Apa, bon vent i fins l'any que ve?

Apa, els Nadals ja s'han acabat. Apa, ara toca tornar a la vida 'normal'. Ai, sí, la vida normal... S'han acabat les reunions familiars, s'ha acabat gaudir d'aquells moments de pau i d'harmonia, en alguns casos, d'hipocresia, en molts altres, de suportar el cunyat estúpid, la sogra ferotge, de picar l'ullet a la cosineta, de mossegar-se la llengua per no dir res que provoqui un daltabaix, de veure els avis a la llar i gaudir de la vida familiar a casa amb els nostres fills...
Sí, cal tornar a la 'guerra' del dia a dia. Cal desprendre's dels nostres fills, que no ens molestin, que tornin al col·legi i deixin d'emprenyar. Tornem els avis a la residència, que és on corresponen. I la cunyada, amb una mica de sort, no la tornarem a veure fins al Nadal de l'any que ve... Tornem a preocupar-nos per fer tants diners com puguem, per ser els més rics del cementiri, per no tenir temps a gaudir-los mai, acumulem més béns i més bens... que no ens serviran de res... No cal pagar peatge quan traspassem el mar fins al més enllà, amb el famós barquer...
Apa, sí, tornem al 'dia a dia', tant se'ns refot el dia a dia de l'avi que pateix perquè no veu els seus fills, criats amb tanta suor, amb tanta sang. Apa, sí, tornem al 'dia a dia', que els de la família que tenen problemes i que no poden sortir-se'n sols ja aniran al psicòleg perquè els arreglin. Apa, sí, tornem al 'dia a dia', i quan veiem a algú necessitat pel carrer, pensarem que "s'ha acabat el Nadal, i compte que ve un terrible més on la Visa està rebentada."
Senyors, el 'dia a dia' de molts habitants del planeta és extremadament dur, inclosos alguns dels éssers estimats més propers. Fem-los costat a tots, en el dia a dia. És molt fàcil ser afectuós i solidari quan tenim festa. Si no canviem aquesta tendència imposada externament, els Catalans no hem estat ma així, mai canviarem el món. Penseu-hi. O és que tardareu a fer-vos vells i necessitats, i llavors sí hi pensareu i us adonareu del vostre error? Siguem altruistes, pensem en el pròxim. Una mica d'empatia, si us plau... I menys egoisme.

I el que dic també val per a Sant Cugat, especialment per aquells santcugatencs que fan servir la ciutat com un 'kleenex de dormitori', només servint-se d'ella els caps de setmana però no implicant-se en el transcórrer de la seva vida, sense anar a votar i sense participar en el seu creixement, en tots els sentits. La solidaritat també es pot entendre en clau de ciutat, i el concepte de 'ciutat de marca' el transmutaria jo al de 'ciutat kleenex', i no ens agrada oi?, que ens facin servir i ens llencin a les escombraries com un drap brut? Doncs a Sant Cugat tampoc !
Apa, bon vent i fins l'any que ve? Sí, al consumisme fastigós, sense solta ni volta, tal volta...

Toni Rabascall

http://www.eleminds.com/