Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dimarts, 22 de gener de 2008

Relacions Ajuntament/entitats: quin tipus de col•laboració?

La Fundació Sant Cugat té entre els seus objectius la promoció del debat ciutadà i la generació d’opinió pública sobre temes locals. En aquest sentit, creiem necessari fer una reflexió arran de la inquietud associativa que ha generat l’acord entre l’Ajuntament i el Club Muntanyenc, pel qual el primer ha adquirit una part de la seu del segon. Al debat ciutadà que això pot generar i que nosaltres creiem necessari, aportem les següents consideracions:

1.- L’Ajuntament aprovà el passat 21 de desembre la compra, condicionada a la venda d’un edifici municipal, de prop de 900 metres quadrats de l’actual seu del Club Muntanyec. Aquesta compra ha d’ajudar l’esmentada entitat a superar la greu crisi econòmica generada pel deute acumulat arran de la construcció de la nova seu.

2.- Aquest acord ha produït una resposta per part d’un seguit d’entitats. Aquesta resposta s’ha fet arribar per escrit a l’Ajuntament i, posteriorment, s’ha complementat amb les declaracions dels presidents de dues de les entitats més significatives de la ciutat, Ateneu i Unió Santcugatenca. El primer document reclama una major ajut econòmic de l’Ajuntament a les entitats i concreta aquesta sol.licitud per al 2008: una partida pressupostària de 300.000 euros. Les dues entitats esmentades han plantejat demandes econòmiques concretes, tot donant a conèixer el seu endeutament.

3.- Paral.lemanet a aquests fets, el Tinent d’Alcalde d’Economia ha fet públic que s’espera una disminució dels ingressos municipals lligats al procés urbanístic i ha anunciat la necessitat de fer una política de contenció pressupostària, en concret ha insinuat que el pressupost de 2008 no augmentarà respecte al del 2007. Per tant, tot fa preveure que l’Ajuntament tindrà dificultats per respondre positivament a totes les exigències pressupostàries.

4.- És indiscutible la necessitat del suport econòmic municipal a l’associacionisme. L’associacionisme és un instrument important de construcció de ciutat i generació de cohesió social. A més, la vocació de servei públic de moltes entitats i l’oferta de serveis en la qual la concreten, omplen espais no coberts per l’Administració pública i la iniciativa privada.

5.- El Pla de Cultura, aprovat el juny del 2005 i que representa un projecte comú entre l’Ajuntament i el teixit associatiu per impulsar un política cultural de llarg abast, contempla diversos mecanismes de suport municipal a les entitats i associacions: elaboració d’un llibre blanc de l’associacionisme, impulsar l’espai de la pàgina web municipal reservat a les entitats, editar un llibret o similar per donar a conèixer les entitats i les seves activitats, actualitzar el registre municipal d’entitats,...

6.- El Consell de Cultura ja ha abordat algunes d’aquest qüestions, en concret està fent un seguiment de l’evolució dels equipaments municipals (en fase de reforma, amb un projecte de reforma o de nova planta) i ha discutit i modificat els criteris a tenir en compte en la concessió d’ajuts econòmics per part de l’Ajuntament a entitats i associacions (Consell del passat 11 desembre).

7.- En aquest context, sembla important plantejar el següents elements de reflexió:

a) Les entitats i associacions no poden dependre de l’Ajuntament per al seu funcionament. Han de trobar un equil.libri entre l’autonomia financera a la qual han d’aspirar, com a agrupació de persones constituïda lliurament per a l’assoliment de determinats objectius, i el suport públic que mereix la funció social que moltes d’elles desenvolupen. Un plantejament erroni pot produir problemes de difícil solució. Arribar a situacions en les quals el marge de maniobra és pràcticament inexistent i la urgència evident, com ha succeït amb el Club Muntanyec, no permeten fer en paral.lel una reflexió participativa i aprofundida.
b) Les prioritats de l’associacionisme, o d’algunes associacions en concret, pot ser que no coincideixin amb els de l’Ajuntament, la qual cosa sol evidenciar-se en l’elaboració dels pressupostos municipals. Per això és important potenciar mecanismes de diàleg, coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i les entitats i entre aquestes. En aquest sentit, són fonamentals la coordinació d’activitats, l’elaboració d’una agenda conjunta, la sinergia entre entitats (especialment pel que fa a aprofitament de patrimoni), la utilització dels mitjans de comunicació institucionals i d’altres iniciatives del mateix o similar caràcter. De fet, el Pla de Cultura es refereix, d’una manera o altra, a totes elles.
c) S’ha de tendir, com preveu el Pla de Cultura, a una col.laboració Ajuntament/entitats basada en la figura del conveni Els criteris d’atorgament d’ajuts econòmics s’han de basar, fonamentalment, en la funció i extensió social de les activitats o serveis de l’entitat sol.lcitant i en els objectius marcats pel Pla de Cultura i el desenvolupament i determinació de prioritats que en faci el Consell de Cultura.
d) L’associacionisme no es pot basar en la cultura de la subvenció. Allò que ha de demandar en primer lloc i fonamentalment a l’Ajuntament, és la construcció d’equipaments i infraestructures que facilitin la seva tasca i ajudin a potenciar-la. En aquest sentit, és fonamental que l’Ajuntament elabori un Pla d’equipaments que, entre altres coses, defineixi i/o concreti el futur i la funció d’un seguit d’edificis municipals: Casa de Cultura reformada (per a quan un vertader hotel d’entitats?), Celler Cooperatiu, antic edifici de l’Ajuntament, Can Quitèria, “Casino de la Floresta”, sala d’assaigs per a músics i conjunts i els centres cívics i les zones esportives previstes per als nous barris de Can Vulpalleres i Can Mates.

8.- Sant Cugat ha crescut en els darrers anys, i segueix creixent, d’una forma excepcional (quasi un 60% dels santcugatencs fa menys de vint anys que hi viuen i quasi un 40% menys de deu), la qual cosa implica un gran esforç institucional i associatiu per incorporar els nous santcugatencs a la vida ciutadana i assolir una ciutat socialment i culturalment cohesionada. Cal una reflexió conjunta Ajuntament/associacions que serveixi per definir un “full de ruta” de col.laboració permanent i en vagi concretant els mecanismes. Una col.laboració que vagi més enllà de la relació basada en la subvenció.


Sant Cugat, gener del 2008
Junta de la Fundació Sant Cugat