Composició: Adolf Priante - http://www.sant-cugat.net/adolf-art/
divendres 18 de desembre de 2009
dimecres 16 de desembre de 2009
El Síndic de Greuges vol treure els ciclistes dels carrers de vianants
El Síndic de Greuges local considera que els ciclistes no haurien de circular per les zones de vianants. Jaume Clavell creu que l'Ajuntament ha de construir més carrils bici i demana que, fins que tota la ciutat no estigui adaptada a aquest tipus de mobilitat, els ciclistes només puguin circular pels carrers amb els altres vehicles motoritzats. Mira l'entrevista a Cugat tv.
Durant la seva entrevista bimensual a Cugat.cat, el Síndic de Greuges local, Jaume Clavell, ha explicat que en les últimes setmanes han arribat a la seva oficina queixes d'atropellaments i empentes a vianants per part de ciclistes per alguns carrers del centre. Segons Clavell, els vianants i els ciclistes no haurien de transitar pels mateixos llocs.
Clavell demana a l'equip de govern 'més cura' en aquesta qüestió que considera 'greu' perquè 'ja hi ha hagut trencadisses de cames'. El síndic local creu que els ciclistes haurien de circular com ho fan els vehicles motoritzats i acatar els senyals de circulació com ho fan els cotxes i les motocicletes.
Clavell demana a l'equip de govern 'més cura' en aquesta qüestió que considera 'greu' perquè 'ja hi ha hagut trencadisses de cames'. El síndic local creu que els ciclistes haurien de circular com ho fan els vehicles motoritzats i acatar els senyals de circulació com ho fan els cotxes i les motocicletes.
Jaume Clavell - Síndic de Greuges
Radio Sant Cugat
dimecres 9 de desembre de 2009
Regidors de l'Ajuntament fan una crida a la participació pel 13-D
En el Ple Municipal del 19 d’octubre totes i tots nosaltres vam donar suport a la consulta popular sobre la independència que es realitzarà a la nostra ciutat aquest diumenge 13 de desembre i que l’entenem com un acte de dignitat i d’afirmació democràtica.
Des d’aquell dia els esdeveniments polítics que han anat succeint, com, per exemple, l’editorial conjunta de dotze diaris nacionals amb el títol La dignitat de Catalunya, que denunciava el bloqueig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, han actualitzat i legitimat, encara més si això és possible, l’oportunitat i necessitat de reivindicar el dret de la ciutadania a ser consultada i, en conseqüència, a poder opinar i decidir sobre el futur de Catalunya.
Com a representants electes, tenim un grau més d’exigència en quant a compromís envers la ciutadania. Per això volem fer ben visible avui la nostra determinació a exigir el màxim respecte a una iniciativa ciutadana i cívica com és la consulta popular sobre la independència.
Alhora, els regidors i regidores aquí presents reiterem el nostre suport a la consulta popular del 13-D i fem una crida a la participació, tot esperant que sigui un èxit dins un marc de normalitat democràtica.
Des d’aquell dia els esdeveniments polítics que han anat succeint, com, per exemple, l’editorial conjunta de dotze diaris nacionals amb el títol La dignitat de Catalunya, que denunciava el bloqueig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, han actualitzat i legitimat, encara més si això és possible, l’oportunitat i necessitat de reivindicar el dret de la ciutadania a ser consultada i, en conseqüència, a poder opinar i decidir sobre el futur de Catalunya.
Com a representants electes, tenim un grau més d’exigència en quant a compromís envers la ciutadania. Per això volem fer ben visible avui la nostra determinació a exigir el màxim respecte a una iniciativa ciutadana i cívica com és la consulta popular sobre la independència.
Alhora, els regidors i regidores aquí presents reiterem el nostre suport a la consulta popular del 13-D i fem una crida a la participació, tot esperant que sigui un èxit dins un marc de normalitat democràtica.
dilluns 23 de novembre de 2009
L'ajuntament de Sant Cugat i la Consulta
Són diversos els regidors del grup municipal de Convergència Democràtica de Sant Cugat, que, sense voler-ho, s’han vist obligats a votar en contra d’una moció d’Esquerra que sol·licitava per a l’11 de desembre l’ús del Pavelló Esportiu per celebrar-hi la festa de cloenda de la campanya del 13-D. Esquerra va presentar la moció amb caràcter d’urgència després que la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, mitjançant converses amb membres del govern, constatés la voluntat desfavorable d’aquest a cedir les instal·lacions. Això significa que si no es produeix una reconsideració d’última hora, el Pavelló no es podrà fer servir i la Plataforma, amb el temps en contra, es veurà obligada a improvisar alguna alternativa. El problema és que no hi ha cap altre espai. Ni tan sols privat. Es pot habilitar un envelat -si fos a l’estiu no caldria-, però el cost desborda les possibilitats de la Plataforma que, com sabem, es nodreix només d’aportacions personals i voluntàries.
Francament, no s’entén com s’ha pogut arribar a aquest extrem. L’alcalde Lluís Recoder creu que tot plegat respon a una estratègia d’Esquerra per posar-lo en evidència, però s’equivoca. Jo, que no pertanyo a aquest partit, li ho puc garantir. Esquerra es va limitar a ser coherent amb el suport que ella mateixa i els grups de CiU i ICV van donar a la celebració de la consulta i a preguntar en el ple de l’Ajuntament per quina raó CiU, tot d’una, se’n desmarcava. No és pas Esquerra qui ha decidit que la festa de cloenda es faci a Sant Cugat, sinó la Plataforma i la coordinadora nacional, integrades totes dues per gent de diversos partits. I aquesta decisió, que no té cap intencionalitat política, es deu només al fet que Sant Cugat és el municipi amb el major nombre d’electors del centenar llarg que celebrarà el referèndum el 13-D. Això és tot. No hi ha cap interès a posar en evidència ningú.
Sigui com vulgui, ens trobem en un atzucac administratiu i cal sortir-ne el més aviat possible. Per això és tan important que el grup de CiU aporti una solució. Hi està obligat si no vol quedar alineat, com es va veure al ple, al costat del Partit Popular i també per les mateixes declaracions de l’alcalde a l’Avui quan va dir: “Sant Cugat serà el municipi més gran que organitzarà un referèndum pel dret a decidir i ho farem amb el suport municipal”. Estem esperant aquest suport, ja que l’11 de desembre no es farà cap consulta al Pavelló, es tracta només d’una festa, i l’Ajuntament no pot condicionar el seu sí o el seu no a la ideologia de l’entitat que en sol·licita l’ús. Seria gravíssim que ho fes, ja que, com diu l’informe jurídic de la Comissió Electoral nacional, “cedir un local o espai públic a un tercer no implica que l’Ajuntament estigui d’acord o en desacord amb el que fa aquest tercer. Si nega el local per a l’acte sol·licitat, el que està fent no és un acte de neutralitat, sinó un acte contrari que sí que vulneraria els actes propis, ja que el sentit de l’acord és mantenir una actitud de neutralitat. [...] Amb aquesta argumentació l’Ajuntament està discriminant les entitats, atès que condiciona la concessió d’espais públics en base a valorar els actes que s’hi fan. Això és un acte de discriminació que atempta contra la llibertat d’expressió i contra el dret d’associació recollit en l’article 22 de la Constitució espanyola. També atempta contra el que disposen als articles 10 i 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans”. I l’informe conclou: “Hem de dir que la denegació de la concessió d’un espai públic [...] suposa un acte discriminatori i contrari al propi ordenament. A més, l’Ajuntament confon la normativa dels actes i competències pròpies amb unes activitats perfectament legals i legítimes d’una entitat cívica emparada constitucionalment. Sembla pressuposar que l’acte és il·legal. Certament, sí que l’acte no entraria dins del seu àmbit competencial si fos l’Ajuntament qui el promogués, però és perfectament legal si l’organitza una entitat privada. Així ho va manifestar públicament la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Comte”.
Arribats aquí, esperem que l’alcalde Lluís Recoder reconsideri la seva decisió. Poques coses hi ha tan dignes com el reconeixement d’un error.
Francament, no s’entén com s’ha pogut arribar a aquest extrem. L’alcalde Lluís Recoder creu que tot plegat respon a una estratègia d’Esquerra per posar-lo en evidència, però s’equivoca. Jo, que no pertanyo a aquest partit, li ho puc garantir. Esquerra es va limitar a ser coherent amb el suport que ella mateixa i els grups de CiU i ICV van donar a la celebració de la consulta i a preguntar en el ple de l’Ajuntament per quina raó CiU, tot d’una, se’n desmarcava. No és pas Esquerra qui ha decidit que la festa de cloenda es faci a Sant Cugat, sinó la Plataforma i la coordinadora nacional, integrades totes dues per gent de diversos partits. I aquesta decisió, que no té cap intencionalitat política, es deu només al fet que Sant Cugat és el municipi amb el major nombre d’electors del centenar llarg que celebrarà el referèndum el 13-D. Això és tot. No hi ha cap interès a posar en evidència ningú.
