PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.
Fa uns mesos ens van cremar els contenidors i encara no han vingut a netejar les restes. Ara la falta de civisme degrada encara mes l'entorn, pintures, caixes, xassís de motos, etc.
Ensurts, brutícia i pudors. Els veïns ens preguntem fins quan hem d'aguantar tot això i demanem a l'ajuntament que controli i sancioni als incívics.
Més control per part de la policia municipal o càmeres mòbils per identificar aquestes persones, el que sigui, però facin alguna cosa ¡¡
Un poeta m’ha escrit contant-me aquesta història de arboricidis: Visc a Sant Cugat, al carrer Vila, i estan des de fa mig any fent vianants tot el barri. Resulta que ahir van arribar ja al meu carrer i avui al llevar-me sento el típic soroll de la moto serra i veig al davant que van podant (preparant-los per talar) un dels nombrosíssims arbres del carrer. Surto fora i ja han podat tres, són arbres centenaris, tan gruixuts que no els pots abraçar. Hem paralitzat entre sis o set veïns la tala de moment, i com sé que aquests plans municipals els segueixen, recorro a tu perquè sé del teu interès per la natura, recordo el tema del ginjoler de Arimón, per si em pots ajudar o donar-me el contacte d’alguna protectora de la natura que denunciï aquest atemptat. A Sant Cugat hi ha molt interès en la construcció i en l’ajuntament no faran res. De fet va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient i els seus arguments eren patètics: que cal alinear millor, plantar arbres nous, saba nova, que cal modernitzar, en aquest afany de pretesa modernitat en què ens quireren fer viure. Tot això passa al carrer Villa de Sant Cugat, a l’inici, dels n º 1 al 7, en ambdues voreres, 17 arbres gruixuts, moreres enormes, acàcies i arbres de l’amor (aquells que tenen una meravellosa floració fúcsia). Ja han fet, a inicis dels noranta, tots els atemptats possibles, som l’única torre del barri, totes les van vendre, van enderrocar i van ser substituïdes per ruscos lletgíssima. En aquest ajuntament, que es diu modèlic a Catalunya ia més no té la menor sensibilitat arbòria, he vist lar roures, tells, cedres, i per descomptat un altre tipus d’arbres no tan frondosos a munts. És tremenda aquesta societat en què vivim, aquests polítics que proposen talar arbres centenaris. I és que és en ambdues voreres, d’un extrem a l’altre del carrer, són 17, llàstima que van talar 3 moreres impressionants i ahir, les primeres, que va ser quan vam sortir diversos al carrer i vam parar el desastre. Vaig escriure a diversos mitjans, aquí he contactat amb joves ecologistes que estaran pendents, i fa mitja hora va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient (és un dir …), i han pres la decisió de suspendre tot fins a inicis de juliol , així que tenim aquest marge per actuar. Quan li vam dir que havíem contactat amb premsa, ràdios i amb escriptors es va quedar indecís, se’n va anar amb la seva comitiva i va tornar amb la notícia. És un alleujament.
És terrible que tot sigui així, que el poder no actuï amb bon sentit, que sigui la gent la que aturi aquests disbarats. A Suïssa, d’on era el meu pare, a ningú se li acut tallar un arbre. En la seva cultura està aquest amor per la natura, ja ho veiem en Novalis i en tot el romanticisme germànic … En l’àmbit germànic talar un arbre és una cosa considerat com un crim, és aquí on no hi ha la menor consciència. I no entenc com és així. En llocs que anomenem del Tercer Món un es sorprèn de la cura que hi ha amb la natura. Per poesia he anat vuit vegades a Mèxic, i he vist fins a un illot en un costat o enmig d’un carrer per a deixar un arbre amb vida. En fi, tindrem un clima cada vegada més desèrtic i aquí podant arbres centenaris. Però avui hem aconseguit molt. Va venir el de medi ambient i urbanisme (de nou un dir) i s’ha compromès a no fer res fins a inicis de juliol, així que en aquest temps hem d’aconseguir que això es paralitzi definitivament.
Info: Les opinions expressades aquí són personals de l’autor , i no són necessàriament compartides per mira-sol.cat.
No us en parlaré de la sentència del Constitucional que no em pertoca, sinó de Sant Cugat del que m’agradaria afegir a mes de tot el que te de bo i que tampoc em pertoca a mi, sinó a l’Ajuntament.
Que tingués una bona parada de taxis on els taxistes, en espera, poguessin seure, com Déu mana, en un banc fent tertúlia i no sobre els testos de ferro forjat esclafant les flors, puguin anar al bany i prendre un refresc.
Que tingués una bona parada d’autobusos i que a la de Safareig, també els viatgers poguessin seure mentre s’esperen i que hi hagués una marquesina per guarir-se del sol i de la pluja.
Que els autobusos paressin obligatòriament i sempre a cadascuna de les parades per facilitar pujar o baixar amb tranquil·litat sabent que es podrà fer sense angunies innecessàries.
Que els ciclistes tinguessin cura i respecte als vianants mentre tinguin autoritzat circular pels mateixos espais i poder badar sense riscos.
Que els sorolls a la via pública es reduïssin a nivells de països civilitzats, deixant la nostre dita cultura mediterrània de l’esbarjo per altres manifestacions mes culturals i educades.
Poder veure una font i no per beure, sinó per contemplar-la, escoltant l’aigua que raja. M’agradaria una autoritat mes atenta, sol·lícita, educada i mes pròxima al ciutadà.
Que cada cosa que un ciutadà vol fer fora de casa seva, en l’espai públic, no hagi d’estar controlat, vigilat, ordenat i penalitzat per una ordenança.
Que la gent fos mes respectuosa cap als seus veïns i la propietat pública.
Que Déu ho faci possible.
Penso que si no encenc una espelma per aconseguir-ho i ens donin la volta com un mitjó, com Déu mana, ningú em farà cap cas i tot plegat seguirà igual. Què Déu no ho vulgui i ens guardi d’haver-nos de plànyer un altra vegada!
