Horticultura a Sant Cugat ?

El Club Muntanyenc va propiciar una interessant trobada per parlar d’agricultura a Sant Cugat. És clar, però, que a en aquestes alçades d’urbanització del municipi, és com parlar del sexe dels àngels. La dura realitat és que les millors terres agrícoles del terme són justament aquelles que han estat desnonades, objecte d’especulació immobiliària i ocupades pels nous barris d’habitatges o serveis.

Tampoc han tingut millor sort les no tan bones i el fet és que, sense camps on treballar, el pagès tradicional ha desaparegut com ofici i activitat econòmica. Resten alguns horts, marginals, gaire bé clandestins a la vora d’alguna riera i sempre amenaçats per una nova actuació urbanística.

Ja fa temps que l’horticultura de proximitat és objecte d’atenció, molt més si se li afegeix el qualificatiu d’ecològica, normalment entesa com a conreus de producció limitada, artesanal, sense utilitzar productes químics. Malgrat l’aparença externa dels fruits aconseguits no sigui tan atractiva a la vista, en teoria són molt més saboroses i saludables que els procedents de collites massives. Això, unit a una oferta escassa, fa que alguns consumidors estiguin disposats a pagar un xic més del que li costaria el convencional.

Tanmateix, si observem el planejament urbanístic del nostre terme, no hi ha cap previsió d’espais on pugui desenvolupar-se aquesta activitat econòmica amb normalitat. Sembla que els únics conreus que realment interessin siguin els vivers d’empreses, que el menjar ja l’importarem d’on faci falta. Una altra cosa i molt diferent és la presència d’horts urbans dins zones verdes, de propietat i concessió municipal, conreats uns pocs afortunats diletants, a termini fix i destinats al seu estricte consum propi. O els horts educatius vinculats a escoles, normalment públiques. Tots ells, uns horts ben curiosos, situats on han decidit els arquitectes sense tenir en compte ni la idoneïtat de l’indret, ni la qualitat del sòl, ni la presència natural d’aigua per a poder regar. I, per contrast, els mateixos arquitectes han decidit arrasar les antigues zones tradicionals d’horta per a convertir-les en pollancredes i prats de gespa, com si fóssim als Pirineus.

DOMÈNEC MIQUEL és president de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals

Els veïns del carrer Pere Planas crítiquen que l'Ajuntament només compacti el terreny i no opti per pavimentar-lo

Els veïns del carrer Pere Planas a la Floresta tornen a demanar a l'Ajuntament que pavimenti la via. La reclamació arriba després que el consistori hagi compactat el terreny aquesta setmana, una solució que pels veïns 'no serveix de res'. Els residents consideren que el sistema de compactació de la terra quedarà malmès amb la pluja i amb el pas dels camions i autobusos.

Un dels veïns del carrer Pere Planas, Ramon Obach, ha explicat que diumenge passat els veïns es van trobar en una reunió on se'ls va informar que l'àrea de Serveis Urbans treballaria, aquesta setmana, en la compactació del terra. Durant l'inici dels treballs, els veïns van parlar amb els operaris, la policia i un representant del consistori, i els van fer saber que volien que es pavimentés el terreny, ja que Obach, ha dit, 'no serveix de res' compactar el terra. Són declaracions a Cugat.cat.

Obach ha afegit que l'Ajuntament tenia prevista la pavimentació del carrer, però que des de fa dos mesos s'ha fet enrere i ha optat per la compactació, una mesura diu que no ha servit de res les darreres vegades que s'ha aplicat

cugat.cat

Senyor Recoder, algú assumirà responsabilitats ?

Els veïns denuncien que Sant Cugat va cobrar per la connexió al tub que aboca a la riera.

La factura, del 1997, forma part del recurs veïnal contra l’ordre municipal que els obliga a obrir pous o tenir depuradora.

