del govern municipal té pel que fa a la participació territorial, la trista situació viscuda al darrer ple del consell de districte de La Floresta i la poca assistència (sols tres persones de vuit mil) al darrer de Mira-sol, en són un exemple evident.

El grup municipal ecosocialista demana també més celeritat pel que fa a la tramitació del Reglament de participació, actualment en fase de negociacions i del que s'hauria d'haver rebut la proposta del govern municipal el passat 15 de juliol. "Sant Cugat necessita un model de participació territorial clar i estructurat. És primordial que el nou Reglament de Participació reculli un canvi de funcionament dels actuals Consells de Districte", ha dit Boix. Per últim ha assenyalat que per ICV-EUiA seguirà sent prioritari reforçar el contacte amb el carrer i amb les AA.VV.

Iniciativa per Catalunya Verds - Sant Cugat del Vallès
Gabinet de Premsa
C/Santiago Rusiñol, 29 08220 Sant Cugat del Vallès santcugat@iniciativa.catTel. 629416125

La restauració dels gegants de Sant Cugat

Els gegants de Sant Cugat, com ja sap molt bé tothom, varen ser construïts pel mestre Casserres de Solsona l'any 1987, tal i com ho testimonia una etiqueta adossada a l’espatlla de cada figura. Podem dir, doncs, que són un gegants joves si els comparem amb la resta de la faràndula catalana. Tot i això, mantenen aquella tipologia constructiva dels tallers antics, els de tota la vida, a la que el mestre Casserres s’aferrava lluny dels dissenys informàtics i els plàstics actuals.
En Joan i la Marieta, o la Marieta i en Joan, com bons ninots de faràndula, s’anaven desgastant i embrutin, rebent cops i trompades, caigudes i desmuntades, depenent de les sortides i de les presses, però sobretot de la logística gegantera de cada moment. Val a dir, que han estat un nens mimats des del seu bateig però no per això s’han conservat més bé. De fet, les petites trencades que patien s’anaven arreglant sobre la marxa segons les circumstàncies pels mateixos geganters, alguns amb molt d’ofici. Des d’un cargol desajustat de l’estructura, a un pal trencat; d’una típica pelada a la ma a un estrip en vestit; fins a extrems d’haver de rentar tota la roba o haver de recuperar l’ull per una caiguda desafortunada.
Però mai se’ls hi havia fet una restauració tant complerta i acurada, amb el temps suficient. I és que després de 22 anys voltant per Catalunya i altres indrets allunyats els hi calia una restauració, sobretot en la part referent a la seva imatge estètica. Calculant les sortides, les cercaviles i calculant els metres recorreguts, sempre a cop d’ull, podríem dir que aquest estiu han passat la revisió dels 1.000 km, aprofitant l’aturada de les vacances. I és que els gegants de Sant Cugat, com a bons mediterranis, han passejat les seves testes per les climatologies més diverses i adverses, i normalment sense para-sol o paraigües, la qual cosa deixa alguna petjada a la pell, sense cap queixa de part seva (per sort!).
Dit i fet. A l’hora determinada, en el mateix monestir i sota la mirada estranyada d’algun nen, varem desvestir i desmuntar el gegants com mai els havia vist. Els vestits cap a ca la Modista, els cossos cap al taller de restauració de Valldoreix i els cavallets endreçats.

El desmuntatge no ha descobert coses noves però si que ens ha permès veure els gegants en la seva autèntica morfologia, com uns actors darrera les bambolines.
Un cop treta la roba, en Joan es desfà en vuit peces i la Marieta en sis sense comptar els cavallets de fusta, i amb el ram, el vano i els penjolls a part. Totes les peces estan fetes de cartró pedra reforçades en els punts d’unió per fustes de contraplacat. A l’interior, el cartró pedra rep un reforç parcial amb fibra de vidre, potser l’única concessió moderna del pare Casserres. Per fora una capa de preparació de guix tradicional allisa la superfície, que cobreix i decora una gruixuda (i puntualment retocada) capa de pintura plàstica. A part de poder veure l’interior dels gegants, és interessant comprovar l’enginy artesà del constructor alhora de realitzar els ulls (i que ja varem descobrir fa uns anys quan la caiguda del gegant). Aquests estan fets col·locant una copa de vi de cantó, sense la base i amb un ull pintat per dintre, fet que dona la curvatura i brillantor ocular perfecte.
Val a dir que els nostres gegants sempre han estat suportats per uns cavallets de fusta, i que els nostàlgics (per no dir autèntics) portadors de gegants defineixen com a la correcta estructura d’un gegant. Si no fos pel pes que aporta la fusta els hi donaria cegament la raó, ja que la flexibilitat i compactació que dóna el cavallet de la fusta no ho dóna l’estructura d’alumini, la qual cosa s’agraeix al ballar.
La restauració, feta a Valldoreix, va consistir primerament en netejar les parts visibles dels gegants. És a dir, un rentat de mans i cara per dir-ho planament. Això comporta que els retocs antics que fins ara estaven emmascarats per la brutícia sortissin més a la llum i que els punts amb pèrdues s’evidenciessin més. Aquest punts amb esquerdes, trencaments i forats varen ser adherits i reforçats de nou, col·locant-los-hi una nova capa d’estuc de guix blanc que posteriorment seria retocada. Aquest retocs es donarien en una segona fase de la restauració, ja al taller de l’Adolf, on han recuperat la presència estètica adequada.
Dels complements podem dir que el ram va ser espolsat, els complements netejats i el vano rentat. I és que el vano estava brut de debò! Un vano no original realitzat a l’oli per T. Mateo del Grupo Manualidades del C.C. Manchego, l’any 2002, segons la inscripció que apareix al dors, i que representa lògicament el ball de Paga-li Joan.
Així, després de la intervenció dels gegants per part d’en Biri, aquests varen passar al taller de l'Adolf, també a Valldoreix, just a un centenar de metres del darrer edifici, a fi de rebre el tractament final de la restauració. Per canviar de taller els gegants varen fer una petita i insòlita cercavila pel carrer Arnau Cadell i el carrer Pere Mas (fins avui orfes de cercaviles), passejant desmuntats dins una caixa i sobre una petita plataforma amb rodes (com diu l’Adolf, una imatge digne de Fellini). Allà es va repassar amb diverses capes de pintura a l'oli les diferents parts malmeses dels cabells, cara, ull del gegant, nas de la geganta, fronts, barbetes, braços i mans, aquestes darreres en força mal estat per les pelades i les múltiples capes de pintura.
Per altra cantó, la roba va tenir el seu periple propi de restauració, passant sobretot per la tintoreria i per les mans expertes de ca la Modista que cosiren els desfilats, repuntaren els descosits i ajustaren els vestits.

Finalment aquesta diàspora estiuenca d’en Joan i la Marieta és unificada de nou al monestir, a casa seva, amb la cura i delicadesa que donen les mans dels geganters i les geganteres. Poc a poc, i amb bona lletra, els gegants tornen a recuperar la seva alçada i la magnificència original. I, sobretot, tornen a estar preparats per sortir de cercavila, per il·lusionar aquells petits que algun dia somniaran que volen ser grans com els gegants de Sant Cugat.

Biri