Sant Cugat, disseny sense seny

Aquest estiu aprofitant la tranquil·litat i la solitud dels nostres carrers i places durant les vacances, vaig fer una passejada per la nostra vila per poder gaudir-la.
Quan vaig tornar a casa em va envair la sensació de que Sant Cugat havia perdut aquell caliu de poble que molts recordem per convertir-se ara en una ciutat freda.

Es evident que Sant Cugat ha sofert un gran creixement, però això hauria de fer-se amb un “dis(seny)” que combines tres paràmetres: la utilitat, el sentiment del bell i satisfer les necessitats de les persones.
Afegiríem un quart paràmetre molt important en els moments actuals, un cost raonable, ajustat i controlat.

Tinc la sensació que davant de qualsevol nou projecte d’urbanització sempre prima la idea de que Sant Cugat ha de ser “el més .....IN” per continuar alimentant un model que ens portarà a un grau de inpersonalització difícilment reversible.

Uns petits exemples:

Plaça de l’estació de Mira-sol: En menys de dos metres quadrats tenim tres fonts d’aigua de dubtosa estètica i nul·la utilitat ja que l’aigua surt amb tanta pressió que es converteix en un renta -peus.
A més, en el lloc on estan ubicades passa molt poca gent. Quantes fonts ens trobem si anem caminant des de l’estació de Sant Cugat a la plaça del Monestir ?

Ja fa quatre anys es va substituir el monument de Rafael Casanovas per tres planxes de metall rovellat amb un dubtós, jo diria inexistent, gust artístic i que ara serveixen per fer practiques de grafits.
Independentment de l’insult cap a Catalunya, voldria saber de qui va ser la decisió i el seu cost final.

A la Plaça del Rei, al costat del Monestir tenim una zona difícil de definir. Consta d’uns jocs infantils molt “IN” però impersonals i avorrits, un solàrium gratuït i unes petites escultures inexplicables.

La nova Rambla del Celler (com enyorem l’antiga) i nova plaça davant de l’Ajuntament són dos exemples més de fredor.
Els nous bancs (inicialment sols de metall) s’estan recondicionant (per les queixes rebudes) amb tires de fusta tractada per evitar la fredor a l’hivern i l’escalfor a l’estiu. Tothom refusa el seu disseny i la gent gran reclama recolzabraços.
Seguint en temes de disseny avantguardista la darrera moda és posar les plantes dins de gàbies.
Podem afegir el enorme cost i temps que han representat les obres de remodelació i les pèrdues i molèsties que han sofert els comerciants de la zona.

En definitiva, jo demanaria que en qualsevol projecte nou s’apliquessin els següents criteris:

DISSENY: Projecte d’un objecte que s’ha de fabricar, en què es combina la utilitat i l’estètica
UTILITAT: Qualitat d’útil o poder de satisfer necessitats humanes
ESTÈTICA: Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art.
ASSENYAT: Que té seny, que obra amb seny
ECONÒMIC: Que redueix o permet reduir les despeses i que sap estalviar
Font: Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

Jaume Massanés i Papell