Algunes reflexions sobre el Consell Municipal de Cultura

Hom sap, i en tot cas ho diem ara, que en el marc del Pla de Cultura, aprovat per l’Ajuntament el 20 juny del 2005 després d’un procés d’elaboració força participatiu, va preveure’s la constitució d’un nou Consell de Cultura. L’esmenta’t Consell havia de canviar la composició, el funcionament i els objectius de l’anterior. Quasi dos anys després, el 14 de març d’enguany, s’aprovava el seu Reglament i es constituïa amb els nous membres, un total de dotze. D’aquests dotze, sis han estat consensuats entre els diferents grups municipals i els altres sis han estat escollits per les entitats i associacions locals, les quals s’han constituït en assemblea, amb la finalitat de seguir el treball del Consell i aportar les seves opinions i suggeriments.

El Consell s’ha reunit quatre vegades i ha començat a posar fil a l’agulla. Què vol dir això? Bàsicament dues coses: 1. Ha presentat les seves esmenes als Estatuts del que ha de ser l’Institut Municipal de Cultura, òrgan previst al Pla de Cultura i que ha de reagrupar tots els recursos humans i econòmics destinats a impulsar la política cultural del municipi; i 2. Ha confeccionat un llistat de prioritats culturals, una trentena, a partir de les cent cinquanta propostes d’actuació que preveu el Pla de Cultura. Aquestes prioritats haurien de centrar l’actuació futura del Consell.

Però el treball no està avançant com preveiem. Les eleccions municipals, amb anterioritat a la seva realització, van dotar d’una certa provisionalitat el funcionament del Consell, ja que l’enunciat canvi de responsable cultural feia necessari esperar conèixer les noves directrius; i després de les eleccions, el nomenament d’un nou responsable ha paralitzat el seu funcionament en espera d’una reunió que serveixi per intercanviar impressions i definir el futur àmbit de relació i actuació. I tot fa preveure que restarà paralitzat fins després de les vacances.

Els membres del Consell de Cultura tenim un raonable optimisme sobre les seves possibilitats. Hi ha un full de ruta establert, força ambigu en molts casos, tot cal dir-ho: el Pla de Cultura. I, sobretot, existeix un compromís implícit entre societat civil organitzada i Ajuntament, del qual el Consell n’és el màxim exponent: treballar conjuntament, cadascú des de l’àmbit que li és propi, per fer de la cultura un element central de la vida santcugatenca.

Quan diem això, de què estem parlant? Estem parlant d’una activitat cultural que reforci el caràcter inclusiu i cohesionador de la nostra ciutat. A voltes sembla que no som conscients de la gran transformació de Sant Cugat, estem creixent amb una gran rapidesa i és previsible que a no tardar (6/8 anys?) arriben als 100.000 habitants o ens hi quedem a les portes. Com incorporarem a tots aquests nous habitants a un projecte de ciutat, si no aconseguim que la sentin una mica (o molt) seva? La política cultural, i això vol dir fonamentalment teixit associatiu viu i amb capacitat de generar activitats, serveis, propostes i idees, n’ha de constituir un aspecte central. Els referents culturals locals són aspectes decisius a l’hora de generar complicitats ciutadanes i, per tant, teixit social i interès (i compromís) per la cosa pública.

Els membres del Consell de Cultura tenim la voluntat de participar en aquest ambiciós projecte i, evidentment, un primer pas és informar la ciutadania de la seva existència i del seu treball.

Jordi Casas
Membre del Consell de Cultura i de la Fundació Sant Cugat