Veïns del barri de Can Borrull, al districte de les Planes, van lliurar ahir a l’Ajuntament de Sant Cugat el recurs contra l’ordre municipal de tornar a obrir pous morts o instal•lar depuradores després d’haver detectat una canonada que aboca aigües residuals a la riera de Vallvidrera.

Entre la documentació aportada hi ha una factura amb segell de la tresoreria de l’Ajuntament de Sant Cugat que data del 5 de juny del 1997 i en què consten cobrades 114.898 pessetes a un veí per la connexió a una xarxa de clavegueram, la que el veí anomena la canonada que aboca a la riera i que, segons denuncia en la sol•licitud de connexió, va ser instal•lada pel consistori sense cap cost per als altres veïns.

Els veïns diuen que és l’única canonada que hi ha al barri de Can Borrull. L’expedient aportat com a prova contra l’ordre municipal es va iniciar el maig del 1996 amb una factura que l’administració va lliurar a un veí de la carretera de Vallvidrera per un valor de 296.359 pessetes per la connexió a la xarxa de clavegueram. Un mes després, el mateix veí va presentar un recurs en què sol•licitava que la connexió es fes de manera gratuïta, tal com l’Ajuntament havia fet amb els altres veïns que es van connectar a la xarxa. Finalment, el 5 de juny del 1997 el consistori va cobrar la factura d’un import de 114.898 pessetes.

La xarxa de clavegueram a què fa referència l’expedient és, segons asseguren els veïns de la zona, la canonada que actualment recull les aigües residuals d’una trentena d’habitatges situats al sector de Can Borrull i les aboca directament a la riera de Vallvidrera. Aquests habitatges, i també el del veí que va pagar la factura, es troben més avall de la depuradora, per la qual cosa l’única canonada que circula per davant dels seus habitatges és la que aboca les aigües a la riera, ja que no hi ha cap estació de bombeig que les pugui derivar cap a la depuradora, diuen els veïns.

Des que els veïns van rebre l’expedient disciplinari de l’administració, aquests han denunciat reiteradament que va ser el mateix Ajuntament el que va construir una canonada paral•lela a la carretera de Vallvidrera per recollir les aigües residuals que no podien anar a parar a la depuradora.

Segons aquests veïns, la construcció es va iniciar l’any 1992 i inicialment la canonada havia de passar per la carretera, però la Diputació de Barcelona, propietària de la via, no en va donar permís i es va optar per fer-la passar pels terrenys dels veïns. Una decisió que aquella època ja va rebre la negativa d’alguns veïns, que es van negar a cedir un pas de servitud per aquest servei de clavegueram. Finalment, es van construir dues canonades a un costat i l’altre de la carretera. A canvi, els veïns es van poder connectar de manera gratuïta, a excepció d’un veí que va haver de pagar un cost afegit perquè la seva connexió requeria travessar la carretera.

El lloc on desemboca la canonada és on els veïns han reclamat la construcció d’una depuradora per tractar aquestes aigües. Aquesta instal•lació va ser pressupostada pel consistori de Sant Cugat pel valor de 25.000 euros, segons es recull en l’acta del consell de districte de les Planes, celebrat el 31 de març del 2008. El desembre del 2008, novament en sessió plenària del consell, es va dir que aquesta partida s’havia tret del pressupost.

En cap de les actes que es poden consultar a la web de l’Ajuntament es recullen els motius que van portar a aquesta decisió, malgrat que els veïns ho reclamen.

Ahir, l’Ajuntament va iniciar els treballs per solucionar de manera provisional aquests abocaments. Els treballs van consistir en la neteja dels marges de la riera on s’instal•larà una canonada per la qual circularan les aigües residuals impulsades per una bomba fins a la depuradora vella.

Tapa de clavegueram al jardí:

Una de les construccions que sorprèn la periodista durant la visita a un dels habitatges de la carretera de Vallvidrera és la instal•lació d’una tapa d’acer sobre la qual hi ha inscrita la paraula «clavegueram». Està situada a la part del darrera d’un habitatge ubicat al marge de la carretera més pròxim a la riera. Per sota hi transcorre la canonada que desemboca, uns deu metres més avall en direcció a la Floresta, a la riera de Vallvidrera.