Sigui com vulgui, ens trobem en un atzucac administratiu i cal sortir-ne el més aviat possible. Per això és tan important que el grup de CiU aporti una solució. Hi està obligat si no vol quedar alineat, com es va veure al ple, al costat del Partit Popular i també per les mateixes declaracions de l’alcalde a l’Avui quan va dir: “Sant Cugat serà el municipi més gran que organitzarà un referèndum pel dret a decidir i ho farem amb el suport municipal”. Estem esperant aquest suport, ja que l’11 de desembre no es farà cap consulta al Pavelló, es tracta només d’una festa, i l’Ajuntament no pot condicionar el seu sí o el seu no a la ideologia de l’entitat que en sol·licita l’ús. Seria gravíssim que ho fes, ja que, com diu l’informe jurídic de la Comissió Electoral nacional, “cedir un local o espai públic a un tercer no implica que l’Ajuntament estigui d’acord o en desacord amb el que fa aquest tercer. Si nega el local per a l’acte sol·licitat, el que està fent no és un acte de neutralitat, sinó un acte contrari que sí que vulneraria els actes propis, ja que el sentit de l’acord és mantenir una actitud de neutralitat. [...] Amb aquesta argumentació l’Ajuntament està discriminant les entitats, atès que condiciona la concessió d’espais públics en base a valorar els actes que s’hi fan. Això és un acte de discriminació que atempta contra la llibertat d’expressió i contra el dret d’associació recollit en l’article 22 de la Constitució espanyola. També atempta contra el que disposen als articles 10 i 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans”. I l’informe conclou: “Hem de dir que la denegació de la concessió d’un espai públic [...] suposa un acte discriminatori i contrari al propi ordenament. A més, l’Ajuntament confon la normativa dels actes i competències pròpies amb unes activitats perfectament legals i legítimes d’una entitat cívica emparada constitucionalment. Sembla pressuposar que l’acte és il·legal. Certament, sí que l’acte no entraria dins del seu àmbit competencial si fos l’Ajuntament qui el promogués, però és perfectament legal si l’organitza una entitat privada. Així ho va manifestar públicament la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Comte”.
Arribats aquí, esperem que l’alcalde Lluís Recoder reconsideri la seva decisió. Poques coses hi ha tan dignes com el reconeixement d’un error.
Victor Alexandre
dimecres 11 de novembre de 2009
Suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat
Personalitats del món de la cultura catalana i de l'àmbit universitari han alçat la seva veu per donar suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat. Joel Joan, Núria Feliu, Matthew Tree o Montserrat Carulla, entre d’altres, han cridat a votar el 13 de desembre quan, juntament amb d’altres desenes de municipis de Catalunya, la localitat del Vallès Occidental es pronunciarà pel dret a l’autodeterminació. Serà la primera ciutat de més de 75.000 habitants en celebrar una consulta
“Després de tres-cents anys de no poder dir en veu alta què penseu que seria millor per al vostre país, ara en tindreu l’oportunitat”, ha dit l’actor i director Joel Joan, que sent “enveja” dels habitants de Sant Cugat per poder-se manifestar en aquest aspecte.
La línia entre els que recolzen l’acte destaca sobretot la qualitat democràtica de la consulta. “El dret de decidir és un dret inalienable de qui ha nascut i qualsevol impediment al seu exercici és, senzillament, una obstrucció al procés de democratització que va començar molt abans del 1978 i que no va acabar aleshores”, ha afirmat el professor de Teoria Política Raimundo Viejo.
Per la seva banda, Núria Feliu ha apuntat que “expressar una opinió dipositant una papereta en una urna és un acte cívic i democràtic que mereix el respecte de tothom”; el músic Toni Xuclà creu que és una eina per “mantenir la democràcia i la llibertat”; i la periodista Patrícia Gabancho remarca que “la llibertat comença en petits gestos com aquest”. Això sí, tots ells desitgen que la resposta sigui “sí”.
En el cas de Matthew Tree, anglès de naixement, aquesta voluntat també ve acompanyada d’una explicació personal: “Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d’autonomia de debò, no n’hi havia; després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula ‘federalisme’ no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid; i finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l’Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l’única conclusió possible: només la independència acabarà amb aquest conflicte”.
I no és l’únic català d’adopció que recolza la consulta. El poeta i crític literari Sam Abrams considera que “Catalunya està arribant vertiginosament al moment en què serà inajornable dissoldre els vincles que l’han lligada a Espanya i prendre el seu lloc legítim entre les nacions de la terra com un igual”. A més, afegeix que “si Catalunya no pren aquesta determinació acabarà deixant d’existir després d’un llarg i dolorós procés de deteriorament i decadència”. I Salah Jamal, el portaveu de la comunitat palestina al país, considera que “tots els pobles del Món tenen dret a l’autodeterminació i, per descomptat, tenen dret a preguntar-s’ho. Per això desitjo que la consulta de Sant Cugat sigui pacífica i tot un èxit”.
Entre els demés voluntaris a acompanyar Catalunya cap a la independència també hi ha el poeta Sebastià Alzamora, el professor d’història del periodisme, Josep Maria Figueres; els escriptors, Jordi Cabré i Jordi Coca; el fundador de Tallers de Músics, Lluís Cabrera; el professor de Dret Constitucional, Hèctor López Bofill. Lles expectatives són optimistes, segons Carulla. “Les consultes demostraran que l’independentisme és molt més elevat del que alguns ens volen fer creure”. El 13 de desembre Sant Cugat tindrà la resposta.
“Després de tres-cents anys de no poder dir en veu alta què penseu que seria millor per al vostre país, ara en tindreu l’oportunitat”, ha dit l’actor i director Joel Joan, que sent “enveja” dels habitants de Sant Cugat per poder-se manifestar en aquest aspecte.
La línia entre els que recolzen l’acte destaca sobretot la qualitat democràtica de la consulta. “El dret de decidir és un dret inalienable de qui ha nascut i qualsevol impediment al seu exercici és, senzillament, una obstrucció al procés de democratització que va començar molt abans del 1978 i que no va acabar aleshores”, ha afirmat el professor de Teoria Política Raimundo Viejo.
Per la seva banda, Núria Feliu ha apuntat que “expressar una opinió dipositant una papereta en una urna és un acte cívic i democràtic que mereix el respecte de tothom”; el músic Toni Xuclà creu que és una eina per “mantenir la democràcia i la llibertat”; i la periodista Patrícia Gabancho remarca que “la llibertat comença en petits gestos com aquest”. Això sí, tots ells desitgen que la resposta sigui “sí”.
En el cas de Matthew Tree, anglès de naixement, aquesta voluntat també ve acompanyada d’una explicació personal: “Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d’autonomia de debò, no n’hi havia; després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula ‘federalisme’ no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid; i finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l’Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l’única conclusió possible: només la independència acabarà amb aquest conflicte”.
I no és l’únic català d’adopció que recolza la consulta. El poeta i crític literari Sam Abrams considera que “Catalunya està arribant vertiginosament al moment en què serà inajornable dissoldre els vincles que l’han lligada a Espanya i prendre el seu lloc legítim entre les nacions de la terra com un igual”. A més, afegeix que “si Catalunya no pren aquesta determinació acabarà deixant d’existir després d’un llarg i dolorós procés de deteriorament i decadència”. I Salah Jamal, el portaveu de la comunitat palestina al país, considera que “tots els pobles del Món tenen dret a l’autodeterminació i, per descomptat, tenen dret a preguntar-s’ho. Per això desitjo que la consulta de Sant Cugat sigui pacífica i tot un èxit”.
Entre els demés voluntaris a acompanyar Catalunya cap a la independència també hi ha el poeta Sebastià Alzamora, el professor d’història del periodisme, Josep Maria Figueres; els escriptors, Jordi Cabré i Jordi Coca; el fundador de Tallers de Músics, Lluís Cabrera; el professor de Dret Constitucional, Hèctor López Bofill. Lles expectatives són optimistes, segons Carulla. “Les consultes demostraran que l’independentisme és molt més elevat del que alguns ens volen fer creure”. El 13 de desembre Sant Cugat tindrà la resposta.
elSingulardigital.cat
dimecres 21 d’octubre de 2009
L'ajuntament de Sant Cugat aprova la moció per la consulta sobre la independència de la nació catalana
Avui dilluns, 19 d’octubre, el Ple municipal de Sant Cugat del Vallès ha aprovat una moció de suport a la consulta sobre la independència de la nació catalana. La moció, fruit del consens entre la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, que és l’organitzadora de la consulta, i els grups polítics que li donen suport, s’ha aprovat per una molt àmplia majoria: el 75% del consistori. CIU, ICV-EU i ERC hi han votat a favor, el PP ho ha fet en contra, i el PSC ha fet una cosa insòlita: no ha votat ni a favor ni en contra ni s’ha abstingut. S’ha negat a votar. Els representants socialistes tampoc no han abandonat la sala de plens, sinó que han continuat asseguts en els seus llocs negant-se a votar.
Tanmateix, els organitzadors ens felicitem per haver aconseguit aquest consens –tres de cada quatre regidors hi han votat favorablement- i esperem que, a banda de ser un estímul per treballar amb més força, també faci que l’ampli ventall de sensibilitats nacionals catalanes senti la consulta com a seva. Entenem, en definitiva, que, com diu un dels punts de la moció aprovada, “els processos de participació ciutadana enriqueixen la societat, la humanitzen i la fan més demodràtica”.
La consulta se celebrarà el proper 13 de desembre i podran votar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Sant Cugat.
Tanmateix, els organitzadors ens felicitem per haver aconseguit aquest consens –tres de cada quatre regidors hi han votat favorablement- i esperem que, a banda de ser un estímul per treballar amb més força, també faci que l’ampli ventall de sensibilitats nacionals catalanes senti la consulta com a seva. Entenem, en definitiva, que, com diu un dels punts de la moció aprovada, “els processos de participació ciutadana enriqueixen la societat, la humanitzen i la fan més demodràtica”.
La consulta se celebrarà el proper 13 de desembre i podran votar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Sant Cugat.
Víctor Alexandre
Portaveu de la Plataforma
victoralexandre@telefonica.net
Portaveu de la Plataforma
victoralexandre@telefonica.net
divendres 16 d’octubre de 2009
La Floresta, sí; La Floresta, no...
No és el primer cop que es parla de la Floresta i no crec que sigui l’últim, que si som privilegiats per viure en un entorn com el nostre, tan a prop de la natura, que si ens queixem per vici, que mai estem contents, que només posem pals a les rodes, que si l’urbanització del districte no ha tirat endavant perquè em posat amb dubte les intencions i així un munt de coses més que han fet que als florestans siguem considerats diferents.
Doncs no, amics meus, som ciutadans com els demes santcugatencs, paguem els nostres impostos com tothom, ens agrada caminar pels nostres carrers com qualsevol ciutadà de Sant Cugat, per sobre de les voreres i no per el mig del carrer, poder enlairar la vista i no trobar un munt de cables de les conduccions de llum i telèfon, que no es perdin els pocs serveis que tenim i que, quant demanem millores, que no ens els tanquin i se'ls emportin, que els nostres carrers i places estiguin nets com poden estar els del centre, que els nostres infants puguin jugar als parcs infantils, sense que patim pensant el que trobaran o veuran, que el manteniment dels nostres espais sigui cert i no només un element mes de les campanyes electorals.
Qui sap si potser els florestans tindríem que pensar en ser un districte amb més decisió i participació, on tinguéssim la nostre patrulla de policia local, la nostra brigada d’obres que arranges els nostres carrers i els nostres espais, on els nostresinfants puguin jugar i gaudir dels espais, on els florestans siguin part activa del lloc on viuen i no uns números més dins dels pressupostos del municipi on vivim, que es faci cas de les necessitats dels florestans i es solucionin els seus problemes.
Segur que algú voldrà respondre a aquesta reflexió, però que tingui en compte el que digui, ja que el que aquí expresso és el sentiment de uns ciutadans que se senten lluny del centre, d’uns ciutadans que veuen com els seus somnis i il·lusions es van fonent en el temps per la inoperància dels qui haurien de vetllar pels nostres interessos i només miren pels seus.
Doncs no, amics meus, som ciutadans com els demes santcugatencs, paguem els nostres impostos com tothom, ens agrada caminar pels nostres carrers com qualsevol ciutadà de Sant Cugat, per sobre de les voreres i no per el mig del carrer, poder enlairar la vista i no trobar un munt de cables de les conduccions de llum i telèfon, que no es perdin els pocs serveis que tenim i que, quant demanem millores, que no ens els tanquin i se'ls emportin, que els nostres carrers i places estiguin nets com poden estar els del centre, que els nostres infants puguin jugar als parcs infantils, sense que patim pensant el que trobaran o veuran, que el manteniment dels nostres espais sigui cert i no només un element mes de les campanyes electorals.
Qui sap si potser els florestans tindríem que pensar en ser un districte amb més decisió i participació, on tinguéssim la nostre patrulla de policia local, la nostra brigada d’obres que arranges els nostres carrers i els nostres espais, on els nostresinfants puguin jugar i gaudir dels espais, on els florestans siguin part activa del lloc on viuen i no uns números més dins dels pressupostos del municipi on vivim, que es faci cas de les necessitats dels florestans i es solucionin els seus problemes.
Segur que algú voldrà respondre a aquesta reflexió, però que tingui en compte el que digui, ja que el que aquí expresso és el sentiment de uns ciutadans que se senten lluny del centre, d’uns ciutadans que veuen com els seus somnis i il·lusions es van fonent en el temps per la inoperància dels qui haurien de vetllar pels nostres interessos i només miren pels seus.
Xavier Sans i Cordomi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
