Sant Cugat sostenible
A finals del passat mes de gener, es feia pública una noticia: es crea la oficina “Sant Cugat sostenible” , a partir del que era la Oficina 21. De moment, podem dir que es tracta d'un canvi de nom que, com a mínim, fa el tema més intel·ligible, doncs “sostenibilitat” és, segurament, un terme més conegut que no pas “21”. Donem, doncs, un vot de confiança al canvi de nom, tot i brindant per que la renovació anunciada ajudi a fer, de veritat, un Sant Cugat més sostenible, que bona falta ens fa.
Per tal de veure clar quina és la feina que la oficina podria fer – i entenem que caldria que fes, ens podem guiar per un document, de l'any 2006, que podeu trobar a la plana web de la pròpia oficina:
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/archivos/23-385-document/Indicadors.pdf ,
en el que s’ha identificat una sèrie de indicadors, fins a 34, que es proposen per tal de efectuar el seguiment de fins a quin punt Sant Cugat és – o va avançant cap a ser – sostenible.
El disposar d’aquests indicadors és molt interessant, doncs, si estan ben escollits, ens permeten quantificar, de una manera força objectiva, quina és la situació en tots aquests aspectes, i permet també prioritzar les actuacions a dur a terme de una manera preferent, de tal manera que és possible dur a terme una política de sostenibilitat força coherent. Es, doncs, molt important, un cop definits, efectuar un seguiment regular i sistemàtic d’aquesta bateria d’indicadors, establint plans d’acció quan es fa evident, a partir de les dades obtingudes, que els resultats que obtenim es desvien dels objectius que havíem prèviament establert com a desitjables. Una altre avantatge al disposar d’indicadors, es que, si estan calculats de manera idèntica, es poden establir comparacions amb altres poblacions, i constatar fins a quin punt és cert allò de que, “som una taca de verd en mig de la grisor metropolitana”, que fa tant bonic de dir, sobretot en campanya. Per sort, bastants dels indicadors de Sant Cugat són molt similars als d’altres poblacions, i la web de la Diputació, entre bastants altres fonts, hi ha publicats els valors corresponents a força poblacions del nostre entorn. Com en qualsevol altre aspecte de gestió, el comparar indicadors ha de permetre també identificar aquells que obtenen els millors valors, i, conseqüentment, duen a terme les millors pràctiques en aspectes concrets, el que, al seu lloc, permet dur a terme accions de benchmarking .. si la política en el mal sentit ho permet.
En primer lloc, ja referint-nos al document de Sant Cugat, cal dir que l’eventual avançament del que hem parlat abans no es veu enlloc, el que no vol dir que no n’hi hagi hagut, doncs les dades que figuren d’aquest document no estan gaire actualitzades, en alguns cassos encara no es disposa de dades, la majoria de les existents són de 2004 i 2005, i en qualsevol cas, no s'arriba a veure la tendència, doncs en la inmensa majoria de vegades només hi figura un primer valor. Quan es disposi de dades actualitzades ens comprometem a ajudar a fer - les públiques, però en primer lloc pretenem donar a conèixer l’estructura dels indicadors disponibles, que ve a ser la concreció de allò que es considera que és la sostenibilitat per part d’aquells que la gestionen.
Així doncs, podem classificar els 34 indicadors proposats en nou grans famil.lies:
1 – Indicadors relatius a urbanisme, tals com intensitat d’urbanització i ocupació del sol.
2 – Indicadors relatius a mobilitat, tals com proximitat a serveis urbans bàsics, desplaçaments i mobilitat de la població..
3 – Indicadors relatius a la protecció ambiental: protecció d'espais d'interès natural, despesa municipal en medi ambient, i altres
4 – Indicadors relatius a aspectes energètics: Consum final d'energia, producció local d'energies renovables..
5 – Indicadors relatius a residus: intensitat de producció de residus de l'economia local, recuperació de residus, utilització de les deixalleries municipals..
6 – Indicadors relatius a l'aigua (d'especial interés en aquests moments!): intensitat de consum d'aigua de l'economia local, gestió d'aigues residuals..
7 – Indicadors referents a contaminants atmosfèrics i acústics: Emissió de contaminants, emissió de gasos d'efecte hivernacle..
8 – Indicadors relatius a qualitat ambiental: Estat ecològic dels rius, superficie forestal cremada..
9 – Indicadors relatius a aspectes socials: Satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local, nivell de treball precari, associacionisme ambiental..
De molts d'aquests indicadors assenyalats, hi ha subindicadors, amb el que resulta un ventall d'informació prou ampli que, quan estigui realment en marxa, constituirà un bon element de informació. Entenem que obtenir i divulgar aquesta informació, aixi com proposar plans d'acció quan es consideri necessari, és una de les principals tasques de la oficina de sostenibilitat.