La solució provisional preveu ara la construcció d’una altra canonada per bombejar les aigües residuals cap a la depuradora situada a la zona de l’estació de les Planes. No obstant això, la depuradora no funciona prou bé i actualment l’aigua depurada que aboca a la riera no reuneix les millors condicions a causa de la sobrecàrrega d’aigües residuals que provenen dels habitatges situats a la part més alta de les Planes per augmentar-ne ara el cabal que haurà de tractar.

El Punt

Un article impecable que diu les veritats

Unos vertidos enfrentan a los vecinos de Can Borrull con el Ayuntamiento de Sant Cugat. La concejal de Territorio, Mercè Conesa, afirmó el viernes que no se conocía "de forma documentada" la existencia de vertidos de aguas fecales en la riera de Vallvidrera, sin un proceso previo de depuración, antes de 2009, a raíz de la elaboración del plan de mejora urbana del barrio. Los vertidos provienen de una veintena de casas del barrio de Can Borrull, construido a base de asentamientos en suelo no urbano en la década de 1960. El barrio fue legalizado en 2007, pero presenta muchas deficiencias, entre ellas, la inexistencia de una red de alcantarillado.

El municipio obliga a reabrir unas fosas sépticas que ordenó clausurar.

Fuentes de la asociación de vecinos del barrio explican que las casas habían tenido históricamente unas fosas sépticas, adonde iban a parar las aguas fecales. Pero en 1992, según recoge un acta del Consejo de Vecinos del distrito de Les Planes, se instaba a los vecinos a anular los pozos muertos, porque se iba a colocar una cloaca y una depuradora. Entonces, se instaló un tubo de unos 40 centímetros de diámetro que recogía las aguas fecales de las viviendas, pero la depuradora no se llegó a construir nunca.

El Ayuntamiento de Sant Cugat reitera no tener pruebas documentales de los vertidos hasta 2009. Sin embargo, la consultora La Vola realizó en 2006 un estudio ambiental por encargo del Consistorio (se puede consultar en el portal municipal). El texto alerta de de que "existen varias zonas que no están conectadas a la red de saneamiento" y de que se están produciendo "diferentes vertidos de aguas residuales en las rieras y torrentes del municipio". Maria Rieradevall, catedrática de la UB, realizó en 2003 un análisis de la riera de Vallvidrera, encargado por el parque de Collserola. Según Rieradevall, cuando entonces se realizaron unos trabajos de limpieza de la ribera, quedó al descubierto el vertido de aguas, "pero esto es algo que ya se sabía", apunta. En todo caso, este estudio del agua reveló la presencia de amonio, "una sustancia tóxica que refleja que hay demasiada materia orgánica en el agua", comenta Rieradevall.

Una denuncia sobre los vertidos que hizo la asociación ecologista El Mussol fue el detonante que hizo activar el mecanismo de urgencia del Ayuntamiento de Sant Cugat, que el pasado 19 de abril envió una carta a los vecinos de Can Borrull en la que les comunicaba que estaban obligados a recuperar las fosas sépticas o a instalar depuradoras individuales. El Consistorio dio a los vecinos tres semanas para ejecutar las medidas, plazo que ya ha expirado. "Los vecinos tienen parte de responsabilidad en esto y no toleraremos que continúe así", sentenció Conesa. La asociación de vecinos asegura que sólo han seguido las órdenes uno o dos residentes, ya que la mayoría se niegan a asumir los costes y no entienden por qué se les obliga a reabrir unos pozos que el mismo Ayuntamiento les dijo que clausuraran.

El Consistorio ha anunciado una medida urgente, de carácter provisional, para solucionar el problema del vertido. Se trata de instalar una manguera para bombear las aguas desde la salida del tubo hasta la depuradora de Can Borrull -ubicada a pocos metros río arriba-, que los vecinos consideran que trabaja de forma deficiente. El Consistorio quiere tener colocado el sistema de bombeo antes del verano y calcula que costará unos 50.000 euros. Conesa aseguró que la obra la pagarán los vecinos que no hayan cumplido el requerimiento de instalar la depuradora o la fosa séptica. El Ayuntamiento sí tiene previsto asumir los 120.000 euros que costará la solución definitiva, que consistirá también en un sistema de bombeo, pero esta vez hasta la depuradora de Vallvidrera, ya en término municipal de Barcelona.

La Agencia Catalana del Agua (ACA) tiene previstas dos dotaciones presupuestarias para construir dos depuradoras en la zona, una que sustituya la actual de Can Borrull y otra en el punto de los vertidos. Pero estos proyectos quedarán en agua de borrajas, ya que el pasado 22 de abril el Ayuntamiento de Sant Cugat, la ACA y la Entidad Metropolitana de Medio Ambiente acordaron optar por el sistema de bombeo en ambos puntos hasta la depuradora de Vallvidrera.

Article del diari El Pais, 16 de maig de 2010

Festa del Casal de Mira-sol - Diumenge 16 de Maig

Càmeres de vídeo vigilància, un joguet electoralista

El 21 de desembre de l’any passat la Junta de Govern Local va aprovar la inclusió de una partida de 479.000 euros en concepte de “Desenvolupament i implantació de sistemes d'informació de seguretat ciutadana amb incorporació de sistemes de vídeo i instal•lació d'una antena de banda ampla a l'edifici de l'ajuntament” als projectes que Sant Cugat presentava dins de les inversions FEOSL amb un total de 8.245.780 euros.

Aquests 479.000 euros es destinaran a la instal•lació de 13 càmeres de vídeo vigilància a l’eix comercial que va des de la plaça Octavià fins a l’estació dels Ferrocarrils Catalans.

Com ja és habitual, aquesta decisió la pren unilateralment l’equip de govern sense consultar formalment a entitats i associacions ni tampoc als partits de l’oposició negant-los inclús la seva discussió en un Ple. Tampoc s’explica bé als comerciants de l’eix comercial. Jo, personalment, ho he preguntat a quatre comerços i, encara que en principi no hi estan en contra, preferirien més presencia policial al carrer per creure-la més efectiva.

En les Comissions Informatives de Seguretat se’ns nega, als regidors d’aquesta area, la informació sobre el nombre de delictes que es produeixen a l’eix comercial i que justificarien la instal•lació de les càmeres. Ho justifiquen dient que els Mossos d’Esquadra no ho permeten, cosa que no és certa.

En un intent de quedar be amb l’oposició ens passen las xifres percentuals comparant els delictes que es produeixen a l’eix en front a la resta de la nostra ciutat. Evidentment dir que en l’eix comercial del centre es produeixen un 70 o 80% dels furts i robatoris, sense quantificar-los ni classificar-los no ens demostra res. La negativa reiterada a donar-nos aquesta informació, com a mínim verbalment, ens confirma que la instal•lació de les càmeres no està justificada.

Davant d’aquesta actitud la meva opinió és absolutament contraria a la instal•lació de les càmeres perquè:

• Hi han altres prioritats per invertir els 479.000 euros, per exemple incrementar la policia de barri.

• No ens demostren la seva necessitat en base a xifres concretes i reals que ho justifiqui.

• Igual que el Sindic de Greuges, creiem que hi ha altres punts de la ciutat on el nivell d’inseguretat és més elevat.

• No ens han demostrat que la seva operativa sigui efectiva a partir del moment que un furt quedi registrat.

• El control dels monitors, l’estudi dels enregistraments i el seguiment de la incidència pot restar efectius i pressupost per la tasca de la policia de barri.

Es tracta, en definitiva, d’un altre “joguet” en clau “electoralista” per un model de ciutat de CIU de dretes i elitista.

Jaume Massanés i Papell