21 de Març de 2008Som veïns de Sant Cugat des de fa més de vint anys. A l’any 2002 estàvem construint la nostra vivenda actual i iniciava les obres el nostre veí. De seguida vam observar que no complia la mateixa normativa urbanística que ens obligava a nosaltres. Després de dirigir-nos vàries vegades de paraula, vam presentar un escrit a l’Ajuntament indicant que la casa que s’estava construint al costat de la nostra, propietat del tenista Alex Corretja, semblava fora de la normativa urbanística d’aquesta zona. Més tard, i ja amb el consell del nostre advocat Eduard de Ribot, vam presentar un recurs administratiu a l’Ajuntament i posteriorment un contenciós administratiu que es va perdre en primera instància i es va guanyar en alçada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La sentència d’aquest tribunal, de 20 de juliol de 2006, que és ferma diu:
“Condenamos al Ayuntamiento a la demolición de todo lo construido al amparo de la licencia de obras que se anula y de las demás obras ilegales relacionadas ...”
“Condenamos al Ayuntamiento a incoar el correspondiente expediente administrativo sancionador por haberse iniciado las obras de construcción de la piscina sin licencia”
“Hágase saber que la presente Sentencia no es susceptible de Recurso de Casación y es firme”
L’Ajuntament de Sant Cugat disposava de dos mesos per complir-la. Per contra, l’Ajuntament i Alex Corretja, defensat pel bufet Cuatrecasas, van presentar dos recursos d’emparament al Tribunal Constitucional. Aquest va desestimar el recurs de Corretja el Juliol de 2007 i l’Ajuntament, en aquests moments, afirma que no ha rebut resposta alguna.
Les disputes urbanístiques les quals van motivar el pleit són legítimes i el recurs d’emparament al Tribunal Constitucional (que no entra en els aspectes urbanístics i que és focalitza en el fet de si s’han conculcat drets reconeguts per la Constitució) tenen un caire de legitimitat, malgrat que es pugui pensar que el recurs d’emparament pot ser utilitzat com una eina per tal de diferir l’execució de la sentència. No així l’últim pas donat per l’Ajuntament.
L’Ajuntament al Ple del passat mes de Febrer va engegar una modificació del Pla d’Urbanisme de l’Eixample Sud, incloent-hi la Costa del Golf, de tal manera que es tracta de canviar la llei en lloc de complir la sentència. Aquest fet és dolent en si mateix, no té cap justificació. Tots els altres grups polítics es van oposar, l’equip de govern no va modificar la seva proposta, ni va acceptar segregar la Costa del Golf (solució fàcil ja que és zona aïllada i amb una normativa concreta, particular i específica que es pot considerar separadament sense cap problema). El Ple va aprovar dita modificació amb els únics vots de CiU. Llògicament continuarem el nostre peregrinatge judicial amb l’oposició a aquesta mida.
Creiem que els responsables polítics de l’Ajuntament no poden comportar-se d’aquesta manera ja que podrien estar actuant malament a consciència, la qual cosa és inacceptable i seria un pas al buit per part del Sr. Recoder i el seu equip. El interès general comença per respectar les sentències.
Demanem el recolzament dels ciudatans i de tots els partits polítics en aquesta situació per tal de que es compleixi el principi d’equitat i justícia per a tothom. També creiem que si es tractes de la propietat d’una persona poc coneguda ja estaria enderrocada.
Família Aubareda Dalmau.
5 comentaris:
El cas Aubareda-Dalmau
Benvolgut Senyor,
Donat que veig que vostè insisteix en utilitzar el meu cognom aprofitant-se de la imatge pública del meu germà per fer públics els seus problemes i de la seva dona em veig obligat a explicar la situació real que es viu per tal de que tots aquells als que vostè reclama recolzament polític i ciutadà tinguin bon coneixement del cas Aubareda-Dalmau.
