Què en farem, què en faran, del Casal de La Floresta ?

Construït els anys 20, inicialment com a Casino, l’emblemàtic edifici del Casal va ser, per a tres generacions de florestans, un punt de trobada, actiu i viu, que feia la vida a La Floresta més plena i agradable. Com a Casal Parroquial i després Casal Familiar, era l’escenari dels esdeveniments socials i de les activitats pròpies de la cultura de l’època ( balls, festivals, cine els diumenges, grup de teatre, ballet, ..etc). Els joves jugaven a futbito a la pista exterior, i la planta bar, amb les taules de marbre, els billars, el ping-pong i el futbolin, era lloc de trobada i esbarjo per a gent de totes les edats.
Convertit en Associació de Veïns a primers dels setanta, la revolució cultural va ser poc abans de la mort d’en Franco, amb l’onada de gent jove que en aquells anys va venir a viure a La Floresta. Era l’època daurada de les associacions. Ràpidament va haver-hi un cine-club, un grup de teatre, l’orchestra de La Floresta, un club d’escacs... . S’organitzaven tallers i tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Es va fundar una guarderia que funcionava de dilluns a divendres. S’editava un butlletí i es van engegar campanyes reivindicatives pel mal estat dels carrers, pel clavegueram, per una guarderia municipal, per una nova escola pública,... Les festes i les actuacions ara encara es recorden. Aquí va venir la Maria del Mar Bonet, l’orquestra Mirassol, la Plateria, en Pau Riba, en Sisa, l’Ovidi Montllor, en Toti Soler, el Gato Pérez, ..etc.
Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ). Es van anar succeint juntes i la gestió va anar canviant de mans. Al final, el últims de filipines van pressionar l’Ajuntament per la municipalització del Casal. L’alcalde Casas el va comprar l’últim dia del seu mandat ( maig del 83), però la sensibilitat que va tenir pel tema no la va saber transmetre al seus successors. L’Oriol Nicolau va fer tapiar l’edifici que, durant més de vint anys, ha estat inexplicablement tancat i en clar procés de degradació.
L’any 2003, amb finançament de la Unió Europea, l’Ajuntament va iniciar la primera fase de la rehabilitació de l’edifici, consistent en consolidar i assegurar l’estructura i en la recuperació de façanes i aspecte exterior.. Va quedar pendent, i sense data, l’arranjament de l’espai interior, per condicionar-lo a la destinació que en el futur hagi de tenir el Casal. Però als pressupostos dels darrers tres anys no s’ha dotat cap partida. Sempre amb l’excusa que els usos encara estan per definir.
Sorprèn l’absència d’un projecte d’usos quan durant més de dos anys les principals entitats de La Floresta s’han anat reunint per parlar-ne. Tres associacions de veïns, la Comissió de Festes, l’UREF, l’AEC, el Mussol, l’Agrupació Teatral, l’Olimpyc i l’AMPA de l’Escola. El que volen és que el Casal torni a ser un punt de trobada i un espai municipal al servei de l’activitat cultural, lúdica i associativa de la gent de La Floresta.
Hi ha hagut diverses trobades amb l'Ajuntament. L’Àrea de Cultura va presentar un esborrany de projecte que les entitats, en principi, han acceptat, tot i algunes reserves. Sembla que la destinació tothom la té bastant clara. No hauria de servir d’argument per anar endarrerint, any darrera any, la dotació del projecte.
Altra cosa és que, en algun moment, l’Ajuntament pugui haver pensat traslladar al Casal tota l’activitat del Centre Cívic. No duplicar despeses. Despullar un sant per vestir-ne un altre. El problema és que el Centre Cívic ja fa temps que ha quedat petit, i el Casal, per sí sol, no aporta més espai. No es solucionen les actuals mancances i tampoc hi tindrien cabuda les activitats i la vida associativa de les entitats.
Personalment crec que caldria traslladar al Casal algunes de les activitats que actualment saturen el Centre Cívic. I que s’hauria d’ampliar substancialment l’oferta. L’Ajuntament assumiria així un paper motor, garantint l’obertura i utilització diària del local. Al temps que les entitats haurien de trobar al Casal l’espai idoni per fer les seves reunions i per a les activitats que hi vulguin organitzar. A La Floresta som més de quatre mil veïns i es preveu un fort creixement els propers anys. No és gens descabellat pensar que necessitem els dos centres.

Bep Mas