A finals del passat mes de gener, es feia pública una noticia: es crea la oficina “Sant Cugat sostenible” , a partir del que era la Oficina 21. De moment, podem dir que es tracta d'un canvi de nom que, com a mínim, fa el tema més intel·ligible, doncs “sostenibilitat” és, segurament, un terme més conegut que no pas “21”. Donem, doncs, un vot de confiança al canvi de nom, tot i brindant per que la renovació anunciada ajudi a fer, de veritat, un Sant Cugat més sostenible, que bona falta ens fa.
Per tal de veure clar quina és la feina que la oficina podria fer – i entenem que caldria que fes, ens podem guiar per un document, de l'any 2006, que podeu trobar a la plana web de la pròpia oficina:
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/archivos/23-385-document/Indicadors.pdf ,
en el que s’ha identificat una sèrie de indicadors, fins a 34, que es proposen per tal de efectuar el seguiment de fins a quin punt Sant Cugat és – o va avançant cap a ser – sostenible.
El disposar d’aquests indicadors és molt interessant, doncs, si estan ben escollits, ens permeten quantificar, de una manera força objectiva, quina és la situació en tots aquests aspectes, i permet també prioritzar les actuacions a dur a terme de una manera preferent, de tal manera que és possible dur a terme una política de sostenibilitat força coherent. Es, doncs, molt important, un cop definits, efectuar un seguiment regular i sistemàtic d’aquesta bateria d’indicadors, establint plans d’acció quan es fa evident, a partir de les dades obtingudes, que els resultats que obtenim es desvien dels objectius que havíem prèviament establert com a desitjables. Una altre avantatge al disposar d’indicadors, es que, si estan calculats de manera idèntica, es poden establir comparacions amb altres poblacions, i constatar fins a quin punt és cert allò de que, “som una taca de verd en mig de la grisor metropolitana”, que fa tant bonic de dir, sobretot en campanya. Per sort, bastants dels indicadors de Sant Cugat són molt similars als d’altres poblacions, i la web de la Diputació, entre bastants altres fonts, hi ha publicats els valors corresponents a força poblacions del nostre entorn. Com en qualsevol altre aspecte de gestió, el comparar indicadors ha de permetre també identificar aquells que obtenen els millors valors, i, conseqüentment, duen a terme les millors pràctiques en aspectes concrets, el que, al seu lloc, permet dur a terme accions de benchmarking .. si la política en el mal sentit ho permet.
En primer lloc, ja referint-nos al document de Sant Cugat, cal dir que l’eventual avançament del que hem parlat abans no es veu enlloc, el que no vol dir que no n’hi hagi hagut, doncs les dades que figuren d’aquest document no estan gaire actualitzades, en alguns cassos encara no es disposa de dades, la majoria de les existents són de 2004 i 2005, i en qualsevol cas, no s'arriba a veure la tendència, doncs en la inmensa majoria de vegades només hi figura un primer valor. Quan es disposi de dades actualitzades ens comprometem a ajudar a fer - les públiques, però en primer lloc pretenem donar a conèixer l’estructura dels indicadors disponibles, que ve a ser la concreció de allò que es considera que és la sostenibilitat per part d’aquells que la gestionen.
Així doncs, podem classificar els 34 indicadors proposats en nou grans famil.lies:
1 – Indicadors relatius a urbanisme, tals com intensitat d’urbanització i ocupació del sol.
2 – Indicadors relatius a mobilitat, tals com proximitat a serveis urbans bàsics, desplaçaments i mobilitat de la població..
3 – Indicadors relatius a la protecció ambiental: protecció d'espais d'interès natural, despesa municipal en medi ambient, i altres
4 – Indicadors relatius a aspectes energètics: Consum final d'energia, producció local d'energies renovables..
5 – Indicadors relatius a residus: intensitat de producció de residus de l'economia local, recuperació de residus, utilització de les deixalleries municipals..
6 – Indicadors relatius a l'aigua (d'especial interés en aquests moments!): intensitat de consum d'aigua de l'economia local, gestió d'aigues residuals..
7 – Indicadors referents a contaminants atmosfèrics i acústics: Emissió de contaminants, emissió de gasos d'efecte hivernacle..
8 – Indicadors relatius a qualitat ambiental: Estat ecològic dels rius, superficie forestal cremada..
9 – Indicadors relatius a aspectes socials: Satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local, nivell de treball precari, associacionisme ambiental..
De molts d'aquests indicadors assenyalats, hi ha subindicadors, amb el que resulta un ventall d'informació prou ampli que, quan estigui realment en marxa, constituirà un bon element de informació. Entenem que obtenir i divulgar aquesta informació, aixi com proposar plans d'acció quan es consideri necessari, és una de les principals tasques de la oficina de sostenibilitat.
Josep Julià
Fundació Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada