Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Equipaments i participació ciutadana

Aquest va ser el títol de la taula rodona que es va fer el proppassat dia 7 en el marc de la Festa de Tardor. Va servir perquè ens féssim una idea més acabada de com han anat les coses i com és previsible que vagin a partir d’ara, en aquest sentit va quedar clar que l’elaboració del Pla d’equipaments no serà una qüestió de quatre dies, l’alcalde de Molins de Rei ens va explicar que ells van tardar dos anys. En tot cas, el procés de participació ciutadana ja és tancat i ens agradaria, a partir dels documents que coneixem, fer una breu reflexió del que ha donat de si aquest procés, amb el benentès que no estem prejutjant el resultat final.

Les grans xifres del que té la Comissió de seguiment o Equip redactor sobre la taula, són les següents. En total hi ha 128 propostes (incloent les inicials de l’equip de govern). D’aquestes, 24 (19%) són sobre equipaments culturals, 15 (12%) sobre equipaments docents, 27 (21%) sobre equipaments de salut i serveis socials, 8 (8%) sobre equipaments esportius i 8 (8%) sobre equipaments tecnicoadministratius. A aquests percentatges, que cobreixen els cinc grans àmbits en els quals es dividia el projecte de pla, cal sumar-hi 6 (5%) propostes sobre altres equipaments, 34 ( 26%) sobre millora de la gestió, ampliació de serveis i nous usos d’edificis municipals i 6 (5%) sobre serveis diversos. Cal dir que cada proposta no equival a un sol equipament, ja que hi ha propostes que engloben diversos equipaments, especialment en el cas dels docents, però això no modifica substancialment la idea que volem transmetre, que no és altra que hi ha un bon grapat de propostes sobre les quals ara caldrà filar prim.

Naturalment, cada una d’aquestes propostes no implica una acció municipal futura, moltes d’elles s’encavalquen, ja que hi ha hagut una gran coincidència en moltes d’elles. No cal dir que les mancances en alguns equipaments fan que la coincidència sigui total o pràcticament total, ens referim a temes com el 3r CAP, la xarxa de biblioteques i les necessitats en matèria docent (escoles bressol, CEIP i IES). El que sorprèn més en l’apartat de coincidències, és la que existeix entre les propostes inicials de l’equip de govern i les que han resultat del procés participatiu. Vegem-ho. L’equip de govern havia iniciat el debat amb 27 propostes, dues d’elles desglossables, les que fan referència als CEIP i IES. El procés participatiu n’ha posat sobre la taula un total de 28. Si reduïm aquestes darreres a les que vertaderament són propostes de nous equipaments, ens quedem amb una xifra de 23. D’aquesta xifra, 15 (65%) coincideixen amb propostes que inicialment feia el pla. Això ens plateja algunes consideracions: a) els dèficits són tan evidents que les coincidències eren pràcticament inevitables; b) els proposants han estat conscients que no és moment d’estirar més el braç que la màniga; o c) ens ha mancat a tots plegats una mica més d’imaginació. Com sempre sol passar, és segur que l’explicació sigui una mica més complexa i inclogui una mica de tot plegat.

Per tenir una idea de quin és el repte amb el qual s’enfronta l’equipa redactor, ens cal veure realment, un cop suprimides les coincidències, de quants equipaments estem parlant i de quines característiques. Cultura: 5 equipaments i rehabilitació de quatre edificis municipals per a activitats culturals i/o cíviques. Docència: 13 equipaments. Salut i serveis socials: 5 equipaments i rehabilitació de 3 edificis municipals per a serveis sanitaris i/o socials. Esports: 4 equipaments i millora i/o ampliació dels equipaments esportius dels districtes. Tecnicoadministratius: 5 equipaments. A la qual cosa cal sumar 6 equipaments de caràcter divers i la millora o ampliació de 25 equipaments o serveis. En total, estem davant d’una setantena de propostes sobre les quals ara caldrà posar fil a l’agulla, que es tant com dir que caldrà separar el gra de la palla, i que se’ns perdoni l’expressió, i marcar prioritats. Una cosa és senyalar les mancances i una altra molt diferent fer un programa d’actuació d’acord amb les possibilitats reals. Això darrer, en última instància, serà feina de l’Ajuntament. Esperem que l’encertin.

La redacció

Crisi i pressupost de cultura

No fa gaires dies al Fòrum Sant Cugat van haver-hi algunes intervencions que feien referència a la crisi econòmica, que serà també hisendística per als ajuntaments, i el seu impacte en les despeses de caire cultural. Es reflectia la preocupació per qui acabaria pagant les conseqüències de les restriccions pressupostàries. D’antuvi cal dir que, efectivament, hi hauran restriccions i que, naturalment, les acabarem pagant tots plegats, encara que en diferents dosis: associacions i entitats culturals, oferta cultural municipal, treballadors de la cultura en general i consumidors culturals.

Seria una banalitat insistir aquí sobre les conseqüències de la crisi en les arques municipals, és un tema prou sabut i, en tot cas, no toca desenvolupar-ho ara. Cal dir, a més, que no afectarà només les administracions locals, els pressupostos de la Generalitat i si no recordo malament, han anunciat una reducció del 5,1% en l’apartat cultural. El Consell de cultura ha conegut el projecte de pressupost municipal en aquesta matèria i està elaborant l’informe que li correspon fer d’acord amb el seu reglament. No tracto aquí de reproduir les característiques de l’informe, encara que sigui a grans trets, sinó d’aportar algunes reflexions a partir dels números coneguts i del que el Consell hi ha dit.

Ras i curt: el pressupost en matèria cultural ha disminuït un 11,30% (a la qual cosa cal sumar-li la inflació, per tenir una idea de la disminució en termes reals). Malauradament, quan faig aquest escrit no conec la disminució global del pressupost, per la qual cosa és impossible valorar aquesta disminució en termes relatius. Val a dir també, que la xifra és una aproximació, ja que és molt difícil concretar que s’entén exactament per despesa cultural (per exemple: com hem de comptabilitzar la despesa de la gestió dels centres cívics, la qual s’inclou íntegrament a l’apartat de cultura). Sigui com sigui i com era de preveure, hi haurà menys diners per fer activitats culturals durant 2009. I això afectarà tant l’activitat directament institucional, com la que organitzen les entitats i associacions locals. Dos partides ho exemplifiquen de forma clara: a) l’aportació de l’ajuntament al Centre Cultural (OAMCC) en termes reals pràcticament queda congelada, però com que els ingressos per altres conceptes disminueixen, en disminuirà l’activitat: menys funcions); i b) les aportacions a entitats i associacions per a les seves activitats regulars disminueix un 15% (en termes nominals, en termes reals, més). Cal afegir, però, que entitats i associacions reben altres ajuts en concepte d’activitats puntuals, repartits en partides diverses: Festes Majors, activitats de Nadal, activitats populars i tradicionals i activitats de cultura (art, escena, lletres i música). Per tant, no és fàcil determinar amb exactitud pressupostària el que reben en concepte de subvencions (o conveni) entitats i associacions.

El que acabo de dir, però, no impedeix de fer una aproximació percentual a la distribució del pressupost en matèria cultural: 28% activitat directament municipal, 47% aportació als organismes municipals (Museu i OAMCC) i 25% suport econòmic al teixit associatiu. En l’informe del Consell de cultura, com ja es va fer l’any passat, s’insisteix en el fet que cal avançar en establir un major equilibri entre aquestes tres grans partides. Aquest plantejament té causa en la discussió que va acompanyar la confecció del Pla de cultura, discussió que, de fet i com he comentat més d’un cop, impregna tot el Pla: quin ha de ser el paper de les institucions i quin el del teixit associatiu en la política cultural. I, anant més enllà, s’hi troba l’interrogant, mai no contestat i que potser no té resposta, sobre fins a quin punt l’administració ha de tenir un paper subsidiari en molts aspectes de la política cultural.

El que acabo d’expressar m’ha fet reflexionar a bastament. Estic arribant a la conclusió que es un dilema que, i especialment en temps de restriccions pressupostàries, no aporta gaire llum. Per il.lustrar-ho, posaré un exemple molt concret. El Consell de cultura ha treballat durant mesos en l’elaboració de nous criteris per distribuir l’ajut econòmic municipal (subvencions) a entitats i associacions. Ha introduït elements de racionalització en aquest repartiment. I tot això ho ha fet amb la participació de les entitats culturals, les quals han fet les seves aportacions i, per tant, s’han compromès amb el nou sistema resultant. Ara bé: quin recorregut té tot aquest treball quan ens trobem que els diners a repartir són inferiors als de l’any passat i, per tant, el marge de maniobra és pràcticament inexistent? Amb el benentès que els diners a repartir són inferiors, però no pas les sol.licituds d’entitats i associacions. Per tant, cal aixecar el llistó del debat. Hem de desplaçar el debat del terreny dels tres percentatges abans esmentats (i fins i tot del de l’import de les subvencions) al de la col.laboració i les sinèrgies entre Ajuntament i entitats i entre les entitats. Hem de centrar-nos en la valoració del resultat global, la qual cosa obliga, naturalment, a tenir una idea més o menys acabada de què volem; aspecte, tot sigui dit, no acabat de perfil en el Pla de cultura (els arbres –i els arbusts- ens van impedir veure el bosc). Sabem que cultura, per definició, vol dir aportació de diners públics (de diners dels ciutadans, en definitiva). Per tant, paral.lelament al debat de com els distribuïm, hauríem de respondre interrogants com aquests: quina és la qualitat del producte final? quina és la relació aportació municipal/espectadors? quin és el nivell de superposició d’activitats subvencionades? quin és el nivell de coordinació entre les entitats a l’hora de definir la seva oferta cultural? quina és la sinèrgia entre entitats a l’hora de compartir locals o patrimoni?... Ras i curt: allò que ens hauria de preocupar -i especialment en temps de crisi i, per tant, de restriccions pressupostàries-, és com creem les condicions perquè el producte final, una oferta cultural global per a la ciutat, sigui de qualitat i prou diversa perquè tothom s’hi senti representat.

Sóc conscient que el que plantejo no és de fàcil solució, és més, estic convençut que és un debat sense fi. De fet i ben mirat, probablement la qüestió consisteixi en això, en un debat permanent entre les parts implicades sobre què cal entendre per política cultural -i fins i tot per cultura.

Jordi Casas, Membre de la Fundació Sant Cugat i del Consell Municipal de Cultura

diumenge, 16 de novembre del 2008

Deixadesa inadmissible

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS SANT JOAN DE MIRA-SOL

Els veïns de la zona carrer del Pla sol·liciten la convocatòria, a través de l'AAVV San Joan de Mira-sol, amb caràcter d'urgència, un grup de treball conjunt de Mobilitat, Territori i Serveis Urbans, per tractar les actuacions sobre els següents temes:

1. El silenci per part de l'ajuntament a la sol·licitud d'informació sobre la rasa oberta des del mes d'abril al carrer del Pla.

2. La desastrosa situació de l’asfalta’t als carrers de la zona.

3. La inexistència de voreres.

4. La falta d'il·luminació.

5. L'abandonament generalitzat de la neteja d'herbes.

6. El greu perill per el transit de camions i autobusos línea de Valldoreix en el carrer del Pla
7. Nefastes condicions de les arrels dels arbres.

8. La mala senyalització de la rasa. En el carrer del Pla.

9. L'atropellament, per part d'un camió, amb greus conseqüències ocorregut a finals del mes d'octubre.

Immaculada Valderrama Galera. Vocal

Correus a la Floresta

Aviat farà un any que un fred dissabte del mes de desembre per el mati, es celebrava un acte públic a la plaça de l’estació de la Floresta ,i es va destapa la situació laboral d’un treballador de correus i les condicions en que treballava.
Molts medis de comunicació es van fer reso de la lamentable situació del treballador, però també van veure com els usuaris del despatx de correus patien la inaccessibilitat del lloc, com un servei universal, es convertia en un mal servei públic, i per tant es va denunciar públicament. El consistori va fer unes declaracions molts esperançadores, semblava que i posava un interès fora del normal, i donava la raó als veïns i semblava que per un cop els veïns es podien trobar recolzats per un consistori que normalment deixa aquest districte bastant abandonat de la ma de Deu.

I dic abandonat perquè pocs dies desprès de denunciar aquesta irregularitat, van tanca la oficina de correus de la Floresta, van trasllada al treballador a Sant Cugat i quant es va acabar el contracte el van acomiada, van prometre que buscarien locals a la Floresta, però ningú a dit als veïns si en van trobar o no , i a hores d’ara estem sense oficina, sense sapigue res, i tots els veïns de la Floresta i els de las Planes tenim que anar a Sant Cugat a recollir els certificats, els paquets, i tot el que necessitis d’aquest servei universal , que cada cop el tenim mes llunya.

Jo vull fer una pregunta als responsables de correus i als responsables del municipi.
Quant tornarem a tindre una oficina de Correus a la Floresta?

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta(Sant Cugat del Vallès)

diumenge, 9 de novembre del 2008

Les coses com són

El Diari de Sant Cugat del passat divendres 31 d’octubre publicava, amb el títol: Un altre Sant Cugat?, un article de la senyora Àngels Solé en la seva columna carrer major.

Em complau molt que la Sra. Àngels Solé sigui una lectora d’Un altre Sant Cugat, encara que no comparteixi amb ella la conclusió a la que “sempre” acaba arribant.

Evidentment que cadascú és ben lliure de treure les conclusions que vulgui, ara bé si hom vol que les seves conclusions no siguin massa esbiaixades ha de procurar fer-ho de la manera el més objectiva possible, i no crec que, qui així ho faci, pugui concloure “que aquest butlletí gira a l’entorn d’una obsessió: dubtar sistemàticament de l’acció de govern de l’actual consistori, o criticar-la obertament.”

Diu la Sra. Solé: “Que passa amb el santcugatenc agraït i el santcugatenc il·lusionat ?” “Que no en coneix cap, el seu impulsor ? Perquè son molts els ciutadans que van donar suport a l’actual consistori en les ultimes eleccions municipals.” Mentre això no es tingui en compte –Un altre Sant Cugat – continuarà sent un butlletí que no representa la pluralitat” “Quin es l’altre Sant Cugat que destil·la aquest butlletí? El del santcugatenc emprenyat i el del santcugatenc decebut.

Pel que fa al seu impulsor, el que em mou és la voluntat de servei a la ciutadania de Sant Cugat i d’exigència als servidors públics, com explícitament ho manifestava en la Presentació i els Objectius que encapçalaven el primer butlletí de juny de 2005.

És també evident que el butlletí no gira entorn de “les coses que es fan bé”, naturalment que ni ha, (i que tenen una presència més que notòria en els mitjans de comunicació locals), però tampoc a “dubtar sistemàticament de l’acció de govern de l’actual consistori, o criticar-la obertament.”. Ara bé, la realitat és la que és, i el que publica aquest butlletí “que no representa la pluralitat” és el que els ciutadans de Sant Cugat li fan arribar: informació, suggeriments i, malauradament, molt sovint, queixes de la gestió municipal, i que, naturalment, ho fan per “millorar el govern de la ciutat”, ja que tracten temes ciutadans que els afecten.

Un altre Sant Cugat és tant plural com vulguin els santcugatencs. El noranta-cinc per cent dels nostres continguts son dels propis santcugatencs. Per si la Sra. Àngels Solé no ho sap, som tan plurals que mai ens hem negat a publicar cap queixa, suggeriment, agraïment o article de santcugatencs, vinguin d’on vinguin, siguin emprenyats, decebuts, il·lusionats o ara desenganyats. Col·laboren amb nosaltres dinou associacions de veïns incloent la FAV i la CONFAV. També comptem amb la col·laboració de trenta-dues entitats de la nostra ciutat, a part de les moltes persones que a títol personal ens fan arribar el que creuen oportú.

Pel que fa a la pluralitat, un equip de govern municipal, encara que molts ciutadans li hagin donat suport, només representa la pluralitat d’aquesta part minoritària de la ciutadania que l’ha votat, i en canvi ha de servir-la a tota, incloent la majoria de la ciutadania que no l’ha votat. Que molts ciutadans els donessin suport no vol dir que algun d’aquests mateixos, o d’altres estiguin descontents de la gestió municipal i tenen tot el dret del mon de expressar-ho, si democràcia i llibertat d’expressió son alguna cosa més que paraules. I, un equip de govern municipal, si te voluntat de pluralitat, ha de ser sensible a l’opinió de la ciutadania.

Tot i que costa d’entendre, alguns companys de partit de la Sra. Solé, amb importants responsabilitats a l’equip de govern municipal, no volen rebre el butlletí, negant-se a escoltar la veu de molts santcugatencs (i hem respectat la seva voluntat). No és el cas de la Sra. Solé, i li agraïm. Ens agradaria haver aclarit algunes de les qüestions que plantejava en el seu article. Altrament, quan vulgui, com qualsevol santcugatenc, pot col·laborar amb el butlletí, que està a la seva disposició.

Redacció d’Un altre Sant Cugat

dissabte, 8 de novembre del 2008

Però...no ens havien donat més policies ?

Quantes discusions s'havien generat amb el fet de no disposar de suficients efectius de la policia a Valldoreix? No ho havíem ressolt gràcies als contactes i la feina del Vicepresident de l'EMD? Semblava que Sant Cugat ens havia donat quelcom que, "de facto", ens corresponia, oi?
Doncs la realitat ha estat que ens han tornat a treure un agent de la policia. Així, l'agent que feia el torn de la tarda l'han destinat, de nou, cap a Sant Cugat del Vallès!!! Sí, si, com ho sentiu!! L'han enviat cap al servei de la grua municipal i ens han tornat a deixar sense un efectiu destinat al nostre territori .
Un, davant d'aquest fet, es pregunta si el senyor Recoder es pensa que els veïns de Valldoreix som uns babaus!! Qui es pensa que som, senyor batlle?!
Tornarem a reclamar allò que ens correspon (i que ja paguem amb els pressupostos municipals) i deixarem ben clar que no estem disposat a que ens prenguin el pel!

Àlex Santigosa

VEÏNS I VEÏNES PROGRESSISTES DE VALLDOREIX

dimecres, 5 de novembre del 2008

Algunes reflexions sobre el Pla d’equipaments de Sant Cugat

La Fundació Sant Cugat ha tingut ocasió de conèixer el document que l’Ajuntament ha posat a disposició de la ciutadania i, sense entrar en el detall del contingut, sobre el qual segur que ciutadans, entitats i associacions faran propostes, considerem que és bo fer algunes reflexions d’ordre més general, més a escala de ciutat. Generar opinió sobre els temes de ciutat és un dels objectius de la Fundació.

En primer lloc volem referir-nos a l’oportunitat del pla. Ens felicitem que finalment el municipi disposi d’un document que identifiqui els equipaments existents, valori les necessitats de la població en el futur, senyali la ubicació dels equipaments i prevegi un calendari de construcció i posada en funcionament. No obstant això, hem de senyalar que en alguns aspectes arriba tard. El planejament urbanístic de la ciutat ja està acabat i, per tant, les propostes que es formulin estaran condicionades per un planejament ja decidit prèviament i executat.

Els plans parcials que s’han anat aprovant en els darrers anys han fet una reserva de sòl per a equipaments d’acord amb el que preveu la llei, igual que s’ha fet per a vialitat, zones verdes i altres sistemes; la qual cosa pressuposa que s’han reservat terrenys, de diferents dimensions i ubicacions, però sense concretar-ne la destinació. És el Pla d’equipaments el que ara ha de fixar el usos, entre altre funcions. Però, quin marge de maniobra té per elegir el millor espai per a cada equipament? En aquest context, les característiques del terreny adquireix un importància cabdal. La necessitat d’encaixar equipament específic i característiques de la parcel.la, ens pot portar a una ubicació dels equipaments que no s’adeqüi a les necessitats o, si més no, que no sigui la més convenient. Si els plans van tenir l’encert de situar la reserva de sòl en el llocs idonis, molt bé; però si això no ha estat així, perquè de fet no es van fer aquest tipus de consideracions en el seu moment, ens trobarem amb unes disfuncions (i ineficiències) que quedaran per sempre més.

En segon lloc, una reflexió sobre el procés participatiu. Aquest s’ha vehiculat, a més dels procediments reglats habituals, bàsicament a través d’una enquesta ciutadana, adreçada també a entitats i associacions (juny/setembre) i d’uns tallers presencials (25 d’octubre). Tot i valorant el nivell de respostes rebudes, cal dir que les preguntes que s’han adreçat als ciutadans comporten en gran mesura una visió molt immediata: quin tipus d’equipament trobes a faltar al teu barri o districte? Això dificulta que el ciutadà es formuli una visió més general i emeti una opinió sobre el conjunt de la ciutat, que ha de ser un dels principis de la participació ciutadana, la qual, precisament, hauria de fugir d’interessos excessivament localitzats o sectorials. És previsible que cada persona, entitat o associació digui la seva en clau particular i acabem confeccionant una “carta als reis” de tot allò que trobem a mancar i voldríem.

En tercer lloc, una reflexió sobre els continguts. El pla es divideix en tres apartats:

a) Un inventari dels equipaments existents que s’ha de qualificar de mera enumeració, ja que no avalua el seu funcionament ni tan sols en termes d’eficiència social i que, a més, conté algunes deficiències.
b) Es fa una estimació de la demanda, de l’evolució de la població i dels grups d’edat, per tal de dibuixar uns escenaris de futur i determinar les necessitats. Aquesta estimació es basa en l’evolució demogràfica i, en general, adopta com a referent l’evolució dels darrers anys. Els equipaments necessaris es determinen, a partir dels estàndards, en base a càlculs estrictament quantitatius.
c) Amb aquests resultats es concreta la demanda futura i es cerquen els millors terrenys disponibles (grandària i ubicació) i s’adjudiquen un rere l’altre.

El pla presentat assumeix aquesta metodologia, que és possibilista però que no garanteix que els emplaçaments escollits siguin els més desitjables per a la ciutat. Alhora, renuncia a emetre una valoració qualitativa sobre els equipaments actuals: grau de satisfacció de necessitats i capacitat de vertebrar la ciutat. Tampoc no es pronuncia sobre els equipaments futurs ni la seva distribució per barris i en el conjunt del municipi. No existeix una interpretació general en termes de ciutat.

Seria desitjable que el pla incorporés:

1) Una valoració d’alternatives, del procés d’elaboració i del resultat final.
2) Un reajust de les programacions, atès el canvi de cicle econòmic, valorant com incideix aquest en el procés d’ocupació dels nous barris.
3) L’acord més ampli possible entre els grups municipals presents al consistori.

En quart lloc, volem expressar que el pla podria haver constituït una aposta estratègica en la formulació del creixement de la ciutat. Ara això ja no és possible. El model de creixement s’ha basat en agregar petits nous barris i propers als nuclis o entorns ja edificats, amb la pretensió de reforçar els teixits urbans existents. S’ha renunciat a agrupar el creixement en una o dues actuacions potents, suportades en les estacions de ferrocarril existents, amb capacitat per generar vida social pròpia i vertebrar la ciutat i s’ha optat per fragmentar-lo i escampar-lo pel territori. L’aspecte desangelat dels nous carrers, amb grans espais però sense vida i sense comerç, fan pensar que potser el model no ha estat l’encertat.

En base a tot això, plategem la necessitat d’un pla de millora de la ciutat:

El model ja no és possible canviar-lo, però ens cal una reflexió sobre l’estat final de la ciutat. Sabem que no creixerem més, però hem de saber com serem. La ciutat s’ha construït a bocins al llarg dels anys i, moltes vegades, amb una visió determinada pel que era possible, o era el millor negoci, en cada moment. No sempre ha estat fruit d’un pensament i una concepció de futur. Considerem que ara, sense les tensions especulatives viscudes, toca obrir un debat que incorpori aquesta visió general i reflexioni sobre la ciutat que acabarem tenint i com esmenar els defectes i problemes previsibles.

El resultat de la reflexió pot ser força interessant, ja que ens hauria de permetre avançar en qualitat. L’objectiu hauria de ser identificar els elements de vertebració de ciutat i reformular-los en base a un funcionament en xarxa, prenent com a referència aquells espais que estan més directament al servei dels ciutadans: accés al transport públic, indrets de passeig i lleure i equipaments. Tots ells poden formar una xarxa d’usos socials que interactuï amb altres xarxes: itineraris de carril-bici, mobilitat privada, treball, comerç,... Els criteris i mecanismes a emprar són diversos: priorització del vianant, petites operacions de recosit urbà, permuta de qualificacions urbanístiques, reubicació d’equipaments, redefinició de seccions vials, ús dels espais lliures,...

Finalment, potser disposaríem d’un pla de futur, amb un ventall d’actuacions de millora de la qualitat urbana, la qual cosa ens aportaria una ciutat més habitable i socialment més enriquidora.
Sant Cugat, octubre del 2008

Fundació Sant Cugat

dissabte, 1 de novembre del 2008

Escola de música Victòria dels Àngels

Voldria manifestar el meu desconcert davant les obres de l' Escola de Música Victòria del Àngels.

Fa 7 anys que 3 membres de la meva família són alumnes i no veiem cap inversió de millora en l' Escola. Essent una ciutat modèlica, amb un Auditori de programació de qualitat i amb una Orquestra activa de primera línea, es fa difícil entendre la situació d' estancament en que es troba l' Escola. Això només fa que repercutir en l' ensenyança dels alumnes (trasllats a aules del CEIP Pi d' en Xandri, classes multitudinàries, etc....)i en la moral dels professors. Amb l' agreujant de que els alumnes que són a Grau Professional veuen amb incertesa el dia que l' Escola arribi a Conservatori.
Em fa llàstima veure que es destinen mitjans econòmics i es prioritzen altres temes més populars però molt menys culturals ni amb projecció de futur. Crec que seria bo que es pensi sèriament en la importància d' aquesta situació i que es trobi una ràpida solució.
Ara es tornarà a començar el procés de licitació de l’ obra…. Esperem que la nova constructora no torni a fer fallida. Pot ser caldrà alguna supervisió més propera.
Fa anys que hem dipositat la nostra confiança, l' esforç de l'estudi, moltes hores del nostre temps i la nostra il·lusió en un projecte municipal que es diu escola de Música Victòria del Àngels.

Pot ser la vostra publicació se’ n pot fer ressò,

Atentament,

Montserrat Cortijo Sardà