Reflexions a la crisi de participació a les associacions a Sant Cugat

El dijous 31 de gener, a ràdio Sant Cugat, ens assabentem que el regidor de Cultura considera que hi ha una crisi de participació a la ciutat. Enfront aquestes opinions diferents persones han comentat al forum StC (forum@stcugat.net) que la política de subvencionar activitats en comptes d'entitats perjudica a les entitats i afavoreix els interessos del partit governant, també han criticat la manca de protecció i una equivocada priorització de les subvencions.
Quan he llegit les declaracions del regidor he pensat en la meva experiència al Grup de Natura.He pensat que l'ajuntament ens posava traves a la nostra participació social. I no només no fent cas de les nostres reivindicacions -la qual cosa es podria entendre d'un govern de dretes-, sinó enganyant-nos, amagant-nos informació, criminalitzant-nos, multant-nos, amenaçant-nos,... és un plaer ser membre d'una associació a Sant Cugat!

I la meva experiència a d'altres associacions menys reivindicatives no és pas millor. Al cap i a la fi les amenaces les trobem a les respostes a les instàncies per fer activitats al carrer -que si no tens assegurança no ho pots fer (i no la podries tenir tu, oh alcalde? una per a totes les associacions que facin activitats al carrer), que si passa alguna cosa en seràs responsable (i si venen uns a aixafar-te l'acte pagues per duplicat!, en comptes de contestar-te que ja se'n carreguen els barrufets per la protecció de l'acte).

I les multes no només les hem rebut els que fem política dins els moviments socials. Pengen cartells al carrer per promoure les seves activitats tota mena d'associacions, i gairebé tota mena d'associacions pateixen multes per incomplir ordenances d'incivisme; i dic gairebé perquè m'agradaria saber si el club de golf ha rebut algun cop alguna multa per penjar els seus cartells, i on està el compromís de retirar les multes fins que les cartelleres que vam pactar amb la que és ara regidora de medi ambient estiguessin al carrer? (ja estic acostumat a polítics democratacristians que són premiats per no fer els deures, encar que no estic segur que la Marta consideri el seu canvi de regidoria un premi; un altre exemple de premi va ser el del Recasens que després de no posar el contenidor groc durant 10 anys perquè havíem de tenir el residu mínim i una planta de triatge, canvia d'idea amb milers de tones de residus que no s'han reciclat a la seva responsabilitat, mata el consell ciutadà de participació sobre la gestió dels residus, i aquell mateix any el fan diputat al parlament).

La criminalització que més recordo va ser durant l'Aymerich; que, per cert, deia que democràcia és respectar el que decideixen els polítics; vam organitzar una manifestació per les obres a la zona de Torre Negra per la urbanització de la Costa del Golf; vam demanar permís per fer la manifestació, i encara no sé perquè ho vam fer; vam rebre una resposta de l'ajuntament: "no tenim competències en aquest recorregut, i hem passat la petició a l'autoritat competent" (bé, això és el que pensava que deia, perquè ja sabeu que el llenguatge burocràtic és molt difícil d'interpretar); i quan es tractava de valorar la manifestació l'alcalde va dir que era una manifestació il·legal. Contents que hauríem d'estar perquè almenys ens la van deixar fer! ara el tema està més pelut; fa poc un parell de manifestacions també considerades així han estat segrestades durant hores pel centre de Barcelona.

Però no tan sols es tracta de no posar pals a les rodes. Estic d'acord amb els que han opinat respecte a les subvencions dirigides i censurades, o la manca d'espais públics. Però no tot són diners; penso que és molt important reconèixer l'esforç que fan els voluntaris, que se'ls valori el temps invertit, que se'ls ajudi amb les eines disponibles per part dels funcionaris de l'ajuntament (què tal un servei d'administració al servei de les associacions?).I pel que fa les associacions reivindicatives (a les que podrien ser totes però que potser una coral no se sent al·ludida), jo faig una crida a la utopia i demano als polítics que capgirin la manera de funcionar el món: a mi m'agradaria que en comptes de ser les associacions les que han perseguir els polítics/tècnics per a proposar/millorar/queixar-se/... que siguin ells, els polítics, els que un cop s'han assabentat del problema s'encarreguin de tot, sobretot que no caigui a l'oblit i ofegat per altres temes. Què bé viuríem si els polítics i funcionaris ens perseguissin per confirmar que es fan les coses com creiem que s'han de fer. I no estic pas dient que sempre ens han de fer cas; en el cas que hi hagi discrepàncies el que crec que haurien de fer és cercar el consens per a satisfer tant la seva ideologia com les necessitats de les associacions que es queixen. Però la democràcia del consens està encara molt lluny del cap dels actuals demòcrates (o al menys els mitjans de comunicació m'ho fan creure).

Miquel Vallmitjana, membre del Grup de Natura del CMSC