El proppassat dia 8 en Josep Maria Balcells, membre del Parlament de Catalunya i periodista, va protagonitzar la 4ta tertúlia sàvia de la Fundació. Va exposar-nos, a partir de la seva pròpia experiència, els mecanismes de funcionament del Parlament i va plantejar algunes reflexions sobre la seva relació amb el conjunt de la societat i sobre la política en general.
El punt de partida de la xerrada no era menor, el recordatori que el Parlament constitueix la peça bàsica de la democràcia, ja que és dipositari de la sobirania popular. A partir d’aquí, i en línia amb la necessitat de desmantellar una suposada contraposició entre Parlament i societat civil, va recordar-nos els mecanismes de funcionament del parlament i el seu treball. Mecanismes: a) Plenari: es reuneix cada quinze dies i les reunions solen durar un o dos dies. En el plenari es produeix el control de l’acció del govern (preguntes) i les interpel.lacions, de les quals solen sorgir mocions que comporten una determinada acció de Govern. A la qual cosa cal afegir, naturalment, l’elaboració de lleis. En aquest sentit, va indicar que en aquesta legislatura ja es porten aprovades 25 lleis i n’hi ha 15 en tràmit parlamentari. b) Comissions. Solen reunir-se mensualment i aborden el temes de forma sectorial. És en el si de les comissions on es produeixen les compareixences de la societat civil (persones a títol individual o en representació d’entitats). Aquestes compareixences poden ser per exposar una problemàtica concreta o per opinar sobre una llei en tràmit. Les comissions aproven resolucions que impliquen una sol.licitud d’acció de Govern, el Govern ha d’informar sobre el que ha fet respecte a la resolució aprovada. c) Treball territorial del diputat. Això és el que el permet estar en relació directa amb la ciutadania. Cada grup parlamentari reparteix el territori entre els seus diputats. Per últim, en aquest apartat, va indicar que els parlamentaris tenen molta més llibertat que la gent no es pensa a l’hora de desenvolupar la seva tasca, les directrius de partit se centren, generalment, en les grans línies d’actuació política.
Després d’aquest descripció de funcionament, en Josep Maria Balcells va plantejar una sèrie de reflexions en forma d’interrogants sobre les causes del desprestigi actual de la política. En aquest sentit, va plantejar que potser encara s’estava pagant el desprestigi que va promoure el franquista respecte a tot el que representava pluralitat política. Va indicar també que, un cop superat l’entusiasme viscut durant la transició democràtica, la democràcia, entesa com quelcom habitual, ja no entusiasma. Va posar sobre la taula les conseqüències d’una democràcia basada en hiperlideratges, en la qual es produeix una valoració acrítica del líder. Va parlar d’una possible democràcia heretada, en la qual els grans partits decideixen no qüestionar els gran temes. A la qual cosa cal afegir l’existència d’una llei electoral restrictiva, Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha elaborat una llei electoral pròpia; i, finalment, el paper dels mitjans de comunicació en la configuració de l’opinió pública i, en concret, de l’opinió política.
Fou, precisament, aquest darrer aspecte el que va motivar més intervencions en la discussió que va seguir a l’exposició. El paper dels mitjans, especialment els públics, en l’opinió que té la ciutadania de la política i de les institucions públiques i la seva capacitat per incidir i fins i tot determinar l’agenda política, van ser elements abordats en la discussió. Altres elements, foren el paper del quart poder, l’econòmic, en el sistema democràtic i el paper del sistema judicial.
Com no podia ser d’una altra manera, tots vam coincidir sobre la necessitat de les innovacions en la vida política per tal de superar la desafecció de la ciutadania envers ella. En aquest sentit, es va recordar que un recent estudi encarregat pel Govern de la Generalitat i coordinat pel catedràtic de ciència política Josep Maria Vallès, fa una anàlisi incisiva sobre aquesta qüestió i aporta un seguit de propostes encaminades a posar-hi solució. En aquest context, es va insistir sobre la necessitat de fer de l’Iniciativa Legislativa Popular un vertader instrument d’intervenció pública i directa en la vida política i, en concret, parlamentària.
Amb aquesta tertúlia hem tancat l’actual curs. Al setembre elaborarem un nou calendari de tertúlies per al darrer trimestre de l’any. En sereu degudament informats.
Jordi Casas
Fundació Sant Cugat
El punt de partida de la xerrada no era menor, el recordatori que el Parlament constitueix la peça bàsica de la democràcia, ja que és dipositari de la sobirania popular. A partir d’aquí, i en línia amb la necessitat de desmantellar una suposada contraposició entre Parlament i societat civil, va recordar-nos els mecanismes de funcionament del parlament i el seu treball. Mecanismes: a) Plenari: es reuneix cada quinze dies i les reunions solen durar un o dos dies. En el plenari es produeix el control de l’acció del govern (preguntes) i les interpel.lacions, de les quals solen sorgir mocions que comporten una determinada acció de Govern. A la qual cosa cal afegir, naturalment, l’elaboració de lleis. En aquest sentit, va indicar que en aquesta legislatura ja es porten aprovades 25 lleis i n’hi ha 15 en tràmit parlamentari. b) Comissions. Solen reunir-se mensualment i aborden el temes de forma sectorial. És en el si de les comissions on es produeixen les compareixences de la societat civil (persones a títol individual o en representació d’entitats). Aquestes compareixences poden ser per exposar una problemàtica concreta o per opinar sobre una llei en tràmit. Les comissions aproven resolucions que impliquen una sol.licitud d’acció de Govern, el Govern ha d’informar sobre el que ha fet respecte a la resolució aprovada. c) Treball territorial del diputat. Això és el que el permet estar en relació directa amb la ciutadania. Cada grup parlamentari reparteix el territori entre els seus diputats. Per últim, en aquest apartat, va indicar que els parlamentaris tenen molta més llibertat que la gent no es pensa a l’hora de desenvolupar la seva tasca, les directrius de partit se centren, generalment, en les grans línies d’actuació política.
Després d’aquest descripció de funcionament, en Josep Maria Balcells va plantejar una sèrie de reflexions en forma d’interrogants sobre les causes del desprestigi actual de la política. En aquest sentit, va plantejar que potser encara s’estava pagant el desprestigi que va promoure el franquista respecte a tot el que representava pluralitat política. Va indicar també que, un cop superat l’entusiasme viscut durant la transició democràtica, la democràcia, entesa com quelcom habitual, ja no entusiasma. Va posar sobre la taula les conseqüències d’una democràcia basada en hiperlideratges, en la qual es produeix una valoració acrítica del líder. Va parlar d’una possible democràcia heretada, en la qual els grans partits decideixen no qüestionar els gran temes. A la qual cosa cal afegir l’existència d’una llei electoral restrictiva, Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha elaborat una llei electoral pròpia; i, finalment, el paper dels mitjans de comunicació en la configuració de l’opinió pública i, en concret, de l’opinió política.
Fou, precisament, aquest darrer aspecte el que va motivar més intervencions en la discussió que va seguir a l’exposició. El paper dels mitjans, especialment els públics, en l’opinió que té la ciutadania de la política i de les institucions públiques i la seva capacitat per incidir i fins i tot determinar l’agenda política, van ser elements abordats en la discussió. Altres elements, foren el paper del quart poder, l’econòmic, en el sistema democràtic i el paper del sistema judicial.
Com no podia ser d’una altra manera, tots vam coincidir sobre la necessitat de les innovacions en la vida política per tal de superar la desafecció de la ciutadania envers ella. En aquest sentit, es va recordar que un recent estudi encarregat pel Govern de la Generalitat i coordinat pel catedràtic de ciència política Josep Maria Vallès, fa una anàlisi incisiva sobre aquesta qüestió i aporta un seguit de propostes encaminades a posar-hi solució. En aquest context, es va insistir sobre la necessitat de fer de l’Iniciativa Legislativa Popular un vertader instrument d’intervenció pública i directa en la vida política i, en concret, parlamentària.
Amb aquesta tertúlia hem tancat l’actual curs. Al setembre elaborarem un nou calendari de tertúlies per al darrer trimestre de l’any. En sereu degudament informats.
Jordi Casas
Fundació Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada