Què hi ha del nou Reglament Orgànic Municipal?

Fa cosa d’un any vaig escriure un article sobre els treballs d’actualització del Reglament Orgànic Municipal (R.O.M.). Recordo a grans trets de què es tractava, com estava l’assumpte en aquell moment i quines eren les previsions. Pel que fa al primer, es tractava de revisar un R.O.M. de juliol del 1988, complementat amb un títol cinquè, el referent a la desconcentració administrativa, del febrer del 1989. Quan jo escrivia ja hi havia un acord sobre el tres primers títols, el quart s’havia transformat en un Reglament de participació ciutadana i sobre el cinquè existia un esborrany de treball. En principi i pel que fa als terminis, es preveia tenir el nou text el mes d’octubre i portar-lo al Ple de novembre per aprovar-lo.

Com és sabut el nou R.O.M. encara no ha estat aprovat. La Comissió de treball, pel que sé, deixava de ser operativa poc temps després d’escriure jo l’article i un cop iniciada la dinàmica preelectoral ja no es parlà més del tema. Evidentment, l’acabament dels treballs iniciats l’abril del 2004 hauria de ser un dels primers objectius d’aquest mandat. Una normativa que té quasi vint anys mereix ser actualitzada, encara que només sigui pels canvis jurídics que s’han produït durant aquest període. Però, naturalment, no estem parlant només, ni fundamentalment, de canvis jurídics. El que hi ha sobre la taula és l’actualització, en base a l’experiència d’aquests anys, dels mecanismes de funcionament de l’ajuntament i, sobretot, dels processos i òrgans de participació ciutadana. En aquest sentit i com apuntava en el meu escrit esmentat, el document de treball incloïa aspectes interessants: 1) la regulació per primera vegada en termes generals dels consells sectorials (cultura, ensenyament, mobilitat, esports,...), fins ara existeixen reglaments específics però no estan integrats en el R.O.M; i 2) la regulació de nous òrgans de participació, dels quals cal destacar el Consell de ciutat, destinat a discutir els grans temes de ciutat i amb una composició diversa i representativa. També indicava que les noves propostes sobre desconcentració administrativa, per entendre’ns la regulació dels consells de districte, era dels aspectes més decebedors dels treballs iniciats, també cal dir que és un dels més difícils de resoldre.

En definitiva, podem dir que les propostes que hi havia sobre la taula milloraven l’actual R.O.M., a part de posar-lo al dia. Malauradament i com ja he indicat, el més calent és a l’aigüera. Cal reemprendre aquells treballs i establir un acord entre tots els grups municipals sobre els terminis de confecció i aprovació i el compromís institucional de posar-lo en pràctica. És possible que l’àmplia majoria de l’actual govern municipal situï en via morta la reforma en curs. Ras i curt: l’àmplia ratificació electoral que ha rebut el pot fer caure en la temptació d’interpretar que això no fa necessària, o si més no deixa en un segon terme, la millora dels mecanismes i processos de participació ciutadana. No es tracta de posar el carro davant dels bous, però em sembla que si no es dóna una certa pressió aquest tema s’anirà aplaçant sine die.

Per acabar. Hom pot pensar, com és possible que ho faci l’equip de govern municipal, que no estem davant un problema important i, molt menys, urgent o preferent. Evidentment no ho veig així i per això m’hi refereixo. Dels molts motius que es podrien esgrimir, aquí només en vull ressaltar un: la nostra ciutat és en permanent transformació demogràfica i urbanística, és probable que d’aquí a sis o vuit anys assolim els 100.000 habitants. Com volem que els nous santcugatencs s’incorporin a la vida ciutadana, si no creem mecanismes que els facin interessar i comprometre amb la gestió de la cosa pública?

Jordi Casas
Membre de la Fundació Sant Cugat