Vostè senyor Aubareda, d’entrada juga amb molta avantatge, quasi be tothom sap qui es l’Alex Corretja però saben ben poc de vostè. D’entrada no explica tota la veritat. No explica que a la primera sentència desfavorable al seu interès queda reflectit que no hi ha cap irregularitat en la construcció de la casa del meu germà, es a dir, ni es més gran del permès ni s’ha construït res il•legalment tal i com vostè reclamava. Si que es cert que hi ha una segona sentència que li dona a vostè la raó en que el procediment seguit per l’Ajuntament no va ser l’adequat però en cap cas vostè fa menció a que el meu germà va seguir en tot moment les indicacions que per escrit li va donar el que aleshores era Director de l’Àrea d’urbanisme (que incongruentment avui es el màxim responsable de Promusa) i que va construir legalment amb la corresponent llicència d’obres que l’Ajuntament li va atorgar. Es tracta doncs d’una greu errada del Ajuntament a on el TSJC el condemna per haver tramitat un Estudi de Detall en lloc d’haver modificat el Pla i en concret diu que el plànol PR5 “plano de parcelación tiene el carácter o naturaleza de determinación normativa de obligada observancia de conformidad con lo establecido en el Plan Parcial”. Sap que vol dir això? Que segons aquesta sentència el 80% de les cases construïdes i en construcció en aquell sector es troben ara mateix en una situació irregular amb la paradoxa afegida que fins i tot la seva pròpia vivenda es veu també afectada, i evidentment ja seran, un altre vegada, en el seu cas, els Tribunals els que en el seu moment ho determinin si abans no s’arregla pel bé de tothom i no només pel del meu germà en concret, per tant la seva afirmació de que l’Ajuntament vol canviar la llei per no complir amb la sentència es del tot falsa i no ajustada a la realitat. Diu vostè Sr. Aubareda que la casa del meu germà “no complia la mateixa normativa urbanística que ens obligava a nosaltres”, es refereix vostè a la normativa de la zona que obliga a no pavimentar a la franja de verd privat en més d’un 5% i que en el cas de la seva vivenda representa més d’un 20%? O potser es refereix a la mateixa normativa que diu que s’ha de respectar un mínim de separació de 3 metres i que la seva vivenda tampoc compleix? Es refereix vostè a la llicència de primera ocupació que li va ser atorgada pel mateix Ajuntament que vostè critica quan aquest tenia ple coneixement de les irregularitats que vostè havia comès?
No es vostè Sr. Aubareda el més indicat per reclamar ajut polític i ciutadà. Respecte al tema polític perquè es manifest la vinculació de la seva dona al Partit Popular de Sant Cugat (a les últimes eleccions generals va fer d’interventora per aquest partit a les taules electorals), i respecte als ciutadans abans de demanar cap ajut els hauria de dir que la mateixa sentència que vostè utilitza també diu textualment “Desestimando las demás pretensiones de la demanda. Sin formular condena en costas del presente recurso de apelación, ni de la primera instancia.” Però en canvi Sr. Aubareda vostè no te cap reparo en reclamar en una negociació la xifra de 733.000€ a l’Ajuntament (150.000€ a la firma de l’acord i 583.000€ abans del 15 de desembre de 2008) encara no se perquè doncs aquest dret no el té reconegut en lloc i com es lògic l’Ajuntament no ha pogut de cap de les maneres acceptar.
Miri, com a ciutadà de Sant Cugat, ara fa prop de 30 anys, el cas Aubareda-Dalmau es dels més vergonyosos que mai he conegut i per tant faré dues propostes perquè els ciutadans de Sant Cugat surtin guanyant i no només vostè com ara pretén.
En primer lloc i en el supòsit que s’hagi d’enderrocar la vivenda del meu germà, això implicaria automàticament un efecte dominó per les altres vivendes com la seva que no compleixen amb el Pla inicial i probablement també haurien de ser enderrocades, proposo que s’allotgi en aquella zona als gitanos hongaresos que avui viuen en el nostre municipi i que no tenen a on anar. En aquest sentit li recordo que hi ha un recent Auto del Tribunal Constitucional en un cas molt similar que garanteix el dret d’aquestes persones i jo ja m’encarregaré de recomanar-li al meu germà que cedeixi els seus terrenys a aquest col•lectiu durant el temps que consideri oportú.
En el hipotètic cas que l’Administració solucioni el que d’entrada ha fet malament i vostè judicialment obtingues un dret a ser indemnitzat proposo crear la Plataforma Aubareda-Dalmau per tal de que els diners que vostè mai pogués arribar a cobrar els retorni a la ciutadania més necessitada i m’encarregaré personalment de que dia i nit aquest col•lectiu li recordi la injusta manera de com haurà guanyat aquests diners. Li recordo que per un simple però greu error administratiu vostè li causarà d’una manera o d’un altre un greu dany econòmic a tots els ciutadans de Sant Cugat i jo com a tal no estic disposat a que així sigui.
Vostè Sr. Dalmau ha construït una vivenda més pròpia de la Cerdanya que del que es mereix el respecte de la Serra de Collserola. Vostè Sr. Dalmau es dels que deixa que el seu gos passegi lliurament pel carrer per que faci les seves necessitats i el meu germà es dels que baixa del cotxe i l’avisa per advertir-li que el gos se li ha tornat a escapar (cosa que no entenc doncs la gran majoria en el seu cas no baixarien mai del cotxe i menys perdrien el temps per avisar). Vostè Sr. Dalmau es dels que es beneficia del servei de Sereno de la zona sense pagar el cost que li pertocaria però això si, li regala una bona capça de cava Freixenet per Nadal (que segur li costa ben poc donat el càrrec directiu que ocupa en aquesta empresa). Vostè es dels que no te reparo en dir públicament i en privat al meu propi germà que vostè no te res en contra d’ell però si en contra de l’Ajuntament però en canvi torna a utilitzar la seva figura pública per tal d’airejar els seus draps bruts. Vostè Sr. Aubareda es molt injust i s’aprofita d’una excel•lent persona per enredar-lo contínuament però jo no visc al seu costat i afortunadament no haig de conviure amb vostès.
Sr. Dalmau, el meu germà es va guanyar la fama a base de molt treball. El meu pare era mestre d’una escola del Carmel i va tirar endavant una família amb tres fills. Vostè en canvi, ja no parlem de l’aspecte econòmic, busca la fama i el reconeixement a costa de la popularitat de l’Àlex i utilitzant el meu cognom, el del meu pare, el dels meus germans, nebodes i el meu fill. A partir d’ara no utilitzi mes aquest cognom i si en canvi el Aubareda-Dalmau doncs si el seu veí en lloc del desgraciat de l’Alex, (desgraciat perquè li ha tocat viure al seu costat no per res més) hagués estat un servidor molt probablement mai hagués existit cas algun.
Amb tot el respecte que no es mereix però amb la educació que em varen inculcar els meus pares li prego que apliqui el sentit comú, doncs ara mateix em recorda més al nen que plora i es fa la víctima quan li prenen el caramel de la boca que al Directiu responsable d’una gran empresa que vostè es.
Senyors Aubareda-Dalmau, si us plau.
Atentament,
Ivan Corretja Verdegay
k
Sr. Ivan Corretja.
No tinc res en contra de vosté ni del seu germa.
No vull cap compensacio economica.
No tinc gos
No tinc res a dir respecte a les altres vivendes d'aquesta zona.
Sincerament crec que la meva casa compleix la normativa.
No es tracta de que la sentencia del TSJC ens doni la rao sino que la tenim: no compleix la valla, la piscina esta feta sense permis, l'edifici en una zona prohibida, l'acces del garatge tampoc compleix, l'edifici auxiliar tampoc, es a dir practicament tot.
La sentencia no ens dona malhauradament la raó en quant a les costes.
El meu desitg de popularitat es nul.
La meva dona va entrar al PP molt després de que s'inicies aquest tema i no soc qui per dir-li a quin partit ha de tenir o no simpaties.
No tinc perquè pagar un vigilant, es veritat que li vaig donar una ampolla de cava al Nadal cosa que tinc certa costum de fer, espero no li molesti.
Xavier Aubareda
El cas Aubareda-Dalmau
be, com a vei de sant cugat no implicat personalment en aquest cas:
tan me fot la politica, de fet voto nul
no m´agrade el tenis.
no m´agrade el caba.
axins que agraeixo de tot cor la absencia de regals en forma de caba i de entrades pel tenis.
a casa meba tinc, com totom, faltes a la normatiba corresponent en edificacio pero com que ningu las ha denunciades, aya s´i queden a fi de contes no son grans desviacions respecte a la normatiba.
els meus gosos s´han escapat centenars de vegades i els he agut de anar moltes vegades a rescatar a la gosera.. d´altres begades he estat agrait als veins que m´han avisat.
si cualsebol vei denuncies i me les fesin endrrocar, a ben segur que anierien a terra i no per aixos deixarie de ajudar en aquests veins al que fos precis.
els jutjes han dit que que s´ha de enderrocar? doncs s´enderrocca.
els jutjes no han dit pas que s´adecui la normatiba a la obra si no mes aviat al inrebes.
axins la meba pregunta es ¿a que esperen per acatar la sentencia?
prego disculpeu la meba ortografia i gramatica, dons, en catala, soc cuasi analfabet.
si l´autor del blog vol corretgir el text te el meu permis i el meu agraiment
hola
buenas
yo tambien soy vecina de sant cugat y no me parece bien que los vecinos se denuncien entre ellos.
Creo que la gente se mete demasiado en la vida de los demas en vez de preocuparse por la suya.
Con esto no quiero ofender a nadie pero pienso que en este caso por ser quien es, pensamos que le sobra el dinero y que no le supone nada derribar y volver a construir pero lo cierto es que para cualquier persona el hecho de que le derriben su casa es una putada.
Para mi, mi casa es mi vida y pienso que si un vecino me denunciase por que yo tengo esto y el no. me pondria en plan muy serio pues yo no voy mirando por las casas que cosas son legales y que no. Dejo vivir a la personas igual que quiero que me dejen vivir.
Es mas a mi el ayuntamiento me ha denunciado por unos moviemientos de tierra que no he hecho y lo unico que he podido hacer es joderme y acatar lo que el ayuntamiento me pidio.
Y vecinos mios tienen cosas ilegales,pero no por eso voy a denunciar a nadie.
Hay que vivir tranquilo y en paz, sin meterse con nadie sea quien sea.
Publica un comentari a l'entrada