En aquesta publicació s’ha parlat molts cops de la participació ciutadana a Sant Cugat i, més concretament, d’una eina per a nosaltres fonamental com són els Consells de Districte.
Inclús hem recolzat sempre la idea de que era exportable als diferents barris de la nostra ciutat com a lligam entre la ciutadania i l’equip de govern.
Evidentment hauria d’ésser un magnífic instrument per a que els nostres governants poguessin captar les opinions, queixes i recomanacions dels veïns i veïnes i, a la vegada, els polítics disposessin d’un canal directe per a informar dels diferents temes relacionats amb el barri o districte.
Després de la llastimosa experiència de la legislatura anterior i encara que la gent era més aviat pessimista, existia una mínima esperança de que l’actual equip de govern recuperaria l’esperit en el que es crearen el Consells de Districte l’any 1989. Al cap de nou mesos de les eleccions municipals i després de la celebració del primer Consell, l’esperança s’ha esvaït i ha quedat prou clar que l’equip de govern no s’ho pren seriosament.
En aquest primer Consell de Districte de Mira-sol no hi va assistir cap veí. En primer lloc perquè l’Ajuntament no ho va anunciar a cap mitjà de comunicació i, encara que alguna associació ho va comunicar als veïns, tothom tenia encara molt present els desenganys anteriors.
Però bé, calia ser optimista i ens hi vàrem quedar. Comença el consell i es fa lectura dels temes pendents, alguns d’ells reivindicats tants i tants anys, d’una manera ràpida i resumida i sense donar cap informació ni de solucions ni de dates d’execució. El president del Consell reconeix, llavors, les mancances de les actes d’anteriors reunions i promet posar-hi solució.
També anuncia el calendari de reunions, que immediatament ja s’ha de rectificar perquè una propera reunió està just al mig de la Setmana Santa. S’acorda presentar-ne un de nou revisat i esperem que convenientment consensuat.
Durant la intervenció de les associacions tothom s’adona, amb gran sorpresa, que el president del Consell desconeix la gran majoria tant dels temes pendents com dels actuals del districte i se’n surt dient que ho preguntarà als seus companys del consistori. Només hi ha un qualificatiu: vergonyós. La queixa és unànime: ha tingut nou mesos per a parlar-ne amb tots el regidors i fer un inventari de la situació per a vindre al consell amb respostes i propostes. En aquest moment el desànim ja és present en tots els representants de les associacions.
Sorprèn també que la majoria dels representants, no tots, dels partits de l’oposició no tinguin tampoc coneixement dels temes relacionats amb el districte. Com és possible que abans no hagin procurat fer una reunió amb els representants veïnals per a fer se’n una idea ? Un d’ells ens deixa bocabadats quan diu que tot s’arreglarà amb el nou R.O.M. Crec que sobren els comentaris. No es tracta només de disposar d’unes normatives correctes i consensuades: és tindre la voluntat política d’aplicar-les.
En fi, com podeu veure tot continua igual. Els Consells de Districte són una burla per als veïns i una parodia per a poder dir que aposten per la participació. Però ja no enganyen a ningú.
La petulància de la majoria absoluta signa el certificat de defunció dels Consells de Districte.
Jaume Massanés i Papell
Inclús hem recolzat sempre la idea de que era exportable als diferents barris de la nostra ciutat com a lligam entre la ciutadania i l’equip de govern.
Evidentment hauria d’ésser un magnífic instrument per a que els nostres governants poguessin captar les opinions, queixes i recomanacions dels veïns i veïnes i, a la vegada, els polítics disposessin d’un canal directe per a informar dels diferents temes relacionats amb el barri o districte.
Després de la llastimosa experiència de la legislatura anterior i encara que la gent era més aviat pessimista, existia una mínima esperança de que l’actual equip de govern recuperaria l’esperit en el que es crearen el Consells de Districte l’any 1989. Al cap de nou mesos de les eleccions municipals i després de la celebració del primer Consell, l’esperança s’ha esvaït i ha quedat prou clar que l’equip de govern no s’ho pren seriosament.
En aquest primer Consell de Districte de Mira-sol no hi va assistir cap veí. En primer lloc perquè l’Ajuntament no ho va anunciar a cap mitjà de comunicació i, encara que alguna associació ho va comunicar als veïns, tothom tenia encara molt present els desenganys anteriors.
Però bé, calia ser optimista i ens hi vàrem quedar. Comença el consell i es fa lectura dels temes pendents, alguns d’ells reivindicats tants i tants anys, d’una manera ràpida i resumida i sense donar cap informació ni de solucions ni de dates d’execució. El president del Consell reconeix, llavors, les mancances de les actes d’anteriors reunions i promet posar-hi solució.
També anuncia el calendari de reunions, que immediatament ja s’ha de rectificar perquè una propera reunió està just al mig de la Setmana Santa. S’acorda presentar-ne un de nou revisat i esperem que convenientment consensuat.
Durant la intervenció de les associacions tothom s’adona, amb gran sorpresa, que el president del Consell desconeix la gran majoria tant dels temes pendents com dels actuals del districte i se’n surt dient que ho preguntarà als seus companys del consistori. Només hi ha un qualificatiu: vergonyós. La queixa és unànime: ha tingut nou mesos per a parlar-ne amb tots el regidors i fer un inventari de la situació per a vindre al consell amb respostes i propostes. En aquest moment el desànim ja és present en tots els representants de les associacions.
Sorprèn també que la majoria dels representants, no tots, dels partits de l’oposició no tinguin tampoc coneixement dels temes relacionats amb el districte. Com és possible que abans no hagin procurat fer una reunió amb els representants veïnals per a fer se’n una idea ? Un d’ells ens deixa bocabadats quan diu que tot s’arreglarà amb el nou R.O.M. Crec que sobren els comentaris. No es tracta només de disposar d’unes normatives correctes i consensuades: és tindre la voluntat política d’aplicar-les.
En fi, com podeu veure tot continua igual. Els Consells de Districte són una burla per als veïns i una parodia per a poder dir que aposten per la participació. Però ja no enganyen a ningú.
La petulància de la majoria absoluta signa el certificat de defunció dels Consells de Districte.
Jaume Massanés i Papell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada