Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) l’any 2006 els noms més posats entre els nadons de sexe masculí que van néixer a Catalunya van ser Marc, Àlex, Pau, Pol, Arnau i David –seguint aquest ordre–. Entre les nenes, Laia, Carla, Lucía, Júlia, Maria i Paula. Fins aquí res a dir, la gran majoria de noms que consten en aquesta llista són catalans i ben macos, però quan es passeja per les ciutats i es sent una mare, pare o cangur cridant a un nen petit pel seu nom, dóna la sensació que aquesta llista canviarà en no massa temps.
Es pot argumentar que aquest canvi a la llista de noms posat als nadons catalans canviarà perquè els immigrants no acostumen a posar noms catalans als seus fills. I no negaré que aquest factor hi incidirà, i molt. Però també és veritat que darrerament he observat, i ho he corroborat amb diferents companys, certa tendència posar noms estrangers o ‘exòtics’. Com he repetit en més d’una ocasió, la persona que es pretén cool vol tenir un cert aire de distinció i suposo que posar-li al seu fill Maria o Joan li sembla massa ‘normal’ i potser fins i tot vulgar.
Avui passejant pels carrers de qualsevol ciutat catalana sentim noms com Sasha, Lucca, Audrey, Helga, René, Odila, Nekane, Samantha, Joe, etc… I una infinitat de noms més d’aquells que t’has d’ajupir i posar-te a cau d’orella dels progenitors de la criatura perquè te’l tornin a dir i el puguis entendre.
També és veritat, però, que ara també s’han tornat a posar noms catalans tradicionals perquè sembla que es porta. Així que estaria molt bé fer una unificació de criteris cools i decantar-nos cap als noms catalans, siguin arcaics o moderns. En tenim molts i molt macos i els hem d’aprofitar. Està molt bé anar pel carrer i sentir com criden a un Octavi, una Dolors, un Armand…
Laura Ruano
El Singular Digital
Es pot argumentar que aquest canvi a la llista de noms posat als nadons catalans canviarà perquè els immigrants no acostumen a posar noms catalans als seus fills. I no negaré que aquest factor hi incidirà, i molt. Però també és veritat que darrerament he observat, i ho he corroborat amb diferents companys, certa tendència posar noms estrangers o ‘exòtics’. Com he repetit en més d’una ocasió, la persona que es pretén cool vol tenir un cert aire de distinció i suposo que posar-li al seu fill Maria o Joan li sembla massa ‘normal’ i potser fins i tot vulgar.
Avui passejant pels carrers de qualsevol ciutat catalana sentim noms com Sasha, Lucca, Audrey, Helga, René, Odila, Nekane, Samantha, Joe, etc… I una infinitat de noms més d’aquells que t’has d’ajupir i posar-te a cau d’orella dels progenitors de la criatura perquè te’l tornin a dir i el puguis entendre.
També és veritat, però, que ara també s’han tornat a posar noms catalans tradicionals perquè sembla que es porta. Així que estaria molt bé fer una unificació de criteris cools i decantar-nos cap als noms catalans, siguin arcaics o moderns. En tenim molts i molt macos i els hem d’aprofitar. Està molt bé anar pel carrer i sentir com criden a un Octavi, una Dolors, un Armand…
Laura Ruano
El Singular Digital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada